Discussió:Nota

    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

    interessant requadre el dels termes musicals, però corchea??? en català no existeix la CH--barcelona 21:21 8 set, 2005 (UTC)

    bemolls i sostinguts[modifica]

    A l'article es diu:

    un Reb es el mateix que un Do#,

    És això cert? No en tinc ni idea de música, però tenia entès que si bé eren molt però que molt similars no eren iguals. Algú en sap més?

    --83.32.68.171 17:43, 20 mai 2006 (UTC)

    Doncs jo tinc entés que sí, ara m'enrecorde que vaig estar uns anys incordiant al conservatori (no ho he ficat a la meua plana somriure. –Pasqual · bústia 17:49, 20 mai 2006 (UTC)

    Mira l'enllaç a baix a les diferents escales, pot ser és i no és. Plàcid Pérez Bru 17:52, 20 mai 2006 (UTC)

    A l'article francès fr:Échelle_diatonique s'hi diu ben clar: Nous savons, par exemple, qu'entre do et ré, se trouvent deux notes intermédiaires : ré\flat, et, un comma plus haut, do\sharp, o sigui que són dues notes diferents, separades per un interval d'una coma. --83.32.68.171 18:02, 20 mai 2006 (UTC)
    Si, ho senc, acabe de veure el grafic: YB0212 Demi ton commas. Ja em deia jo que no entenia res... :(

    Aspectes a repassar[modifica]

    Em sap greu, perque no tinc cap referència aprop meu com pe confirmar o desemntir les següents afirmacions, però jo diria que n'hi ha unes quantes que no són correctes (davant la incertesa no he canviat res que no estigués completament segur):

    1. En música, el terme nota té tres significats bàsics: Per mi les tres definicions defineixen exactament el mateix: l'altura d'un so. Crec.
    2. Una nota es pot definir segons la convenció musical o segons la seva freqüència,:Jo diria que la única nota que es defineix amb la seva freqüència en música és el La4 a 440Hz, referència per l'afinació de tots els instruments de l'orquestra, la definició de nota segons les seves freqüències només s'utilitza en acústica (física), assignatura de música, però cap músic es referirà al Re per la seva freqüència.
    3. Els únics intruments que no tenen el 440 com a referència del La4 són els instruments barrocs, que agafen com a la el que creien convenient fins que els cantants es van plantar i el van fixar a una altura que després s'ha pogut comprovar que era a 435 (a França llegeixo que el 1859), val a dir que fins que Bach no posà les bases de la temperació del clave, cada escola afinava el clave d'una manera diferent. Val a dir que si Heinrich Rudolf Hertz va viure de 1857 a 1894, en aquella època (<s.XX) tampoc afinaven el clave segons la freqüència de les notes. Es definien més aviat per les sonoritat de l'escala (algú que hagi estudiat clave ho podrà explicar molt millor que jo).
    4. Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI jo diria que els alemanys van afigir la nota B que és Si bemoll, B per la xuleria de no voler seguir la convenció proposada pels italians i si bemoll per que realment els hi falatava una nota a la convenció de Guido d'Arezzo per completar l'escala i el que ara definim com a Si natural no es volia fer servir per no crear un tritò des de Fa , i el Si bemoll solucionava la papereta. Com que van decidir basar l'afinació des de el La van començar alfabèticament des de el La=A Si bemoll=B Do=C ...
    5. No m'he pogut d'estar d'afegir les unitats dels valors, abans que definir-los segons les negres es defineixen respecta la unitat bàsica, que és la rodona. (D'això sí que me'n recordo).

    --Anskar (disc.) 15:09, 4 nov 2011 (CET)Respon[respon]

    L'article té molt, molt, a millorar, però deixa'm que et contesti unes coses:

    • Els tres significats de nota són coses ben diferents: un concepte abstracte, un de concret, i un símbol que els representa.
    • Un músic no es refereix a les notes per la freqüencia, però no està pas prohibit fer-ho. Certament, això de segons la convenció musical no s'entén gaire.
    • L'afinació de 440 Hz és una idea però no és la realitat. L'orquestra on toco afina el la a 442 Hz, i de fet (crec) és habitual que les orquestres afinin més amunt de 440 (i no diguem ja les cobles), per bé que no et puc concretar les dades amb altres exemples.
    • Em sembla que el Si va ser afegit bastants segles abans del que diu l'article; el seu nom correspon de fet a Sancte Ioannes, però de fet existia a l'època de Boeci, i potser (no ho conec prou) en temps grecs.
    • No entenc això que has posat al principi "segons el sistema alemany de l'època". La numeració de l'octava que conté el la de 440 Hz amb el número 4 correspon al sistema anglosaxó, diferent de l'alemany o el francès (o com se diguin).

    Potser seria millor agafar coses de la Wiki anglesa i copiar-les. Salutacions --Txebixev (disc.) 17:34, 4 nov 2011 (CET)Respon[respon]