Discussió:Història de la Terra

És un bon article que amb algunes millores és un bon candidat a AdQ. He trobat alguns paràgrafs molt llargs i crec que més curts faciliten la lectura. Hi ha un excés de redacció amb expressions del tipus com "és possible", que cal donar per suposat. Trobo a faltar més referències i bibliografia orientativa ja que hi ha moltes dades que cal fonamentar. Però està molt bé.--Peer (discussió) 09:49, 17 des 2007 (CET)

Caldria entrar en detalls però sembla que es traducció de l'anglès (plantilla traducció), que té mooooltes referències i una plantilla final que també pot estar molt bé.--Peer (discussió) 10:05, 17 des 2007 (CET)

Ara he vist que el que he comentat ja s'havia dit a la pàgina d'avaluació. Bé..., que estem tots d'acord en que calen referències per millorar-lo i les continuo posant.--Peer (discussió) 14:22, 17 des 2007 (CET)

Part que no toca

La part de la introducció de analogia amb un dia terrestre suposo que estava pensada per anar a l'article Història de la Terra en un dia, però aquí em sembla que no s'utilitza a l'article (i crec que millor que no es faci). --Meldor (discussió) 20:53, 25 des 2007 (CET).

Sí que s'utilitza, però no de la mateixa manera que a l'altre article. A Història de la Terra, aquests exemples (a les 1:50 al nostre rellotge, a les 5:30 en el nostre rellotge imaginari) són purament il·lustratius. D'altra banda, Història de la Terra en un dia sí que és una comparació punt per punt de la cronologia d'un dia i de la història de la Terra. -- Leptictidium - Rydyn ni'n syriad 23:43, 25 des 2007 (CET)

Reduint la vermellor

He traduït alguns articles que estaven enllaçats i no existien. S'ha reduït la vermellor, sobretot a la part de les referències, que ara estan en blau i negre.--Peer (discussió) 23:31, 24 gen 2008 (CET)

Comentaris

Trobo que a la part de Els inicis de la vida s'hauria de reordenar la informació: l'últim paràgraf és un resum? Es parla dels catalitzadors i del replicador a parts diferents de la secció; reexplicant-ho linealment segur que s'entén molt millor.

Pel que fa a la presentació, és una qüestió molt menor, però estaria bé estandaritzar-ho, per fer-ho maco: quan es posen referències, jo personalment prefereixo:

i aleshores blablabla.1 No obstant, ...

que no:

i aleshores blablabla1. No obstant, ...

En part també per coherència amb quan es posa una referència a final d'un paràgraf, en què sempre hi ha la nota després el punt. En tot cas, ho fem com ho fem, caldria fer-ho a tot arreu igual.

És molt bon article, en quan acabi de revisar-me'l el votaré per a AdQ. --Meldor (discussió) 11:15, 1 febr 2008 (CET)

• He reestructurat la part del replicador i arreglat això de les referències. -- Leptictidium (parla mamífera!) 11:26, 1 febr 2008 (CET)

Això de posar les referències abans del punt... en sóc un dels culpables. Els anglesos tendeixen a fer com dius tu, Meldor, però jo havia seguit la tradició de posar-ho abans del punt (que també he trobat en alguns articles francesos). Buscaré si hi ha alguna normativa, però la veritat és que la coherència de posar-ho sempre després del punt és un detall que "no em deixava dormir". Em sembla ve que es faci així, i abans de començar-ho a canviar als altres articles, buscaré alguna fonamentació normativa.--Peer (discussió) 12:13, 1 febr 2008 (CET)

A Ajuda:Notes i cites la referència es posa després del punt; per tant, ho farem així. De tota manera, he trobat dues pàgines que donen normes sobre els peus de pàgina i ho posen abans del punt; crec que hi ha opinions per a tots els gustos:

Cuando se crea una nota al pie, el número de llamada de nota se coloca inmediatamente detrás de la palabra o del grupo de palabras a que se refiere. Cuando se encuentra al final de una frase, se coloca siempre delante del punto final. No se ha de dejar espacio entre la palabra y el número de la llamada.[1]

La nota de pie de página se refiere a una palabra o a un grupo de palabras se inserta enseguida, antes de cualquier signo de puntuación. [2]--Peer (discussió) 23:13, 4 febr 2008 (CET)

Civilització

Crec que caldria afegir al final de "civilització", per ser objectius, que a partir de la segona guerra mundial Europa perd l'hegemonia, i Estats Units passa a dominar la major part del poder. --Meldor (discussió) 23:45, 7 feb 2008 (CET)

A mi em sembla més adient posar que "la civilització occidental" començà a exercir un domini polític...", que inclou els Estats Units i té en compte que la Unió Europea està començat a esdevenir un contrapès seriós als Estats Units. -- Leptictidium (parla mamífera!) 23:51, 7 feb 2008 (CET)

Mmm, bé, potser seria millor que el que hi ha ara. De totes maneres, no queda gaire clar... Xina, què és? Civilització occidental, també, no? A veure si es pot resoldre sense que ens posem a parlar de política ;) --Meldor (discussió) 00:41, 8 feb 2008 (CET)

La Xina, civilització occidental? Jo em referia més aviat a Europa, els EUA i el Canadà, i Austràlia. -- Leptictidium (parla mamífera!) 13:03, 8 feb 2008 (CET)

rellotge

Si ja existeix l'article Història de la Terra en un dia, de veritat aquí torna a ser necessari fer servir la mateixa metàfora? Si és que sí, té sentit que hi hagi també l'altre article? A part, que si es manté, caldria canviar les referències al "nostre rellotge". No podem parlar en primera persona.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.44.190.49 (disc. • contr.) 18:13, 13 feb 2008 (CET)

Ja s'havia comentat més amunt ("Part que no toca"), i crec que és un tema a replantejar.--Peer (discussió) 16:25, 14 feb 2008 (CET)