Discussió:Pere del Rei

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

No té gaire sentit proposar com a data de defunció del personatge l'any 1308, quan en 1203 ja era actiu, sota la protecció del seu pare Pere el Catòlic. el comentari anterior sense signar és fet per Vilenin1917es (disc.contr.) 11:28, 15 maig 2013 (CEST). De fet, l'entrada de Pere el Cstòlic proposa 1254 com a data de defunció, que sí és possible.[respon]

Més aviat diria que hi ha una confusió entre dos personatges. Un fill de Pere el Catòlic hauria tingut més de 90 anys el 1308 en anar-se'n d'expedició, i la carrera eclesiàstica que surt aquí l'hauria feta tota amb una edat molt avançada. Aleshores sembla més raonable que aquest Pere fos fill de Jaume el Conqueridor, com diuen a la Viquipèdia en castellà, i no fill de Pere el Catòlic com diu l'Enciclopèdia Catalana. Si Pere el Catòlic va tenir un fill il·legítim anomenat Pere (com diuen ambdues Viquipèdies) deu ser un altre, oncle d'aquest Pere del Rei.--Pere prlpz (disc.) 20:49, 28 ago 2019 (CEST)[respon]

@Vilenin1917es, Pere prlpz: Efectivament són dos personatge:

Pere del Rei-1 (?-1254): Fill il·legítim de Pere el Catòlic, (1177-1213) Pere II d'Aragó o Pere I de Catalunya-Aragó)[1] tal com indicava el seu epitafi "fuit filius illustrissimi Domini Regis Petri Aragonum".[2] Va ser sagristà de Lleida (1223-1254†) fins la seva mort,[2] i va ser enterrat a l'església de la Seu Vella de Lleida,[1] un fet recollit a la biografia del bisbat de Lleida -que NO ÉS aquest personatge- sinó Pere del Rei-2.[a]. Aparentment, va ser conseller de Jaume I.[3]
Jaume Sarroca (?-1289), era fill il·legítim de Jaume I (1208-1276) (és a dir, net de Pere el Catòlic) amb Elvira Sarroca. Va ser sagristà de Lleida(1267-1273), uns anys després de Pere del Rei-1. El reconeixement reial de la paternitat el va situar com a bisbe d'Osca (1274-1289†).
Va ser col·laborador del rei Jaume en la redacció de la darrere part del Llibre dels fets. [4] A la mort de Jaume I (1276) va perdre influència a la cort de Pere el Gran, però a la mort d'aquest (1285) va ser Jaume Sarroca qui va coronar el nou rei Alfons el Franc.[5]
Pere del Rei-2 (?-1308): Fill d'Elvira Sarroca i germà de Jaume Sarroca, és a dir, estem en la següent generació a Pere del Rei-1.[6] Va ocupar el càrrec de sagristà de Lleida (>1275) després del seu germà Jaume, fins que va ser nomenat bisbe de Lleida(1299-1307). Pel suport que va rebre de Jaume I i per les relacions que tenia amb la seva mare Elvira Sarroca, s'ha afirmat que també seria fill il·legítim de Jaume I. Ainaud raona que el rei tenia fills anomenats Pere i Jaume tant amb la seva dona Violant d'Hongria (Pere el Gran i Jaume II de Mallorca), amb l'amistançada Teresa Gil de Vidaure (Pere I d'Ayerbe i Jaume de Xèrica), i també amb Elvira Sarroca (Pere del Rei i Jaume Sarroca).[7]
Dedueixo que l'article de eswiki representa a Pere del Rei-2 i que la versió de cawiki ha copiat el contingut de la GEC que, com la biografia del bisbat de Lleida, parlen del bisbe de Lleida de finals del XIII i assigna com a pare al seu avi. amador (disc.) 23:23, 27 feb 2020 (CET)[respon]
  1. Segon diu la lauda sepulcral (parla de "Pere II")
  1. 1,0 1,1 Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 91. ISBN 978-84-15267-24-9. 
  2. 2,0 2,1 Ainaud de Lasarte, Joan «Jaume Sarroca i Jaume I». Estudis Romànics, 1967, pàg. 132.
  3. «Pere del Rei | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
  4. Ainaud de Lasarte, Joan «Jaume Sarroca i Jaume I». Estudis Romànics, 1967, pàg. 136.
  5. Ainaud de Lasarte, Joan «Jaume Sarroca i Jaume I». Estudis Romànics, 1967, pàg. 135.
  6. Ainaud de Lasarte, Joan «Jaume Sarroca i Jaume I». Estudis Romànics, 1967, pàg. 133.
  7. Ainaud de Lasarte, Joan «Jaume Sarroca i Jaume I». Estudis Romànics, 1967, pàg. 131.