Disfòria

De Viquipèdia

La disfòria és un estat patològic d'insatisfacció que sol acompanyar la depressió clínica o els estats d'ansietat generalitzada.[1] El terme està creat per analogia amb l'eufòria, el sentiment oposat. Pot estar en relació amb el període menstrual,[2] o sorgir com a conseqüència d'un traumatisme cranioencefàlic[3] i després d'episodis d'excitació psíquica màxima, com ara els originats per les malalties relacionades amb el trastorn bipolar.[4] Alguns especialistes inclouen la disfòria entre les alteracions emocionals de tipus depressiu que freqüentment es desenvolupen en individus amb epilèpsia.[5] Sol aparèixer a continuació de la falsa alegria produïda per ingesta de drogues, en el context d'una síndrome d'abstinència[6] o bé ser un tret general relacionat amb els processos de raonament que influeixen en la resposta a l'emoció de la persona afectada.[7] Hi ha autors que consideren determinats casos de distímia com una disfòria crònica establerta a partir d'una personalitat amb característiques negativistes. De vegades forma part dels problemes sexuals en les relacions de parella.[8] Amb certa freqüència, és un dels factors causals d'idees suïcides en dones.[9]

Referències[modifica]

  1. Abbess, John F. «Glossary of terms in the field of psychiatry and neurology» (en anglès). Abess Asociation. [Consulta: 19 juny 2022].
  2. Reid, RL; Soares, CN «Premenstrual Dysphoric Disorder: Contemporary Diagnosis and Management» (en anglès). J Obstet Gynaecol Can, 2017 Nov; 40 (2), pp: 215-223. DOI: 10.1016/j.jogc.2017.05.018. ISSN: 1701-2163. PMID: 29132964 [Consulta: 5 juny 2022].
  3. Nicholl, J; LaFrance Jr, WC «Neuropsychiatric Sequelae of Traumatic Brain Injury» (en anglès). Semin Neurol, 2009 Jul; 29 (3), pp: 247-255. DOI: 10.1055/s-0029-1223878. ISSN: 1098-9021. PMID: 19551601 [Consulta: 5 juny 2022].
  4. Risco, L «Disforia: ¿un estado específico en la bipolaridad?» (en castellà). Medwave, 2006 Set; 6 (8), pp: e2281. DOI: 10.5867/medwave.2006.08.2281. ISSN: 0717-6384 [Consulta: 5 juny 2022].
  5. Mula, M «The interictal dysphoric disorder of epilepsy: legend or reality?» (en anglès). Epilepsy Behav, 2016 Maig; 58, pp: 7-10. DOI: 10.1016/j.yebeh.2016.02.018. ISSN: 1525-5050. PMID: 26991746 [Consulta: 5 juny 2022].
  6. Haake, RM; West, EA; Wang, Y; Carelli, RM «Drug-induced dysphoria is enhanced following prolonged cocaine abstinence and dynamically tracked by nucleus accumbens neurons» (en anglès). Addict Biol, 2019 Jul; 24 (4), pp: 631-640. DOI: 10.1111/adb.12627. PMC: 6214800. PMID: 29717793 [Consulta: 5 juny 2022].
  7. Berle, D; Moulds, ML «Emotional Reasoning Processes and Dysphoric Mood: Cross-Sectional and Prospective Relationships» (en anglès). PLoS One, 2013 Jun 24; 8 (6), pp: e67359. DOI: 10.1371/journal.pone.0067359. PMC: 3691160. PMID: 23826276 [Consulta: 13 juny 2022].
  8. Schweitzer, RD; O'Brien, J; Burri, A «Postcoital Dysphoria: Prevalence and Psychological Correlates» (en anglès). Sex Med, 2015 Oct 5; 3 (4), pp: 235-243. DOI: 10.1002/sm2.74. PMC: 4721025. PMID: 26797056 [Consulta: 6 juny 2022].
  9. Wikman, A; Sacher, J; Bixo, M; Hirschberg, AL; et al «Prevalence and correlates of current suicidal ideation in women with premenstrual dysphoric disorder» (en anglès). BMC Womens Health, 2022 Feb 11; 22 (1), pp: 35. DOI: 10.1186/s12905-022-01612-5. PMC: 8832802. PMID: 35148753 [Consulta: 19 juny 2022].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]