Discriminació per ètnia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La discriminació per ètnia, és comuna al dia a dia i és present a totes les societats i engloba totes aquelles accions, conductes i actituds de tota la població que tenen com a objectiu la discriminació, distinció, exclusió o restricció  a una persona o col·lectiu a que es desenvolupa en condicions d'igualtat dels drets humans.

La discriminació racial i ètnica impedeix el progrés de milions de persones en tot el món.

Pot adoptar diverses formes: des de la negació dels principis bàsics de igualtat de les persones fins al odi ètnic, que pot portar a fraccionar comunitats i, de manera molt forta, al genocidi.

La lluita contra el racisme és una qüestió prioritària per la comunitat internacional i, des de la fundació Nacions Unides, han creat interès per aquest tema, pel que fa la promoció del dret a la igualtat i la prohibició de la discriminació racial han quedat consagrades en tots els instruments internacionals bàsics dels drets humans.

Engloba dos tipus de discriminació dels més comuns i s'anomenen: Racisme i Xenofòbia, són fàcils de confondre, però són diferents encara que estan fortament relacionades.

Etimologia[modifica]

La paraula discriminació prové del llatí discriminatio "distinció" i la paraula ètnia prové del grec clàssic, έθνος ethnos, “poble” o “nació”

Orígens[modifica]

El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents races te un valor diferent, que les diferències de les persones poden ser catalogades jeràrquicament.

Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el xovinisme cultural.

La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, ja què aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al dirigir-se a membres d'una  raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com a prejudici racial.

El racisme és generalment són  les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques.

La discriminació  racial és atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça.

El mateix terme 'racisme' és confús. Les primeres classificacions de raça, com va fer Linnaeus en el seu moment, sostenien que havia quatre races:

  • La blanca (europea)
  • La negra (africana)
  • La vermella (americana)
  • La groga (asiàtica).

Amb posterioritat alguns antropòlegs van proposar altres classificacions, basades en combinacions de les seves característiques.Es van arribar a trobar fins a vint-i-nou races. Altres autors més actuals, formen solament tres grans grups humans:

  • caucasoides
  • mongoloides
  • negroides

Ara comença a acceptar-se més el criteri ètnic i no pas el racial per a classificar a l'home i el seu comportament social.

No existeix consens entre els historiadors respecte a quan va emergir el concepte de "raça". Alguns pensen que aspectes de la idea sempre han existit entre els humans, mentre que uns altres ho situen com un concepte separat a la desconfiança general en les "diferències" (en aquest cas hauria sorgit en l'Era dels descobriments o inclusivament tot just al segle XIX). En tot cas, molt abans que es formés qualsevol tipus d'estigma ja es practicava la divisió de la gent en grups distintius, generalment a partir de característiques anatòmiques externes o suposat origen geogràfic, així com teories sobre com "classificar" aquestes races entre si, o quantes n'hi havia.

Igualtat de diferències[modifica]

Tots els éssers humans són diferents en les característiques que els diferencien, però per damunt de qualsevol diferència són iguals en la seva naturalesa humana.

Aquest fet implica que, sigui quina sigui la seva posició social, económica, cultural, ètnica, sexual, d'edat o religiosa, han de gaudir de les mateixes oportunitats per a poder desenvolupar-se en la societat actual.

Discriminació, diferències i desigualtat[modifica]

Discriminació: La discriminació consisteix a no reconèixer o no respectar els membres d'un grup ni els seus drets per ser de diferent ètnia, gènere, orientació sexual, religió, classe social, etc. Les persones tendim a desconfiar de tot allò que desconeixem, d'allò que no és com nosaltres, que ens és poc familiar. És per això que tendim a ajuntar-nos amb grups que ens resulten més propers. I discriminem com a mecanisme de defensa per reforçar la nostra imatge, de manera que acabem determinant que tot allò que s'escapa de la nostra “normalitat” és un enemic.

La discriminació apareix quan existeix un prejudici negatiu. És un component d'hostilitat envers altres persones. El racista es fa, no s'hi neix. La discriminació condueix a la desigualtat a nivell polític, econòmic, social i relacional.

La desigualtat: Diferència en un o més aspectes entre dues o més persones o coses.

Diferència: Qualitat, característica o circumstància que fa que dues persones o coses no siguin iguals entre si.

Esterotips i prejudicis[modifica]

Estereotip: Base cognitiva. Són creences inconscients, imatges mentals, construccions socioculturals i associacions automàtiques que venen en gran part de les nostres arrels culturals. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se la jutja per la seva individualitat.

Prejudici: Base emocional. Conjunt de sentiments desplegats arran d'un estereotip no reflexionat i tot sovint generalitzat, magnificat, extrapolat i aplicat indiscriminadament. Els prejudicis poden ser positius i negatius i es desenvolupen en tots els grups socials i cap a totes direccions. Els prejudicis estan molt interioritzats i són molt complicats d'analitzar i modificar.

Ètnia i raça[modifica]

La desigualtat per ètnia

El terme raça és una creació socio-històrica que pretén justificar certes desigualtats en funció de les diferències físiques externes entre persones.

El terme etnicitat, en canvi, es refereix a la identitat cultural, a les pràctiques culturals que distingeixen una comunitat d'una altra, per tant ètnia és el terme que fa referència al conjunt de persones pertanyents a una mateixa comunitat lingüística i cultural i unides per un parentesc físic.

Aquestes distincions poden provenir del color de la pell, de la llengua que parlen, de la seva història, de la religió, etc. i van molt vinculades a formes de desigualtat o de poder, com ara les classes, grups de status, gènere, etc.

  • Racialització:

No existeix el racisme sense les races, on els considerats blancs ocupen la posició superior.  

No existeix el racisme sense les races, que són el resultat de la classificació racialitzant dels éssers humans en una escala jeràrquica, on els considerats blancs ocupen la posició superior. Després de l'horror de l'Holocaust, les races van ser «enterrades vives». La diferenciació dels éssers humans en «races» es va considerar científicament incorrecte i políticament perillosa, i  el terme «raça» va passar a ser mal vist. En aquest procés, termes com «cultura» o «ètnia» van prendre força. De forma perversa, aquests termes han substituït conceptualment el terme «raça», sense que s'hagi problematitzat la lògica de fons, és a dir, sense que el vertader significat i jerarquització racial hagin estat abordats ni atacats en la seva arrel.

Racisme i Xenofòbia[modifica]

El racisme és la discriminació, cap a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, pel color de la pell, creences religioses, pràctiques culturals o de qualsevol altra mena.

Les persones racistes tendeixen a discriminar els col·lectius ètnics, com ara les ètnies gitanes, jueves, etc.

El racisme és una ideologia de superioritat racial, afirma que la gent de diferents races difereix en valor, i es poden classificar jeràrquicament. Aquesta ideologia prové de l'occident i és la base de la ideologia nazi. Això els fa creure que són “superiors” a les races “inferiors”.

La xenofòbia és la discriminació cap a les persones d'origen estranger o bé a les persones amb trets culturals i físics diferents i s'assumeix que són d'origen estranger.

És aquesta la diferència entre el racisme i la xenofòbia, la persona racista accepta ser superior a la persona pertanyent al col·lectiu a discriminar, la persona xenòfoba considera menyspreable tota una nacionalitat.

  • A diferència del racisme, la xenofòbia no té res a veure amb el color de la pell ni la raça sinó que més ben dit amb lo desconegut. Per exemple una persona pot tenir tenir actituds xenofobes amb una persona que viu al carrer per pobresa,en canvi pot ser un gran aficionat d'algun futbolista en concret amb el mateix color de pell i que prové del mateix país que aquest.  
  • Mentres que el futbolista vesteix com ell, fa el mateix que aquesta persona, pel que fa al tema cultural es troben en el mateix pla i no representa una amenaça, al immigrant que viu al carrer perquè ho veuen com un “perill” Així  podem observar que el seu odi no neix per el color de la pell sinó més ben dit neix de la ignorància i del desconeixement sobre aquest grup que no és propi del seu.

Discriminació per ètnia en les religions[modifica]

Ètnia i religió són dos conceptes que sempre han estat vinculats al concepte de discriminació.

Centrant-nos en la discriminació per ètnia en les religions, podem analitzar el tema a dos nivells: discriminació per ètnia dins d'una mateixa religió, i discriminació entre religions diferents en la que la ètnia agreuja la discriminació. La segona situació és la que genera actuacions més violenta, encoratjada o no ,per líders religiosos. És especialment cruenta quan la religió està estrictament vinculada a la identitat o ètnia.

Per documentar la discriminació per ètnia dins d'una mateixa religió, parlarem d'alguns exemples. El primer és segurament un exemple que sembla impensable, és l'exemple jueu. Les divisions ètniques jueves fan referència a les diferents comunitats jueves del món. El judaisme és a la vegada cultura i religió, això fa que no totes les comunitats jueves comparteixin idèntiques costums culturals, religioses, culinàries, i lingüístiques. Aquestes diferències de vegades es converteixen en discriminació per ètnia.

L'exemple que més crida l'atenció el trobem dins mateix de la societat israeliana. En aquesta societat, fundada per molts dels supervivents de l'Holocaust, la major persecució racial del món contemporani, hi ha discriminació per ètnia. El 1984 van ser rescatats d'Etiòpia i portats a Israel, 60.000 jueus etíops, per tan negres, perseguits allà. Aquests jueus pateixen fortes discriminacions: els fills no poden anar a determinades escoles, ocupen els llocs més durs en l'exèrcit, són la font dels principals acudits racistes, viuen en els pitjors barris i fan les pitjors feines i mal pagades. Aquest col.lectiu va protagonitzar una revolta, quan van descobrir que les seves donacions de sang anaven a les escombraries.

Si ens centrem en tota l'àrea Hispanoamericana, trobem també que les comunitats indíge

Avui dia  hi ha moltes persecucions. Podríem citar la de la minoría yazidí, minoría religiosa kurda, perseguida per Estat Islàmic. Els van fer fora de la seva ciutat, Sujar, i molt varen morir de fam a les muntanyes.

Índia és un país on la discriminació contra minories ètniques i religioses és constant. Els extremistes hindús del VHP, contra musulmans i cristians. La matança de Sihgs en alguns moments del segle passat és un altre exemple.

Per citar un darrer cas comentarem el més conegut en els darrers temps. Es tracta de la persecució dels Rohingya, una minoria ètnica musulmana a Birmània. Allà la comunitat budista majoritària, els ha perseguit, assassinat, violat. Es calcula que uns 140.000 malviuen en camps de refugiats oblidats per la comunitat internacional. Des d'occident sona estranya aquesta persecució, perquè s'¡identifica budisme amb pacifisme, amor, meditació.

En la mateixa Birmània, hi ha la comunitat del Kachines cristians, també perseguits , però aquests han creat un exèrcit per demanar la seva independència.

Com es pot veure la discriminació per motius religiosos i ètnics ha sigut i és una constant de la història de la humanitat.

Personatges destacats[modifica]

  • Martin Luther King: va lluitar pels drets dels afroamericans i va proposar lleis al congrés de desigualtat social. Arrel d'aquest fet va guanyar el premi Nobel de La Pau, al 1964.
  • Nelson Mandela: fou el primer president de Sud-àfrica de color durant el 1994 i 1999. Va destacar per la lluita contra el racisme.
  • Rosa Parks: va ser una dona estadounidense que va ser empresonada per negar-se a cedir el seu seient a l'autobús a un home blanc. Arrel d'aquest fet es va consolidar el Moviment pels Drets Civils en Estats Units i la Cort Suprema dels Estats Units va prohibir la pràctica de la segregació racial en els autobusos.  
  • Oskar Schindler: Durant l'època de l'holocaust nazi va aprofitar la seva posició privilegiada en el règim per salvar a més de mil jueus dels camps d'extermini, oferint-lis un contracte com a operaris a la seva fàbrica d'articles Wehrmacht, les forces armades d'alemanya.
  • Anténor Firmin: Va viure durant els anys 1850 i el 1911, fou un antropòleg, polític i periodista. Va destacar amb el seu llibre anomenat ”De l'Égalité des Races Humanies”. En una època caracteritzada per el racisme, Firmin sempre va defensar que totes les persones són importants sense importar el seu color de pell o la seva procedència.
  • Ota Benga: A principis del segle XX aquest home va estar exposat en el zoològic de Nova York, com a representació de l'evolució del gorila a home.
  • Tommie Smith i John Carlos: A les Olimpíades de Mèxic de l'any 1968, van guanyar la carrera dels 200 metres i en pujar al podi i sonar el himne dels EUA, van realitzar el salut  de Black Power, acte que s'ha convertit internacional.

Rigoberta Menchú: Va néixer l'any 1959 a Guatemala, és considerada una líder de lluita per els drets dels pobles indígenes d'arreu del món.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]