Disautonomia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaDisautonomia
Tipusmalaltia del sistema nerviós autònom Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10G90 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9337.9 Modifica el valor a Wikidata

La disautonomia, antigament coneguda com a neurastènia, és una alteració del sistema nerviós autònom. Aquest sistema és l'encarregat de regular de manera automàtica diverses funcions importants de l'organisme com el pols, la pressió arterial o la respiració. La disautonomia es produeix per una disminució del retorn venós de les extremitats inferiors, que fa baixar la pressió arterial i per tant arriba menys oxigen al cervell. Es dóna amb més freqüència en dones que en homes amb una relació 10:1.[1]

Els símptomes d'aquesta malaltia poden variar depenent dels nervis que estan afectats. Els símptomes inclouen desordres en funcions vegetatives de l'organisme com el pols, la pressió arterial, el ritme cardíac, la sudoració, la fisiologia reproductiva i urinària, el funcionament de les pupil·les, la digestió... Les persones amb disautonomia es cansen fàcilment, tenen marejos, pateixen desmais, se senten fatigats, dèbils i habitualment tenen les mans i els peus freds degut a la pressió arterial baixa.

Els més afectats per la disautonomia són els adolescents i els adults joves ja que aquesta patologia generalment millora amb l'edat. La pressió arterial tendeix a pujar en les persones grans i per tant desapareixen els símptomes relacionats amb la caiguda de la pressió arterial.

La disautonomia es diagnostica a partir d'un examen físic i es pot confirmar el diagnòstic mitjançant la prova de la taula inclinada.

Per la disautonomia no existeix un tractament curatiu i per tant es tracta mitjançant la prevenció i de manera simptomàtica. El tractament per aquesta patologia és força eficaç però es tracta d'una malaltia infradiagnosticada i en molts casos els pacients no arriben a rebre tractament. L'estat de les persones amb disautonomia pot millorar amb canvis en l'alimentació i en els costums com per exemple augmentar la ingesta de sal o fer exercici físic.

Referències[modifica]

  1. «Disautonomia». [Consulta: 21 agost 2020].