Dirraqui (tema)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Dirraqui.
Infotaula de geografia políticaDirraqui
Byzantine Empire Themes 1025-en.svg
Temes de l'Imperi Romà d'Orient cap al 1025

Localització

CapitalDurrës Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
SegüentDuchy of Durazzo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El tema de Dirraqui, en grec medieval θέμα Δυρραχίου, va ser un tema (divisió administrativa civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al territori d'Albània i que ocupava la costa adriàtica del país. Es va crear al començament del segle ix i va rebre el nom de la seva capital, Dirraqui.

Història[modifica]

La data exacta de la creació del tema no és coneguda. Un estrateg de Dirraqui consta al Taktikon Uspenski cap al 842, però diversos segells d'estrategs d'aquell lloc estan datats a la dècada anterior. S'ha suggerit que es devia constituir a l'inici del regnat de Nicèfor I (802-811).[1][2] Durant les guerres bizantino-búlgares de finals del segle x i principis del segle xi, la ciutat sembla que va adquirir una certa autonomia quan es trobava sota sobirania del Primer Imperi Búlgar. A partir de mitjans del segle xi, els governadors del tema tenien el títol de dux o de catepà. El 1040 o el 1041, les tropes del tema dirigides per Tihomir es van rebel·lar i es van unir a la revolta de Pere Deljan.[3]

Al final del segle xi i al llarg del segle xii, la ciutat de Dirraqui i la seva província van tenir una gran importància per a l'imperi. La ciutat era la «clau d'Albània» i el principal punt d'entrada per al comerç i pels invasors procedents d'Itàlia. A més, la seva ubicació era ideal per controlar les incursions dels eslaus als Balcans occidentals. Dos governadors successius, Nicèfor Brienni el Vell i Nicèfor Basilaci, van utilitzar aquest lloc com a trampolí per a les seves ambicions imperials a finals de la dècada del 1070. La regió també va tenir un paper crucial en les guerres bizantino-normandes i va ser ocupada pels normands del 1081 al 1084. Després d'haver reconquerit la ciutat, Aleix I Comnè va donar el càrrec d'estrateg als seus parents més propers com ara el seu nebot Joan Comnè.[3][1] Tot i això això, els magnats de la ciutat van conservar una influència considerable i una gran autonomia d'acció, com ho demostra el fet que van lliurar la ciutat als venecians el 1205.[3][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 668. ISBN 9780195046526. 
  2. 2,0 2,1 Nesbitt, John W.; Nicolas Oikonomides. Catalogue of Byzantine seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art. Vol. 1, Italy, North of the Balkans, North of the Black Sea. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1991, p. 40. ISBN 9780884021940. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan frontier: a political study of the Northern Balkans, 900-1204. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 130, 151-152, 159, 160, 184. ISBN 9780521027564.