Vés al contingut

Direcció – Socialdemocràcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDirecció – Socialdemocràcia
(sk) Smer — sociálna demokracia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
conservadorisme social
populisme
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra
esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 novembre 1999
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Internacional Socialista
Aliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membres16.167 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRobert Fico (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Consell nacional d'Eslovàquia (2025)
42 / 150 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webstrana-smer.sk Modifica el valor a Wikidata

Facebook: smersd Instagram: smer_sd Telegram: SMERSD Youtube (canal): UCdU1Hed-u-HJky_GNcPABeQ TikTok: smer_sd_tiktok Modifica el valor a Wikidata

Direcció – Socialdemocràcia, en eslovac Smer-Sociálna Demokracia (SMER-SD), és un partit polític socialdemòcrata d'Eslovàquia. Fundat inicialment al 1999 com a Direcció (Smer) amb una orientació de Tercera Vía per Robert Fico, al 2005 va absorbir el Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL) i l'Alternativa Socialdemòcrata, modificant tant el nom com l'alineació política cap al centreesquerra. Des de la seva creació, ha estat un dels principals partits polítics del país, liderant diversos governs.

Ideologia

[modifica]

És un partit de centreesquerra, que pertany al Partit Socialista Europeu. Entre el 12 d'octubre de 2006 i el 14 de febrer de 2008 es va trobar suspès com a membre d'aquesta formació europea, per haver constituït un govern de coalició amb l'ultranacionalista Partit Nacional Eslovac.

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

Després de les eleccions legislatives eslovaques de 1998, el Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL) va formar part d'un ampli govern de coalició pro-mercat i pro-europea encapçalat per Mikuláš Dzurinda de la Coalició Democràtica Eslovaca (SDK) amb SDL, l'Aliança Hongaresa (SMK) i el Partit de l'Entesa Cívica (SOP)[1] canviant la direcció del partit, i les tensions internes sobre la ideologia del partit van provocar l'escissió de Robert Fico.[2]

Smer

[modifica]

El partit fou fundat inicialment al 1999 com a Direcció (Smer) amb una orientació de Tercera Vía per Robert Fico després d'abandonar el postcomunista Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL).[2] Sota Robert Fico, en aquell moment un dels polítics més populars del país, es va convertir ràpidament en un dels partits més populars d'Eslovàquia, mentre que l'SDĽ va experimentar una disminució constant de popularitat. A les eleccions legislatives eslovaques de 2002, el seu primer període electoral formal, es va convertir en el tercer partit més gran del Consell Nacional de la República Eslovaca, amb 25 dels 150 escons, un fracàs per a les expectatives del partit, que va romandre a l'oposició durant quatre anys.[3]

El gener de 2003 va canviar el seu nom formal a Direcció (Tercera Via) (en eslovac: Smer (tretia cesta))[4] i el Partit de l'Entesa Cívica es va fusionar amb el partit.[5] En 2005 el partit va absorbir el Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL) i l'Alternativa Socialdemòcrata, modificant tant el nom com l'alineació política cap al centreesquerra.

Direcció – Socialdemocràcia, primers governs de Robert Fico

[modifica]
Robert Fico en 2006

Robert Fico va liderar la victòria del seu partit a les eleccions legislatives eslovaques de 2006 després d'una campanya centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministres Rudolf Zajac i Martin Fronc del Moviment Democràtic Cristià.[6] Fico va formar un govern de coalició amb el Partit Popular (HZDS) de Vladimír Mečiar i el Partit Nacional Eslovac (SNS) de Ján Slota.[7]

Pas a l'oposició

[modifica]

A les eleccions legislatives eslovaques de 2010, el partit obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix el SNS va obtenir mals resultats i el HZDS es va convertir en extraparlamentari. Després que Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el president Ivan Gašparovič li demanà a Iveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el Moviment Democràtic Cristià (KDH), el partit dels hongaresos Most-Híd i el mateix Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SKDÚ-DS) amb una majoria al parlament, amb 79 escons de 150.[8] El govern perdé la confiança del parlament l'11 d'octubre de 2011 a causa de desavinences entre els partits de la coalició governamental per l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera,[9] fet que portà a la celebració d'eleccions anticipades el 10 de març de 2012.[10]

Nous governs de Robert Fico

[modifica]
Robert Fico en 2012

SMER-SD guanyà les eleccions legislatives eslovaques de 2012 amb majoria absoluta i Robert Fico va tornar a convertir-se en primer ministre[10] enmig d'un important escàndol de corrupció que va implicar polítics locals de centredreta.[11]

El 2013, Fico va declarar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials eslovaques de 2014, que va perdre contra el seu rival polític Andrej Kiska en la segona ronda de votació el 29 de març.[12]

El 17 de març de 2016, després de les eleccions legislatives eslovaques de 2016, en les què SMER-SD del primer ministre Fico perdé la majoria absoluta, aquest presentà al president Kiska un govern de coalició amb el Partit Nacional Eslovac (SNS), Most-Híd i Sieť, que disposava de 85 dels 150 escons.[13] El 15 de març de 2018, arran de la crisi política després de l'assassinat del periodista Ján Kuciak quan estava treballant en una història que vinculava la corrupció política d'alt nivell a Eslovàquia amb la màfia italiana,[14] Robert Fico va presentar la seva renúncia al president Andrej Kiska, qui llavors formalment va encarregar al viceprimer ministre Peter Pellegrini la formació d'un nou govern,[15][16] mantenint la coalició de SMER-SD, SNS i Most-Híd.

De nou a l'oposició

[modifica]

A les eleccions legislatives eslovaques de 2020, SNS i Most-Híd, aliats de govern de Pellegrini, van perdre tota la seva representació.[17] i SMER-SD va passar a l'oposició després que Igor Matovič aconseguís formar un govern d'OĽaNO, Llibertat i Solidaritat, Som Família i Per a la Gent.[18] El 15 de desembre de 2022 el govern va perdre una moció de censura,[19] obligant a modificar la Constitució per permetre celebrar eleccions anticipades, les primeres al país des de 2012.[20]

Retorn al govern de Fico i presidència de Pellegrini

[modifica]

A les eleccions legislatives eslovaques de 2023, com cap partit o aliança va arribar als 76 escons necessaris per a la majoria, es va formar un govern de coalició de Direcció – Socialdemocràcia (Smer-SD), Veu – Socialdemocràcia (HLAS-SD) i el Partit Nacional Eslovac (SNS) amb Robert Fico com a primer ministre, investit el 25 d'octubre de 2023.[21]

El gener de 2024 Peter Pellegrini, amb el suport de SMER-SD i HLAS-SD es va presentar a les eleccions presidencials eslovaques de 2024. A la primera volta, va acabar segon, només per darrere d'Ivan Korcok. Tanmateix, va derrotar Korcok a la segona volta, que es va celebrar el 6 d'abril de 2024, on va obtenir un 53% dels vots.[22]

En octubre de 2024 tres diputats de SNS van abandonar el partit i el 24 de gener de 2025 quatre diputats foren expulsats de HLAS-SD per les seves ambicions al partit i el govern, quedant el govern de Robert Fico amb el suport assegurat de només 72 diputats i perdent la majoria absoluta, però al febrer 2025, Fico va proposar canvis al gabinet i recuperà alguns rebels i una majoria fràgil, i al març va poder restaurar el suport de 79 escons.[23]

En octubre de 2025 el partit fou expulsat del Partit dels Socialistes Europeus, que ja l'havia suspès en 2023.[24]

Resultats electorals

[modifica]

Consell Nacional

[modifica]
Any Lider Vots % Pos. Escons +/– Govern
2002 Robert Fico 387,100 13.5% 3r
25 / 150
Nou Oposició
2006 671,185 29.1% 1r
50 / 150
Augment 25 Coalició
2010 880,111 34.8% 1r
62 / 150
Augment 12 Oposició
2012 1,134,280 44.4% 1r
83 / 150
Augment 21 Majoria
2016 737,481 28.3% 1r
49 / 150
Disminució 34 Coalició
(2016)
Coalició
(2016–20)
2020 Peter Pellegrini[a] 527,172 18.3% 2n
38 / 150
Disminució 11 Oposició
2023 Robert Fico 681,017 23% 1r
42 / 150
Augment 4 Coalició[25]

President

[modifica]
Any Candidat 1a volta 2a volta
Vots % Pos. Vots % Posició
2004 Suport a

Ivan Gašparovič

442,564
22,3 / 100
2n 1,079,592
59,9 / 100
Victòria
2009 Suport a

Ivan Gašparovič

876,061
46,7 / 100
1r 1,234,787
55,5 / 100
Victòria
2014 Robert Fico 531,919
28 / 100
1r 893,841
40,6 / 100
Derrota
2019 Suport a

Maroš Šefčovič[b]

400,379
18,7 / 100
2n 752,403
41,6 / 100
Derrota
2024 Suport a

Peter Pellegrini

834.718
37,03 / 100
2n 1.409.255
53,12 / 100
Victòria

Parlament Europeu

[modifica]
Any Lider Vots % Pos. Escons +/– Grup
2004 Monika Beňová 118,535 16.9 3r
3 / 14
S&D
2009 Boris Zala 264,722 32 1r
5 / 13
Augment 2
2014 Maroš Šefčovič 135,089 24.1 1r
4 / 13
Disminució 1
2019 Monika Beňová 154,996 15.7 2n
3 / 14
Disminució 1
2024 365,794 24.77 2n
5 / 15
Augment 2 NI

Notes

[modifica]
  1. Peter Pellegrini va exercir com a líder electoral al capdavant de la llista del partit, mentre que Robert Fico va ser el president del partit.
  2. Tot i que Maroš Šefčovič era oficialment independent, la seva campanya va ser finançada pel partit.

Referències

[modifica]
  1. «Koaličná dohoda medzi SDK, SDĽ, SMK a SOP» (en eslovè). SME, 24-09-1999. [Consulta: 24 juny 2025].
  2. 1 2 Malová, Darina. Strengthening Social Democracy in the Visegrad Countries (en anglès), 2017, p. 5-6 [Consulta: 24 juny 2025].
  3. «Prehľad vývoja strany Smer-sociálna demokracia» (en eslovac). SME, 12-10-2006. [Consulta: 19 novembre 2025].
  4. «Register of Parties» (en anglès). Ministry of Interior of the Slovak Republic. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 30 juliol 2025].
  5. «Former parliamentary party merges with Smer» (en anglès). HighBeam, 16-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-02-16. [Consulta: 19 agost 2024].
  6. Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28-02-2005. [Consulta: 18 maig 2024].
  7. Rybář, Marek «Notes on Recent Elections / Electoral Studies 26» (en anglès). Electoral Studies, 26, 2006, pàg. 702 [Consulta: 18 maig 2024].
  8. Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
  9. El parlament d'Eslovàquia rebutja el fons de rescat de l'euro
  10. 1 2 «Socialdemocràcia eslovaca aconsegueix la majoria absoluta amb el 45% dels vots». 324, 11-03-2012. [Consulta: 15 febrer 2012].
  11. Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].
  12. «Kiska becomes president (UPDATED)». [Consulta: 15 març 2018].
  13. Germanova, Miroslava. «Robert Fico Retains Power in Slovakia With New Coalition» (en anglès). The New York Times, 17-03-2016. [Consulta: 13 agost 2024].
  14. «Slovakia journalist: Prime Minister Fico replaced amid scandal» (en anglès). BBC, 15-03-2018. [Consulta: 13 agost 2024].
  15. «Fico podá demisiu, novým premiérom môže byť Pellegrini (minúta po minúte)» (en eslovac). sme.sk, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
  16. «Slovakia's PM Robert Fico resigns amid public outcry». Al Jazeera, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
  17. «Slovakia election: seismic shift as public anger ousts dominant Smer-SD party» (en anglès). The Guardian, 01-03-2020. ISSN: 0261-3077.
  18. «Slovak election winner secures four-party coalition with cabinet deal» (en anglès). Reuters.
  19. «Slovak coalition government collapses after losing no-confidence vote in parliament» (en anglès americà), 15-12-2022. [Consulta: 21 febrer 2024].
  20. «Slovakia's former coalition heads agree to early parliamentary elections» (en anglès). Reuters.
  21. «Slovakia swears in a new Cabinet led by a populist ex-premier who opposes support for Ukraine» (en anglès), 25-10-2023. [Consulta: 21 febrer 2024].
  22. Bellamy, Daniel. «Peter Pellegrini is sworn in as Slovakia's new president» (en anglès). Euro News, 15-06-2024. [Consulta: 27 febrer 2025].
  23. Csanyi, Peter. «PM Robert Fico’s Attempt to Save the Coalition» (en anglès). China-CEE Institute, 01-03-2025. [Consulta: 17 gener 2026].
  24. «EU socialists to kick out party of Slovakia's Fico» (en anglès). Politico, 20-10-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  25. «Smer, Hlas a SNS sa dohodli, podpísali memorandum. SaS: Novú koalíciu budú spájať kšefty a korupcia» (en eslovac). Pravda.sk, 11-10-2023.

Enllaços externs

[modifica]
  • (eslovac) Web oficial del Partit