Discussió:Catalanisme

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Catalanisme polític[modifica]

No sé si tothom estaria d'acord en el que es diu al principi que Catalanisme polític Nacionalisme català com si fos el mateix.

És clar. Negar-ho és com dir que el "nacionalismo español" no té relació amb el "patriotismo constitucional". Jugar amb les paraules no treu que sigui el mateix.

No sé catalán así que no voy a modificar el artículo: añado aquí mis comentarios esperando que aquellos que sí conozcáis tal lengua lo modifiquéis. El catalanismo o nacionalismo catalán no sólo propugna el reconocimiento de la realidad política y cultural catalana (pues como ejemplo cercano su reconocimiento en el régimen constitucional del 78 lejos de apaciguar el nacionalismo lo ha potenciado como ya había sucedido también en los albores de la Guerra Civil del 36) sino que propugna un estado independiente y un monopolio cultural impuesto a la realidad y no tomado de ella. Los orígenes del nacionalismo catalán actual no están en los siglos XVII y XVIII sino en el XIX y XX, pues los hechos que incumben a lso reinados de Felipe IV, Carlos II y Felipe V no son orígenes sino mitos rescatados e reinterpretados recientemente (La celebración de la diada de Catalunya como día de la nación catalana rememora hechos ocurridos entonces pero data de 1980. Cataluña pretende tener himno nacional desde 1993 y toma una letra que no viene del siglo XVII sino de 1899.). Sugiero que se revise esto para empezar y que quien conozca la lengua pueda ampliar este artículo sobre el catalanismo que a mí me parece un fenómeno de estudio apasionante pero que sus practicantes tienden a ignorar por motivos que no tiene sentido discutir aquí. Saludos.

Crec que confons independentisme català de catalanisme i fins i tot en el cas dels independentistes trobo molt agosarat dir que volen un monopolio cultural. --GillesV 19:32, 9 maig 2007 (CEST)[respon]

el catalanismo y el nacionalismo catalán no son lo mismo[modifica]

Estos dos textos, con los que estoy completamente de acuerdo, son del artículo de catalanismo de la Wikipedia en español:

"El Catalanismo es una corriente de pensamiento tanto cultural como política orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de la personalidad de Cataluña: sus tradiciones, su cultura, la lengua catalana, así como la preservación de sus derechos históricos."
"Pese a que habitualmente se confunden los conceptos catalanismo y nacionalismo catalán, debe diferenciarse entre los dos términos. El nacionalismo catalán es una corriente de pensamiento derivada del catalanismo y conformada con posterioridad, a principios del siglo XX."

¿Por que no diferenciais en esta Wikipedia estos dos términos diferentes con un artículo dedicado a cada uno de ellos? Una persona catalanista es aquella que defiende Cataluña y se siente orgullosa de ella, y no por ello tiene que pensar que Cataluña sea una nación. Por ejemplo, yo, soy de la Comunidad de Madrid, estoy orgulloso de ello, defenderé mi región siempre y no creo que la Comunidad de Madrid sea una nación. Con Cataluña pasa lo mismo y por eso creo que hay que diferenciar estos dos términos.

--Miguel303xm 17:23, 25 març 2007 (CEST)[respon]

Sento discrepar amb tu, la meva opinió és que una persona que viu i treballa a Catalunya lògicament vol el màxim bé per a la seva regió, no crec que sigui cap corrent de pensament. Simple i pura lògica. A més,a una persona que defen l'estat espanyol no l'anomeno espanyolista, doncs no penso que una persona que defen a Catalunya se l'hagi d'anomenar catalanista. Ser catalanista, al meu veure, és anar un pas més enllà.--GillesV 00:28, 5 maig 2007 (CEST)[respon]
Que Catalunya sigui una nació no depèn de l'orgull dels habitants de la comunitat, sinó d'un procés històric de molts segles. --Dúnadan 18:20, 6 maig 2007 (CEST)[respon]

Fem un experiment amb la sospitosa paraula personalidad: "El Catalanismo es una corriente de pensamiento tanto cultural como política orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de la "personalidad" de Cataluña: sus tradiciones, su cultura, la lengua catalana, así como la preservación de sus derechos históricos." D'aquí en podriem deduïr: el El Nacionalismo es creer que esa "personalidad" configura una nación.. Jo crec que no són exactament el mateix catalanisme, nacionalisme i autodefensa. --Misterspritz 18:35, 6 maig 2007 (CEST)[respon]

podriem allargar molt el debat però...segons el DIEC (almenys per a mi el diccionari de referència per a aquesta viqui) nació és:

*1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.

Per tant acceptar aquesta identitat col·lectiva és equivalent a creure en el caràcter nacional de Catalunya o a ser nacionalista (i és molt diferent a creure que Catalunya esdevingui un estat,que és el que vol l'independentisme català).
Si ets castellanoparlant probablement el que et causa confusió és que la primera accepció de la RAE per a nación és: 1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.. Tot i així dins d'aquesta interpretació el Pais podria ser la CA de Catalunya i el govern d'aquest pais ser la Generalitat de Catalunya ja que país per la RAE és 1. m. Nación, región, provincia o territorio.
A més,per tancar-ho tot de nou, la tercera accepció del RAE per a nació ve a ser la primera del DIEC (que és el diccionari que penso que hem d'usar en aquesta viqui) 3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.. Fins i tot per la RAE nacionalismo és Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece.. No es pot dir que aquest apego en català no siga nacionalisme ja que la primera accepció de nacionalisme en català és la d'una "identitat". En castellà (i no és tema d'aquesta viqui) tot quedaria en la interpretació de la paraula pais.--GillesV 02:19, 7 maig 2007 (CEST)[respon]

Jo penso que Catalunya és només una comunitat autònoma, com Andalusia, Cantabria, La Manxa,... A més de que això és el que és oficialment: segons l'estatut, Catalunya és una "realitat nacional" (en cap moment es diu que sigui una "nació") i la Constitució diu que al territori espanyol hi ha "comunitats autònomes" (en cap cas es parla'n de "nacions").

Tot això del nacionalisme només fa mal a Catalunya i a nosaltres els catalans, tant dintre d'Espanya com a la resta d'Europa.

--Casio de Granada (discussió) 20:27, 25 ago 2008 (CEST)[respon]


Neutralitat[modifica]

L'usuari que ha posat el cartell ha d'explicar perquè suposa que l'article no és neutral. --Dúnadan 18:14, 6 maig 2007 (CEST)[respon]

No l'he posat jo però com que jo també he votat que no és neutral a la votació per a article de qualitat comentaré algunes de les raons per les quals pense això. No es dona la visió de l'altra part, podriem dir-li "espanyolista", a més de que com que no hi han referències podria tractar-se d'una opinió personal en molts casos.

  • "el catalanisme apareix segles després de la persecució contínua dels drets catalans..."
  • "Des de la visió històrica catalanista, Catalunya era un estat independent, confederat amb el regne de València i el d'Aragó en la Corona d'Aragó. Posteriorment, aquesta federació s'amplià. En ajuntar-se amb Castella els membres de la Corona d'Aragó donaven per fet que passava a formar part d'aquesta gran confederació mentre que els castellans ho veieren més com una suma de territoris units. La diferència de concepcions entre la naturalesa d'aquesta unió donà al llarg dels segles a moltes tibantors amb rerefons catalanista." Ací clarament es diu quina és la visió catalanista, on és l'altra? A part de que parlar de confederació no és masa exacte, però això ja és d'un altre pal.
  • "Aquest fet és vist com el primer gran acte per a l'extermini de la consciència de ser catalans a la Catalunya del Nord (després de la no reeixida annexió francesa del segle XV)." Parlar d'extermini és molt fort, i les referències? Per quí és vist? una altra vegada estem davant de la visió del catalanisme, però no del punt de vista francés.
  • "El 1716, els Països Catalans deixaven de ser un estat independent, que amb més o menys plenitud havia durat més de vuit segles, amb l'entrada en vigor del Decret de Nova Planta." Com es pot parlar dels Països catalans en la Guerra de Succesió? crec que este exemple és molt clar. A part esta part històricament és prou inexacta, i poc clara.
  • A més en esta part i la següent s'identifica la Corona d'Aragó amd els territoris de parla catalana i la llengua amb els drets, crec que no està fet amb mala intenció, però és poc acurat.
  • S'asimila la Renaixença a Catalunya quan València també va tindre la seua paraula.
  • "Tot i això, el catalanisme continuà en la consciència col·lectiva del poble català i encara ho fa avui en dia." Sense cap referència pareix més d'un panflet polític que no d'una enciclipèdia.

Una salutació.Millars 20:16, 6 maig 2007 (CEST)[respon]

Com he comentat a la discussió sobre si mereix ser article de qualitat, no és un article neutral. Malgrat tot, això no treu que al posar l'avis de neutralitat qui ha realitzat l'acció unilateralment exposi els motius de la decisió com per exemple has fet ara. Així com a comunitat podem esforçar-nos a neutralitzar aquelles seccions considerades com a no neutrals i a discutir-ne els principals punts.
Sobre el que comentes, estic si fa o no fa d'acord en la majoria dels punts que comentes com a no neutrals excepte el primer. Que el català ha estat perseguit esta fora de dubte,només cal tenir en compte el Tractat de Nova Planta o les accions preses per les administracions franceses després del Tractat dels Pirineus (prohibint l'ús del català en tot àmbit). Que pot dir-se d'una forma més enciclopèdica, si, però que s'ha d'esmentar, també. --GillesV 01:19, 7 maig 2007 (CEST)[respon]
Tens raó en el que dius, però en les parts de més amunt no parla de la persecució del català (lengua), sino de "d'extermini de conciència de ser catalans" o "drets catalans" sense donar exemples o referencies. Drets≠Conciència≠Llengua Millars 10:06, 7 maig 2007 (CEST)[respon]
Ok, es que he respost en funció del que havies escrit, no del que diu l'article. Segurament cal un redactat diferent...fins i tot el vocabulari que s'usa no em sembla enciclopèdic--GillesV 23:45, 7 maig 2007 (CEST)[respon]
jaja aquesta de "extermini de consciència" no l'havia vista, tens raó que no és una expressió gens enciclopèdica. De moment ho deixo com el primer acte d'anticatalanisme a la Catalunya Nord. (esta clar que es pot dir millor d'una altra manera però de moment no s'hem acut, s'accepten propostes! :) )--GillesV 21:13, 9 maig 2007 (CEST)[respon]

millora[modifica]

I de fet, continuant el tema encetat, penso que l'article mereix una millora substancial... a més dels punts comentats pel Millars també fora important:

  • la foto amb un comentari que diu: Som una historia per guanyar! ... -> Jo ho canviaria per: Manifestació catalanista a favor del dret de decidir (18 de febrer del 2006) , que hi posarieu vosaltres? Fet Fet!-9 maig 2007
  • O també com a frase final del article-->Tot i això, el catalanisme continuà en la consciència col·lectiva del poble català i encara ho fa avui en dia. ( a mi em sona a relat periodístic...). Realment, després d'un article interessant la part que es refereix a l'actualitat amb només aquesta frase no esta en concordància amb la resta del text.Fet Fet!-9 maig 2007

També penso que com comentava Panotxa (i em permeto copiar i enganxar el seu comentari,espero que no s'enfadi ;) ) : No hi ha cap referència al catalanisme a partir de 1939! Els maquis, la Generalitat a l'Exili, Josep Irla i Bosch, el Front Nacional de Catalunya, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Soley, Convergència i Unió, ZTerra Lliure, Moviment de Defensa de la Terra, la Crida, PSC, l'Estatut de 2006 i la manifestació Som una Nació de 2006... Els darrers gairebé setanta anys d'història de catalanisme no apareixen... Per mi, cal omplir aquest forat (els ratllats són els que ara ja s'en parla ni que sigui minimament)

--GillesV 01:45, 7 maig 2007 (CEST)[respon]

Si vols la meua ajuda ja saps, de moment he posat fotografies. --Folto 23:25, 9 maig 2007 (CEST)[respon]
Ei , que hagi millorat l'article no vol dir que no ho faci ningú més! Faltaria! :) tu fes el que creguis que per això hi ha les pàgines de discussió...de fet la part de l'actualitat tampoc sabia per on agafar-la però d'alguna manera o altre s'havia de comentar. També penso que cal neutralitzar tot l'article en general encara...però ara que ja tenim una base per on agafar-ho crec que és fàcil de mica en mica enfocar-ho millor al tema (catalanisme) o neutralitzar-ho. En les parts que he fet he intentat tenir un VP:PVN però és dificil ja que en realitat dubto que el tingui! De fet com més recent, més complicat!--GillesV 00:52, 10 maig 2007 (CEST)[respon]
No m'enfado, ni molt menys. De fet, la llista de temes la vaig ampliar. Trobo magnífic que vulguis ampliar l'article. Ho volia fer jo mateix quan caigués de la votació de qualitat. Ara veig que el que caldrà és enfocar-ho més cap a la teòrica del nacionalisme, la reivindicació, el peix al cove, l'espanya plural de Maragall, el 23F i la LOAPA, traspàs de competències, l'articulació del sentiment al Nord i la Franja, òmnium cultural, etc., perquè ara és massa descriptiu de la història. I fer una batuda d'elements no neutrals i farcir l'article de referències per evitar no poder rebatre vandalismes, perquè em temp que caldrà protegir la pàgina --Panotxa 06:30, 10 maig 2007 (CEST)[respon]
totalment d'acord...simplement per ara buscava omplir part del buit que hi havia, també penso que la part del franquisme es pot millorar. Temes a tocar n'hi ha molts,ara , parlar de l'Espanya plural, del peix al cove , d'Omnium ,o de punts més sensibles com la campanya del PP en contra de l'estatut , el boicot als productes catalans amb neutralitat és almenys per mi més complicat (tampoc ho conec amb tanta profunditat o em costaria redactar-ho neutralment). Si t'hi veus amb ganes tu mateix :) --GillesV 18:20, 10 maig 2007 (CEST)[respon]

Terra Lliure[modifica]

També seria important fer una referencia aquest grup armat, dons també va tenir un moviment important durant la transicció democratica.

El fem de nou, o el copiem desde el article Terra Lliure?

--Folto 17:37, 17 maig 2007 (CEST)[respon]

jo no he tractat el tema pq quan existia era massa petit per interessar-me per política i així com d'altres aspectes encara estic informat de Terra Lliure en se ben poc. Si vols passar-hi per sobre es pot fer un petit resum de l'article, si...això si el màxim de neutral pq sino serà un d'aquells temes que atraurà vandalisme :) --GillesV 17:51, 17 maig 2007 (CEST)[respon]
Ja esta dons, el problema es que quan es van disoldre, un servidor no estaba en aquest món xD --Folto 01:07, 20 maig 2007 (CEST)[respon]
Tot i així, i pensant-ho bé, degut a que Terra Lliure era una organització terrorista independentista aquesta referència no s'hauria de fer a Independentisme català? No se..estaria bé veure l'opinió d'altres editors. --GillesV 01:30, 22 maig 2007 (CEST)[respon]
La secció de Terra Lliure està introduïda sense visió de continuitat de l'article (llegiu-lo des del principi, està totalment descol·locat). A més és massa extens dintre d'un article de títol "Catalanisme" (de fet, amb 5 línies n'hi hauria més que suficient); lliga més amb "Independentisme". Cal donar moltíssim més pes a La Renaixença. -Aleator (disc.) 19:56, 25 ago 2007 (CEST)[respon]

Imatges [no] lliures[modifica]

Si la Viquipèdia té el permís de la Generalitat per fer ús de les fotos, perquè l'anònim insisteix a esborrar-les? Si l'anònim no està d'acord amb la política d'imatges de la Viquipèdia que permet l'ús d'imatges no lliures quan s'obté el permís incondicional de l'autor, doncs que presenti una proposta alterna que ha d'aconseguir el consens de la comunitat. Fins ara, es permet l'ús d'aquestes imatges a la nostra Viquipèdia.--Dúnadan 17:52, 22 juny 2007 (CEST)[respon]

Les imatges en discussió són de dos tipus: de la web de la Generalitat i logotips. En tots dos casos són no lliures, les primeres per la restricció no comercial i les segones per dret de marca. L'ús ha de complir VP:RUL. Podríem discutir si el material lliure disponible és equivalent o no, o si la quantitat utilitzada està limitada a la necessària o no, o si contribueixen a millorar o són decoratives. No són apreciacions evidents i per això es demana, a partir del 23 de març, una justificació per cada imatge. En el cas dels logotips em sembla més clar que només s'haurien d'usar en els articles corresponents. És delicat identificar el catalanisme amb dos logotips concrets. --V.Riullop (parlem-ne) 18:15, 22 juny 2007 (CEST)[respon]
Vale, estic d'acord amb tu amb el cas dels logotips. De les fotografies encara penso que són d'interès enciclopèdic, il·lustratives, i molt relacionades amb el contingut de l'article. Existeix material lliure disponible per reemplaçar-les? --Dúnadan 18:44, 22 juny 2007 (CEST)[respon]
De Jordi Pujol n'hi hauria d'haver de lliures o se'n podria fer una. La marco amb {{NLS}}. Les altres són fotos històriques, àmpliament difoses, i no substituïbles. Crec que estan justificades per aquest article. --V.Riullop (parlem-ne) 18:58, 22 juny 2007 (CEST)[respon]
En absolut! Una foto de Lluís Companys està justificada en el seu article, però aquí simplement té finalitat decorativa. el comentari anterior sense signar és fet per 83.55.216.66 (disc.contr.) 19:12, 22 juny 2007
Alguna proposta per una imatge del republicanisme català del 1833 al 1923? --V.Riullop (parlem-ne) 19:27, 22 juny 2007 (CEST)[respon]
Cap foto. De veritat és necessària una imatge? I si és així, i ha de ser del Companys, havent-hi centenars de fotos d'ell, cal usar-ne una de no lliure? Com es justifica, segons les normes de la vp i l'ús d'imatges no lliures? A mi no em quadra gens.
Per cert, us imagineu que trobo un tema súper estrany, que hi ha molt poques persones capaces d'entendre'l, i en copio un article directament a la vp? M'ho acceptaríeu per la dificultat de trobar-ne o fer-ne un altre de lliure? O l'esborraríeu directament per problemes de copyright? Aleshores, per què en lloc de fer servir imatges no lliures de gent de les quals hi ha centenars de fotos, no es fa una crida per a dibuixos lliures, per exemple o per tal que algú que tingui els drets d'alguna d'aquesta imatges l'alliberi? --81.38.191.93 19:47, 22 juny 2007 (CEST)[respon]

S'estan barrejant aquí masses coses:

  1. La legitimitat dels Viquipèdia:Continguts no lliures. Ja vaig expressar la meva opinió en el seu moment i en tot cas es pot reobrir el debat.
  2. On està justificat usar la Imatge:President Companys.jpg? No s'especifica en la pròpia imatge ja que es va carregar abans del 23 de març del 2007, però es pot discutir allà.
  3. És aquesta imatge substituïble per una lliure? Dels centenars que dius no n'he trobat cap. A principis de segle cap fotògraf lliurava les seves obres al domini públic ni existien les llicències lliures. Hauria de ser d'abans del 1927 i que el fotògraf hagués mort poc després de fer la foto (80 anys post-mortem segons la legislació espanyola del 1879). --V.Riullop (parlem-ne) 14:00, 24 juny 2007 (CEST)[respon]
Jo crec que per a les imatges fair use que no contenen la corresponent justificació no podem entendre per defecte que es poden usar arreu. Per tant estic d'acord amb l'anònim que aquí no tocaria usar les fotografies. --SMP​·d​·+ 18:15, 25 juny 2007 (CEST)[respon]
Tot este enrenou s'acabaria si només usarem imatges de commons, que alhora es poden emprar en tots els projectes de media-wiki.Millars 18:24, 25 juny 2007 (CEST)[respon]
Si només usarem imatges de commons, no podriem ilustrar gaires articles d'història més o menys recents, i per l'art des de finals del segle XIX hauriem de fer articles sense imatges, i un article sobre un quadre sense veure el quadre és embullat, avorrit i poc didàctic. Tot este enrenou s'acabaria però tindriem una pitjor enciclopèdia.--Pere prlpz 18:02, 26 juny 2007 (CEST)[respon]
I jo que em pensava que l'objectiu era fer una enciclopèdia lliure! Això sí, segons tu les vp que només usen commons són pitjors? Diria que gairebé tothom accepta que per qualitat (no pas quantitat) la millor vp és l'alemanya, i només usen commons! I justament els articles d'història, com més recents, més fàcil és trobar imatges lliures. El problema és il·lustrar un article sobre la guerra del Peloponès amb fotos! Però il·lustrar amb fotos una article sobre la guerra actual a l'Iraq diria que no és difícil. A part, articles sobre quadres, no tinc jo gaire clar que n'hi hagi gaires, ara mateix, a la vp:ca. Això sí, sí que tenim articles sobre òperes, pel·lícules i cançons, diria, i no trobo que siguin tampoc molt «embullats, avorrits i poc didàctics» pel fet de no poder incloure l'òpera, la pel·lícula o la cançó a l'article.
Per cert, per a qui buscava imatges lliures de Macià o de Companys, si no s'anima a fer-ne un dibuix, i no es veu amb cor de demanar als qui tenen drets de fotos seves que les alliberin, que agarre una càmera i faça fotos a les escultures que hi ha d'ells. Les fotos d'escultures diria que són ben lliures de drets. --81.33.46.13 20:37, 27 juny 2007 (CEST)[respon]
Jo estic d'acord amb en Pere. No sé qui avaluï la qualitat de les viquipèdies, ja que, al meu parer, la Viqui anglesa a més de ser la més gran en quantitat, ho és en qualitat: cap dels nostres articles compliria els criteris molt estrictes per a distingir-ne un. I la viquipèdia anglesa, la mare de totes les viquipèdies, sí que accepta les imatges no lliures i és, almenys als Estats Units, utilitzada extensament fins i tot en algunes escoles com a eina de recerca com el Google. --Dúnadan 03:06, 28 juny 2007 (CEST)[respon]


doncs o ja que?[modifica]

"La conjunció doncs no té mai valor causal..." http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html Salut! Jol


Manca de referències internes[modifica]

S'estan revisant tots els articles de qualitat i els nous criteris consideren indispensable que un article tingui prou referències internes dins el text per a ser de qualitat. Si us plau, afegiu-les per justificar les afirmacions que puguin ser controvertides. Si l'article continua així, malgrat les moltes qualitats que presenta i que en tingui unes quantes, se'l podrà proposar per a una retirada de la distinció.--Peer (disc.) 12:31, 27 març 2010 (CET)[respon]

Pie de foto de Josep Tarradellas:

Josep Tarradellas, al regresar a Cataluña NO dijo: "Catalans, ja soc aqui!". Lo que dijo fue: "CIUTADANS DE CATALUNYA, ja soc aqui!". Corrijan el pie de foto correspondiente en el artículo, porque esa frase no es cierta.

Fet Fet! Em queda el dubte de si la frase ha d'estar al peu de foto. Els altres presidents no tenen cap cita al peu de foto, i en podem trobar de Macià i Companys que serien igual d'adients que aquesta de Tarradellas, encara que ens quedin més lluny i ens en recordem menys.--Pere prlpz (disc.) 10:24, 13 set 2011 (CEST)[respon]

Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim"[modifica]

He tret les dades d'assistència de la foto d'aquesta manifestació. A l'article principal de referència, Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" ja es va discutir / consensuar el tema de l'assistència, i de les dades de l'agència espanyola Lynce, contractada per l'agència espanyola EFE. L'article sobre el catalanisme no és el lloc escaient per polemitzar sobre les dades d'assistència. En tot cas, arguments al respecte haurien de discutir-se a Discussió:Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim".--Xamil (disc.) 11:47, 28 juny 2012 (CEST)[respon]

Fusió dels articles catalanisme i pancatalanisme[modifica]

Veient les definicions inicials de tots dos articles és absurd que no formen un de sol. A l'article catalanisme la definició diu: El catalanisme o nacionalisme català és un corrent social estructurat tant culturalment com política que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política (nació catalana), lingüística, cultural i nacional de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Països Catalans, mentre a la definició de pancatalanisme diu : El pancatalanisme o simplement catalanisme en l'actualitat, és la doctrina política defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans, fins i tot posant-lo com a sinònim de catalanisme.--Editant (disc.) 09:33, 30 abr 2016 (CEST)[respon]

En un sentit extrem, pancatalanisme podria arribar a entendre's com una variant del catalanisme. Si es tractés d'articles curtets, potser tindria sentit arribar a plantejar-se una fusió, però essent articles extensos l'entrada pancatalanisme es mereix —ja per si sol— el seu article corresponent. No veig cap sentit a la fusió, ni pel contingut en si mateix, ni per extensió d'articles.--Georg-hessen (enraona'm) 21:13, 19 maig 2016 (CEST)[respon]