Discussió:Cristòfor Colom/Arxiu Documents Colombins

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Apartat Documents Colombins

Carta de Colom, de 2 d'abril de 1502, al Banc de Gènova
  • Documents genovesos: Tota l'argumentació genovesista esta compilada al llibre Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, editat el 1896, i publicat pel Ministero della Publica Intruzione, Roma, i actualitzat al gran llibre COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. editat a Bergamo, per l'Istituto Italiano d'Arti Grafiche, l'any 1929, publicat en diversos idiomes. La majoria dels documents son notes notarials intrascendents, sense signatura notarial, ni tampoc expliquen gaires dades biografiques d'en Colom excepte dos:
  • El document Assereto: El general Assereto trobà en l'Arxiu Notarial de Genova un document del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Genova assegura tenir vint-i-set anys i que marxa al dia següent direcció Portugal. Aquest document es el que serveix de base per afirmar que Colombo va naixer el 1451.[1].
  • I la Carta al Banc de Gènova, l'altre gran argument dels genovistes sobre la nacionalitat d'en Colom. Segons la Racolta diu "mi corazón esta en Gènova". L'original diu realment "mi corazon esta allí" [2].
  • Documentaria Colom (resumida)
  • Primer viatge:
  • Abans de 1492 no tenim ni cap signatura, ni cap document de la seva ma, nomès unes apostil.les en alguns llibres seus.
  • Carta de Colom a Lluis de Santangel i Gabriel Sanxis.
  • Segon viatge:
  • Memorial als Reis lliurat per Antoni de Torres
  • Instrucció a Pere Margarit
  • Fragment d'una carta als Reis
  • Cel.lula nomenant a Bartomeu Colom governador de l'Hispaniola.
  • Carta de Mossen Jaume Ferrer a Colom
  • Relació de Miquel de Cuneo.
  • Sobre les illes recentment descobertes del mar Meridià e Índic, Guillem Coma, 1497
  • Tercer viatge
  • Memorial als Reis sobre la població de les Índies
  • Fragment d'un Memorial als Reis.
  • Istitució del Majoratje
  • Carta d'en Colom al seu fill Diego
  • Carta a Miquel Ballester
  • Fragments de varies cartes als Reis
  • Quart viatge
  • Carta de Colom a Juana de la Torre
  • Carta als reis
  • Llibre de les Profecies
  • Carta a la reina
  • Memorial al seu fill Diego i varies cartes.
  • Carta a la Banca de Sant Jordi de Gènova
  • Relació del quart viatge
  • Carta als reis de Castella, Joana i Felip. [3]
  • Relacions dels quatre viatges

Colom va escriure relacions dels quatre viatges.(No ens han arribat cap dels quatre) La del primer sabem que els reis van fer-ne una copia a Barcelona (que tampoc ens ha arribat) El que coneixem del primer i del tercer viatge, ho sabem gràcies a la copia resumida que va fer Bartomeu Casaus al seu llibre. [4] Per al segon viatge els historiadors prenen com a guia l'informe d'en Colom als Reis, malgrat es incomplert. [5] Del quart viatge, els historiadors prenen com a referencia, una copia d'autor anònim, d'una carta als reis de 7 de juliol de 1503, que avui en dia es a la Biblioteca Universitaria de Salamanca.[6]

  • Institució del Majoratge

Es perfectament posible que Colom instituis un Majoratje, l'any 1497, pero aquest document que estaba en poder del seu net Luis Colón va ser perdut. Existeix actualment una copia i una confirmació que els historiadors coincideixen en què son falsificades (pels genovesos pels pleits colombins). La Copia o Minuta del Majoratje de 22-2-1498 es fals [7]perque possa que encomana al Princep Joan mort un any abans 4-10-1497, la signatura de Colom esta falsificada, van possar el .X.M.Y. amb punts. quan es anagrama (".S.", ".S.A.S." i "XMY"), i diu que l'almirall de Castella es diu Don Enrique, i es notori que l'Almirall de Castella es deia Fadrique Enriquez.[8]

  • Document que respalda el Majoratge de 28 Septembre 1501: A l'Archivo General de Simancas, dins el llibre de registres del Segell Reial de Cort, que correspon al mes de septembre de 1501, l'historiadora Alicia B.Gould trobà la suposada confirmació Reial de dit Majoratge, que els Reis li havíen concedit a Granada. En aquesta confirmació, igual que en la mencionada Institució del Majoratge, es torna a parlar del Príncep Joan, com persona en vida, quan com sabem ja feia quatre anys que havia finit, i està signat pèr Fernando Alvarez de Toledo, secretari reial, qui no ho era desde 1497..[9]
  • Mapa d'en Colom
    Carta nautica atribuida a Colom.

L'anomenat Mapa d'en Colón, va ser trobat l'any 1924 per l'historiador Charles Marie de la Ronciére a la Biblioteca Nacional de Paris, on encara es conserva[10]

El mapa consta de dues parts, dibuixades sobre pergamí, de mida total 1.1 x 0.7 m; La part esquerra es una carta celeste que reflexa la concepció geocéntrica del sistema solar d'aquells temps. En ella apareixen la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn; el vuitè cercle es el dels estels i la novena la mansió del Cel, malgrat l'autor la deixa en blanc. Totes aquestes orbites rodejaben la Terra, representada per un planisferi del vell món amb centre a Jerusalem. L' autor explica al dibuix que encara que la representació sia plana, la realitat era esférica. A les costes de Cathai (Xina) l'autor dibuixà el paradis, rodejat de muntanyes.

La part dreta es un portolà de les terres conegudes a Europa al S XV, limitat per quatre roses dels vents, de les que parteixen les corresponents línies de navegació, detallant les costes mediterránees i del litoral atlántic, desde Escandinavia fins a la desembocadura del ríu Congo. El fet de que, entre les viles importants de l'interior figurin Granada i Santafé fa pensar que el mapa es posterior al 2 de gener de 1492. No se signat per Colom ni per cap autor.

  • Llibre de les Profecies

Llibre o colecció d'autoritats, dites, sentencies i profecies envers la recuperació de la Sancta Ciutat i del Mont de Dèu, Sió, i envers l'invenció i la conversió de les illes de la India i de totes les gents i nacions,a nostres reis hispans.[11] Manuscrit de 84 fulls (manquen 14), escrit per Colom de 1501 a 1502, que te com a fi explicar la grandiositat del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament, i justificant la creuada per a conquerir Jerusalem. Manquen 14 fulls, i al fol 77, hi ha una nota, afegida per un bibliotecari que hi diu "mal feu qui furtà d'aquí aquests fulls, perque era lo millor de les profecies d'aquest llibre"[12] D'aquest llibre Colom possa al seu fill Ferran a copiarlo, per trametre copies als reis católics, a diversos reis europeus i al Papa. Segons els hebraistes el fet de fer copiar aquest llibre al seu fill es, de facto, una iniciació al judaisme.[13]

  • Testament de 19-05-1506[14]

Del testament de l'Almirall, de 19 de maig de 2006, es guarden dues copies, una notarial a l'Arxiu d'Indies de Sevilla, dins del grup de l'arxiu familiar dels Ducs de Veragua,[15] i una copia al Patronato.,[16]

  • El document Borromeo

Aquest es un document, trobat sota la coberta d'un llibre de 1558 a la biblioteca de la familia Borromeo de Milá, publicat al diari ABC del 21 i 22 d'agost de 1931, amb traducció de l'historiador Manuel Rubio i Borràs, que es un document amb data de 1494, signat a Bergamo, afirma que en Giovani de Borromei, manifesta que en Pedro Martir d'Anghiera li confesá que en Colom era català de Mallorca i no pas genovès, cosa que s'ocultà per raons religioses i politiques, i que en cap cas es tracta de la mateixa persona que un tal Cristoforo Colombo fill de Giovan Colon. L'original d'aquest document no ha aparegut mai mes.[17]

  • Cronistes Colombins
Coberta del llibre Historiae de Ferran Colom.
  • Ferran Colom, Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico: Nuovamente di lingua Spagnola tradotte nell'italiana del S. Alfonso Ulloa, publicat a Venecia el 1571 [18], i que no va ser publicat en castellà fins 1749, i del que no ha aparegut mai l'original castellà de la ma de Hernando. Hi han historiadors que afirmen que esta manipulat pel traductor, i hi han que afirmen que la manipuladora va ser Luisa de Carbajal, dona de Luis Colón amb el fi de defensar els interessos del seu fill Cristóbal Colón y Carbajal. D'aquest llibre es diu que l'original va ser venut al traductor per Luis Colón, net del descobridor, pero també hi ha qui pensa que no es de ma de Hernando sino que es tracta d'un esborrany del llibre de Bartomeu Casaus.[19]
  • Bartomeu Casaus o Las Casas (1474-1566), dominic i bisbe de Xiapas (Mèxic)Escriví i defensà els indigenes americans davant la cort de Carles I. En el seu testament indicaba que no volia que es publiquès el seu llibre Historia General de les IndiesDE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid, 1875. fins 40 anys desprès de la seva mort, amb instruccions concretes que el manuscrit no sortis del Col.legi de Sant Gregori si no era per a imprimir-lo. Als cinc anys de morir Casaus, el manuscrit fou portat al Consell d'ïndies, i mes tard, a l'arxiu de Simancas. La "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, malgrat l'original acababa el 1552. A la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan Lopez de Velasco", hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit autògraf que es conserva, segons l'historiador Lewis Hanke, només té 496 folis. Aquest volum es el que narra la vida d'en Colom. Es publicà finalment el 1875, 350 anys desprès de ser escrita, totalment corregida i reduida.
  • Francisco López de Gómara(1511–1566), escriví entre altres obres Historia general de las Indias [20][21] [22] [23]sense viatjar mai a Amèrica. Capellà de la casa d'Hernan Cortés.
  • Andrés Bernáldez,( circa 1450 - 1513), conegut com el cura de los Palacios. Escrivi el llibre Memorias del reinado de los Reyes Católicos. Fou capellá de Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla.
  • Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557). Criat de la cort, primer al servei del rei de Nàpols, i desprès del duc de Calabria. Notari públic i secretari del Consell de la Santa Inquisició. Enfrontat a Bartomeu Casus, qui l'acusà a Barcelona de ser "partícep de les cruels tiraníes que a Castilla de l'Or s'han fet". Fou nomenat Cronista de Indias el 1532. A l'any següent aceptà el carrec d' alcaide de la fortalesa de Santo Domingo, lloc on morí. Escriví la Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano, que relata aconteixements que van de 1492 a 1549. La primera part s' imprimí el 1535; la impressió de la segona part, a Valladolid quedà interrompida per la mort de l'autor el 1557, y no s'edità complerta fins 1851-1855, en quatre volúms editats per José Amador de los Ríos, per encarrec de la Academia de la Historia. Fernández de Oviedo no considerava als indigenes americans humans sino homúncles.
« [...]naturalmente vagos y viciosos, melancólicos, cobardes, y en general gentes embusteras y holgazanas [...] Idólatras, libidinosos y sodomitas[...]¿Qué puede esperarse de gente cuyos cráneos son tan gruesos y duros que los españoles tienen que tener cuidado en la lucha de no golpearlos en la cabeza para que sus espadas no se emboten? »

:[24].

  • Pietro Martire d´Anghiera (1457 - 1526). Membre del Consell d'Índies (1518), primer cronista d'Índies (1520). Tinguè diversos carrecs eclesiástics i diplomátics. Capellà de la reina Isabel des de 1501 fins a la mort d'aquesta el 1504. Bisbe de Jamaica, encara que mai visità Amèrica. El 1501 anà d'embaixador a Egipte. Escriví en llatí Decadas de Orbe Novo. [25]
  1. ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag 60
  2. ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag.84
  3. ↑ Cristóbal Colón, textos i documentos completos, Consuelo Varela i Juan Gil. Alianza Editorial, 1992, Madrid
  4. ↑ Bartolome de las Casas, manuscrit guardat a la biblioteca Nacional de Madrid, Vitrina,6
  5. ↑ Informe d'en Colom del tercer viatge, Arxiu dels Ducs d'Alba, Palau de Liria, Madrid
  6. ↑ Biblioteca Universitaria de Salamanca, Ms.2327. ff.14-26
  7. ↑ [1] Entrevista de la Vanguardia a Francesc Albardaner del 12/10/2007]
  8. ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 72 a 77
  9. ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 78 a 80
  10. ↑ Biblioteca Nacional de Paris, Cartes et Plans, Rés. Ge AA 562
  11. ↑ [2] text integre]
  12. ↑ Cristobal Colón, lobro de las profecias, Kay Brigham, editorial Clie, Terrassa, ISBN 84-7645-696-x Error en ISBN: caràcter no vàlid
  13. ↑ Nito Verdera, Cristobal Colon, el libro de las Falacias y cuatro verdades
  14. ↑ Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón
  15. ↑ Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 295
  16. ↑ Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 9
  17. ↑ Manuel Rubio Borrás, Director de la Biblioteca Universitaria de Barcelona.ABC 21 y 22 de agosto de 1931 http://www.yoescribo.com/documents/verdad/boletin23.pdf, pag 4-8
  18. ↑ Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre:Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico.
  19. ↑ Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN: 9788493578572
  20. ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Historia General de las Indias. Edición de 1922 de CALPE, 1552. 
  21. ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia General, Edición de Martín Nucio, Amberes, 1554
  22. ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia anotada por el Inca Garcilaso, Edición de Zaragoza, 1555
  23. ↑ López de Gómara, cervantesvirtual
  24. ↑ Lewis Hanke.La lucha española por la justicia en la conquista de América. Ed. Aguilar, Madrid, 2ª edición,1967, pag. 34
  25. ↑ Décadas I, II y III de De Orbe Novo (en anglès)


Comentaris Documents Colombins

—el comentari anterior sense signar és fet per KRLS (disc. • contr.) 12:57, 24 jul 2009 (CEST)

Pel que veig estem seguint l'ordre de baix cap amunt,en Xpo i en Krls Van quedar de fer-ho així durant el bloqueig d'en Mafoto. Així mateix en Xpo ha redactat aquest apartat i ha indicat la seva conformitat en aquest.--Marc (Mani'm?) 17:10, 24 jul 2009 (CEST)

00:20, 24 jul 2009 KRLS (Discussió | contribucions) (143.816 octets) (→Documents Colombins: poso discutit, perquè tal i com està redactat falseja algunes coses (si compares amb les refs) i el redactat em sembla una mica tendenciós. Faré una nova proposta a la discu) (desfés) Dons a mi m'agradadia coneixer quines son les errades concretes, i no tenir que anar crcant-les o endevinant en un altre redactat --XpoferenS (disc.) 03:54, 25 jul 2009 (CEST)


Em refereixo això: "Es perfectament posible que Colom instituis un Majoratje, l'any 1497, pero aquest document que estaba en poder del seu net Luis Colón va ser perdut. Existeix actualment una copia i una confirmació que els historiadors coincideixen en què son falsificades (pels genovesos pels pleits colombins). La Copia o Minuta del Majoratje de 22-2-1498 es fals [186]perque possa que encomana al Princep Joan mort un any abans 4-10-1497, la signatura de Colom esta falsificada, van possar el .X.M.Y. amb punts. quan es anagrama (".S.", ".S.A.S." i "XMY"), i diu que l'almirall de Castella es diu Don Enrique, i es notori que l'Almirall de Castella es deia Fadrique Enriquez.[187]" I després mires la referència i ja comença amb "El documento que decía que Colón era genovés podría haber sido falsificado" i després l'article parla de càbales de la CEC com: "El CEC afirma que este documento, el único atribuido a Colón en el que afirma ser genovés, fue falseado." No sé si la CEC és l'omnipresència o no, però no em sembla lògic. A més a més, és una entrevista a: "Francesc Albardaner, vicepresidente del CEC y uno de los más activos defensores de la catalanidad de Colón,". En definitiva no m'agrada el redactat d'aquesta apartat en conjunt pel següent: és dóna massa bombo (explicacions) de la vida primers cronistes que només amb una ressenya i un enllaç intern al seu propi article (si en tenen) seria suficient; em sembla un redactat molt alliçonador que intenta destruir la teoria genovesa quan no crec que hagi d'estar en aquest apartat sinó en el de les teories; El document Borromeo em sembla totalment partidista i parla d'un document que es parla en un diari i acaba "L'original d'aquest document no ha aparegut mai mes." ({{FRR}}) I sobre el Mapa de'n Colom no entenc perquè ha d'estar aquí si no hi a proves que sigui seu o no he trobat llocs webs que ho afirmin {{FR}}; segons la meva opinió, només haurien de constar els documents escrits per Colom i sense donar-los un bombo especial si no és estrictament necessari. No en tots els documents ha de constar la contrarèplica de la teoria catalana, perquè segur que hi ha moltes bases catalanes que són rèplicades per altres i no consten, així que s'ha d'intentar dir "alguns historiados consideren".--KRLS , (disc.) 13:00, 25 jul 2009 (CEST)
Per passar l'estona vaig fer un possible redactat a partir del teu apartat i info del món web (Usuari:KRLS/Proves2).--KRLS , (disc.) 13:01, 25 jul 2009 (CEST)


No em preocupa que un esborrany sigui suposadament tendencios, per aixó està establert el sistema de discusió i esteu els arbitres per wikifikarlo. Si em preocuparia si fos falsejat respecte a les referencies, perque aleshores es tractaria d'errades que poden afectar a mes coses. Salut --XpoferenS (disc.) 21:46, 25 jul 2009 (CEST)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussió:Cristòfor_Colom/Arxiu_Documents_Colombins&oldid=20220813»