Diotima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Diotima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El banquet de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor. Les idees que expresa, juntament amb les de Fedre, un altre diàleg de Plató van ser l'origen de la idea d'amor platònic.

En el Banquet una sèrie d'homes parlen sobre el significat de l'amor. Sòcrates explica que Diotima era una sacerdotessa que li havia ensenyat "la filosofia de l'amor". Diotima explica que Eros, l'amor, és un "geni" mediador entre els déus i els homes. Va néixer de la unió de Poros (el Recurs) i Pènia (la Pobresa) al jardí dels déus, a la fi d'un gran banquet on hi havien participat totes les divinitats. Eros tindria com a característica buscar sempre el seu objectiu, satisfer la seva necessitat, com la pobresa, i enginyar-se par a aconseguir el seu fi, com el recurs. Sòcrates també afirma que Diotima va convèncer els déus perquè posposaren la pestilència que va assolar Atenes durant deu anys.

Coneixem Diotima exclusivament per l'escrit de Plató, i no podem estar segurs de si fou un personatge real o bé una creació literària. No obstant això, s'ha d'observar que gairebé tots els personatges que apareixen en els diàlegs de Plató eren persones que vivien a l'antiga Atenes.

La major part dels estudiosos del segle XX pensaven que Plató havia basat Diotima en Aspàsia de Milet, la donzella de Pèricles, de tan impressionat que estava per la seua intel·ligència. Encara que no n'hi ha indicis clars, altres estudiosos afirmen que era una figura històrica.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blondell, Ruby. The Play of character in Plato's Dialogues. Cambridge: Cambridge University Press, 2002, p. 31. ISBN 0521793009.