Discussió:Imperi Romà d'Orient

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Cartell de millora[modifica]

Crec que ja es pot treure el cartell de millora perquè per començar no s'especifica cap motiu i per continuar ja no el trobo necessari, vosaltres que penseu?--Dyvid 16:16, 4 juny 2007 (CEST)

Per mi d'acord, no veig raó per mantenir-lo. --Oersted (parlem-ne) 16:20, 4 juny 2007 (CEST)
No hi ha problema en haver-lo tret perquè l'estic revisant i en pocs dies estarà corregit. Però encara hi ha un munt de faltes i detalls mal acabats. Com, pel que veig, és fonamentalment una traducció del castellà (he ampliat alguns apartats amb l'article anglès) he hagut de fer comprovacions amb l'article castellà (que té el segell de qualitat) i, ves per on, també necessita correccions. Això mostra com es donen de vegades aquests reconeixements de qualitat amb una certa precipitació.--Peer 09:55, 5 juny 2007 (CEST)

Pregunta[modifica]

A Data inicial i final de l'Imperi es fa referència a un tal Heràclit. És en realitat Heracli? --Meldor 20:42, 1 oct 2007 (CEST)

Sí, es refereix a Heracli, ja que coincideixen les dates (Heracli va governar del 610 al 641) i va ser ell qui va substituir el llatí pel grec--Guillem d'Occam (Digues, t'escolto) 21:20, 1 oct 2007 (CEST)

Dues cosetes[modifica]

Penso que l'article necessitaria una introducció considerablement més llarga i moltes més referències. – Leptictidium (discussió) 10:55, 5 des 2008 (CET)

L'article castellà fa el doble de llarg, i l'anglès fa el triple. Podria ser que manqués informació aquí? – Leptictidium (discussió) 01:35, 20 des 2008 (CET)
Sens dubte.--Georg-hessen (discussió) 03:26, 20 des 2008 (CET)
Sent precisos el que fa el doble de llarg és l'anglès que, a més, té moltes referències. El castellà té uns 20.000 octets més (i mancat de referències!). Està clar que es pot desenvolupar més i, sobretot, referenciar.--Peer (discussió) 07:28, 20 des 2008 (CET)
Avui acabaré de posar la introducció més llarga, que ja vaig començar ahir. Algú sap com es pot posar una referència al costat de la bandera? Quan intento posar-la el codi es torna boig. – Leptictidium (discussió) 09:03, 20 des 2008 (CET)
No ho sé pas, però ho puc mirar. A quina bandera hi vols posar la referència, a la de l'estat en qüestió, o a les banderes d'estats antecessors/successors. --Georg-hessen (discussió) 20:54, 21 des 2008 (CET)
Voldria posar referències tant a la bandera com a l'emblema. Ara acabo d'ampliar la introducció que en teoria havia d'ampliar el 20 de desembre. – Leptictidium (discussió) 20:27, 13 març 2009 (CET)

Manca de referències internes[modifica]

S'estan revisant tots els articles de qualitat i els nous criteris consideren indispensable que un article tingui referències internes dins el text per a ser de qualitat. Si us plau, afegiu-les per justificar les afirmacions que puguin ser controvertides. Si l'article continua així, malgrat les moltes qualitats que presenta, se'l podrà proposar per a una retirada de la distinció.--Peer (disc.) 12:14, 27 març 2010 (CET)

Recordatori als que fan correccions equivocades d'articles com aquest[modifica]

Els noms d'estats i de països van amb majúscula i si el nom està compost per més d'una paraula també (Estats Units d'Amèrica, República Dominicana), aquesta norma s'aplica sense importar si es tracta d'estats desapareguts : Imperi Romà, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Sacre Imperi Romanogermànic, Despotat de l'Epir, que són noms establerts pels historiadors i acceptats. La norma es pots comprovar en aquesta adreça: Institut d'Estudis Catalans, "L'ús de les majúscules i les minúscules", (Versió 4, 24.7.2003),[1].--Dafne07 (disc.) 09:48, 14 març 2016 (CET)

Imperi Bizantí[modifica]

Una pregunta. Per quin motiu l'article és diu "Imperi Romà d'Orient" i no pas Imperi Bizantí? Hi ha algun argument sòlid a favor de la denominació "Imperi Romà d'Orient"? Més que res, en català sempre s'ha dit Imperi Bizantí, la qual forma es troba en gairebé totes les fonts. En grec aquest estat es diu Βυζαντινή Αυτοκρατορία, on es pot veure clarament que s'utilitza la forma Vizantiní i no pas alguna altra cosa. Ja no partal de absolutament totes les altres llengües, obviament for a de la Viquipèdia també, on s'utilitza el terme de Bizantí, Bizantia, Bazianci i similars.... Medograd (disc.) 13:16, 16 nov 2020 (CET)

Bon dia.
En resum: l'únic argument de pes a favor d'«Imperi Bizantí» és el de la freqüència d'ús. Tots els altres arguments fan preferible «Imperi Romà d'Orient».—Leptictidium (digui) 15:50, 16 nov 2020 (CET)
Tenim el DIEC que dona suport a "bizantí" com un adjectiu plenament normalitzat. Crec que és propi fer servir els termes normatiu de la nostra llengua, tot i que hi pugui haver una certa imprecisió sobre l'autònim que usessin els habitants de l'imperi o el relativisme cultural imperant en la historiografia recent.
No només el DIEC incorpora el terme, ja apareix, com a mínim, en el DGLC de Fabra. Seguim. La GEC fa servir el terme amb desimboltura per a titular (i redactar) els seus respectius articles: "imperi Bizantí", "art bizantí", etc.; usant aquest forçat "romans d'orient" exclusivament per a referir-se sensu stricto a la part oriental de l'imperi abans de la caiguda de l'imperi d'Occident. Sóc incapaç de trobar profusament usat el terme "romans d'orient" en les obres generalistes que fan servir la nostra llengua. Bestiasonica: enraonem? 15:22, 10 gen 2021 (CET)
No només el DIEC incorpora el terme, ja apareix, com a mínim, en el DGLC de Fabra. Seguim. La GEC fa servir el terme amb desimboltura per a titular (i redactar) els seus respectius articles: "imperi Bizantí", "art bizantí", etc.; usant aquest forçat "romans d'orient" exclusivament per a referir-se sensu stricto a la part oriental de l'imperi abans de la caiguda de l'imperi d'Occident. Sóc incapaç de trobar profusament usat el terme "romans d'orient" en les obres generalistes que fan servir la nostra llengua. Bestiasonica: enraonem? 15:22, 10 gen 2021 (CET)
No sé d'on treus que la GEC fa servir «romà d'Orient» únicament per a la part oriental de l'Imperi abans de la caiguda d'Occident, quan diu textualment coses com «(…) l'Imperi Romà d'Orient (imperi Bizantí) durà fins el 1453» o «Emperador romà d'Orient (713-715) (…)». Tampoc no entenc aquesta dèria de fer veure que un terme emprat amb tota comoditat per les fonts fiables en català[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30] és un terme «no normalitzat» o «forçat» pel simple motiu que no apareix en un diccionari generalista.—Leptictidium (digui) 12:32, 11 gen 2021 (CET)
  1. Museu d'Història de Catalunya: «#Taldiacomavui de 1453 va caure #Constantinoble a mans de les tropes otomanes. Va ser el final de l'Imperi Romà d'Orient.»
  2. Catalunya Ràdio: «El principi de la fi de l'antic Imperi Romà d'Orient. La IV Croada a @enguardiacat»
  3. Museu d'Història de València: «#taldiacomhui - 29 maig 1453 - Caiguda de Constantinoble en poder dels turcs, fet històric que va marcar el final de l'Edat mitjana a Europa i la fi de l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient.»
  4. Jofre Trubat, Ab Origine: «És gràcies a això que l'Imperi Romà d’Orient va poder seguir existint durant mil anys més.»
  5. Salvador Claramunt, Ab Origine: «A més de la vessant Occidental i l’Oriental, Rússia té una vessant sud connectada amb l'Imperi Romà d’Orient, el mal nomenat Imperi Bizantí.»
  6. Oriol Guinart, Ab Origine: «Arquitecte i alquimista romà d’Orient contemporani al regnat de Constantí IV (668 – 685), Cal·línic és considerat l’autèntic inventor de l’arma coneguda com a “foc grec” (…)»
  7. Sergio Plana, Ab Origine: «Rise of Empires: Ottoman és un docudrama de ficció històrica que narra en sis episodis d’aproximadament 45 minuts cadascun els principals fets coneguts de la conquesta otomana de Constantinoble, i la fi de l’Imperi romà d’Orient, tal dia com avui de 1453.»
  8. Ferran Vives, Ab Origine: «D’Egipte marxaren a Creta, un territori teòricament controlat per l’Imperi Romà d’Orient però que no podia ser defensat per Constantinoble l’any 827 quan s’hi assentarien els exiliats cordovesos.»
  9. Guillem Garcia, Ab Origine: «Carlemany afirmà que aquesta li fou entregada per un àngel mentre resava al Sant Sepulcre (o alternativament, regalada per Irene, emperadriu romana d’Orient).»
  10. Jaume Fernàndez, Sàpiens: «La desaparició del cabdill i el fracàs de l’assalt provoca una guerra civil a la banda turca que desbarata els seus plans expansionistes durant un segle, temps durant el qual Constantinoble va continuar sent el bastió de l’imperi Romà d’Orient.»
  11. Vicente Moreno, Sàpiens: «En canvi, l’Imperi Romà d’Orient, conegut amb el nom d’Imperi Bizantí, va continuar existint durant tota l’Edat Mitjana.»
  12. Jordi Mata, Sàpiens: «En aquest context, hi ha un altre element a tenir en compte: les relacions dels Estats Pontificis amb l'altre gran estat cristià de l'època, l'Imperi Romà d'Orient, amb seu a Constantinoble, eren tenses a causa d'un seguit de conspiracions i revoltes que havien acabat col·locant en el tron bizantí una dona, Irene —fet que per a molts significava que el tron estava vacant i Constantinoble era feble per protegir Roma.»
  13. Joan Morales, Sàpiens: «Com a contrapartida, Roger de Flor, principal cabdill almogàver, exigí una elevada soldada per als seus guerrers, el càrrec de megaduc de l'Imperi romà d'Orient (el més alt després del de l'emperador) i noces amb la neboda d'Andrònic, Maria. Naixia la Gran Companyia Catalana.»
  14. Enric Calpena, Sàpiens: «Encara que les croades ja eren només un record del passat, va decidir posar-ne en marxa una per recuperar la capital de l’Imperi Romà d’Orient.»
  15. Esperança Huguet, Josep Maria Macias i Albert V. Ribera, Museu de Prehistòria de València: «(…) al sud, en què, durant un període, devien ser els dominis de l’Imperi romà d’Orient, el Monastil (Elda, Alacant), Allon (la Vila Joiosa, Alacant), Ilici (Elx, Alacant), el PortusIlicitanus, (Santa Pola, Alacant) i Aurariola (Oriola, Alacant) entre altres.»
  16. Antonio Guilabert, Ana Ronda i Mercedes Tendero, Museu de Prehistòria de València: «En aquest sentit, pareix evident que des de Dianium cap al sud, la presència i freqüència de la cultura material imperial, no sols ceràmica, permet plantejar amb garanties la seua inclusió en els dominis romans d’Orient després de la renovatio imperii de Justinià, (…)»
  17. Mateu Riera, Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes: «Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com Imperi bizantí.»
  18. Xavier Baró, Temps d'Educació: «En un moment en què l’Imperi Romà d’Orient (o Bizantí) viu un procés de des-composició irreversible, els turcs otomans anaren expandint-se pels Balcans, sobre-tot a partir de dues batalles.»
  19. Jaume Torró, Studia lulliana: «D’aquesta manera la icona de la Mare de Déu de Blaquerna, el maphórion i el santuari esdevingueren la protecció i l’escut de la ciutat de Constantinoble i de l’imperi Romà d’Orient.»
  20. Mateu Riera, Butlletí Arqueològic: «Així restarien les coses fins el 535, moment en què Apol·linar annexionà les illes a l’Imperi Romà d’Orient, dins de la campanya de conquestes comandades per Belisari, les quals extingiren l’esmentat regne Vàndal.»
  21. Flocel Sabaté, Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans: «Cap a 1320 l'emperador Andrònic II beneficia, a l'Imperi Romà d’Orient, els mercaders catalans («τω~ν Κατελάνων»).»
  22. Víctor Farradellas, 50 batalles de la història de Catalunya: «(…) i 200 cavallers a la ciutat sota el comandament del cronista Ramon Muntaner, i va planejar una ràtzia a la capital de l'imperi Romà d'Orient, Constantinoble.»
  23. Oriol Junqueras, Camí de Sicília: l'expansió mediterrània de Catalunya: «(…) a extreure'n els màxims recursos fiscals i com a base per a conquerir l'imperi Romà d'Orient.»
  24. Toni Sala, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos: «(…) Constantinoble va ser la capital mil∙lenària de l'Imperi Romà d'Orient.»
  25. La Rella: «(…) el sorgiment dels anomenats regnes germànics bàrbars i la reconquesta de part de la Mediterrània occidental que intentà l'Imperi Romà d'Orient, aquells altres romans de Constantinoble també coneguts com a bizantins.»
  26. Institut d'Estudis Catalans, Catalunya Carolíngia: «Però la seva presència està molt lligada al símbol del color vermell associat als emperadors romans d’Orient, i dona continuïtat entre l’Imperi romà i el Sacre Imperi, present durant tota l’edat mitjana europea.»
  27. Bernat Moll, Gaceta numismática: «L'Imperi Romà d'Orient a Menorca.»
  28. Àlex Milián, El Temps: «Curiosament, el llegat més conegut -i reconegut- de Gal·la Placídia és el mausoleu que va fer construir a Ravenna, i on mai seria enterrada, un petit edifici amb planta de creu i una col·lecció de mosaics paleocristians que avancen l'art romà d'orient o art bizantí.»
  29. Octavio Fullat, Els valors d'Occident: «L'Imperi romà d'Orient no caurà fins al 1453, a mans dels turcs.»
  30. Albert Hauf, Manus habent: entorn als eufemismes amorosos de tipus miliar en el Tirant lo Blanch: «La tràgica caiguda de la bella capital de l'imperi romà d'Orient, que Martorell volia potser exorcitzar en el seu llibre, acabà, com podem veure, sent (…)»