Discussió:Benidorm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Zaplana[modifica]

He inclòs a Zaplana com a personatge il·lustre de la població. Això ja sé que pot ser polèmic, però des d'un punt de vista objectiu, un ex-president de la Generalitat es pot considerar personatge il·lustre. --Makinal 12:29, 17 des 2006 (CET)

El problema és que és de Cartagena, no? Per què si no, el que sobraria seria Amor, ja que va marxar de Benidorm de petit... --

La relació Benidorm/l’Ametlla de Mar[modifica]

Les nissagues es van esllenguint però encara avui viu gent calera setantena de pares benidormers. Devia ser tan gran la influència dels originaris de Benidorm durant gran part de la vida de l’Ametlla de Mar (en el temps dels primers contactes, la Cala de l’Ametlla o, simplement la Cala, que és el nom tradicional que perdura avui entre els naturals) que, durant molt de temps, especialment els més de cent darrers anys del període 1775-2007, segment de la història del poble modern, la tradició oral i les minses cròniques escrites que ens han sobreviscut han assignat als benidormers l’estatus de pioners i fundadors de l’antiga Cala de l’Ametlla, ara l’Ametlla de Mar.

Fa uns vint anys, les investigacions d’un historiador local, Xavier Figueres, van posar en dubte aquest rol, i aquest xicot ha publicat una sèrie de treballs on, per la via documental originària dels d’arxius de la ciutat de València i altres llocs, ha acabat afirmant categòricament que els primers pobladors venien del Grau de València.

Unes notes caligràfiques d’un oficial mariner natural de la comarca, un tal Gelabert, constituïen fa cent cinquanta anys una de les bases més esteses i populars de la creença que els primers pescadors van venir a meitat del s.XIX i que eren de Benidorm. En el seu escrit (molt valuós, per cert, per a un poble illetrat i mancat d’altra font escrita en aquell temps) altres dades i apreciacions errònies han debilitat la credibilitat del total de la seva crònica. L’historiador més a dalt esmentat estableix que va ser valencians del Grau i a l’últim quart del XVIII, els primers que atracaren les barques a la nostra platja.

No és que hagi calat del tot entre els naturals del poble aquesta redefinició de papers, posant-se en evidència un cop més l’arrelat que encara està el convenciment que els benidormers eren els pioners, però els documents oficials i la premsa local i comarcal així com els altres mitjans de comunicació, inclòs Internet, ja es van fent ressò de les tesis de Figueres. Jo mateix, que soc curiós però no especialista en història del meu poble, en un primer moment també vaig fer costat als nous plantejaments, tot i que de seguida algunes descobertes em varen obrir nous interrogants i vaig relativitzar els plantejaments no benidormers (per dir-ho d’alguna manera). En un assaig, que podeu trobar a Viquièdia, hi ha més dades que ajuden a entendre els meus dubtes., en els que ara no em vull estendre. En resum, però diré que si la primera madrava ( tal com aquí diem almadrava) ja es va ancorar a la que diem platja de la Madrava (en el nostre terme) a finals del s.XVIII, pot pensar-se que pescadors, fonamentalment tonyinaires i presumiblement de Benidorm i dels voltants, podrien compaginar altres pesqueres en les veïnes cales de Sant Jordi i de l’Ametlla, sobretot en aquesta darrera, pel beneficiós i exclusiu règim de vents de què frueix per a la pesca a la vela. El que passa és que aquest primera època de presència benidormera a l’Ametlla de Mar no ha deitat tantes petjades, records i lligams estables com la activitat almadravera que des de mitjans del XIX fins als anys 60 del XX va ser part central de la vida del poble.

He volgut intervenir en aquest debat i he vingut a plantejar, lluny d’afirmacions categòriques, una tercera via eclèctica i conciliadora que queda suggerida en un text de l’assaig que abans he esmentat:

“De fet, les campanyes temporeres d'aquests pescadors valencians (del Grau de València) deurien coincidir almenys en la darrera dècada del segle XVIII, si no abans, amb les llargues temporades de març a novembre durant les quals els pescadors de Benidorm feinaven a l'almadrava al Cap de Terme, límit septentrional de l'aleshores municipi del Perelló ( anys després d'haver provat sense èxit l'emplaçament de les xarxes més cap al nord, a les platges de Salou i de l'Hospitalet de l'Infant). És probable que hi haguès relació entre aquests antics clans de pescadors valencians i benidormers perquè les necessitats d'abastament de matèries primeres, ferros, fusta, cables etc, i també de calafats i mà d'obra, afavoriria els contactes de col·laboració entre ells. Al 1791 ja apareix en el Diccionario històrico de las artes de pesca nacional de Sàñez Reguart una il.lustració de la dita almadrava, emmarcada entre la punta de Sant Jordid’Alfama i la punta de Cala Ronyosa, situada immediatament al nord de l'actual central nuclear Vandellòs I.”--Refoll 18:29, 26 març 2007 (CEST)

Posats a buscar elements comuns (potser no privatius) entre Benidorm i l’Ametlla de Mar ( no dic la Cala, perquè no m’interpretis que parlo de la teua Cala benidormera), m’han sobtat, de moment, dues paraules presents a la pàgina de Benidorm: moll i escateret, molt usades tradicionalment a l’Ametlla. La denominació port és entre naltros totalment exòtica, sempre s’ha dit moll (ara no, clar, immersos, com ens han enfós, en la normalització lingüística, tot i que sempre l’he acceptat com necessària malgrat que jo també he detestat i detesto haver d’escriure cafè i no café.). Aquí, anar al moll sempre ha estat sinònim d’anar al port (Coromines m’ha il·luminat molt sobre aquest mot català tan originari). I a propòsit d’escateret (muxonet de mar que jo no coneixia ni ara coneixo), em fa molta gràcia com mons pares i tanta gent gran ho deien a les xiquetes menudes (potser també als xiquets), hiperactives, petitimpertinents i vivetes. És un escateret, deien, amb una expressió tan bonica com, també, en perill d’extinció.--Refoll 19:49, 5 abr 2007 (CEST)

Revisió de la distinció[modifica]

S'estan revisant tots els articles de qualitat i els nous criteris consideren indispensable que un article tingui referències per a ser de qualitat. Si us plau, afegiu referències en forma de notes dins del text per justificar les afirmacions que puguin ser controvertides. Si l'article continua així, malgrat les moltes qualitats que presenta, se'l podrà proposar per a una retirada de la distinció.--Peer (disc.) 18:47, 21 maig 2009 (CEST)

Aquest article està molt bè, però necesita referències. Proposo que siga retirat de la distinció. OboeCrack (disc.) 22:45, 10 jul 2009 (CEST)
L'apartat de gastronomia s'hauria de moure a Gastronomia de la Marina Baixa o en un altre article de gastronomia adequat a no ser que s'aportin referències que els plats siguin propis i exclusius de Benidorm. Opino igual, manquen força referències, s'hauria de retirar l'AdQ. --Bestiasonica (disc.) 15:05, 22 set 2009 (CEST)

Barranc de Barceló[modifica]

Hi, sorry but my catalan is not good enough for me to write it, but entenc catala un poc. :) does anyone know why this barranc is called "Barceló"? is it linked to the Barcelona city or someone called Barceló. Gracies. Olecrab (disc.) 00:01, 15 març 2010 (CET)