Discussió:Ginecotopia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Projecte Ginecotopies: temàtica, camp d'estudi i objectius[modifica]

La idea d'aquest article ha sorgit del meu interès en las "societats de dones" a la ficció literària, també anomenades ginecotopies.

El meu objecte d'estudi inclou ginecotopies escrites i per tant: relats, novel·les, prosa novel·lada, també he citat un guió cinematogràfic per la seva rellevància però el cinema no es pas el meu camp d'estudi. Seria un bó tema per fer un article de nou ja que em sembla molt interessant. Tampoc esta tancant a un únic genere literari (ciència-ficció) com he explicat abans ja que el camp d'investigació es la Ficció.

Aixi que Ginecotopies parla de: - Feminaris de dones a la edat medieval (S.XV) - Ginecotopies de dones al S.XIX (abans que el naixement de terme ciència-ficció es dona-se) - Ginecotopies feministes a la ciència-ficció moderna. - Ginecotopies queer posmodernes.

El àmbit d'estudi grosso-modo puc definir-ho como Europa occidental i païsses anglosaxons (UK, USA, Australia). Seria interessant que algú seguis endavant amb la investigació de ginecotopies a la ficció africana, les ficcions asiàtiques, ficcions russes i eslaves o les ficcions orientals.

El anàlisis teòric es fa des de un enfocament clarament post-feminista i per tant respectuós amb la tradició prèvia proto-feminista i feminista però orgullós de superar-ho aportant una visió queer, heterodoxa i plena també de alteridades diverses.

El objectiu molt simplificat seria mapear ginecotopies i enllaçar el seus articles al de ginecotopies. De moment ja porto: La ciutat de les Dames de Christine de Pisan (1405) y Terra d'elles de Charlotte Perkins Gilman (1915) i segueixo llegim mes obres per crear nou contingut.

La finalitat del treball es clarament de difusió, reivindicació i agraïment para el esforç de tantes historiadores i traductores feministes tan a dins de Catalunya como de fóra de la Terra que ens han apropat continguts de autores de fa segles, en altres idiomes, amb uns continguts en pro del drets humans de las dones i les seves reivindicacions d'un món millor i més just. A la bibliografia citada al meu article, véreu en gran mida autores i obres accessibles en qualsevol biblioteca pública de Catalunya, actuals i de solvència intel·lectual contrastable.

Per finalitzar m'agradaria aclarir, que el contingut que porto elaborant des de començaments de desembre del any passat no es cap traducció d'un altre article ja creat; sóc de la escola antiga, investigo, llegeixo bibliografia molt diversa i genero nou contingut. Qualsevol article meu véreu una profusa bibliografia que es tota la que he usat per elaborar el meu contingut abans de liberar-ho a la Viquipèdia amb creative commons.

Doncs com conclusió Ginecotopia, parla d'això de ginecotopies a les obres de ficció i no es cap historia de la ciència-ficció feminista encara que en part de l'article es parle de ciència-ficció. Qualsevol interessada en la CF feminista quede invitada a fer un article de nou sobre aquesta matèria i podem crear sinergies en temes coincidents; la Viquipèdia es prou gran per totes les investigacions que es vulguin fer i es bo que aixi sigui.

No vull terminar sense agrair la col·laboració puntual i desinteressada en qüestions de format i estil a Kette~cawiki (kiwi per els coneguts XD) i el re-batejament de Ginecotopies a Ginecotopia aconsellat por Metralleta95. Salutacions --Amazonia_bcn 12:16, 6 gen 2018 (CET)

Consultes[modifica]

Hola, qualsevol comentari, serà ben rebut. Gràcies --Amazonia_bcn 12:51, 4 gen 2018 (CET)
És recomanable que donis un cop d'ull als resums de les edicions. --Kette~cawiki (disc.) 15:00, 7 des 2017 (CET)
Potser millor nomenar l'article com "Ginecotopia" o "Llistat de ginecotopies en la ficció" amb una part introductòria explicant a què refereix aquesta denominació (què és una Ginecotopia) i seguidament es pot posar exemples en la ciència-ficció i en relats.--Metralleta95 (disc.) 15:33, 7 des 2017 (CET)
Gràcies per las sugerencies i modificaciò. Salutacions Kalashnikov XD. --Amazonia_bcn 18:30, 14 des 2017 (CET)
Demà segueixo retocant la bibliografia para que quede més lleugera de llegir, qualsevol cosa avisa-me si us plau. Salutacions q:D --Amazonia_bcn 19:07, 14 des 2017 (CET)
Es podría incloure un apartat de 'En el cine o ambit cinematografic' agrupant pelicules de ginecotopies.--Metralleta95 (disc.) 12:36, 4 gen 2018 (CET)
Bon Any Metralleta95! Em sembla molt bona idea, si vols mirar-ho i anar fent. Jo estic amb les bibliografies feministes aquí esmentades al final de l'article i ja es massa feina. Si t'agrada quedes encarregada doncs de les Ginecotopies al Cinema i anem coordinant-ho q:D --Amazonia_bcn 12:51, 4 gen 2018 (CET)

*Llistat per Llista[modifica]

És una incorrecció, puix que en castella i tot, fins la RAE descarta Listado com a nom. --el comentari anterior sense signar és fet per 192.148.208.20 (disc.contr.) 12:56, 4 gen 2018

Baró per Home i Encontrar per trovar, castellanismes[modifica]

Al DCVB cap no correspon als sentits castellans:

BARÓ m.: cast. barón. I. || 1. Home respectable o d'alta posició. En una gran cort que volia tenir ab gran re de alts barons, Llull Blanq. 46. Era acordat per los nobles barons e per aquels qui sabien de mar, Jaume I, Cròn. 58. Que vengués al dit parlament per ço com era el mils heretat baró de Aragó, Pere IV, Cròn. 91. De la qual [Saluça] era Marquès un fort noble baró appellat Valter, Valter Gris. 3. || 2. Home noble de dignitat inferior a la del vescomte. Los emperadors reys prínceps e comtes e barons, los quals son tan honrats, Llull Felix, pt. i, c. 12. E si nengú moria, fos comte ne baró o altre hom, que hom lo lexàs star, Desclot Cròn., c. 45. Volch-lo aquest beneyt dia acompanyar ab lo baró senct Martí, Muntaner Cròn., c. 145. Són els barons de casa Font, Pons Com an. 46. || 3. Home arribat a l'edat viril. Santa Anna e lo sant baró Josep ab Arimatia, Llull Blanq. 8, 5. Car yo no he conoxensa de baró, Evang. Palau. La formosor femenina els varons féu arribar, Alcover Poem. bíbl. 17. II. nàut. Corda que servia per subjectar el timó. Los dits timons abaronats de nou barons cascun, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). Dos timons de roda e dos de caxa ab los aliaus e sos barons de cànem, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. xxxviii, 216). IV. Llin. existent a Agramunt, Albatàrrec, Alcarràs, Algerri, Alp, Arbeca, Artés, Artesa, Barc., Caldes de Mo., Valls, Vila-sacra, etc. Rancurme de la casa de pere baro, doc. a. 1080-95 (Miret Doc. 11).

   Refr.—a) «Ni dona prop de barons, ni estopa prop de tions» (Manresa).—b) «Vesteix un tió, i semblarà un baró» (Menorca).
   Etim.: del germ. barōne, ‘home lliure’ (cfr. Wartburg FEW, i, 255).

ENCONTRAR v.: cast. encontrar. || 1. tr. Topar una cosa que es mou amb una altra que li impedeix seguir el moviment. En la nau de fort penitència | servau lo timó ab tanta prudència | que may dels set vicis encontra'ls esculls, Passi cobles, 4. Ab vostres pedrades | dreçades a ell, a vós encontrau, Proc. oliv. 216. Lo embant major que se troba en la iglésia... si caya... seria posible encontràs moltas criatures, doc. a. 1717 (Hist. Sóller, ii, 241). || 2. tr. Veure o topar una persona o cosa que camina amb una altra que li apareix al seu pas. Encontram en G. de Mediona... que exia's de la batayla, Jaume I Cròn. 64. Con Fèlix... fo en un gran boscatge... encontrà una azalta pastoresa qui guardava bestiar, Llull Felix, pt. i, c. 1. Encontram un laüt que venia a Nós, Pere IV Cròn. 345. || 3. refl. Concórrer en un mateix lloc dues o més persones o coses. Les dues fembres qui venien del moniment... encontraren-se ab Jhesucrist, Serra Gèn. 231. Jo'm son encontrat ab vosaltres, senyors, en est loch, Llull Gentil 299. Aquella nau o leny... se encontrarà ab lenys armats, Consolat, c. 243. El poble de Tírbia... son nom ve de Tervia, per encontrar-s'hi els camins de Ferrera i el de Llaborsí i el de Cardós, Verdaguer Exc. 26.—a) anal. Aparèixer situat en un lloc determinat. «Les Illes Balears s'encontren en el Mediterrani occidental». Aquells que'l gros lach desús té | ... | e se encontran parlant mal contra se | per què no són dins la roja ciutat | dels crims punits...? Febrer Infern, xi, 72. En Catalunya mon espòs s'encuantra, Aguiló Poes. 200.—b) fig. Conformar-se, convenir dues coses en una mateixa forma. L'esposar | ab reposar | may s'encontraren | des que'ns arraren | sens beneir, Spill 4315. «Tota la Setmana Santa | són dies de passió. | Com jo cant una cançó, | si no s'avé, ja s'encuantra» (cançó pop. Mall.). || 4. tr. Veure una persona o cosa en un determinat estat o situació. Si m'encontravan caygut, reyen fent la seua via, Orlandis Poes. 20. Un dia jo l'encontrí sola, al davant de la porta, (cançó pop. cat. ap. Milà Rom. 154). N'encontra a sa mare plena de dolor, Pelay Briz Cans. v, 232. || 5. refl. Estar una persona o cosa en un determinat estat o una situació. Encontrant-me jo sens medi algú, obtinguí la llicència, López Rel. 46. Fent-se càrrech de s'estat en què la pobre s'encontrava, Ignor. 46. Segons que les coses se encontren o se presenten, Lacavalleria Gazoph. || 6. tr. Considerar de determinada forma una persona o cosa o assumpte. «No encontro bé que les dones fumin». La costum de sentar-se la encontre molt original, Martínez Folkl. val., i, 53. || 7. tr. Arribar a descobrir allò que es cercava. lxc en el cresol a vore si encontrave lo que havie perdut, Guinot Capolls 89. Allò que foll desitja, pertot encontra y veu, Llorente Versos, i, 35. Cavallers particulars... feyan ronda... encontraren un bandetjat en la vila de Sóller, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 559). El mestre d'obres... pegà una dotcena d'ullades, y encontrat lo mitj de la plaça, allí plantaren l'arbre. Guinot Capolls 29. || 8. refl. Topar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada. Les galees que anassen entorn del estol, que si neguna galea vingués al estol, que s'encontràs ab les nostres galees, Jaume I, Cròn. 56. Los egipcians qui... cuydauen fugir per là on eren entrats e encontraren-se ab les aygues, Serra Gèn. 69.—a) fig. Per entre les flors... s'encontraven sempre les nostres mirades, Ramis Clar. 35.—b) anal. Discordar les idees, dictàmens, etc. Hey ha opinions encontrades, Roq. 51. || 9. tr. o refl. Escometre, anar hostilment a topar amb algú. Tirant llançà la sua lança e demanà que li'n donassen una més grossa, e ab aquella encontrà'l tan fort que... passà'l de l'altra part, Tirant, c. 65. Fenollar... | ab colps tan soptats venint a combatre | me ha encontrat, Proc. olives 830. Son oncle lo encontrà tant fortament en los pits, que trencà la sua llança, Comalada PP 38. Lo Rey d'Africa conech a Tirant en les armes, e dreçà lo cavall devers ell, e encontraren-se pits per pits de cavall, Tirant, c. 325. Encontraren-se de tal manera que cada hu trencà molt gentilment la llança, Pierres Prov. 37. Essent lo principi de la nit, les parcialitats se són encontrades, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 126).—a) fig. Enfrontar-se amb una força superior. Què serà de mi, Sènyer, con al dia del judici lo meu esser s'encontrarà ab la sentència de son senyor Déu!, Llull Cont. 44, 30.—b) anal. Enemistar-se algú amb un altre. Encontrar-se ab algú, posar-se en discòrdia ab algú, Lacavalleria Gazoph. || 10. ant., tr. o refl. Atacar, posar obstacles. No entraren dauant lo seinnor apostoli... ab lo bispe de valèntia que us ne encontra així com pot en tot segle els preicadors totz els templers els que... deien que gleia d'urgel ere gran mal per faliment de pastor, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Hi crech que m'aureu també perdonar | si gens ma resposta en res vos encontra, Proc. Olives 1551. Que la exacció de dita cantitat no se encontre ab los furs... y bons costums de dit Regne. doc. a. 1626 (Archivo, iii, 240). || 11. Agafar una malaltia, contagiar-se (Torroella de Montgrí, ap. Aguiló Dicc.).

   Sinòn. en totes les accepcions: trobar, topar.
   Refr.

—«No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos» (Mall.) Adverteix que les persones tornen a relacionar-se i no sempre de la mateixa manera.

   Fon.: əŋkuntɾá (or.); aŋkontɾá (occ.); eŋkontɾáɾ (val.); əŋkontɾá (mall.).
   Etim.: derivat del llatí contra ‘contra, envers’; segurament ja hi havia un verb llatí vulgar o romànic primitiu *incontrare.--el comentari anterior sense signar és fet per 192.148.208.20 (disc.contr.) 12:58, 4 gen 2018

Ginecotopia i Feminist science fiction ?[modifica]

Hola, @Kette~cawiki:, @Amazonia 2017: he trobat en la Wiki l'article en:Feminist science fiction és el mateix que ginecotopies? En cas afirmatiu, pdoriem enllaçar-los i ampliar? Salut.--Metralleta95 (disc.) 20:47, 4 gen 2018 (CET)

@Metralleta95, Amazonia 2017: jo diria que sí, penso que el tema és el mateix tractat de punts de vista diferents, si fos un article a «la Viqui» demanaria la fusió. De fet l'important és que tractin el mateix tema, si s'enllacen és fàcil que es retroalimentin de contingut entre ells. De pas podeu donar un cop d'ull a l'article en castellà, s'hi sembla més. Per mi d'acord, manca l'opinió de l'editor principal, esperem a veure que n'opina. Salut! --Kette~cawiki (disc.) 11:59, 5 gen 2018 (CET)

--Hola! molt interessant l'article anglès; 1a noticia que tinc. L'enfocament d'inici es diferent però el contingut gross coincideix. Pot ser d'ajuda per afegir mes contingut a la 2a època moderna. --Encara no he mirat l'altre article en castellà que dieu. --Per cert, x q serveix la secciò notes q hi ha afegida de nou? hi es vuida XD -- Salutacions Amazonia_bcn 13:00, 5 gen 2018 (CET) /versio mobile/

Perfecte doncs @Kette~cawiki:, @Amazonia 2017:, enllaço amb altres viquis. Per cert Amazonia, l'apartat notes el vaig afegir al col·locar una nota, però vaig trobar un enllaç intern per direccionar la paraula per tant innecesària la nota, suposo que per això ha quedat buit, ara l'esborro. En qualsevol cas un apartat de notes serveix per diferenciar-lo de referències (on hi consten fonts), en les notes hi constarien 'ajuts' redactats per al lector o petits aclariments, a part. Salut.--Metralleta95 (disc.) 13:21, 5 gen 2018 (CET)
Hola de nou companys @Metralleta95, Kette~cawiki:, la veritat es que no se que vol dir a la viquipedia que t'enllaçen l'article a altres viquis però si això dona més difusió al projecte endavant! LOL. Aprofito una idea que m'ha haveu donat per evitar confusions i simplificar els aclariments i es fer a dalt de tot una presentació del meu projecte Ginecotopies, objectius i camp d'estudi a modo de addendum. Salut! --Amazonia_bcn 10:55, 6 gen 2018 (CET)