Dipylidium caninum

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuDipylidium caninum
Dipyl can worm1.JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
ClasseCestoda
OrdreCyclophyllidea
FamíliaDipylidiidae
GènereDipylidium
EspècieDipylidium caninum
Modifica les dades a Wikidata

La tènia del gos (Dipylidium caninum) és una espècie de cuc platelmint paràsit dels cànids i els fèlids en general, així com dels altres animals que allotgen puces, sobretot de les espècies Ctenocephalides canis i Ctenocephalides felis, és a dir, les puces comunes del gos i el gat, respectivament, i amb una freqüència molt menor Pulex irritans, un altre sifonàpter anomenat de manera errònia 'puça de l'home', o el poll caní Trichodectes canis. Aquests ectoparàsits (paràsits externs) són els hostes intermediaris de la tènia, la qual poques vegades origina simptomatologia clínica en gats i gossos i té dos genotips diferents.[1][2] És una espècie que també infecta guineus comunes, dingos, hienes, civetes, gats fers, gats de la jungla o guineus menjacrancs.[3]

Epidemiologia[modifica]

És un cestode de distribució mundial i la seva prevalença, almenys a Europa, sembla ser lleugerament més alta en gossos que en gats. D'acord a un estudi epidemiològic realitzat emprant mètodes de detecció biomolecular en exemplars de dits animals -amb propietari- pertanyents a diversos països europeus entre 2009 i 2013, la taxa mitjana d'infestació per D. caninum en ells era quasi del 20%, observant-se una major presència de paràsits entre les mostres recollides a zones rurals.[4]

Morfologia[modifica]

El cuc adult és hermafrodita i té de mitjana uns 30 cm de llarg i 2-3 mm d'ample. El rostellum[5] del seu escòlex és cònic, retràctil i amb un nombre variable de fileres de ganxos (entre 1 i 8, encara que habitualment són unes 4 o 6) que li permeten agafar-se a la paret intestinal. S'alimenta gràcies a quatre ventoses. El cos del cuc està format per múltiples segments (proglotis) ovoïdals, d'uns 12x2,5 mm, molt característics (semblen una llavor de carbassa) i amb dos porus genitals al mig de cada marge lateral. Els segments gràvids contenen més de 50 paquets d'ous, amb 5-30 ous a l'interior del paquet. Les larves de D. caninum es desenvolupen dins de l'estómac de les larves de les puces.[6]

Patogenicitat[modifica]

D. caninum provoca la dipilidiasi humana, una infecció zoonòtica intestinal que acostuma a afectar a nens que tenen contacte amb la saliva d'animals sense control veterinari o inclús a causa de la ingesta incidental de larves de puça portadores del paràsit.[7] En lactants provoca diarrees importants que, sense un examen coprològic adequat, poden semblar producte d'una oxiürosi.[8]

Pel que fa a gossos i gats, els cucs adults rares vegades provoquen símptomes d'importància, llevat que la seva presència en ells sigui massiva. Sobretot en exemplars joves, apareixen manifestacions abdominals inespecífiques, com diarrea o estrenyiment, sent l'obstrucció intestinal una patologia possible però molt infreqüent en aquesta parasitosi. En gats amb infeccions greus poden presentar-se convulsions epileptiformes. Per regla general, els animals mostren una aparença lànguida i un ventre prominent.[9]

Prevenció y tractament[modifica]

És necessari mantenir els animals lliures de puces adoptant les adequades mesures de profilaxi antiparasitària[10][11] i evitar que les criatures juguin en sòls infestats per aquests insectes o amb gossos i gats que pateixin la infecció. Convé que els treballadors de centres d'acollida d'animals i gosseres segueixin les normes higièniques bàsiques.[12] El tractament electiu per la dipilidiasi humana i animal és el praziquantel.[13]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Labuschagne M, Beugnet F, Rehbein S, Guillot J, et al «Analysis of Dipylidium caninum tapeworms from dogs and cats, or their respective fleas - Part 1. Molecular characterization of Dipylidium caninum: genetic analysis supporting two distinct species adapted to dogs and cats» (en anglès). Parasite, 2018 Maig; 25, pp: 30. DOI: 10.1051/parasite/2018028. PMC: 6013089. PMID: 29806592 [Consulta: 3 octubre 2018].
  2. Beugnet F, Labuschagne M, Vos C, Crafford D, Fourie J «Analysis of Dipylidium caninum tapeworms from dogs and cats, or their respective fleas - Part 2. Distinct canine and feline host association with two different Dipylidium caninum genotypes» (en anglès). Parasite, 2018 Maig; 25, pp: 31. DOI: 10.1051/parasite/2018029. PMC: 6013090. PMID: 29806593 [Consulta: 3 octubre 2018].
  3. Vieira FM, Luque JL, Lima Sde S, Neto AH, Muniz-Pereira LC «Dipylidium caninum (Cyclophyllidea, Dipylidiidae) in a wild carnivore from Brazil» (en anglès). J Wildl Dis, 2012 Gen; 48 (1), pp: 233-234. DOI: 10.7589/0090-3558-48.1.233. ISSN: 0090-3558. PMID: 22247400 [Consulta: 13 octubre 2018].
  4. Beugnet F, Labuschagne M, Fourie J, Jacques G, et al «Occurrence of Dipylidium caninum in fleas from client-owned cats and dogs in Europe using a new PCR detection assay» (en anglès). Vet Parasitol, 2014 Set 15; 205 (1-2), pp: 300-306. DOI: 10.1016/j.vetpar.2014.06.008. ISSN: 0304-4017. PMID: 24986432 [Consulta: 3 octubre 2018].
  5. Castro, GA «Helminths: Structure, Classification, Growth, and Development» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 86 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8282, pàgs: 7. PMID: 21413320 [Consulta: 30 setembre 2018].
  6. Smith, S «Dipylidiasis» (en anglès). A: Parasites & Pestilence Course: Infectious Public Health Challenges, HB 103. Stanford University, 2003, pàgs: 5 [Consulta: 8 octubre 2018].
  7. García-Agudo, L; García-Martos, P; Rodríguez-Iglesias, M «Dipylidium caninum infection in an infant: a rare case report and literature review» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2014 Jul; 4 (Supl 2), pp: S565-S567. DOI: 10.12980/APJTB.4.2014APJTB-2014-0034. ISSN: 2221-1691 [Consulta: 3 octubre 2018].
  8. Rincon MJ, Gonzalez-Granado LI «Mascotas y dipilidiasis» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Jun; 74 (6), pp: 420. DOI: 10.1016/j.anpedi.2011.01.019. ISSN: 1695-9531. PMID: 21393078 [Consulta: 4 octubre 2018].
  9. Bowman, A «Dipylidium caninum» (en angles). American Association of Veterinary Parasitologists, 2014; Jun 16, pàgs: 11 [Consulta: 13 octubre 2018].
  10. Beugnet F, Delport P, Luus H, Crafford D, Fourie J «Preventive efficacy of Frontline® Combo and Certifect® against Dipylidium caninum infestation of cats and dogs using a natural flea (Ctenocephalides felis) infestation model» (en anglès). Parasite, 2013 Feb; 20, pp: 7. DOI: 10.1051/parasite/2013006. ISSN: 3718530. PMID: 23419268 [Consulta: 10 octubre 2018].
  11. Beugnet F, Meyer L, Fourie J, Larsen D «Preventive efficacy of NexGard Spectra® against Dipylidium caninum infection in dogs using a natural flea (Ctenocephalides felis) infestation model» (en anglès). Parasite, 2017 Maig; 24, pp: 16. DOI: 10.1051/parasite/2017017. PMC: 5432962. PMID: 28497745 [Consulta: 10 octubre 2018].
  12. Raza A, Rand J, Qamar AG, Jabbar A, Kopp S «Gastrointestinal Parasites in Shelter Dogs: Occurrence, Pathology, Treatment and Risk to Shelter Workers» (en anglès). Animals (Basel), 2018 Jul 2; 8 (7), pii: E108. DOI: 10.3390/ani8070108. PMC: 6070783. PMID: 30004469 [Consulta: 19 octubre 2018].
  13. Saini VK, Gupta S, Kasondra A, Rakesh RL, Latchumikanthan A «Diagnosis and therapeutic management of Dipylidium caninum in dogs: a case report» (en anglès). J Parasit Dis, 2016 Des; 40 (4), pp: 1426-1428. DOI: 10.1007/s12639-015-0706-9. PMC: 5118332. PMID: 27876962 [Consulta: 10 octubre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • CDC. Dipylidium caninum (en anglès). Laboratory Identification of Parasites of Public Health Concern. Division of Parasitic Diseases and Malaria, 2017; Des 7 (rev), pàgs: 26 [Consulta: 5 octubre 2018]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dipylidium caninum Modifica l'enllaç a Wikidata