Discussió:Peramea
Fotografia del Dolmen de la Mosquera a Peramea. Pallars Sobirà. Any 2006.
Informació del plafó informatiu: Aquest monument funerari megalític de l´Edat de Bronze és conegut popularment amb el nom de "la Cabana de la Mosquera". És un dels més ben conservats de la zona del Pla de Corts, on se´n troben altres, la qual cosa ens informa de la importància que tingué aquest indret en temps prehistòrics. --Maria Lluïsa (disc.) 18:21, 12 oct 2009 (CEST)
Treball inèdit[modifica]
Una IP anònima ha inclòs part d'un treball inèdit a l'article. El trasllado aquí com a informació que pot ser útil per a millorar l'article:
Peramea és un petit poble de prepirineu que es troba dins del municipi del Baix Pallars (Pallars sobirà). Està situat just a la frontera natural entre el Pre-pirineu i Pirineu. Una de les seves principals característiques són les aus rapinyaires que es poden disfrutar cada segon. El terreny d’estudi, podríem dir que és del Pla de Corts, un espai natural que com ha nucli té Peramea. És una zona plana, plena de camps de conreu i rouredes. La plana l’envolten muntanyes amb molta vegetació, i amb uns cims pelats amb molta roca, on s’hi concentren moltes migracions d’ocells rapinyaires. El Pla de Corts també té racons inhòspits que podrem trobar-los fent els múltiples itineraris ja senyalitzats que ens portaran a monuments megalítics, creus de terme, o a pobles veïns. Peramea és una vila closa, un poble que amb les mateixes parets de les cases quedava emmurallat a l’Edat Mitjana. També disposa de ferreria, forn, presó, església, i casa-museu per visitar, gràcies a la feina del grup cultural del poble. Ara doncs és moment de que ens endinsem al poble i a la seva bellesa que podrem contemplar en moltes de les fotografies del Power point. Espero que aquest treball agradi i que Peramea quedi gravat a les vostres ments com un santuari de la natura, i un santuari del pre-pirineu català.
Situació i localització
Dins del continent europeu, hi trobem un petit país anomenat Espanya, i en ell Catalunya. Una de les comunitats autònomes més espectaculars i la més visitada del país. Pel fet de tenir el clima mediterrani, amb costa, plana, i muntanya. Doncs en les 41 comarques de Catalunya hi trobem una de les més belles, el Pallars sobirà. Una de les més belles pel simple fet de tenir un parc nacional, moltes valls espectaculars, per ser la comarca amb més esglésies romàniques i amb les més espectaculars com la de Boí Taüll. Doncs dins d’aquesta comarca hi ha un municipi anomenat Baix Pallars, que comprèn (com diu el nom) tota la part baixa del Pallars. Un ajuntament que controla diversos municipis. Doncs dins d’aquets 28 municipis hi ha Peramea.
Descripció del territori
Peramea, com ja he dit a l’ introducció està dins d’un espai natural molt divers. Podrem trobar una zona plana, i a pocs metres aixecar-nos al cim de la Geganta dormida amb el cim de les àguiles,a uns 1.200 metres. El cim es diu cim de les àguiles per la gran quantitat de Voltors comuns que hi podem trobar.El nom d’àguiles fa referència als rapinyaires com: el ja esmentat voltor comú, trencalòs, aufrany i àguila daurada entre d’altres. Aquesta està a la cara nord. A la cara sud tenim una gran muntanya, on també es caracteritza per la gran afluència d’aquets grans ocells voladors. Però en ella hi trobem unes coves ocupades pels voltors on no hi ha any que no hi nidifiquin. A la part est, la Costa negra i sud-oest el Pic de l’orri, més conegut com Port-ainé. A la Costa negra és on comença el Pirineu (Parc natural de l’Alt Pirineu). I a l’oest, una muntanya que té com a cim el poble de Bretui, i més endavant Montcortès, on hi ha un estany càrstic amb gran afluència de turistes. Ara intentaré explicar una mica com és el Pla de corts. Les muntanyes són les parets que l’envolten, i dins hi ha aquesta zona natural. Molts terrenys encara conreats pels pagesos del poble, rouredes i alzinars, granges de bestiar, i molts boscos repartits per la zona. Podem fer força excursions i passejades. Molt bona zona per observar, també els ocells, molt presents a la zona, i també alguns mamífers com el Porc senglar, la Guineu, Conills de bosc, llebres i la Geneta, que amb una mica de sort podrem observar en una sortida nocturna pels camins que hi transcorren. Això es doncs una mica la zona natural del Pla de Corts, ambient plenament natural, i un lloc perfecte pels amants de la natura en general.
Zones dinterès
El Pla de Corts ha estat hi serà sempre una zona ocupada per l’home. Desde els temps de prehistòrics fins ara ha estat una zona ocupada. I ho sabem per la presència de un dolmen anomenat Dolmen de la Mosquera que es troba a uns 10 minuts del poble a peu. És de l’edat dels metalls hi s’hi enterraven cossos. Una altre prova és la de nombroses monedes que s’han trobat als prats camins i altres zones. De romanes fins a les de l’imperi dels Habsburg. I com no, el passat medieval del poble. Com ja he dit era una vila closa, on els carrers eren molt estrets i a les cases hi havien arcs que envoltaven la portalada. Molts d’ells encara es mantenen. Com ha espai d’interès tenim l’estany de Montcortès, situat a uns 7 km del poble, on s’hi pot anar caminant, amb bicicleta o amb el cotxe. També la Noguera pallaresa, al poble de Gerri de la Sal. Ja que estem al Pallars sobirà no podem pasar sense esmentar el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, el punt més visitat pels turistes que venen a la zona. També, molt a prop tenim el Parc Natural del Alt Pirineu, el més extens de Catalunya. L’Ermita de la Mare de Déu d’Arboló és un lloc d’especial interès. Està situada a uns 15 km del poble però es pot anar amb cotxe tranquil•lament. L’ermita és romànica i cada dijous s’hi celebra la missa i al maig, l’aplec. Arboló té unes vistes impressionants i just al davant un altre dels molts santuaris naturals del Pallars. Una paret on hi trobarem una bona quantitat dels ja esmentats múltiples vegades, voltors. Desde Peramea també podem visitar el poble de Balestui amb una excursió magnífica passant per camins de burro i zones molt boscoses. Abans d’arribar al poble ens trobem amb un barranc on molta gent ja s’hi queda. L’excursió és senzilla, d’una hora caminant tranquil•lament. Peramea disposa d’un monument una mica especial. Un arbre monumental decretat per la Generalitat de Catalunya. És una Oma d’uns 140 anys, que ocupa totes les mirades dels visitants al poble, i acull una colònia molt gran de Caderneres. Doncs al costat de l’Oma hi ha la capella de Sant Roc, on per la seva festa s’hi fa missa a l’aire lliure.Dins de l’ermita hi trobem la Creu del Terme entre Peramea i Pujol. Fa cosa de 3 anys estava situada al seu lloc d’origen però per por de que la robessin van creure convenient guardar-la a un lloc segur, ja que té un valor molt important desde l’edat mitjana. També trobarem, però en ruïnes la torre de guaita dels Colomers. Que vigilava l’entrada al Pallars sobirà. I controlava, molt probablement l’arribada dels Coloms missatgers, tal i com diu el seu nom. Al poble també hi ha una casa molt especial. Casa Agnès n’hi diuen. Hi es que diuen que allà havia viscut el comte del Pallars i la comtessa que es deia Agnès. Ara per acabar, el tresor més ben guardat de la contrada. A l’església de Peramea hi han guardat els cranis d’uns martisans que va portar el comte del Pallars al seu viatge per Terra Santa. La gent del poble els pot veure per Sants Innocents que és quan hi ha la festa major d’hivern.
Descripció del paisatge
Peramea és un poble de pagès, i com els pobles de muntanya té els trets propis d’un d’ells. Una de les principals característiques es que és un dels últims pobles que al teulat hi té teula, ja que a partir del següent ja pasen a la pisarra. Carrers empedrats, amb cases molt juntes i fins hi tot un dels tres únics carrers està porxat per les pròpies cases. La majoria de les cases són de pedra i vesteixen els balcons amb geranis vermells que a l’estiu estan espectaculars. Una de les coses que pot cridar més l’atenció és l’empedrat dels dos carrers principals. En un la pedra és negra i molt llisa, i en l’altre marró, com la de la zona. Perquè això? Doncs perquè hi ha un carrer que ha estat remodelat, i l’altre té els colors negres i tan llisa ja que fa molts i molts anys que està empedrat i s’ha gastat. És difícil de creure-ho. Com a paisatge rural el de tots els pobles de pagès, al terra no és que estigui net, al contari, has de vigilar de no topar amb la mala sort...Però ja t’acostumes. Paisatge de muntanya, a l’horitzó veus els prats del poble i la muntanya al costat. Observes algun tractor que ja treballa de bon matí o ramats d’ovelles. Paisatge rural al 100%. Desde la plaça del poble pots veure l’arribada dels vehicles que s’acosten desde l’estany. També l’arribada dels cotxes que venen de baix (Gerri de la sal). A l’estiu pasen molt vehicles que s’acosten a l’estany o que paren a la plaça per fer una volta pel poble. Desde qualsevol punt del poble tens ràpid accés als prats o camins. Per sort no tenim cap mena d’edifici industrial que ocupi la zona. Jo definiria el paisatge de Peramea com un arbre fruiter. L’arbre està ple de fulles verdes i flors, i a la part més alta de la copa una cirera molt vermella, allò és Peramea.