Discussió:Corona d'Aragó/2007

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Idiomes

Per què hi diu "Castellà i català" com a idiomes d'ús comú? Que jo sàpiga els idiomes de la cancelleria eren el llatí, el català i l'aragonès.--SMP​·d​·+ 20:21, 26 gen 2007 (CET)

Llengua d’us comú és la que utilitza la gent per parlar, no la llengua que utilitza la cancelleria reial. Per altra banda, encara que fos així, a la cancelleria no hi ha documents en aragonès, són tots en llatí i esporàdicament algun en català o castellà, sobretot a partir del XIV. --Andarella 20:54, 26 gen 2007 (CET)

¿Quién dice que no había documentos escritos en aragonés en la cancillería de la Corona de Aragón? Como se ha estudiado en muchísimas ocasiones, la cancillería era trilingüe latín - catalán - aragonés. El aragonés se usaba en las relaciones con Aragón, y también en la correspondencia con Marruecos, Castilla y Portugal. En muchos documentos de los siglos XIV y XV se especifica que están escritos "in vulgari aragonensi", "in linga aragonesa", "in linga seu idiomate aragonensi", etc. Hasta que no llegue Alfonso V el castellano no aparece para nada.

Otra cosa creo que está totalmente deformada: se afirma que la denominación "Corona de Aragón" es moderna (tanto como "corona catalanoaragonesa"). Siento decepcionaros, pero en los registros de Cancillería desde 1300 es frecuentísimo hablar de la "Corona de Aragón" (Corona d´Aragon, Corona d´Arago, etc), mejor dicho: me temo que es el nombre más frecuente que la cancillería utiliza para denominar al estado del que forman parte.el comentari anterior sense signar és fet per 85.55.132.10 (disc.contr.) 23:05, 1 maig 2007

Si l'amable anònim té l'amabilitat d’indicar-nos quins són eixos estudis (muchísimas ocasiones) que demostren que a la Cancelleria reial s’escrivia en aragonès, ho podrem comprovar i si s’escau rectificar. Mentrimentres solament és una opinió de l'anònim.
D'altra banda, a veure si ens pot indicar també en quin punt exacte de l'article es diu que Corona d'Aragó és un nom modern, si precisament s'hi diu que comença al XIII, vaja, el mateix que argumenta l'anònim. Si no sabem llegir en català és altra cosa. --Andarella 23:55, 1 maig 2007 (CEST)

Primero me disculpo por no escribir en vuestra lengua -porque la cagaría mucho- aunque la hablo más o menos y la entiendo perfectamente,y por eso a veces prefiero ver la versión catalana que la castella o la aragonesa, esta segunda porque aún da bastante pena. No quiero que penseis que soy un infiltrado de Jiménez Losantos. Respecto a lo de demostrar que se escribía en aragonés, es tan facil como entrar en la página Archivos Españoles en Red, donde está buena parte del archivo de la Corona de Aragón digitalizado (ahora está un tiempo fuera de servicio, para renovar el portal). En las mismas cortes de 1375, unas de las dos que hay colgadas, se dice -con estos términos- que el rey Pedro IV hizo su discurso "in linga seu idiomate cathalano", mientras que su hijo, en representación de las Cortes -es decir, de Aragón, Catalunya y València- respondía "in linga seu idiomate aragonensi". En los documentos publicados por Rubió i Lluch a principios de siglo, o en la obra sobre léxico catalán de Germá Colom hay muchas referencias similares. Respecto a la Corona de Aragón, por desgracia los datos los tengo menos concretos por que no los apunté, y ahora con el portal cerrado no los puedo recuperar. Cuando lo reabran, busca en la sección de Sigilli Secreti, donde está toda la correspondencia privada de los reyes con otros monarcas vecinos, donde generalmente se ahorraban toda la historia de rey de Aragón, Valencia, Mallorca etc. y resumían en "rey de la Corona de Aragón". Si miras unas pocas decenas de lineas más arribas verás personas afirmando que este término, "Corona de Aragón", es moderno. Una pequeña reflexión: muchas personas en este debate han ninguneado el papel de Aragón en el seno de la Corona homónima. Efectivamente, Cataluña tenía más peso, pero aquello estaba mucho más equilibrado que hoy en día, aunque muchos no quieran verlo. Guillén.el comentari anterior sense signar és fet per 85.55.136.83 (disc.contr.) 21:52, 2 maig 2007

Ah, val, tu no estaves parlant de l’article, sinó de la pàgina de discussió. En efecte a aquesta pàgina s’han dit moltes bajanades basades en prejudicis ideològics, però són això, opinions. Allò important és el que hi diu l’article ara mateix, que és el correcte. Respecte a l’aragonès, jo no sé fins a quin punt el “idiomate aragonensi” dels documents s’està referint a una vertadera llengua diferenciada del castellà i no a un nom polític (independentment de l’aragonès que es parla al nord d’Aragó), però bé, en qualsevol cas crec que no ens correspon a nosaltres decidir-ho ací. De tota manera tant els documents en català com en castellà/aragonès són quasi testimonials, n’’hi ha prou amb buidar algun registre per veure com n’apareix un o dos en romanç per cada 200 o més en llatí. I a més he d’insistir que l’article parla de les llengues d'ús comú, no de les que utilitza la Cancelleria reial. Tanmateix, veient ara el que posa a idiomes a la taula de l’article, crec que tampoc deuria estar així, jo propose: “aragonès, castellà, català, napolità i sicilià als respectius dominis lingüístics; llatí a la Cancelleria reial”. --Andarella 12:45, 3 maig 2007 (CEST)

No creo que sea correcto decir que la lengua de la Cancillería sea el latín, y la de las relaciones con los otros reinos sean los diferentes romances vernáculos. Depende de las etapas, pero desde un momento muy temprano (antes de 1300!) el uso de catalán y aragonés se desarrolla muchísimo, y desde mitad del siglo XIV creo que hay más cosas en romance que en latín. El uso de catalán y aragonés no es comparable al del resto de las lenguas romances, que yo, personalmente, nunca me he encontrado en ningún registro medieval. Otro detalle: cuando se dice "aragonés" se sabe lo que se dice perfectamente: de hecho hay documentos de esta misma cancillería en que se manda traducir entre aragonés y castellano. La fonética de esta scripta cancilleresca era prácticamente la misma que la del aragonés actual, y muy diferente de la del castellano medieval. Esta lengua se usó en las relaciones con el reino de Aragón y el interior de Valencia, y también en la diplomacia con Navarra, Castilla, Portugal, Granada y Marruecos. Este aragonés se castellanizó mucho durante el siglo XV, y la lengua de la cancillería desde Alfonso V sí que merece el calificativo de "castellano-aragonés"; la documentación propiamente aragonesa mantuvo, por su parte, el romance autóctono hasta el final del siglo XV. Por todo ello, no estoy de acuerdo con la tabla de "idiomes", creo que las lenguas oficiales eran aragonés, catalán y latín hasta el siglo XV, y desde entonces castellano, catalán y latín. Respecto al uso del napolitano y el siciliano, lo desconozco, aunque nunca me he encontrado nada en dichos idiomas salido de la cancillería real. Guillén.

Precisament ací està l’error, que la taula no parla d’idiomes oficials, perquè no n’hi ha d’idiomes oficials. Jo no conec cap llei medieval que diga que una llengua és l’oficial, com es fa als Estats contemporanis. El que la taula hi diu són les llengües que es parlaven, les que parlava la gent (domini lingüístic), i òbviament a Aragó parlaven aragonès o castellà segons el lloc i el moment, i a Catalunya català, i a València majoritàriament català, i a Sicília supose que parlarien sicilià, dic jo. Respecte a l’aragonès no t’ho vaig a negar perquè no ho conec prou, encara que a mi em sembla que al Baix Aragó, per exemple a Terol, mai s’ha parlat aragonès. En qualsevol cas això no afecta al contingut de l’article. --Andarella 21:02, 3 maig 2007 (CEST)

Pues al final se ha puesto en la lista de lenguas una solución completamente absurda: que el catalán y el castellano eran de uso común, y el aragonés sólo se usaba en las relaciones con dicho reino. Eso es completamente falso: mientras el aragonés escrito subsistió (mitad del siglo XV) se usaba el aragonés tanto en las relaciones con Aragón, como en la diplomacia con Castilla, Navarra, Portugal, Navarra y Marruecos, además de aquellas cuestiones administrativas en las que predominasen los aragoneses. Desde ese momento, el castellano sustituyó al aragonés en todos esos usos, mientras que el catalán se matuvo -decadente-. El aragonés fue la lengua usual de la cancillería junto al catalán y el latín en el periodo fundamental en que se puede hablar de Corona de Aragón como Estado. El castellano lo sustituyó cuando entró en decadencia o se había convertido en un mero vínculo "afectivo" entre los diferentes reinos. En conclusión, tal y como está ahora, es absurdo.

No acabo d'entendre perquè figura el castellà com a llengua d'ús comú a la Corona d'Aragó. Això no és pas cert. --Galazan 23:06, 17 nov 2007 (CET)

Estats històrics

Si he entés bé el sentit de la Categoria:Estats històrics (estats que han existit al llarg de la història però que hui ja no existeixen com a tals), ¿no s'hi hauria d'incloure la Corona d'Aragó? Afegesc la categoria. Si algú té alguna objecció, que ho comente.--Comandant Rampas 13:36, 16 febr 2007 (CET)

Que la corona d'Aragó no ere un estat sinó una sèrie d'estats sota un mateix sobirà.


Llista de reis

M'agradaria plantejar a discussió que a la llista de reis manquen uns quants, així de memoria: Pere IV el Condestable Rainer d'Anjou Carles l'arxiduc Napoleó Bonapart.

No sé si el fet que alguns d'aquets nomès ho fossin a Catalunya invalida l'argument, pero almenys s'hauria d'explicar que la corona alguns cops ha estat "trencada". [www.xpoferens.cat] XpoFerens!


no va poder titular-se'n rei per decisió d'en Ramir II d'Aragó

aquesta afirmació és falsa, no té cap fonament. és aragonesista. "prefereix ésser el primer dels comtes que no el setè dels reis, com deia Petit de Newburgh (circa 1198). Fluvià Aquest escrit del mateix segle XII és el primer que fa referència a la qüestió i per enlloc hi veig en Ramiru. és a dir, feu el favor de no esborrar-me la correcció. gràcies.--Primmirat 20:16, 24 ago 2007 (CEST)

Hi estic d'acord. És una afirmació dubtosa i sense referències. A més, tampoc és correcte l'afirmació "Aquests reis com a resultat de la nova forma política van continuar la numeració com a reis d'Aragó sense continuar la dels comtes de Barcelona anteriors a la unió dinàstica". Existeixen molts documents on es parla de Pere Terç o de Pere Quart, ja indicat en el document d'en Fluvià.--V.Riullop (parlem-ne) 12:47, 26 ago 2007 (CEST)
La referéncia està arxivada a la pàgina de discussió de 2006. La torno a posar aquí traducció del document de noçes de Berenguer i Petronela (al paragraf numerat 150). A la biblioteca he trobat un llibre de Historia de Aragó amb una fotografia del document original, i la traducció és fidel.el comentari anterior sense signar és fet per Enric naval (disc.contr.) 13:37, 24 gen 2008 (CET)
Al document de l'Enric Naval no posa res del que diu. Si no es va titular rei és pèrquè no va voler, també s'hagués pogut titular Rei de Barcelona o de Catalunya i tampoc no ho va fer i no ho posa en cap paràgraf numerat(era gratis l'autotitular-se'n, així ho havia fet el de Pamplona, els d'Aragó i totes les monarquies).
M'acabo de mirar l'article i fa pena. Li agrairia a SMP que em digués d'on treu les seves afirmacions. Que un cronista parli de la 'Corona d'Aragó' no vol dir que aquest fos el nom "oficial" perquè qualsevol li pot treure un altre document amb un altre nom per exemple "territoris de" (p.e. el Papa en la croada contra Pere el Gran "tots els teus territoris") Si hagués estat el nom "oficial" l'hagués fet servir. Zurita el va generalitzar, o sigui, de tots els possibles noms va triar aquest. A la Cancelleria Reial es seguia l'ordre del números del reis dels comtes de Barcelona, p.e. Pere el Gran era Petrus II, i Pere terç, el Cerimoniós té documents (com les ordinacions o les coronacions) que signa com a Pere terç. També hi ha monedes aragoneses de Pere el conestable de Portugal on hi posa Pere Quart i són fetes a la ceca d'Aragó! A més a l'assemblea de la Fondarella de Pau i Treva amb Alfons el cast s'hi pot llegir rex ildefonsus primus.
Per cert, estem parlant d'un cop mort Ramir el Monjo el 1157, no estem parlant del moment de la donació. Em sembla que l'Enric Naval es confon--Primmirat (discussió) 15:33, 25 gen 2008 (CET)
He canviat l'article així: Al casar-se amb Peronella, Ramon Berenguer no va poder titular-se'n rei per decisió d'en Ramir II d'Aragó i prengué el nom de príncep i dominador d'Aragó, reservant-se Ramir el títol de Rei. A la mort de Ramir, Peronella heratà el títol de reina d'Aragó, conservant Berenguer el títol que ja tenia. Berenguer va morir abans que Peronella, i aquesta va abdicar llavors el títol de rei en el seu fill Alfons. (ref)
He afegit més detalls del testament de 1152 a l'article de Peronella_d'Aragó#Mort_i_successi.C3.B3el comentari anterior sense signar és fet per Enric Naval (disc.contr.) 17:30, 26 gen 2008 (CET)
Sí que és cert que Berenguer es podia haver auto-anomenat Rei després de la mort de Ramir, peró s'hauria trobat amb la resisténcia dels aragonesos, els quals estavan lligats a la seva autoritat pel contracte que deia que Berenguer no podia ser Rei. Suposo que no devia tenir prou força política, o no val voler pels motius que siguessin. No conec cap document on Berenguer digués que volgués proclamarse Rei després de la mort de Ramir, o expliqués perqué va renunciar-hi, de manera que només podem especular. AFEGIT: amb lo qual no podem dir pèrquè no va voler, ja que no tenim proves d'aixó.
Algunes notes: en el moment de la donació Ramir l'hi va donar a Berenguer el títol de Príncep d'Aragó i l'hi va prohibir el títol de Rei. A més, un cop mort Ramir el títol de Rei havia de passar a Petronella. Si Petronella s'hagués mort abans que Ramir, el tractat amb Berenguer hagués quedat anulat i s'hauria hagut de fer un altre. Si Petronella s'hagués mort abans que Berenguer, peró després que Ramir, llavors aquest s'hauria convertit en Rei automàticament i de manera legal, peró es va morir primer Ramir i després Berenguer. Peronella hagués pogut de renunciar al títol de rei en la persona de Berenguer, peró al seu testament va renunciar primer en el seu fill i després en Berenguer com a segona opció en cas de morir el fill.
Com a nota apart, no estic d'acord en que ser Rei sigui gratis. Poso com exemple la creació del títol de Rei d'Aragó (enllaça la versió castellana que té més detalls). Calia l'autorització del Papa per legitimar-lo, i calia ser prou forts militarment per defensar-se de les pretensions de (re)anexió de Navarra. El aconsiderat primer Rei d'Arago, Ramir I d'Aragó, mai no va firmar com Rei. El seu fill Sancho Ramírez de Aragó va anar a Roma i va pagar un vasallatge anual al Papa per consolidar el títol. Com veus, no és tan fàcil i va caler temps, legitimació del Papa incloent vasallatge amb pagament de diners, i una generació de temps.
M'he oblidat de mencionar que els reis francs encara tenien drets sobre els comptats catalans, que es van resoldre finalment al tractat de Corbeil. Aixó pot haver impolsat a Berenguer a no proclamar-se Rei per evitar reclamacions dels francs.
En el cas del Rei de Navarra Ènnec_I_de_Pamplona va haver de lluitar amb els frans per la independéncia respecte els francs (batalla de Roncesvalles). Després va haver problemes amb Sanç_I_de_Navarra, que era Rei de Pamplona, o algo similar. --Enric Naval (discussió) 17:45, 26 gen 2008 (CET)
Els reis absolutistes eran reis "per la gràcia de Deu" i per lo tant necesitaven legitimar-se amb el representant de Deu a la terra, el Papa. Si un compte català s'hagués proclamat Rei de Catalunya, el rei franc hauria reclamat al Papa que aquells comptes eren encara vasallas seus, i haver pressionat al Papa per a que no legitimés el títol, a més de tenir dret legal a atacar i conquerir les terres del Compte de Barcelona. --Enric Naval (discussió) 17:53, 26 gen 2008 (CET)

La Crònica de Ramon Muntaner ja parla de Corona d'Aragó

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/91348064098793506388868/ima0002.htm

Concretament diu "Com a bons naturals de la corona Darago"

Per tant no es pot posar que aquest terme se'l va inventar Zurita.el comentari anterior sense signar és fet per 81.33.217.14 (disc.contr.) --IradiBot (comentaris/incidències) 05:38, 11 set 2007 (CEST)

No és a la Crònica escrita per Ramon Muntaner, sinó a la carta escrita per Felip de Mei a 1558 prèvia a la crònica mateixa. Referència no vàlida. Cal trobar referències. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 15:33, 14 set 2007 (CEST)
el títol del capitol XV també posa Corona d'Aragó. És aquesta referéncia vàlida? --83.35.101.91 (discussió) 13:21, 24 gen 2008 (CET)
En les edicions antigues és freqüent que els títols dels capítols siguen inserits pels editors sense que moltes vegades es troben a l'original. Caldria saber l'opinió d'algun expert en aquesta crònica sobre si aquest és el cas d'aquesta edició del segle XVI. --Comandant Rampas (Comentem-ho) 19:10, 25 gen 2008 (CET)

CORONA CATALANA

En primer lloc les expressions "regne d'Aragó" o "Corona d'Aragó" en tots els documents antics es refereix tant sols a l'Aragó. Nomès hi ha un cas en que un rei ho apliqui al total dels seus regnes i aquest no es altre que Ferran el Catòlic. O sia, durant 400 anys això del "regne" o "corona" d'Aragó es refereix tant sols a l'Aragó, i nomès hi ha un rei, i en un sol document entre milers, que ho apliqui a tots com a genèric. Es fa la mateixa trampa que amb la "marca hispanica" un altre invent dels historiadors espanyols del S XVIII.

REIS CATALANS: ningú pot dubtar que tots els reis d'Alfons a Martí l'humà es consideraven a si mateixos catalans. Però això tampoc es pot dubtar dels reis Trastamares, malgrat la seva nissaga fos d'origen estranger, es comportaren sempre com a catalans, de la mateixa manera que en Joan Carles es considera espanyol, malgrat ser la seva nissaga d'origen francés, i tenir avies i besàvies de tots els països europeus.

EL TESTAMENT D'ALFONS Octubre de 1131.El rei nomena hereus del regne a les ordres militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple en terceres parts. Els navarresos s'independitzaren, i els aragonesos per por de passar a dependre dels navarresos van nomenar rei a Ramir, germà del rei. Ramir mai no va ser reconegut com a rei per l'Església romana, de la qual el regne era vassall. En 1136 Saragossa, Calataiud, i Alagón estaven en poder dels castellans.

EL PACTE Tres anys desprès, el rei Ramir li dona el regne i filla a Ramon Berenguer :"Ego Ramimirus Dei gratie Rex Aragonensis dono tibi Raymunde Barchinonensis Comes et marchio filiam meam in uxorem cum totius regni aragonensis integritate sicut pater meus Sancius rex vel frates regni mei Petrus et Ildefonsus melius habuerunt vel tenuerunt." I al novembre del 1137, exigeix a tots els reus homes, cavallers, eclesiàstics i pedites, obeeixin a Ramon Berenguer com a llur rei ("tam quam rege")

Posteriorment es Ramon Berenguer qui deslliura a les ordres militars del testament d'Alfons, pactant una amb una amb elles, i signant acords, el 16 d'Octubre de 1140 amb l'orde del Sant Sepulcre i amb l'orde de l'hospital, i en novembre del 1143 amb el Temple. "Donem i cedim a Ramon Berenguer i a tota la seva progenie.... la terça part del regne que ens pertany.... per dret del testament del rei Alfons". Aquests pactes foren aprovats pel Papa en sendes butlles. O sia, legalment els aragonesos no van respectar el testament, i el regne l'obté Ramon per donació de les Ordes i en cap lloc es fa esment de la reina, que ho es per ser la muller de qui té els drets reials, i no per dret propi.

Per altra part no existeix cap testament on Ramir doni el seu regne a la seva filla, cosa que no podia fer evidentment perquè ja l'havia donat en vida al Compte de Barcelona. Tot això invalida la teoria d'alguns historiadors que veuen el regne com a part de la dot per casarse amb la filla, o que els drets reials passen a traves de Peronella.

Alfons hereta per testament del seu pare Ramon Berenguer (Agost de 1162), el comptat de Barcelona, l'Aragó, Carcassona i Narbona, i la Cerdanya la hereva el seu germà Pere.

LA CORONA Les coronacions dels reis d'Aragó celebrades a Saragossa es feien en català, per disposició de Pere III.

L'any 1388, a les Corts Generals de Montsó un síndic de Saragossa es queixava de que les lleis civils i processals es redactessin en català. I això no significa que el rei fos o se sentis català, sinó que demostra que tota la administració era catalana. La Corona era catalana i així si referien a ella tots els altres membres de la "confederació" : Els jurats de Palerm a Sicília escriuen "regnum Cathaloniae" referintse a les Corts Generals de Casp.

L'ADMINISTRACIÓ REIAL Tota l'administració reial de la "corona" radicava a Barcelona. El perquè Catalunya al absorbir un regne no es convertí en regne, que es una cosa que a la gent actual que només veu "categories de país" segons la corona que porti qui la regeix no entén, es degut a que en aquella època un regne era una "dictadura" o com deien a Castella: "el rey es señor de villas y haciendas", i en canvi Catalunya era un estat modern i democràtic, on els seus ciutadans tenien un govern lliure i sobirà del país, amb Constitucions i Lleis, i no amb furs com els regnes. Catalunya no volgué constituirse en regne, per la significació que tenia el terme de subjecció al sobirà, mentre que Principat es equivalent al govern del país.

La Cancelleria Reial era la Cancelleria de Catalunya. El Canceller de tota la "confederació" era el Canceller de Catalunya. També ho eren tots els altres membres, el Vicecanceller, el Regent, el Camarlenc, el Protonotari i el Mestre Racional, els oïdors, els promovedors, els correus, els secretaris, el confessor, i el capellà del rei. Excepte el Majordom que hi havien tres, un per Aragó, un per Barcelona i un per València desde Pere Terç. En l'època del rei Joan I, 1397, s'establí que hi haguessin tres Cancelleries. Una per València, unaltra per Aragó, i la de Catalunya que seguiria regint sobre Mallorca, Sardenya i Còrsega, però aquestes dues noves Cancelleries actuaven merament com a delegacions. Inclòs a l'època de Ferran II, amb una Cort itinerant, tots els oficials de la Cancelleria Reial eren a Barcelona. En cap lloc dels Fueros d'Aragón s'hi fa esment a l'existència de una Cancelleria Reial a Aragó. Fins l'any 1419 va haver un sol Mestre Racional per a tots els regnes, i desde aquest any va haver un Mestre Racional de València.

El Consell Reial o Consell de guerra era radicat a Barcelona i format per catalans, com no podia ser d'altra manera dons els aragonesos mai es van implicar en les conquestes mediterranees ni en els afers internacionals.

En les Corts de 1283, els aragonesos es queixaren al rei dels "recaptadors de rendes que eren jueus, i dels jutges estrangers d'altres llengües". Per a governar l'imperi, els reis catalans delegaren en Virreis, no existint mai virrei a Barcelona sinó Lloctinent. Normalment el lloctinent era la reina o el príncep hereu. Fins a Ferran II no es va nomenar cap virrei de Catalunya. Ferran va nomenar virrei a Enric, compte d'Empúries, cosí seu, amb la protesta de les institucions catalanes. Castella no tenia virreis dons era un regne únic, i només tenia un Almirall, hereditari, els Enriquez.

L'IDIOMA "OFICIAL" La majoria dels documents oficials dels reis, desde les capitulacions de Ramon Berenguer i Peronella fins a els capítols de les Corts de Montsó de Felip III de 1620 son en català. per tant si hi havia una llengua "oficial" de la Corona aquesta era sense dubte la catalana. No nomès això sinó que els primers Furs d'Aragó estan redactats en català, fins que el Justícia d'Aragó els va traduir al llatí. Tota la documentació reial que hi ha al Arxiu Reial de Barcelona ( perquè el arxiu de la Corona d'Aragó de Saragossa el van cremar els francesos ) dirigida a càrrecs d'Aragó o a les mateixes Corts d'Aragó son en català.

CATALANS O ARAGONESOS ? En la majoria dels escrits forans, es tracten a la suma de tots els regnes com a catalans: Eduard III d'Anglaterra :"mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricam" ( EL 1340 Mallorca era independent ). Guillem de Baux, Príncep d'Orange "... a l'emperador de Barcelona",1210. Marcabru "Avec l'aide de Portugal et de Navarre e pourvú que l'emperateur de Barcelone ", 1261.

Les cartes que dirigia la Cancelleria als reis de Marroc, al soldà de Babilonia, al soldà d'Egipte, o al rei dels Mogols son totes escrites en català.

Els Consellers de Barcelona utilitzaven expressions com "totam nationenm cathalanorum". (1437) Els tractats signats amb altres reis utilitzen la formula "....per los regnes nostres d'Aragó, e de València, de Catalunya...." Pere el Gran s'intitulava "Heres Cataloniae", significant així que era l'hereu de tots els reialmes. El rei Jaume II, en carta al Dux de Venècia diu "...partibus imperi Constantinopolis in Sicília et Cataloniae", on l'expressió Cataloniae es refereix a tots els territoris ibèrics. El rei Ferran II, diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorum quam castellanorum". A les mateixes Constitucions, Volum Corts I, 1292 afirma que no es podrà separar el regne de Mallorca i els comptats Catalans del nord "de la dominatione Catalonie e dictorum regnorum Aragonum, Valentie et Comitatus Barchinone" amb el que queda clar que el nom de tot el reialme es Catalunya.

Els Sards de Càller reclamen ésser representats a les Corts Catalanes. Els Sicilians de Palerm mentres duraven les Corts de Casp es refereixen a tot el regne com "...regnum Cathalonie quod es açephalum rege..." El mateix historiador aragonès Zurita afirma :"fou nomenat rei pels tres braços del General de Catalunya, Martí l'Humà", deixant clar així que el nomenament del rei el feia la Generalitat de Barcelona.

LA NUMERACIÓ DELS REIS : Tothom sap que els reis desde Ferran el Catòlic tenen numeracions diferents segons es faci servir la numeració castellana o catalana, per exemple el mateix Ferran el Catòlic es Ferran II a Catalunya i Ferran V a Castella.

Els historiadors aragonesos o castellans veuen com una cosa exòtica que els catalans numerem els nostres reis de Alfons I a Ferran II amb una numeració diferent a l'aragonesa, però resulta ser que els exòtics son ells, perquè els reis feien servir la numeració catalana en referirse a ells mateixos.

No nomès això sinó que els reis feien servir la numeració catalana també en la seva correspondència amb l'Aragó o els actes de Cort a l'Aragó, entenent així que la dinastia aragonesa havia desaparegut amb el rei Ramir. Pere Terç (així signava) va fer esculpir les estàtues dels seus vint predecessors, i això es correspon amb els onze Comptes de Barcelona, i els nou Comptes-reis.

ARXIU REIAL DE BARCELONA L'Arxiu central de la Corona era l'arxiu de Barcelona. En cap document de 1100 a 1714 els reis o la cancelleria o cap funcionari reial l'anomena Arxiu de la Corona d'Aragó, perquè tothom tenia clar aleshores que la Corona d'Aragó es referia tant sols al Regne d'Aragó, i que en canvi, l'arxiu de Barcelona era l'arxiu central de la Corona. L'invent del nou nom es de 1833.

LA BANDERA La bandera d'Aragó era una creu blanca sobre fons blau, i això ho afirmen fins i tot historiadors aragonesos com Lucio Marineo Siculo, a la seva Crònica de Aragón.

El famós historiador Zurita afirma que la utilització de les armes del Comptat de Barcelona a l'Aragó son part dels acords entre Ramir i Ramon Berenguer. El escut actual d'Aragó amb quarts no s'el inventen fins 1499.

Fixeu vos que fins i tot, a l'enterrament de Joan II, el cavaller que representava a l'Aragó anava guarnit de camp d'atzur amb creu blanca d'argent, i això ja era l'any 1479.

L'IDIOMA LLEMOSÍ Existeix la fantasia a València de que l'idioma que ara anomenen valencià prové junt amb el català d'un altre idioma anterior anomenat llemosí. Hi ha una altra "línia d'investigació" a València que diu que abans de que arribes en Jaume I ells ja parlaven valencià. Aquesta teoria a mi m'agrada mes, encara que sigui mentida, perquè si així fos voldria dir que ja érem tots catalanoparlants abans de la invasió àrab i també mentres aquesta durava.

Això del llemosí es una aberració que apareix per primer cop l'any 1521 en una edició del Blanquerna de Ramon Llull feta a València :"traduït i corregit ara novament dels primers originals i estampat en llengua valenciana", "......retenint alguns vocables de la llengua llemosina primera". Curiosament aquesta edició del Blanquerna compta amb un finançar mallorquí, Gregori Guenovart, editor català, Joan Bonllavi, i impressor valencià. I interiorment tot el text es idèntic al de l'edició catalana, per tant no sabem si es català, valencià o llemosí.

ELS EXERCITS I LES GUERRES En temps del rei Pere Terç, els castellans envaïren novament l'Aragó, i l'exercit català "tan ennoblecido de infantes, grandes barones y cavalleros con gran distinción, vinieron ....en socorro de Aragón, pues nunca nuestro reino desde tiempos de los moros tuvo tan gran peligro", segons Pedro Abarca. Segons Marichalar y Enrique "los catalanes tuvieron la gloria de salvar al Reino aragonés formando con tan rapidez un ejercito para defender Zaragoza que obligó al rey castellano a variar sus planes".

Una altra idiotesa històrica es la teòrica existència de Almiralls d'Aragó, perquè mai s'ha vist cap flota de guerra salpant de Saragossa per l'Ebre. L'únic Almirall d'Aragó existent es en Ramon Folch de Cardona i Enriquez, cosí de Ferran el Catòlic. Desde Galcerà de Pinós, els Queralt, Els Perellos, els Santapau, en Bernat de Cabrera, fins els almiralls Folch de Cardona i Colom o Lluís de Requesens, tots els almiralls son catalans.També existien vicealmiralls a València, Mallorca i a Barcelona, però no a l'Aragó. Potser la causa de aquesta injustícia fora que Aragó no te mar?.

El finançament de les guerres A les Corts celebrades restà escrita la col·laboració econòmica de cada regne en les campanyes militars o en l'hisenda reial.A les Corts de Montsó de 1362 es recolliren els següents diners : Aragó 60.000 lliures, València 53.000 lliures, Mallorca 15.000 lliures i Barcelona 122.000 lliures. En les Corts de 1599 : Aragó 210.000 lliures, Barcelona 1.100.000 lliures.

Alguns autors fantasejen amb el fet de que a les hosts almogàvers hi haguessin també aragonesos, en canvi a Grècia tenen clar que la "venjança" va ser catalana.

LA POLÍTICA EXTERIOR Els Consols catalans atenien els afers no nomès dels ciutadans catalans sinó també dels francesos i castellans ( carta de Pere III al soldà de Babilonia). Tota la correspondència diplomàtica era tramesa a Barcelona. Es mes, en època de Ferran el Catòlic, les altres Corts europees trametien la correspondència diplomàtica al regne de Castella a nom de Ferran.

"Sota el nom de catalans eren designats en aquells temps als aragonesos i tots els altres vassalls dels nostres reis, encara que Papes, Reis i autors nomès nomenin als catalans com a nació mes numerosa i principal." N.F. de la Penya

"Convé, abans de tot, recordar que amb el nom genèric de catalans eren designats a l'Edat Mitjana tots els naturals de la Monarquia Federativa d'Aragó", Rubió i LLuch.

Extracte del llibre CORONA D'ARAGO,DENOMINACIO IMPROPIA DE L'ESTAT CATALA MEDIEVAL de Caius Parellada i Cardellach Isbn 8423206548 [1] Xpoferens

Aquest autor és el mateix que diu que Cristòfor Colom era català. A la [pàgina de discusió de Cristòfor Colom] s'en parla. Si us plau, no deixem que la Viquipédia es basi en fonts poc riguroses. --Enric Naval (discussió) 18:49, 26 gen 2008 (CET)