Discussió:Moros i Cristians

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

He canviat el nom de "Comunitat Valenciana" pel de País Valencià, perquè és la denominació més usada en llengua valenciana per a referir-se al país. Ja hi va haver un llarg debat sobre el tema, que el tenim disponible a la página de discussió de l'entrada de Comunitat Valenciana, i tinc entès que es va decidir utilitzar aquest terme, a no ser que es tracte d'un context d'estricta oficialitat. --Joanot 22:21 12 des, 2004 (UTC)

Bé, com ja et vaig dir fa poc, no estic d'acord que País Valencià siga més habitual que Comunitat Valenciana, com a mínim entre els catalano parlants del Comtat, Alcoià i Alt Vinalopó. Makinal 00:35 13 des, 2004 (UTC)

Ei! He vist que a Cabdet algú li ha ficat l'adjectiu de població valenciana que resta a la província d'Albacete?? Que vol dir això? De la mateixa manera també es diu: Fraga, població catalana que resta a la província d'Osca? o Tàrbena, població mallorquina que resta a la província d'Alacant? Em sembla una mica excessiu. Makinal 16:53 13 des, 2004 (UTC)


Vamos a ver Makinal. Para empezar, siento hablarte en castellano, pero es que no se hablar valenciano. Caudete es un pueblo valenciano por su historia, costumbres y geografía, ya que casi toda su historia y todas sus costumbres y geografía son plenamente valencianas. Que ahora pertenezcamos a la provincia de Albacete ya es otro cantar, pero mira tú si seremos valencianos que tenemos las fiestas de moros y cristianos más antiguas de toda España. Y para que te creas todo esto que te estoy diciendo, te invito a que vengas a ver las fiestas de mi pueblo, que durante esos días lo único que nos queda de castellano- manchegos son las banderas del Ayuntamiento. También puedes venir el resto del año, verás como la gente de este pueblo es como la valenciana, tiene costumbres plenamentes valencianas y puedes hablarnos en valenciano porque te entenderemos perfectamente. En fin, que no todo es tan cuadriculado como crees.

EIII FALTA BANYERES[modifica el codi]

Eiii, falta Banyeres .. Que passa que com les festes de Banyeres es celebren el mateix dia que les d'Alcoi ja no son importants ??? Pues si ho son, de fet hi ha gent d'Alcoi que munta a Banyeres i s'apunta a una comparsa. Així que rectifiqueu i fiqueu-la com important. I per al xicon de Caudet... Jo també comprenc el Italià i el Francés i no soc d'eixa nacionalitat. Així que encara que vosaltres tingau arrels valencianes sou d'Albacete i sino fiqueu un poc d'emprenta per a parlar el Valencià. a10el comentari anterior sense signar és fet per 80.35.116.179 (disc.contr.) --IradiBot (comentaris/incidències) 12:36, 30 ago 2007 (CEST)

POSSEU BANYERES JA!! Que per començar dobla en població, en festers i en comparses a altres poblacions que si hi apareixen com importants (beneixama...) Aquest artible ho ha escrit un caragol, segur...el comentari anterior sense signar és fet per 85.53.79.6 (disc.contr.) 14:04, 27 ago 2008 (CEST)

Fusió[modifica el codi]

--Medol (disc.) 18:38, 20 ago 2014 (CEST)

Manquen les de Lleida, etc...[modifica el codi]

A Lleida hi ha una tradició molt antiga de festes de moros i cristians que sembla ser que data de l'any 1150

"Lleida és la ciutat on s’han documentat els origens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

Les visites a la ciutat per part d'Alfons el Magnànim, el 1458, o d'Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus. Durant els segles XVII i XVIII la Festa de Moros i Cristians de Lleida viu el seu màxim esplendor tot i que, a partir de 1899, la celebració deriva en un ball de moros i cristians amb parlaments i música."

http://www.goldenweblleida.com/miclleida/festa.asp

Ara s'han recuperat, crec que caldria mencionar-ho. El que passa es que jo no domino això de la Viquipèdia i em fa por de provar d'afegir-ho i esguerrar l'article

Aqui us deixo alguns enllaços més amb dades per si algú que sàpiga fer anar viquipèdia s'anima:

http://www.festeslleida.cat/festes-1/primavera/festa-de-moros-i-cristians

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/02/quin-es-l-origen-de-la-festa-de-moros-i-cristians-4084.php

http://www.paeria.es/cas/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=23076&PaginaAnterior=/cas/inici.asp

També he llegit que s'en fan a Sòller i Pollença (a Mallorca) tot i que em fa l'efecte que allà es una cosa més recent (a Pollença per exemple la data més antiga es 1860)

Per altra banda tot i que crec que es a Lleida on es feien principalment i on ara només s'han recuperat des de fa un temps, també es feia per corpus a Barcelona una festa relacionada que es deia "l’Entremès del Turc" que de manera similar es feia (fins que va ser prohibida el 1780 despres de la Guerra de Succesió) a altres llocs de Catalunya també (Berga, Solsona, Manresa, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Sant Feliu de Pallerols,etc...), al País Valencià, les Illes i inclús a l'Alguer:

http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/225398/334076

http://www.vilaweb.cat/noticia/4062790/20121223/lalguer-berga-imatgeria-compartida-corpus.html

http://www.tornaveu.cat/article/9453/cavallets-un-entremes-dorigen-pervers

http://www.tornaveu.cat/article/9453/cavallets-un-entremes-dorigen-pervers

Aquesta festa també se la coneixia com Entremès del Gran Turc, ball de cavallets, turcs i cavallets, cotonines, cavalls cotoners, etc...