Discussió:Miguel de Cervantes Saavedra

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Curiositats[modifica]

Curiositats: Es diu que Miguel de Cervantes era català. El seu nom era Miquel Servent.Els Servent eren una família benestant catalana.

Trec aixo, que no ho havia sentit mai i no crec que sigui una hipotesi acceptada. Hi ha alguna referencia o alguna dada per donar suport a aixo ?

P.S. Buscant a Internet veig que hi ha mp3's d'una conferencia de Jordi Bilbeny, pero no tinc pas temps d'escoltar-la: [1] Xevi 21:48 16 ago, 2005 (UTC)

Podria arribar a ser un article com ara el de Catalanitat de Cristòfor Colom.

  • He escoltat una de les conferències d'en Bilbeny i esmenta una col·lecció bastant considerable d'errors de traducció presents en el Quixot que demostren que es tracta d'una traducció del català al castellà.
  • Exemples:
    • Quan estan triant llibres: "¿quien es ese tonel?" volent dir "Quin és eixe tomell?"
    • Quan es vol cremar els llibres: "echar una tela" volent dir "tirar-hi una teia"
    • "Sabe las cosas de coro" volent dir "S'ho sap de cor"
    • "Creo que se saliera con ello", en el sentit d'aconseguir quelcom, "sortir-se'n"
    • "Dar una mano de coces" volent dir "donar una mà de cosses"
    • "Pasaron graciosísimos cuentos" volent dir "passaren comptes"
    • "En el discurso de su vida" en el sentit de "en el decurs de sa vida"
    • "Yo me tengo la culpa de todo" en el sentit de "Jo ne tinc la culpa de tot"
    • "Después de mañana" com a "despús demà"
    • "Dijeron pesetes y reniegos" per "digueren pestes i renecs"
    • "Lo descomulgaron" per "descombregaren"
    • "hasta degomitar las asaduras" volent dir "vomitar fins les freixures"
    • "Lo habían despojado hasta dejarlo en cueros" per "l'havien despullat"
    • "hizo de ojo para hecerle un señal" per "feu l'ullet"
    • "El hombre tiene" usat en el sentit de "Hom té"


No sé prou de filologia o lingüística, però personalment em sembla una mica exagerat. Hi ha moltes frases que avui dia no s'utilitzen en el castellà contemporani que sí s'utilitzaven antigament, i que eren molt similars al català (per exemple, existia el verb "exir", enlloc de "salir"). Això també pot constatar-se en el castellà llatinoamèrica (salirse con ello és una frase col·loquial). Però, no sóc filòleg.... --Alonso 02:08 20 oct, 2005 (UTC)

La diferència amb el cas Colom és que allà hi ha diversos autors de diverses procedències que han publicat treballs durant 80 anys. Així i tot no deixa de ser un apèndix. Aquí es pot resumir dient que són coses d'en Bilbeny. Potser té cabuda en un article sobre Bilbeny i les seves coses, però serà difícil ser neutral. No es tracta de jutjar, sinò de donar el just crèdit que té.--VRiullop (parlem-ne) 15:14 20 oct, 2005 (UTC)
Us he de contradir en l'afirmació que feu. "salirse con ello" no és una frase gens habitual ni de cap manera col·loquial. Només en trobareu referències en àmbits supercults (com les conferències a la real academia de la lengua), o en altres obres també sospitoses d'haver estat escrites en català, com ara el Lazarillo de Tormes. Si en Bilbeny aporta exemples de frases que només tenen sentit en català (antic o modern, tan és, els exemples són prou clars), no s'hi val a posar objeccions inventades com això del "castellà antic" sense afegir-hi ni que sigui una referència. No, no és castellà antic. 195.212.29.171 17:19, 1 set 2006 (UTC)


Buscant per internet he trobat la pàgina on en Jordi Bilbeny escriu sobre la hipotesis del Servent català i la veritat és que alguns arguments que ha escrit, encara no els he pogut trobar però d'altres, especialment quan cita fragments del Cuixot, si que els he pogut trobar en un Cuixot del s. XIX (del 1875 que tinc a casa) un exemple és el que es troba en el capítol III del llibre II quan diu «En el dia de hoy, hay impresos mas de doce mil libros de la tal historia, si no que lo digan Portugal, Barcelona y Valencia, donde se han impreso.» Sé que no és un argument de pes però tampoc cal fer com fan alguns filòlegs, com per exemple E. R. T., (un desastre de professor que té molts coneixements però no els sap transmetre, ni molt menys aconseguir que els alumnes estiguin motivats a les seves classes), que directament nega la possibilitat de la investigació argumentant que el Cervantes era castellà i que del tema no se'n parli més. La veritat si fos un vol professional, abans de negar la possibilitat del Servent català, investigaria com fan altres Filòlegs, Historiadors ... però no negar una possibilitat sense aportat proves ja sigui a favor o en contra de una tesis.


La veritat és que totes aquestes hipòtesis sobre la catalanitat d'aquest home no aguanten res i fan tan de riure que faria vergonya posar ni tan sols referències a aquests acientifisme. En Bilbeny arribava a afirmar bestieses com que "haber de" no és una expressió castellana i que s'ha calcat del català. Suposo que molta gent li deu haver donat referències d'èpoques anteriors que demostrin en una pila de casos que el que diu no té cap mena de base i que són expressions ja emprades en el castellà des d'antic, però ell es defèn que tot i cada una de les coses que ell ha determinat que són "catalanades" en tots i cada un dels llibres en els que apareix són de fet traduccions del català. Evidentement així es pot defendre qualsevol tipus de cosa. Basòfia històrica és el que escriu. Val a dir que la majoria d'aportacions que ha fet al cas d'en Colom afegint-ho a tot el que havia dit ja altra gent, sobretot en el tema lingüístic també ho és. Si us plau, senyor Bilbeny, que "pardal" es deia en castellà antic. Li deuen haver dit ja vint lingüistes, pari d'incloure-ho en les seves teories conspiratòries. Llull · (vostè dirà) 17:35, 1 set 2006 (UTC)

Fa temps una amiga va comentar-me que havia anat a una de les conferències que el Bilbeny estava fent per diverses universitats i la veritat es que la teoria es si més no interessant. Enllaç mp3 de la Conferència UB. --Baggio (missatges) 18:05, 1 set 2006 (UTC)


No crec que dient que el que fa una persona invetigant, s'en pugui dir basòfia com fas tu, Llull. Has investigat (encara que no tingui res a veure amb el tema, o millor dit, del tema que tu vulguis)? si es així, hauries publicat les conclusions a les que haguessis arribat? En Bilbeny, el que ha fet es una recerca, investigar, tornar a fer recerca per localitzar arguments que puguin rebatre les hipotesis, i publicar les conclusions. Simplement el que fa es donar a coneixer les conclusions perquè siguin les altres persones interesades en el tema (no dic que estiguin ni a favor, ni en contra) les que jutgin el seu treball; EL QUE HAS FET TU LLULL, ÉS JUTJAR A LA PERSONA, NO ELS CONTINGUTS, l'has desacreditat sense buscar arguments per rebatre-ho, ens ho demostres en el teu discurs.

??????????? Llull acaba de explicar la metodologia del Bilbeny, y su interpretacion es acertada. El problema no es la persona, sino el trabajo ridiculo de Bilbeny.

Bilbeny se dice historiador, pero mas tiene que ver con Erik Von Danniken que con Paul Preston y basta con leer su obra para entenderlo. 00:32, 27 des 2007 (CET)

La identitat[modifica]

En Bilbeny afirma haver descobert l'autèntic nom d'en Cervantes. Diu que es deia Joan Miquel Sirvent i va naixer a Xixona. De professió, militar.

castella/catala de cervantes[modifica]

disculpe que escrina en castellano, que alguien me quite la duda de la cabeza,pero antiguamente en los años del quijote,la celestina etc etc,no se escribia diferente a la de ahora,por ejemplo,miguel no era miquel?lo que pasa que al pasar de los tiempos derivo en miguel? de todas formas por aquella epoca,la mayorias de impresntas no estavan en barcelona?pues seria normal que estuviese en catalan,y el catalan de aquella epoca no tendria muchiiiisimas similitudes con el castellano? a veces miro palabras que creia propias del valenciano, del catalan,y estarian bien dichas tambien en castellano,y viceversa,normal ,pero de todas formas discutir por de donde era el autor del quijote,en vez de contar su vida,de que creo escuela y que al margen de donde era,era un genio y que murio pobre etc de sus obras teatrales,llevadas al cine y curiosidades,como que casi todos los pueblos por lo menos de valencia y castilla que yo sepa llevan una calle en su nombre,,etc etc me parece mas importante,por cierto miguel paso algunos años de su vida en barcelona,por lo que seguramnete algunas frases echas tipicas de ally, las puso en sus obras, una pregunta,,,,lei por alguna parte que cervantes era judio,es cierto eso?por curiosidadel comentari anterior sense signar és fet per 81.39.244.23 (disc.contr.) 12:31, 30 març 2008 (CEST)[respon]

Que no saps que a principi de frase les paraules van en majúscula. 91.126.231.57 (discussió) 09:21, 6 juny 2023 (CEST)[respon]
A Barcelona sempre s'ha parlat català encara que s'hagi volgut imposar el castellà i evidentment que es parla català ja que Barcelona és dins de Catalunya i a Catalunya s'hi parla català com a Itàlia es parla italià o com a Grècia es parla grec. 91.126.231.57 (discussió) 09:26, 6 juny 2023 (CEST)[respon]
     Bueno, que las lenguas se han desarrollado y evolucionaado diferentes es logico, aunque ya sabemos que Pompeu Fabra forzó que miles de palabrasa catalanas no se parecieran al español. Cervantes vivio en Barcelona, donde se hablaba Castellano ya en el sXVI (y se sigue hablando, logicamente). El primer periodico de España, la Gazeta de Barcelona ya en 1662 deja de escribirse en catalan y pasa a hacerlo en castellano.

Re-estiling integral[modifica]

, dins del Viquiprojecte:Els 1.000, integrant les edicions prexistents en aquelles parts de contingut diferencial.--amador (disc.) 00:06, 11 juny 2009 (CEST)[respon]


Si puc opinar respecte al Cervantes[modifica]

  • trobo a mancar la cita a la ciutat de Barcelona del Quixot:Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza única, i a les Vides Exemplars "Admiróles el hermoso sitio de la ciudad, y la estimaron por flor de las bellas ciudades del mundo, honra de España, temor y espanto de los circunvecinos y apartados enemigos, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los extranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtad y satisfacción de todo aquello que de una grande, famosa rica y bien fundada ciudad puede pedir un discreto y curioso deseo."
  • Alguns historiadors castellans tampoc estan molt d'acord en que la suposada partida de naixença d'un tal Caravantes (amb un Miguel escrit al marge),correspongui a ell.
  • Per altra part comentar el quixot nomès com a un tebeo del s XVI em sembla "primari". El Quixot es una critica fortissima al rei, entre altres moltes coses: politica, social, els jueus, els moriscos,etc etc. La noveleta nomès es l'espinada per enredar l'inquisició.
  • mes http://www.webislam.com/?idt=2300
  • http://www.hagshama.org.il/es/recursos/view.asp?id=1906

--XpoferenS (disc.) 21:14, 30 ago 2009 (CEST)[respon]

Haig de confesar que la meva autoria va ser la traducció de la castellana. Si creus que falten aspectes significatius per al nostre context, com el passatge de Barcelona, ho pots posar tu mateix. Respecte a la valoració del Quixot, si vols ampliar-ho només et demano que facis referències a llibres d'autors consolidats i/o poc discutits. Les webs que m'has posat com a referència poden tenir una volatilitat que las fa ser una referència pobre. Si cerques al googles llibres, segur que trobes els continguts adients per donar suport al que comentes. Gràcies per col·laborar.--amador (disc.) 22:13, 30 ago 2009 (CEST)[respon]

Sobre la traducció de les obres[modifica]

Hola: Malgrat la controvèrsia sobre la possible catalanitat de Cervantes, crec que traduir al català els títols de les seves obres és, com a mínim arriscat. Crec que caldria valorar fer servir els títols propis del castellà. Personalment desconec que hi hagi hagut traduccions al català de les "Novelas Ejemplares" o d'altres obres d'aquest autor. Algú pot documentar-ne la traducció? --Bestiasonica (disc.) 16:37, 5 oct 2011 (CEST)[respon]