Dionisíaques
(grc) Διονυσιακά  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | poema èpic |
| Fitxa | |
| Autor | Nonnos |
| Llengua | grec homèric |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poema èpic |
| Personatges | |
Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká , també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká )[1] de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.
Composició[modifica]
Les Dionisíaques consten de 48 cants, una evident al·lusió a Homer, ja que la Ilíada i l'Odissea inclouen 24 cants cadascuna des del període hel·lenístic.
La composició del poema s'ajusta a les normes establertes pel retòric Menandre de Laodicea (finals del segle iii) per a la lloança d'un sobirà:
- Cants I a IV: evocació de la pàtria de Dionís i els seus avantpassats (llegenda de Cadmo);
- Cant V: llegenda de Zagreu, el primer místic de Dionís, que és la reencarnació de Bacus (lligat amb la llegenda egípcia inspirada en el mite d'Osiris);
- Cants VI a VIII: naixement de Dionís;
- Cants IX a XII: infància del déu;
- Cants XIII a XL: guerra de les Índies;
- Cants XLVIII a XLI: retorn del déu, unió amb Aura, de la qual va néixer Iacus, el tercer Dionís.
Estil[modifica]
Encara conserva l'hexàmetre dactílic, vers clàssic de l'epopeia homèrica, Nonnos obeeix les normes de versificació establertes pel poeta Cal·límac de Cirene (segle III, aC) A més, es basa en la pronunciació del grec contemporani: l'accent d'intensitat és substituït pel prosòdic.
Com Quint d'Esmirna en les seves Posthomèriques , Nonnos no dubta a presentar versos i fins i tot episodis complets diverses vegades en el seu treball. De la mateixa manera, li agrada variar els patrons i estils, justificant pel caràcter proteic del déu al que canta. Quan es dirigeix a les muses en el preàmbul, exclama:
| « | Feu sorgir per mi al Proteu de cent cares: que es reveli en la diversitat dels seus aspectes, tan diversos com l'himne és en to. | » |
Edicions[modifica]
La primera edició que es va publicar és la de G. Falckenburg, Anvers, 1569, en quart.[2] El 1605 va aparèixer a Hanau una edició en octau, amb una traducció al llatí.[3] Una reimpressió d'aquesta, amb una dissertació del Sr Heinsius i esmenes de Joseph Juste Scaliger, va ser publicada en Leiden (1610, vuitè).[4] Una nova edició, amb un comentari crític i explicatiu, va ser publicada per F. Graefe, Leipzig, 1819-26, en 2 toms, vuitè.[5]
En espanyol hi ha una traducció en quatre toms publicada entre 1995 i 2008, a càrrec de S. Manterola i L. Pinker (vol. 1)[6] i D. Hernández de la Fuente (vols. 2-4).[7]
Referències[modifica]
- ↑ Plantilla:Cita DGRBM
- ↑ Nonnos de Panòpolis, Falckenburg, Geraard. Nonni Panopolitae Dionysiaca, nunc primum in lucem edita, ex Bibliotheca Ioannis Sambuci Pannonij. Anvers: Ex officina Christophori Plantini, 1569. OCLC 21346696.
- ↑ Nonnos de Panòpolis, Lubin, Eilhard; Zsámboki, János, Falckenburg, Geraard. Nonni Panopolitæ Dionysiaca, nunc denuo in lucem edita & Latine reddita. Hanau: Typis Wechelianis, apud Claudium Marnium & hæredes Ioannis Aubrii, 1605. OCLC 44837578.
- ↑ Nonnos de Panòpolis, Cunaeus, Petrus, Heninsius, Daniel; Scaliger, Joseph Juste. Nonni Panopolitae Dionysiaca. Petri Cunaei animaduersionum llibertat. Danielis Heinsii dissertatio de Nonni Dionysiacis & ejusde Paraphrasi. Josephi Scaligeri coniectanea. Hanau: Typis Wechelianis, apud Claudium Marnium, 1610. OCLC 20578675.
- ↑ Nono de Panópolis, Graefe, Christian Friedrich. Nonni Panopolitae Dionysiacorvm libri XLVIII. Leipsiz: sumtirus Frid. Christ. Guil. Vogelii, 1819-26. OCLC 24423975.
- ↑ Nonnos de Panòpolis, Manterola, Sergio Daniel (intr.); Pinkler, Leandro Manuel (trad.). Dionisíaques. Cants I-XII. Madrid: Gredos, 1995. ISBN 9788424916879.
- ↑ Nonnos de Panòpolis, Hernández de la Font, David (trad.). Dionisíaques. Cants XIII-XXIV. Madrid: Gredos, 2001. ISBN 9788424922887.Nonnos de Panòpolis, Hernández de la Font, David (trad.). Dionisíaques. Cants XXV-XXXVI. Madrid: Gredos, 2004. ISBN 9788424927035.Nonnos de Panòpolis, Hernández de la Font, David (trad.). Dionisíaques. Cants XXXVII-XLVIII. Madrid: Gredos, 2008. ISBN 9788424902148.
Bibliografia[modifica]
- Chuvin, Pierre. Mythologie et géographie dionysiaque. Recherches sur l'œuvre de Nonnos de Panòpolis. 68, 1996, p. 295-9.
- Giraudet, Vincent. Les Dionysiaques de Nonnos de Panòpolis: un poème sous li signe de Protée. 2, 2005, p. 75-98.
- Hernández de la Font, David. Nono i les Dionisíaques a Espanya. 28, 2006, p. 147 - 74.
- Saïd, Suzanne; Trédé, Monique, Li Boulluec, Alain. Histoire de la Littérature grecque. París: Presses Universitaires de France, 1997. ISBN 2-13 - 053916-5.