Discussió:Caganer

El qtext que s'ha afegit, a més de concordar amb el que ja hi ha, s'ha de desliteralitzar i enciclopeditzar. Una enciclopèdia no fa mai preguntes. Llull 06:45, 12 gen 2006 (UTC)

Estava corregint el contingut, però he vist part del text és copiat de http://www.vilaweb.com/www/diariescola/noticia?id=786819 ara està tot barrjat. I destriar el que és original del que no, no és poca farregós. Llull 13:49, 13 gen 2006 (UTC)

Altre interpretació del caganer

Aquest article planteja una interpretació positiva del personatge del caganer: fermenta la terra amb els seus excrements i així obtenir una collita prospera l'any vinent; per aquest motiu, l'Església Catòlica veu amb bons ulls el paper del personatge, i no devia trobar cap inconvenient a l'hora d'aquestes petites recreacions del naixement de Jesucrist.

Personalment, trobo que la interpretació segueix més la línia de la poètica barroca. A finals del segle XVI, i durant tot el XVII, predomina un nou corrent en el pensament, que es capaç de provocar un desencís en l'home renaixentista: a partir d'aquest moment, l'home és conscient de què no ho pot tot, i que sempre hi ha alguna cosa que limita l'acompliment de la seva voluntat; en altres paraules, abandona en certa manera allò que el caracteritza principalment, allò que anomenem la dignitat de l'home (superior als altres ésser vius perquè pot determinar el seu destí). Aquest desencís es deuria, en un primer pla, a les nombroses crisis del context històric, i és per aquest canvi superficial que en sorgiria una nova perspectiva del món, resultant l'anterior com un mer deliri vingut pel desenvolupament científic, entre d'altres coses. Llavors, sorgeix l'estètica escatologia, que desacredita precisament aquestes dèries del pensament renaixentista, tot rebaixant ridículament la condició de l'home; per cert, el mot troba la seva etimologia en dos ètims grecs (Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll):

1. ESCATOLOGIA f. Part de la teologia que tracta de les darreries de l'home, com la mort, el judici final, la destinació de les ànimes; cast. escatología.

   Etim.: compost del gr. ἔσχατος ‘extrem, darrer’ i λóγος ‘tractat’.

2. ESCATOLOGIA f. Estudi dels excrements, o conversa sobre coses relacionades amb l'excrement; cast. escatología.

   Etim.: compost del gr. σκάτος ‘excrement’ i λóγος ‘tractat’.

Analitzem-ho tot plegat. D'una escena merament recreativa, en què els cristians veneren la figureta de Jesús de Natzaret, es veu satiritzada per l'aparició del caganer, que fa patent una de les necessitats més desqualificades de la condició humana: és un pastor més que es disposa a celebrar el naixement del messies, per això resulta estrany veure'l aïllat de la resta de creient, on es disposa a fer una de les seves necessitat més vitals (i alhora més vulgars), presentada en forma d'uns punxants rampells; així doncs, aquest seria un dels motius pels quals l'home està subjecte a una sèrie d'incapacitats, que l'impedeixen realitzar la seva voluntat (en aquest cas, la d'anar a venerar el messies).

L'excrement no seria, en cap cas, un motiu ni casual ni arbitrari: a més de remetre a l'estètica escatològica (2.), l'excrement persisteix visible en la terra durant més temps que l'orina, que l'absorbeix més ràpidament; de tot plegat s'hauria d'entendre que la vida de l'home és temporal, curta, però sempre l'acaba deixant la seva petjada (entre d'altres coses més desagradables). D'altra banda, l'Església acceptaria la representació del caganer perquè reafirma la imperfecció de la condició humana (1.): es contraposa l'encarnació de Déu, ésser pur i etern (Jesús), amb l'ésser fugaç i residual, l'home (caganer); escandalitza, però aquesta és una nova manera d'entendre la condició de l'ésser humà.

Hi ha diverses interpretacions del caganer, i en la pàgina següent se'n recullen unes vàries: http://www.amicsdelcaganer.cat/catala/figura/figuracaganer.htm (Potser, per a realitzar l'article, fora bo consultar la bibliografia que pren aquesta web)

Refer sencer

Vist que és còpia, vist que té poca fiabilitat de fonts, jo proposo refer-lo des de zero.--Ignasipuig (disc.) 12:04, 25 des 2016 (CET)