Discharge

Discharge
	; Discharge en concert a Roma el 17 de desembre del 2006.
Dades
Tipus	grup de rock
Història
Creació	1977, Stoke-on-Trent
Activitat
Activitat	1977-1987, 1991-1995, 2001-present
Membres	Anthony "Rat" Martin; Tony "Bones" Roberts; Roy "Rainy" Wainright; Terry "Tezz" Roberts
Membres anteriors	Kelvin ``Cal`` Morris; Andy Green; Stephen Brooks; Les ``The Mole`` Hunt; Peter ``Pooch`` Pyrtle; Anthony Morgan; Nick Bushell; Nigel Bamford; Nick Heymaker; Garry Maloney; Dave ``Bambi`` Ellesmere; Tony "Akko" Atkinson
Segell discogràfic	Sanctuary Records
Gènere	Punk rock (1977-1979); Hardcore punk/D-beat/UK 82 (1979-1983, 2001-present); Crossover thrash (1983-1985); Heavy metal (1985-1987, 1991-1995)
Lloc web	discharge.uk.co

Discharge és un grup de hardcore punk d'origen anglès.

Trajectòria[modifica]

Discharge es va formar l'any 1977 amb una alineació original que incloïa a Terry 'Tez' Roberts a les veus, Tony 'Bones' Roberts a la guitarra, Roy 'Rainy' Wainwright també a la guitarra, Nigel Bamford al baix i Akko a la bateria. Poc temps després, Nigel Bamford va deixar el grup, i Rainy es va encarregar del baix. Aquesta formació sonava molt similar als Sex Pistols, però només va enregistrar una demo. La formació i el so van canviar l'any 1979. Doncs, va passar a ser: Kelvin 'Cal' Morris a les veus, Bones a la guitarra, Rainy al baix i Tez a la bateria. A aquesta, molts la consideren com la formació "clàssica" de Discharge.

El pesat so de la guitarra i els anti-melòdics crits del vocalista d'aquesta nova alineació van dur al grup a ser conegut com un dels principals precursors del que seria el thrash metal. Les seves cançons giraven entorn de l'anarquisme, la llibertat i pacifisme i els seus temes tractaven de mostrar les terribles conseqüències de la guerra nuclear i la malalta societat presa pel capitalisme.

L'enfocament líric també va ajudar a agregar-li poder a la cruesa de la seva temàtica. Sovint, el so de les cançons de Discharge consistien en missatges amb un repetitiu to agressiu i gutural que buscava expressar amb força el que volien dir. Potser un dels exemples més clars d'aquesta idea el podem trobar en la lletra de la cançó "Free Speech for the Dumb" (Llibertat d'expressió per al mut) que no fa més que repetir el mateix títol de la cançó mateixa. El que també va ser important per a l'expressió política i social del grup va ser el tema artístic que usaren en els seus àlbums, on es representava la crudesa de la guerra utilitzant un icònic blanc i negre en alt contrast en les fotografies.

En 1980, Discharge va signar amb Clay Records, publicant el single "Realities of War," que va aparèixer als charts independents de Regne Unit. Després que aquell mateix any es publiqués l'EP, Discharge va passar per diversos canvis de formació. El bateria Tezz va marxar per a ésser substituït per Dave "Bambi" Ellesmere (antic The Insane) abans que es gravés "Why". L'any 1982, Discharge va publicar un llarga duració titulat Hear Nothing, See Nothing, Say Nothing, que va arribar a aparèixer en els charts de vendes.

Per a l'EP "Never Again", Discharge sofrí un nou canvi de formació. Gary Maloney de Varukers seria qui ocupés el lloc de bateria aquest cop. Bones marxà abans de Warning..., que fou quan Discharge començà a veure's més influenciat pel Heavy Metal. En 1985, amb la publicació de Ignorance tornaren a canviar de formació. Doncs, la banda fou acostant-se a un so cada cop més i més metàl·lic. Tot i això, per a l'any 2002 la formació clàssica es reuní per a la publicació del disc Discharge.

Aquell mateix 2002, Hear Nothing See Nothing Say Nothing fou escollit com a l'àlbum número u de punk rock de tots els temps en una enquesta feta per la revista Terrorizer.

D-beat[modifica]

L'estil de Discharge es va anomenar D-beat, un estil de punk ràpid, precursor o paral·lel a l'aparició del hardcore punk, i influència bàsica per a l'estil Crustcore. Durant i després de la trajectoria de Discharge, imitar-los es tornà sorprenentment popular. Si bé Discharge assumí com a propi el so batejat com a D-beat, ells no són els inventors principals del que després havia de conformar el hardcore punk. Es pot escoltar quelcom molt semblant en gravacions anteriors a la banda, com per exemple "You Tear Me Up" de Another Music in a Different Kitchen, el disc debut de Buzzcocks, i el so hardcore ja es pot trobar en l'EP Out of vogue de Middle Class, previ a les dates oficials d'aparició del hardcore punk.

Molts dels grups que seguiren l'estil de Discharge, principalment de Suècia, començaren els seus noms utilitzant el prefix "Dis-". A més usaven "Dis-" en les paraules que realment començaven amb "Des-" a manera de paròdia. Per citar algunes d'aquestes bandes, tenim a Disfear, Disclose, Discard, Disarm, Dissucks, i Distraught. Els grups que seguiren aquesta tendència als seus noms a més copiaren l'estil tipogràfic del logo de Discharge, amb lletres grans i blanques, per als seus.

Discografia[modifica]

Demos[modifica]

"1977 demo"

EPs[modifica]

"Realities of War" (Abril de 1980)
"Fight Back" (Julio de, 1980)
"Decontrol" (Deciembre de 1980)
"Never Again" (Octubre de 1981)
"State Violence, State Control" (Octubre de 1982)
"The Price Of Silence" (Deciembre de 1983)
"The More I See" (Julio de 1984)
"Ignorance" (Julio de 1985)
"Beginning of the End" (Marzo de 2006)
"Discharge/MG15 Split" (Abril de 2006)

12"s[modifica]

"Why" (Mayo de 1981)
"Warning: Her Majesty's Government can seriously damage your Health" (Octubre de 1983)
"The More I See" (con versiones extendidas de su 7")
"Ignorance" (con versiones extendidas de su 7")