Discussió:Transliteració i transcripció de l'alfabet grec

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Em sembla que hem de seguir les convencions catalanes de transcripció del grec modern, theta -> TH i khi -> KH, sigma -> SS entre vocals, etc. I les vocals segons les convencions catalanes, en general, oy -> u, (h,i,y,oi,ei) -> i, etc.

Per als topònims i els noms de persones, crec que és important incloure la forma ELOT, la transliteració considerada estàndard a Grècia per al grec modern. Però sempre a més de la forma transliterada catalana. I a més de la forma tradicional catalana si existeix per als topònims, per exemple semblen acceptables les formes recollides a http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/grecia

Comentaris, opinions, referències?

Perique des Palottes (disc.) 09:46, 2 març 2010 (CET)[respon]


Acabe de llegir l'article i, en la meua més que modesta opinió, crec que hauríem de fer servir les normes de la transliteració ELOT amb els petits canvis mencionats en l'apartat "Transliteració del grec al català", amb una excepció, potser dues:

- ΟΥ, ου: mantenir en català "ou". Exemple extret de la mateixa web que proposes: Konstantinos Stephanopoulos. Ben pensat, se'm fa molt estrany imaginar tots els cognoms acabats en -πουλος/-πούλου com a -pulos/-púlu. També he mirat que en l'Avui la forma Maroussi és emprada amb normalitat, però la forma Marussi no dóna resultats. El mateix ocurreix amb Demis Roussos.

- Σ, σ/ς entre vocals: mantenir només una essa. Açò no ho puc defendre amb tanta força. Tanmateix, És cert que transcripcions com Messènia, Tessàlia o Àmfissa porten doble essa, però en grec també. Després, en el cas de Μαρούσι/Μαρούσσι la primera forma és molt més utilitzada en grec, però la seua web oficial és [www.maroussi.gr]. A banda, es pot donar el cas de pensar que exemples com Làrissa o Demis Roussos, amb una sigma en grec, són transliteracions comuns on la sigma passa a ser doble essa per estar entre vocals... i no passa això per tractar-se d'una traducció, i no d'una transliteració? Aquest és un punt confús. En la meua opinió, ací caldria estar segurs que no existeix cap forma catalana ni una transliteració àmpliament utilitzada: aleshores utilitzaria tantes esses com sigmes haja en grec. Si no és el cas, utilitzaria la traducció o transliteració comú en català.

A veure què ens diu Enric!

--Fajardoalacant (disc.) 23:44, 2 març 2010 (CET)[respon]


Doncs l'Enric també està d'acord a mantenir el dígraf ou per representar el so [u], per la seva tradició (i així, per exemple, escriuria oúzo i no ouzo, per posar l'accent tònic sobre la u a l'hora de llegir-ho) i també el nombre de sigmes que surtin al mot grec original, ja que així es veu la diferència entre σ i σσ (això és una pràctica que segueixo també en la transcripció dels noms russos, i així es diferencia quan hi ha una essa o dues en rus). --Enric (discussió) 00:09, 3 març 2010 (CET)[respon]


Corregeix-me si estic equivocat: proposes aleshores accentuar segons les regles habituals en català amb les següents particularitats:

- Sempre accent tancat en el cas de la E i la O tòniques esdrúixoles (hi estic d'acord, per allò que comentares que en grec no hi ha E i O obertes similars a les del català, al menys no en grec estàndard). Què fem amb les A, per cert?

- Accent sobre OU sempre que aquesta síl·laba siga la tònica, per a marcar l'accent sobre la U. No ho havia pensat, però em sembla bé també.

Va, anem a dormir i ja continuem demà :D Bona nit a tothom!

--Fajardoalacant (disc.) 00:27, 3 març 2010 (CET)[respon]

Sempre accent (quan calgui segons les regles d'accentuació catalana); tancat sobre la i i la u, també sobre e i o pel que havíem discutit prèviament, però obert sobre la a, perquè en català sempre s'accentua oberta. I en el cas del dígraf ou, millor accentuar-ho sobre la u per afavorir la pronúncia més acostada a la realitat, sinó en la pronúncia espontània d'un lector català l'accent tònic recauria sobre la o; així, la paraula oúzo serà llegida [úzo] pels que sàpiguen que el dígraf ou en grec equival a [u] o, a males, [oúzo] pels que no ho sàpiguen, mentre que ouzo es llegiria [ówzo]. Au, sí, anem a dormir fa l'ullet --Enric (discussió) 01:52, 3 març 2010 (CET)[respon]

Crec que els articles poden/han de recollir diferents formes (original grec, transcripció fonètica AFI, transcripció ELOT, transcripció catalana moderna, forma tradicional catalana si és el cas), però que ens hem de posar d'acord en quina hauria de ser la forma d'entrada a la wikipedia catalana. Altres llengües veïnes bé que adapten els noms grecs a les seves convencions d'escriptura.

A mi em sembla, que hi ha aquests casos diferents:

  • Noms de persones amb forma tradicional catalana (pex Aristòtil), la majoria clàssics, però també medievals (com Basili). L'entrada crec que hauria de ser la forma tradicional catalana.
  • Noms de de llocs amb forma tradicional catalana (pex Atenes), la majoria clàssics, però també medievals (com Canea). L'entrada crec que hauria de ser la forma tradicional catalana.
  • Noms de persones moderns sense forma tradicional catalana (pex Koraís, Papandreu). L'entrada crec que hauria de ser per la transcripció ELOT o per la transcripció catalana moderna, però l'article hauria d'incloure totes dues, a més d'una desitjable transcripció fonètica AFI.
  • Noms de llocs moderns sense forma tradicional catalana (pex Iràklio). L'entrada crec que hauria de ser per la transcripció catalana moderna, però l'article hauria d'incloure la transcripció ELOT i la transcripció fonètica AFI.
  • Noms comuns (com ouzo, tyropita). Aquí suposo que no ens posarem d'acord.

Perique des Palottes (disc.) 09:35, 3 març 2010 (CET)[respon]

Proposta de l'Associació Catalana de Neohel·lenistes[modifica]

En aquest enllaç trobareu la proposta que l'ACNH ha fet a l'IEC, i que, si s'acaba aprovant, esdevindrà normativa: http://www.neogrec.org/grups/docs/proptrans.zip --quirinus χρυσοχαίτας (disc.) 01:07, 7 març 2010 (CET)[respon]