Discussió:Ceràmica

Caldria ampliar aquest article. Ceràmica no es nomes un art tradicional; hi ha compostos nous que poden tenir aplicacions cientifiques i tecnologiques diverses que tambe s'anomenen ceramiques. Xevi 17:36 29 jun, 2004 (UTC)

La ceràmica és l'activitat tradicional de producció d'objectes d'alta qualitat i excel·lent acabat en argila cuita. La paraula ceràmica deriva del grec, i es refereix estrictament a l'argila en totes les seves formes. Sigui om sigui a la época moderna també pot significar l'ús de materials inorgànics no metàl·lics. L'"argila vermella", la varietat impura del caolí, és prèviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i químics per a millorar la seua presentació.

El Caolí és una associació complexa de sílice, alúmina, i aigua.

La porcellana és un tipus d'argila amb un alt percentatge de caolí (argila depurada), que permet el treball en parets primes (tradicionalment es valorava la seva transparencia, sobretot al extrem orient). El caolí és també la matèria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plástiques). La mes impura de les quals es el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma de oxid féric o ferrós que li dóna el color característic. Per a molts usos son necesaries carracterístiques de duressa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, només pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes argiles tenen un punt de fusió diferent. El vidriat es un del tractaments de la superficie que esdevé de la antiga necesitat de perdre la porositat (altres eren: el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres).

Actualment es tant un vehicle d'expresió artística, una profesió artesana o una indústria. Aixi mateix, procesos cerámics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologíes (conductors, aïllants térmics i eléctrics, etcétera...). Eixemples de materials industrial de cerámica son els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imans.

A la branca artística i artesana, els productes tant son simplement decoratius, com utilitaris, aprofitant les característiques del material: duressa, durabilitat, porositat(o falta d'ella), encongiment (en el procés de secatge o de cuita) i, la més important, la plasticitat(o la falta d'ella, en el cas de la porcellana i en altres argiles per a ús industrial i que permet la estabilitat, tan en cru, com en cuit).

Ceramista és el nom de l'oficiant artesá o artista.

Carles

La ceràmica és l'activitat tradicional de producció d'objectes d'alta qualitat i excel·lent acabat en argila cuita. La paraula ceràmica deriva del grec, i es refereix estrictament a l'argila en totes les seves formes. Sigui om sigui a la época moderna també pot significar l'ús de materials inorgànics no metàl·lics. L'"argila vermella", la varietat impura del caolí, és prèviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i químics per a millorar la seua presentació.

El Caolí és una associació complexa de sílice, alúmina, i aigua.

La porcellana és un tipus d'argila amb un alt percentatge de caolí (argila depurada), que permet el treball en parets primes (tradicionalment es valorava la seva transparencia, sobretot al extrem orient). El caolí és també la matèria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plástiques). La mes impura de les quals es el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma de oxid féric o ferrós que li dóna el color característic. Per a molts usos son necesaries carracterístiques de duressa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, només pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes argiles tenen un punt de fusió diferent. El vidriat es un del tractaments de la superficie que esdevé de la antiga necesitat de perdre la porositat (altres eren: el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres).

Actualment es tant un vehicle d'expresió artística, una profesió artesana o una indústria. Aixi mateix, procesos cerámics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologíes (conductors, aïllants térmics i eléctrics, etcétera...). Eixemples de materials industrial de cerámica son els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imans.

A la branca artística i artesana, els productes tant son simplement decoratius, com utilitaris, aprofitant les característiques del material: duressa, durabilitat, porositat(o falta d'ella), encongiment (en el procés de secatge o de cuita) i, la més important, la plasticitat(o la falta d'ella, en el cas de la porcellana i en altres argiles per a ús industrial i que permet la estabilitat, tan en cru, com en cuit).

Ceramista és el nom de l'oficiant artesá o artista.