Disàrtria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaDisàrtria
Tipus trastorn motor del llenguatge
Especialitat neurologia i neuropsicologia
Medicació
Classificació
CIM-10 R47.1
CIM-9 784.5
CIAP N19
Recursos externs
DiseasesDB 4015
MedlinePlus 007470
MeSH D004401
UMLS CUI C0013362
Modifica les dades a Wikidata

La disàrtria (del grec dis, "malfunció"; i artros, "articulació") comprèn un grup d'alteracions de la parla d'origen neurològic. Comprèn les alteracions motores d'un o més dels mecanismes de la respiració, la fonació, l'articulació, la ressonància i la prosòdia. La disàrtria comporta una alteració en l'articulació de les paraules. S'atribueix a una lesió del sistema nerviós central i perifèric. Es distingeix d'una afàsia motora en què no és un trastorn del llenguatge, sinó del parla; és a dir, el pacient manifesta dificultats associades amb l'articulació de fonemes.[1]

Classificació[modifica]

  • Disàrtria bulbar: Causada per una lesió en el bulb raquidi, afecta als nuclis de l'aparell oro-linguo-faringi.
  • Disàrtria pseudobulbar: La lesió es localitza en les vies corticobulbares, que uneixen l'escorça cerebral, que envia els estímuls voluntaris, amb els centres del bulb raquidi. Es pot deure a infarts lacunares o a malalties com l'esclerosi lateral amiotrófica (ELA).
  • Disàrtria cerebel·losa: Es deu a afectació del cerebel, òrgan important en la coordinació del moviment corporal. En aquest cas es dóna un parla escandida.
  • Disàrtria parkinsoniana: La que es dóna en el context d'una Malaltia de Parkinson o en altres síndromes parkinsonianes

Etiologia[modifica]

Hi ha moltes causes potencials de disàrtria. Pot ser el resultat d'un dany cerebral a causa d'una lesió cerebral, un tumor cerebral, la demència, l'esclerosi múltiple, la malaltia de Parkinson i l'accident cerebrovascular.[2]

També pot ser causada per danys en els nervis dels músculs implicats en la parla, com un traumatisme facial o cervical, o cirurgies per tractar el càncer de cap i coll. Certes malalties neuromusculars poden provocar disàrtria, com la paràlisi cerebral, la distròfia muscular, la miastenia greu o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

S'ha documentat l'associació de la disàrtria amb la malaltia celíaca o la sensibilitat al gluten no celíaca no diagnosticades i la millorança amb la retirada del gluten de la dieta.[3][4] Els símptomes neurològics poden ser l'única manifestació de la sensibilitat al gluten, en absència de símptomes digestius o d'un altre tipus..[3][4]

Altres causes de disàrtria poden ser la intoxicació amb alcohol, les pròtesis dentals mal ajustades o els efectes secundaris de certs medicaments, com a narcòtics, fenitoína o carbamazepina.[2]

Quadre clínic[modifica]

L'afectat per disàrtria pot produir sons inexistents en la seva llengua habitual lloc que no articula correctament. Entre els símptomes que presenta destaca: emissions més automàtiques, context conversacional, veu forçada, respiració irregular i poc coordinada, articulació de les paraules defectuosa, ritme lent, i alteració del to i volum del parla.

Diagnòstic diferencial[modifica]

El diagnòstic diferencial s'ha de fer, entre altres, amb les següents alteracions: apràxia verbal, afàsia motriu i dislalia.

Tractament[modifica]

En la rehabilitació ha de participar un equip multidisciplinari compost, almenys, per: neuròleg, logopeda, fisioterapeuta, fonoaudiólogo, terapeuta ocupacional.

Referències[modifica]

  1. Darley, Frederic L; Aronson, Arnold E; Brown, Joe R. Alteraciones motrices del habla (Alteracions motrius de la parla) (en castellà). Buenos Aires: Panamericana, 1978. 
  2. 2,0 2,1 MedlinePlus. «Disartria», 21-12-2017. [Consulta: 9 gener 2018].
  3. 3,0 3,1 «Neurological Complications of Gastrointestinal Disease.». Semin Pediatr Neurol, 24, 1, febrero 2017, pàg. 43-53. DOI: 10.1016/j.spen.2017.02.001. PMID: 28779865.
  4. 4,0 4,1 «Neurologic and psychiatric manifestations of celiac disease and gluten sensitivity». Psychiatr Q, 83, 1, Mar 2012, pàg. 91–102. DOI: 10.1007/s11126-011-9186-y. PMC: 3641836. PMID: 21877216.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Darley FL, Aronson AE, Brown JR. Alteracions motrius del parla. Buenos Aires: Panamericana; 1978.

Enllaços externs[modifica]