Pixar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Disney Pixar)
Aquest article tracta sobre l'estudi d'animació. Vegeu-ne altres significats a «Micció».
Infotaula d'organitzacióPixar

Entrada als estudis de Pixar a Emeryville (Califòrnia)

MascotaLuxo Jr. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusestudi d'animació
productora de cinema
negoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafilial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 febrer 1986, Richmond Modifica el valor a Wikidata
FundadorEdwin Catmull i Alvy Ray Smith Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixprogramari Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorPeter Docter Modifica el valor a Wikidata
Empleats1.233 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuThe Walt Disney Studios Modifica el valor a Wikidata
Propietat deThe Walt Disney Company (2006–)
Steve Jobs (1986–2006) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpixar.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0017902 TMDB.org: 3
Facebook: Pixar Twitter (X): pixar Instagram: pixar Youtube: UC_IRYSp4auq7hKLvziWVH6w Pinterest: disneypixar Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Pixar (pronunciat /pɪksɑr/) és un estudi d'animació molt popular per les seves produccions extremadament avançades. Va ésser soci de The Walt Disney Company durant molts anys fins que l'empresa fundada per Walt Disney la va adquirir mitjançant un intercanvi d'accions.

Pixar va començar com una divisió de l'empresa Lucasfilm de George Lucas a principis dels anys vuitanta (del segle xx), com a departament d'investigació i de creació de maquinari tècnic i programari especialitzat, essent el departament d'animació (dirigit ja aleshores per John Lasseter) una petita part de l'empresa dedicada a crear imatges i vídeos de demostració. Va ser comprada per 10 milions de dòlars estatudinencs l'any 1986 per Steve Jobs, fundador d'Apple,[1] i el 2006 The Walt Disney Company la va comprar per 7,4 mil milions de dòlars.[2]

Història[modifica]

1976-1989: Antecedents i primeres animacions[modifica]

Els antecedents de Pixar es remunten a l'any 1974 quan Alexander Schure, fundador de l'Institut de Tecnologia de Nova York (NYIT) i propietari d'un estudi d'animació, va crear el Computer Graphics Lab amb l'objectiu de produir la primera pel·lícula animada per ordinador a la història del cinema. Els seus primers empleats van ser Ed Catmull, Malcolm Blanchard, Alvy Ray Smith i David DiFrancesco. Malgrat que l'àrea va ser pionera en tècniques fundacionals de la computació gràfica i va arribar a produir una cinta experimental titulada The Works, aviat va tenir problemes econòmics i sis del seus empleats, entre ells Catmull i Ray Smith, van passar a treballar amb George Lucas a The Graphics Group, la divisió digital de l'estudi Lucasfilm.[3] Aquesta havia començat les seves operacions el 1979 amb l'objectiu de desenvolupar «tecnologia computacional d'avantguarda».Catmull i Ray Smith es van involucrar en la producció del precursor de RenderMan, un algoritme de renderització conegut com a REYES (per les sigles en anglès: «renders everything you ever saw»), i van desenvolupar altres tecnologies com els efectes de partícules i certes eines d'animació.[4]

Fotografia d'un Pixar Image Computer, al Museu Històric d'Ordinadors.

L'any 1982 l'equip va començar a col·laborar amb Industrial Light & Magic en la producció de seqüències cinematogràfiques d'efectes especials i, dos anys després, va estrenar l'animació Les Aventures d'André i Wally B. de John Lasseter al SIGGRAPH.[5] Després d'anys d'investigació i fites claus per a l'estudi com l'«efecte Gènesi» de Star Trek 2: La còlera del Khan[6] i el cavaller del vitrall de Young Sherlock Holmes, Lucasfilm va començar converses amb General Motors i Philips per a la transacció de The Graphics Group. General Motors tenia pensat destinar el grup al disseny d'automòbils, mentre que Philips volia utilitzar la seva tecnologia per al renderitzat de tomografies. Tot i així, l'acord no es realitzà[7] i, en canvi, va ser adquirida per Steve Jobs per cinc milions USD, poc després de la seva sortida d'Apple Computer. Aquest últim va decidir establir com una nova companyia conformada pels 40 empleats de The Graphics Group, va capitalitzar cinc milions de dòlars addicionals i va nomenar a Catmull i Smith com a president i vicepresident, respectivament.[8]

Tot i que la intenció de la nova empresa seguia sent produir el primer llargmetratge a la història del cinema animat digitalment (un dels motius pels quals la transacció amb General Motors i Philips va ser refusada),[8] van funcionar per un temps com una companyia de venda de maquinari, la principal oferta de la qual era Pixar Image Computer, un sistema dirigit principalment a agències governamentals i al sector mèdic. Tot i no tenir l'abast esperat, ser costós i vendre només 300 unitats,[9] Walt Disney Studios n'era un dels clients i buscava incorporar el llenguatge de Image Computer al seu projecte Computer Animation Production System (CAPS), amb el que pretenia automatitzar l'animació de les seves pel·lícules. L'agost d'aquell any (1986), al SIGGRAPH, Lasseter, que fins llavors havia estat treballant en algunes animacions per provar la capacitat de Image Computer, va estrenar Luxo Jr., el primer curtmetratge animat per ordinador. La reacció de l'audiència va ser positiva i el curtmetratge va ser nominat als premis Oscar com a Millor Curtmetratge d'Animació. El 1987, altre cop al SIGGRAPH, Pixar va mostrar el curtmetratge Red's Dream, que incloïa escenes renderitzades amb Image Computer i innovadors efectes de pluja en comparació amb Luxo Jr. El següent curtmetratge, Tin Toy, a part de ser presentat al SIGGRAPH i l'Ottawa International Film Festival, va ser premiat amb l'Oscar a Millor Curtmetratge d'Animació.[5]

L'any 1988 la companyia va desenvolupar Pixar Image Computer II (P-II) i va començar a treballar en el software d'animació RenderMan. El juliol de l'any següent Steve Jobs  firmà un conveni amb l'estudi Colossal Pictures per a la creació d'anuncis de televisió i pel·lícules promocionals. D'aquesta col·laboración van sorgir anuncis per diversos productes, entre ells la marca de caramels Life Savers, la Loteria de Califòrnia, Trident i Listerine. RenderMan començava a cridar l'atenció d'empreses com IBM i Intel, que van adquirir-ne la llicència temporalment. Aquell mateix any l'estudi estrenà Knick Knack, un curtmetratge produït en 3D esteroscòpic, “un dels últims curts animats personalment per Lasseter durant els anys independents de Pixar”.[5]

1990-2000: Primers llargmetratges animats per ordinador[modifica]

L'abril de 1990 Pixar va vendre la seva divisó de maquinari a Vicom Systems. Aquell mateix any, els estudis van ser traslladats al parc científic Point Richmond Tech Center, a la ciutat de Richmond, Califòrnia.[10] Durant aquest període fou quan van sorgir les primeres converses amb Walt Disney Feature Animation, que tenia interès a realitzar un llargmetratge basat en Tin Toy. Per tal de reduir els costos operatius de l'estudi i millorar la situació financera de l'empresa, Steve Jobs va realitzar retallades massives de personal a principis de 1991.[11] El març d'aquell any la quantitat d'empleats a Pixar era la mateixa que els seus primers anys de funcionament. A mitjan 1991 es va arribar a un acord per 26 milions USD amb Disney per la realització de tres pel·lícules, entre elles el llargmetratge basat en Tin Toy que més tard es convertiria en Toy Story. L'acord estipulava que Pixar crearia les pel·lícules mentre que Disney proporcionaria els recursos necessaris per a la seva producció, promoció i distribució i es quedaria amb els drets i llicències dels productes. Disney també es quedaria amb la major part dels guanys. Pixar obtindria un petit percentatge dels ingressos de taquilla i venda dels formats en vídeo.[11]

Pixar va continuar realitzant anuncis comercials per a Listerine i alguns productes de Life Savers, mentre es posava en marxa la producció del futur primer llargmetratge, Toy Story. Les diferents animacions van concedir a l'estudi varis premis i distincions entre 1992 i 1994, i a mitjan 1994 Lasseter, Andrew Stanton, Pete Docter i Joe Ranft feren un esbós de A Bug's Life, Monsters, Inc. i Finding Nemo. Tot i així, es van registrar pèrdues per 2,4 milions USD aquell mateix any a l'estudi a causa dels seus problemes financers. Tal situació va fer-se plantejar a Steve Jobs vendre Pixar a Microsoft, però canvià de parer quan The New York Times va publicar una ressenya en la qual pronosticava l'èxit per l'estudi que significaria Toy Story en un futur, sumat a l'anunci per part de Disney que donava a conèixer la distribució de la pel·lícula per a la temporada de Nadal de 1995.[12] El febrer d'aquell any Jobs va ser nomenat president i director executiu, al mateix temps que s'iniciava la producció de A Bug’s Life, també dirigida per Lasseter juntament amb Stanton. La firma d'un nou contracte amb Microsoft que consistia en l'adquisició de diverses llicències de RenderMan va permetre que Pixar registrés els primers guanys en la seva història al generar 3,1 milions USD d'ingressos nets.[11]

Logotip utilitzat als llargmetratges i curts produïts durant la col·laboració de Disney i Pixar.

Toy Story va recaptar més de 361 milions USD a tot el planeta[13] i obtingué tres nominacions als premis Oscar. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques va reconèixer la labor de direcció de Lasseter amb una estatueta especial per “desenvolupar i inspirar l'aplicació de tècniques que han fet possible el primer llargmetratge animat per ordinador”.[5] El novembre de 1995 la companyia va realitzar la seva primera oferta pública inicial (OPV) i va superar a Netscape como la major OPV de l'any. Només en la primera hora de venda, les seves accions van passar de 22 a 45 USD i es va haver d'endarrerir la venda donada la gran quantitat d'ordres de compra que es registraren.[14] L'èxit de Toy Story va propiciar que Pixar invertís en la construcció de noves oficines a Emeryville, Califòrnia, dissenyades per la firma PWP Landscape Architecture i inaugurades l'any 2000.[15] L'estudi seguia produint anuncis per empreses com Coca-Cola i desenvolupant llargmetratges tal com indicava l'acord amb Disney.[11]

Al febrer de 1997 Disney i Pixar van expandir la seva col·laboració amb l'acord de produir cinc pel·lícules més en un període de deu anys, amb la mateixa distribució de guanys. El mes següent Pixar confirmà la producció de Toy Story 2,[16] però Disney no la va considerar part del nou acord, ja que tenia per costum destinar les seqüeles dels seus films exclusivament al mercat dels formats de vídeo. Tot i així, un cop Pixar li va mostrar algunes escenes de la pel·lícula, va canviar d'opinió i anuncià la distribució de la pel·lícula a les sales de cinema, sent la segona vegada que Disney exhibia una seqüela als cinemes en tota la seva història (la primera havia sigut The Rescuers Down Under al 1990).[11] A finals del mateix any Pixar va estrenar Geri's Game, el primer curtmetratge des de Knick Knack, que guanyà l'Oscar al Millor Curtmetratge d'Animació a la gala del 1998.[17] D'altra banda, A Bug's Life s'estrenà el novembre d'aquell any i obtingué una recaptació de 363 milions USD i una nominació a l'Oscar.[18] Al mes següent Lasseter, Stanton i Docter es van integrar a l'equip de Toy Story 2 i es reescrigué el guió de la pel·lícula. Lasseter va assumir la direcció juntament amb Lee Unkrich i Ash Brannon. La producció començà el gener de 1999 i durant els següents nou mesos el personal va haver de treballar a contrarellotge per complicar amb la data programada d'estrena. Les llargues i intenses jornades de treball van causar síndrome del túnel carpià i lesions per moviments repetitius a alguns animadors.[19] Finalment, al novembre, s'estrena Toy Story 2 i recapta 485 milions USD en total. Va ser la pel·lícula d'animació que va recaptar més en tot l'any i la tercera pel·lícula amb més ingressos del 1999, només superada per The Sixth Sense i Star Wars Episode I: The Phantom Menace.[5][20] Va rebre crítiques majoritàriament positives, una nominació a l'Oscar i premis com el Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica i varis premis Annie.

2001-2004: Conflicte amb Disney[modifica]

La producció de Toy Story 2 va deteriorar la relació entre els dos estudis.[21] Pixar considerava que el repartiment dels guanys no era equitatiu, ja que Disney s'ocupava només del màrqueting i la distribució, mentre que Pixar duia a terme tota la labor creativa. Si bé els costos de producció es repartien a parts iguals, l'acord seguia atorgant els drets i llicències de qualsevol llargmetratge a Disney, sumant-hi una quota per distribució d'entre el 10 i el 15% de cada pel·lícula.[22]

Entrada a l'atracció A Bug's Land, inspirada en A Bug's Life i ubicada al parc Disney California Adventure.

L'any 2001 Ed Catmull va assumir la presidència de Pixar,[23] i el novembre d'aquell any s'estrenà Monsters, Inc., dirigida per Peter Docter. La producció de tal pel·lícula va requerir varis avenços tecnològics inèdits per a l'estudi, com per exemple l'increment de la granja de render (que va augmentar a 3500 processadors Sun Microsystems, en comparació amb els 1400 de Toy Story 2 i els 200 de Toy Story) i la creació d'un nou software de renderització per a proporcionar una major sensació de realisme a la interacció entre els diferents elements animats de la pel·lícula.[24] Monsters, Inc. va recaptar 265 milions USD a tot el món. Poc després, Rob Cook, Loren Carpenter i Ed Catmull rebrien un premi Oscar al mèrit pels “significatius avenços en la renderització de pel·lícules, exemplificats pel RenderMan de Pixar”.[5] Al maig de 2003 Pixar estrenà el seu cinquè llargmetratge, Buscant en Nemo (dirigida per Stanton i Unkrich) que va representar un altre èxit de taquilla i crítica a més de ser la primera producció de Pixar en guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació més tres nominacions. Amb una recaptació total de 936 milions USD als països on fou estrenada, Finding Nemo es va convertir en la 32a pel·lícula amb millor recaptació de la història i la cinquena en el camp de l'animació. Va ser la segona pel·lícula amb millor recaptació del 2003, només superada per El Senyor dels Anells: El retorn del rei.[25]

Disney i Pixar seguien sense posar-se d'acord amb els termes de la seva col·laboració: Pixar suggeria que Disney es limités a la distribució i cedís en la seva totalitat el control de la producció i els drets de màrqueting de les pel·lícules. Disney obtindria un 10% dels guanys com a quota de distribució mentre que Pixar es quedaria amb la resta. Tals condicions havien d'entrar en vigència a partir d'aquell moment, incloent les dues últimes pel·lícules de l'últim acord (The Incredibles i Cars, dirigides respectivament per Brad Bird i Joe Lasseter) que l'estudi ja estava produint.[26] Tot i que Disney va cedir a certes condicions,[27] les negociacions van col·lapsar i, després del llançament del curt Boundin',[28] el 30 de gener de 2004 Pixar va trencar relacions amb Disney, llavors encapçalada per Michael Eisner.[29] La premsa va especular que les diferències entre Eisner i Steve Jobs havien sigut crucials en aquella decisió.[30] Després d'estrenar Cars, l'última col·laboració entre les dues empreses, Jobs va revelar les seves intencions d'explorar altres opcions de distribució a partir de 2006[28] al mateix temps que Disney, encara posseidora dels drets dels llargmetratges de Pixar, establia Circle 7 Animation. Amb aquesta nova divisió esperava produir Toy Story 3 i Monsters, Inc. 2. L'agost de 2004 Pixar firmava un acord amb THQ per a produir videojocs inspirats en les seves següents pel·lícules.[31]

2005-actualitat: Adquisició, subsidiària i producció de seqüeles[modifica]

El març de 2005 Robert Iger va substituir Eisner com a president de Disney[32] i va restablir les relacions amb Pixar.[33] Després d'analitzar la situació financera recent de Disney i conscient de la popularitat de les produccions de Pixar, Iger va sotmetre a consulta la possible adquisició de Pixar davant el consell d'administració i accionistes. Finalment el 26 de gener de 2006 Disney anuncià la compra de Pixar per 7400 milions USD,[2] el tancament de Circle 7[34] i els nomenaments de Catmull (que continuaria a la presidència de Pixar) i Lasseter com a president i director creatiu de Walt Disney Feature Animation respectivament (més tard anomenada Walt Disney Animation Studios).[35] L'adquisició no va implicar la fusió entre les companyies, per tant, Pixar continuaria funcionant com una entitat separada i mantindria intactes el nom, la seu i fins i tot certes polítiques internes.[36] La primera pel·lícula estrenada després de la compra va ser Cars,[37] seguida del curtmetratge Lifted.[5]

Entre 2007 i 2008 Pixar va estrenar Ratatouille i WALL·E,[5] dirigides perr Bird i Stanton respectivament. Aquesta última va tenir el pressupost més gran de la història de la companyia (180 milions USD).[38] Un dels seus productors, Jim Morris, va ser nomenat gerent general de Pixar al setembre de 2008.[39] L'any 2009 es va estrenar Up, dirigida per Docter, els ingressos de taquilla de la qual la van portar a ser la segona pel·lícula en recaptacions de l'estudi, només per sota de Finding Nemo.[40] Va guanyar l'Oscar a “Millor Pel·lícula d'Animació” i Catmull va rebre el reconeixement Gordon E. Sawyer.[5] Al setembre del mateix any la compayia Luxo va demandar a Pixar per infringir els drets de la seva marca registrada a l'oferir a la venda rèpliques de Luxo Jr.[41] L'assumpte va quedar resolt quan Disney informà del cessament de producció de tals làmpades.[42]

També l'any 2009 Lasseter, Bird, Docter, Stanton i Unkrich reberen el Lleó d'Or per la carrera al Festival Internacional de Cinema de Venècia, premi que els va ser entregat per George Lucas. Durant la gala, es van mostrar les primeres escenes de Toy Story 3 (dirigida per Unkrich) i la reedició de Toy Story 2 en format 3D.[43] La tercera pel·lícula de Toy Story va representar un repte addicional pels animadors de Pixar, ja que havien de tornar a crear cada un dels elements i models que ja havien utilitzat en les dues entregues anteriors de la serie.[44] Després d'estrenar el 2010, va superar fins i tot les recaptacions conjuntes de Toy Story i Toy Story 2[45] i es convertí en la pel·lícula d'animació més exitosa de la historia del cinema, rècord superat quatre anys després per Frozen: El regne del gel, de Disney.[46] Toy Story 3 és una de les deu pel·lícules més taquilleres de tots els temps[47] i la primera en superar la recaptació de 1000 milions USD.[5] El següent curtmetratge de Pixar, Day and Night, combinava elements 2D i 3D,[48] i va obtenir una nominació a l'Oscar al Millor curtmetratge d'animació.[49] Per la seva part, el Producers Guild of America va premiar a Lasseter amb el Premi David O. Selznick.[5]

A l'abril de 2010, l'estudi va fundar Pixar Canada, una subsidiària amb seu a Vancouver i encarregada de produir curtmetratges basats en personatges de Pixar.[50] En els seus tres anys d'existència, Pixar Canada va produir vuit curts basats en Toy Story i Cars. Entre 2011 i 2013 Pixar va estrenar Cars 2, Brave i Monsters University (dirigides per Lasseter, Mark Andrews i Brenda Chapman, i Dan Scanlon, respectivament) així com el curt Hawaiian Vacation, de Pixar Canada. Tot i les altes expectatives, Cars 2 va ser qualificada amb un 39 % al lloc web Rotten Tomatoes,[51] a més de ser la primera pel·lícula de Pixar no nominada per l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. El juny de 2013 Pixar s'enfrontà a una nova demanda per impedir la contractació d'empleats d'altres companyies de Lucasfilm, Google i Intel.[52] L'endarreriment en l'estrena de la següent producció de Pixar, The Good Dinosaur (originalment planejat per a maig de 2014 però desplaçat fins a novembre de 2015) va ocasionar la retallada d'un 5% dels treballadors de l'estudi.[53] Alguns mitjans com IndieWire van fer notar que l'estudi presentava un declivi en la qualitat de les últimes produccions marcat per la dependència en la producció de seqüeles:[54] les pel·lícules estrenades entre 2011 i 2013 van tenir les pitjors ressenyes mai dedicades a una producció a Pixar per cap mitjà de comunicació.[55]

Per primera vegada en quasi una dècada, donat l'endarreriment de The Good Dinosaur i Finding Dory (seqüela de Finding Nemo),[56] Pixar no va estrenar cap llargmetratge el 2014.[57] El novembre del mateix any Jim Morris va ser nomenat president de Pixar[58] i es va anunciar la producció de Toy Story 4 dirigida novament per Lasseter.[59] A mitjan 2015 s'estrenà Inside Out, la tercera pel·lícula amb la millor recaptació de l'estudi fins llavors, sota la direcció de Docter.[60] Segons la crítica, Inside Out va representar el retorn de Pixar a “un millor estat”.[61] [62][63] Per contra, The Good Dinosaur, estrenada el noviembre del mateix any i dirigida per Peter Sohn, va recaptar 332 mlilons USD i esdevenir la pel·lícula amb menys ingressos de l'estudi.[64] El juny de 2016 va aparèixer en cartelleres Buscant la Dory, dirigida per Stanton, que va trencar varis rècords de taquilla a l'obtenir la major recaptació el dia de l'estrena als EUA i al Canadà, així com els millors ingressos de l'estudi,[65] convertint-se en el film més exitós de Walt Disney Pictures i la cinta animada amb major recaptació de la història del cinema.[66]

Al desembre de 2017, Disney emprèn un acord per valor de 52.400 milions de dollars per adquirir 21st Century Fox. Amb aquest pacte, adquireix grans referents televisius com Los Simpsons, Padre de familia, Modern Family, Los expedientes secretos X, Como conocí a vuestra madre, 24, Prison Break i Homeland, entre d'altres.

També en l'àmbit de la televisió, la adquisició de Fox comporta la col·lecció de canals esportius regionals que té inclosa la xarxa YES Network, enfortint ESPN i el seu servei d'streaming. Alhora, la major es fa amb certs drets exclusius que posseïa Fox com els de la Lliga Major de Beisbol, la NBA i la Lliga Nacional de Hockey.

Quant a cinema, franquícies com El planeta de los simis, Depredador, Alien o Avatar passen a mans de Disney i comencen a donar forma a la seva proposta de servei VOD (on-demand) propi, per tal de competir amb plataformes com Netflix, Hulu o Amazon.[67]

Llargmetratges[modifica]

Pixar Animation Studios ha produït 24 llargmetratges.[cal citació] El primer va ser Toy Story (que també es tracta de la primera pel·lícula d'imatge generada per ordinador), estrenat l'any 1995 als Estats Units; i l'últim Soul, el 2020. Entre les seves pròximes pel·lícules figuren Luca (2021), Turning Red i Lightyear (2022) i un film encara sense títol per a l'any 2023.[68][69][70][71]

Quinze dels vint-i-quatre films prodïts per l'estudi han estat doblats al català.[cal citació]

Curtmetratges[modifica]

Originals[modifica]

  1. The Adventures of André and Wally B. (1984) (Lucasfilm)
  2. Luxo Jr. (1986)
  3. Red's Dream (1987)
  4. Tin Toy (1988)
  5. Knick Knack (1989), que apareix abans de Buscant en Nemo
  6. Geri's Game (1997), que apareix abans de A Bug's Life
  7. For the Birds (2000), que apareix abans de Monsters, Inc.
  8. Boundin' (2003), que apareix abans de Els increïbles
  9. One Man Band (2006), que apareix abans de Cars
  10. Lifted (2006), que apareix abans de Ratatouille
  11. Presto (2008), que apareix abans de WALL·E
  12. Partly Cloudy (2009), que apareix abans de l'entrada de la pel·lícula Up
  13. Day & Night (2010), que apareix abans de Toy Story 3
  14. La Luna (2011), que apareix abans de Cars 2
  15. The Blue Umbrella (2013), que apareix abans de Monsters University
  16. Lava (2014), que apareix abans de l'entrada de la pel·lícula Del revés
  17. Sanjay's Super Team (2015), que apareix abans de The Good Dinosaur
  18. Piper (2016), que apareix abans de l'entrada de la pel·lícula Buscant la Dory
  19. Lou (2017), que apareix abans de l'entrada de la pel·lícula Cars 3
  20. Bao (2018), que apareix abans de l'entrada de la pel·lícula Els increïbles 2

*Aquests curtmetratges també es poden veure a través del "contingut extra" de les pel·lícules indicades. Igualment, Pixar també els ha recopilat en forma de pel·lícula: Millors curts Pixar Vol.1 (Dels inicis fins 2007) i Millors curts Pixar Vol.2 (2007-2011).

Basats en pel·lícules de Pixar[modifica]

  1. Mike's New Car (2002), de Monsters, Inc.
  2. Jack-Jack Attack (2005), d'Els increïbles
  3. Mater and the Ghostlight (2006), de Cars
  4. Your Friend the Rat (2007), de Ratatouille
  5. BURN-E (2008), de WALL·E
  6. Dug's Special Mission (2009), d'Up
  7. George and A.J. (2009), d'Up
  8. The Legend of Mor'du (2012), de Brave
  9. Party Central (2013), de Monsters University
  10. Riley's First Date? (2015), d'Inside Out

Sèries de curtmetratges[modifica]

Cars Toons[modifica]

Mater's Tall Tales[modifica]

  1. Rescue Squad Mater (2008)
  2. Mater the Greater (2008)
  3. El Materdor (2008)
  4. Tokyo Mater (2008)
  5. Unidentified Flying Mater (2009)
  6. Monster Truck Mater (2010)
  7. Heavy Metal Mater (2010)
  8. Moon Mater (2010)
  9. Mater Private Eye (2010)
  10. Air Mater (2011)
  11. Time Travel Matter (2012)

Tales from Radiator Springs[modifica]

  1. Hiccups (2013)
  2. Bugged (2013)
  3. Spinning (2013)
  4. The Radiator Springs 500½ (2014)

Toy Story Toons[modifica]

  1. Hawaiian Vacation (2011)
  2. Small Fry (2011)
  3. Partysaurus Rex (2012)

Altres productes[modifica]

Una pel·lícula nomenada Newt va ser anunciada el 2008 amb la planificació de Pixar per a estrenar-la l'any 2012, però el projecte va ser cancel·lat el 2010.[72] John Lassester va prendre nota: la proposta de la línia argumental de la pel·lícula era molt semblant a una altra, la pel·lícula de Blue Sky Studios Río, llençada l'any 2011.[73] En una entrevista el 2014, el president de Pixar, Edwin Catmull afirmà que Newt era una idea que no estava en procés de preproducció. Quan el projecte es va aprovar amb el director d'Up, Pete Docter, va llençar una idea que pixar pensava que era millor i aquell concepte es va convertir en la pel·lícula Inside Out.[74]

Dins els actuals projectes en desenvolupament inslopen una pel·lícula de Teddy Newton, escrita per Derek Connolly,[75] i una pel·lícula de Mark Andrews.[76][77]

Pixar va ser responsable de la creació de la seqüència d'apertura de Buzz Lightyear of Star Command: The Adventure Begins, una pel·lícula d'animació tradicional de l'any 2000 realitzada per Disney Television Animation. L'espectacle va derivar a una sèrie de dibuixos animats de televisió amb el mateix títol amb Pixar fent la part de CGI del tema d'apertura.

La productora també compta amb altres produccions relacionades. Planes és un spin-off de la franquícia Cars, realitzada per DisneyToon Studios, coescrita i produïda per John Lassester. La pel·lícula té el seu origen al curtmetratge Cars Toons, que ens introdueix aspectes de Planes i culmina amb un toc de la pel·lícula. Planes fou llençat el 9 d'agost del 2013. Una seqüela, nomenada Planes: Fire & Rescue, va ser llençat el 18 de juliol del 2014.

A més de la producció en material cinematogràfic i televisiu, Pixar també compta amb altres línies de productes en el mercat.

La majoria de les seves pel·lícules també tenen les seves respectives adaptacions en format de videojocs. A principis de 1990, l'estudi comptava amb la seva pròpia àrea especialitzada en aquest tipus de productes, Pixar Interactive Division, que va arribar a produir dos títols: Toy Story Animated Storybook i Toy Story Activity Centre. La divisió va ser clausurada l'any 1997, amb l'objectiu de centrar-se primordialment en la indústria del cinema.[78] Des d'aleshores, altres jocs han estat produïts i distribuïts per Disney Interactive Studios, tot i que de vegades els productors de Pixar també participen en el desenvolupament d'aquests.[78]

El software de renderització RenderMan, que va sorgir durant els anys inicials de Pixar, va començar a ser distribuït l'any 2015,[79] juntament amb el programa Tractor, utilitzat en la producció d'efectes visuals a gran escala. Ambdós són compatibles amb el programa informàtic Maya.[80] Aquestes aplicacions han estat utilitzades en el desenvolupament de pel·lícules com Stuart LittleJurassic ParkJumanjiArmageddon i, més recentment, Esquadró suïcidaRogue One: A Star Wars Story i El llibre de la selva, entre d'altres.[81] Alguns dels escriptors de Pixar també col·laborarien en la producció de l'assistent personal intel·ligent de Google, el Google Assistant.[82]

Pixar també ha produït seqüències animades per algunes atraccions dels parcs temàtics de Disney inspirades en les seves pel·lícules. Aquest és el cas de Tree of life, una pel·lícula que va ser exhibida a Animal Kingdom. Altres animacions inclouen anuncis comercials amb fins promocionals dels seus propis llargmetratges. El marxandatge de Pixar també compta amb una línia de roba i accessoris amb la firma nord-americana de moda Forever 21;[83] una altra línia de jocs, llibres i articles col·lacionables que es poden trobar a la Pixar Studio Store, ubicada a l'Steve Jobs Building;[84] la plataforma virtual educativa Pixar in a Box;[85] i altres productes amb llicència distribuïts per altres companyies diverses.

Exposicions[modifica]

Des de desembre del 2005, Pixar ha realitzat exhibicions amb motiu de celebració de l'art creat i dels artistes que han treballat a Pixar durant els seus primers vint anys dedicats a l'animació digital.

Pixar: 20 Years of Animation[modifica]

Pixar va celebrar el seu vinté aniversari al 2006 amb l'estrena de la seva setena pel·lícula, Cars, i la creació de dues exposicions, des d'Abril fins a Juny dels 2010, al Science Centre Singapore i al London Science Museum.

Els elements més destacats de l'exposició eren en els esborranys de diverses de les produccions realitzades per Pixar, escultures d'argila d'alguns dels personatges dels films i imatges autoestereoscòpiques d'algunes de les peces mostrades en l'exposició en 3D. Un altre dels elements que va tenir més èxit, va ser el zootrop, on els visitants podien veure als personatges de Toy Story "animats" mitjançant aquest aparell.

Pixar: 25 Years of Animation[modifica]

Pixar va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari al 2011 amb l'estrena de la seva dotzena pel·lícula, Cars 2. L'exposició va ser inicialment mostrada al Oakland Museum of California des de juliol del 2010, fins al gener del 2011. Més tard va debutar a Hong Kong, per finalment fer una ruta pel continent europeu: primerament a Amsterdam, seguit per Paris i Espanya, on va ser exposada en tres ciutats: Madrid, Barcelona i Zaragoza.

Aquesta nova edició de l'exposició va incloure tot l'art que ha s'havia exposat a l'edició anterior per la celebració dels 20 anys, amb la inclusió de nou art de Ratatouille, WALL-E, UP i Toy Story 3.

Organització[modifica]

Les primeres oficines de Pixar es trobaven a San Rafael, Califòrnia, juntament amb les de Lucasfilm. A finals de 1990, l'estudi es va traslladar al Point Richmond Centre, a la ciutat de Richmond.[86] la seu actual dels estudis d'animació es troba al 1200 de la Park Avenue, a Emeryville,[86] i inclou l'Steve Jobs Building i la Pixar Studio Store.[84] Les oficines de l'equip de desenvolupament del software RenderMan, en canvi, se situen a Seattle, Washington.[87]

Fins a l'any 2006, el consell de l'administració de Pixar estava integrat per almenys sis executius que eren elegits anualment pels accionistes de l'estudi i alguns comitès d'auditories i de compensacions. El seu president i director executiu era Steve Jobs, i entre els principals executius es trobava Ann Mather (vicepresidenta executiva i directora de finances), John Lasseter, Sarah McArthur, Lawrence B. Levy i Larry W. Sonsini.[88] A partir de l'adquisició de l'estudi per part de Disney, el vicepresident de Pixar, John Lasseter, va assumir la direcció creativa del departament d'animació de Disney, a més de rebre el nomenament d'assessor de Walt Disney Imagineering, la divisió responsable de les atraccions dels parcs temàtics de l'empresa. Edwin Catmull és el president d'ambdós estudis d'animació; la seva gestió a Pixar es remunta a l'any 2001.[89] Les activitats dels dos estudis estan sota la supervisió de Bob Iger, executiu en cap Disney. Jobs va ser el major accionista de Disney, així com membre del seu consell d'administració entre 2006 i 2011. L'estructura de Pixar inclou, també, dos grups universitaris formats per analistes de la tecnologia.[90] Des de l'any 2002, l'empresa cotitza en la borsa de valors NASDAQ.[91]

La plantilla de Pixar ha anat en augment de manera gradual: l'any 1990 comptava amb només 100 treballadors[92] i, una dècada després, ja disposava d'un equip de 581 treballadors.[93] L'any 2003, aquesta xifra augmentaria fins al nombre de 700 treballadors.[94] Finalment, l'any 2005 la suma dels treballadors de la plantilla era de 775 en total.[95]

D'acord amb el President dels estudis Pixar, Edwin Catmull, Pixar produirà una pel·lícula original cada any i seqüeles cada dos anys.[cal citació] Això forma part d'una estratègia per estrenar "una pel·lícula cada mig any". Malgrat tot, una pel·lícula no va ser estrenada el 2014.

Informació financera[modifica]

Aquestes són algunes de les dades de Pixar referents a la seva economia entre els anys 1996 i 2005.[87][93][95]

Any Ingressos bruts (en milions d'USD) Ingressos nets (en milions d'USD) BPA
1996 35,218 25,319 0,66
1997 34,699 22,190 0,54
1998 14,307 7,822 0,18
1999 121,037 49,224 1,07
2000 172,267 78,433 1,66
2001 70,223 36,217 0,75
2002 201,724 89,950 1,78
2003 262,498 124,768 2,3
2004 273,472 141,722 2,5
2005 289,1 152,9 1,24

Recursos tecnològics[modifica]

Els animadors de Pixar utilitzen, bàsicament, tres sistemes per a crear les animacions: el sistema Marionette, per dissenyar l'articulació, l'animació i els efectes d'il·luminació; el sistema Ringmaster, en tot allò relacionat amb la coordinació i amb el seguiment dels projectes; i el sistema RenderMan pels efectes foto-realistes.[93]

Pixar s'alimenta de diferents tipus de tecnologies per a produir les seves pel·lícules. La companyia està dotada d'ordinadors amb software propi que els permeten dissenyar els seus treballs, produir storyboards i modelar i animar les seves creacions. Disposen també d'ordinadors específicament creats per al procés d'interpretació.

Des dels seus inicis com un revelador de maquinari, la tecnologia de la companyia ha estat entrelligada amb el desenvolupament de la indústria de gràfics per a ordinador.

Els seus primers curtmetratges així com el seu primer llargmetratge (Toy Story) van introduir al mercat RenderMan, l'actual software estandar de la indústria utilitzat per renderitzar (el procés de generar imatges bidimensionals acabades a partir de la geometria).

Les pel·lícules subsegüents de Pixar actuen com a línia cronològica dels desenvolupaments tècnics dels gràfics d'ordinador. Construit conjuntament amb la feina d'altres investigadors, Monsters, Inc. del 2001 introdueix a la pantalla la representació de pèl. Dos anys més tard, a Finding Nemo va promoure noves tècniques d'iluminació digital, que van ser utilitzades per a crear aigua de manera més realista. Amb The incredibles i Ratatouille van arribar els personatges humans creïbles, i progressos en la simulació de multituds i fluids.

En aquests últims anys, l'escala d'aquells grans canvis tecnològics ha canviat. Mentre les primeres pel·lícules van introduir un nou fenomen digital, en l'actualitat es dediquen a millorar aspectes en concret que sovint no s'arriben a percebre per l'espectador. L'any 2009 amb l'estrena d'Up van millorar la simulació de globus i plomes; el 2012 amb Brave van introduir un algoritme que produïa vegetació i bosc d'una manera més realista; l'any 2013 van redissenyar la manera d'il·luminar i crear ombres a l'estudi, seguit de un llarg etcètera de petits avenços fins a arribar a l'actualitat. Malgrat aquests avenços no són tan significatius com els que ens trobem als seus inicis, això demostra que Pixar es troba innovant constantment les seves tecnologies, i perfeccionant la seva animació.[96]   

Filosofia de treball i temàtiques[modifica]

El personal de Pixar és responsable del desenvolupament dels temes, personatges, escenaris i tots els altres elements que formen part de les seves pel·lícules.[97] Amb aquest objectiu, recorren al Pixar Braintrust, que consisteix en una posada en comú d'idees per part del director, els guionistes i l'equip de producció per proposar i suggerir aspectes relacionats amb el desenvolupament de les trames dels films. Generalment, aquestes reunions són convocades pel mateix director de la pel·lícula quan té una idea al cap, de manera que la pluja d'idees pugui servir com a "mètode d'incubació" que faci créixer la idea inicial i li doni la forma al concepte que acabarà essent la base de la pel·lícula definitiva.[97] Aquesta metodologia ha estat utilitzada constantment per Pixar des de la producció del seu primer llargmetratge, Toy Story. Segons Catmull, l'èxit d'aquestes pluges d'idees es deu a "la bona comunicació de l'equip i a la honestedat de tots els membres del grup a l'hora de posar en pràctica la creativitat i aportar idees". El mateix Catmull explica el procés creatiu de Pixar amb aquestes paraules: " intentem crear un entorn en què tots es vulguin escoltar entre si -fins i tot en el cas dels suggeriments més atrevits i desafiants- i en què tothom mostra un interès evident en l'èxit de l'altre. D'aquesta manera, proporcionem llibertat i responsabilitat als nostres directors".[98]

Una vegada la trama ha estat desenvolupada per complet, la producció continua amb la creació dels guions gràfics, que inclouen diàlegs i, esporàdicament, composicions musicals. El personal els cataloga com "les rodetes de la història" (the story reels).[97] A continuació segueixen els processos de modelatge i animació dels diversos personatges, que inclouen l'addició d'efectes d'il·luminació i textura. Generalment un sol quadre renderitzat comporta almenys una hora, però pot arribar a durar depenent de la complexitat de la seqüència animada. Finalment, en l'etapa de postproducció, es duen a terme les correccions del producte final i s'incorporen els efectes de so.[93] Durant les seves produccions, els equips de Pixar sempre inclouen referències clares o subtils a altres de les seves obres o afegeixen "ous de Pasqua" relacionats amb el personal de l'empresa, com a picada d'ullet.

Un dels aspectes més valorats de la filmografia de Pixar és la seva capacitat per a "crear nous mons, animar personatges únics i explicar històries fascinants mitjançant l'animació".[85] Segons Catmull, les pel·lícules de Disney estrenades a partir de 1960 tenien mancances pel que fa a la inclusió de trames memorables, ja que "donaven prioritat a l'art enlloc de donar-la al relat". La intenció de Pixar, doncs, és anteposar el desenvolupament de les històries a la tecnologia de l'animació.[99] Normalment, el cicle de producció de cadascun dels seus films dura uns cinc anys, tres dels quals són destinats a la redacció i desenvolupament del relat, que sorgirà del procés creatiu del Pixar Braintrust. En totes les seves històries, els equips de Pixar busquen "que els personatges principals creixin, canviin i evolucionin a millor. No importa si es tracta d'una joguina, un insecte, un monstre o un automòbil",[100] transmetent als espectadors un missatge inspirador a través de "l'emotivitat del relat".[101] Normalment, els personatges de les pel·lícules de Pixar són objectes, animals o criatures antropomòrfiques parlants[102] que s'endinsen en aventures que els portaran a canviar les seves perspectives sobre la vida.[103] Entre els temes abordats amb freqüència per Pixar es troben l'amistat i la lleialtat,[101] la cooperació i el treball en equip,[104] i la rellevància de la familia.[105] Aquest últim concepte, segons l'opinió de la revista Slant Magazine, és el més representatiu en les seves produccions, la majoria de les quals destaquen la importància de preservar la unió familiar davant qualsevol tipus d'adversitat.[106]

Referències[modifica]

  1. Notícia a apple.com
  2. 2,0 2,1 «BBC Mundo | Economía | Disney compra Pixar». news.bbc.co.uk. [Consulta: 30 novembre 2016].
  3. «CGI Story: The Development of Computer Generated Imaging» (en anglès). Low End Mac, 08-06-2014.
  4. «Brief History of the New York Institute of Technology Computer Graphics Lab». www.cs.cmu.edu. [Consulta: 30 novembre 2016].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 «Pixar». www.pixar.com. Arxivat de l'original el 2015-09-05. [Consulta: 30 novembre 2016].
  6. «The Pixar Story: Dick Shoup, Alex Schure, George Lucas, Steve Jobs, and Disney» (en anglès). Low End Mac, 14-08-2013.
  7. «GM and Philips nearly bought Pixar, but deal's collapse allowed Steve Jobs to invest» (en anglès). AppleInsider. [Consulta: 30 novembre 2016].
  8. 8,0 8,1 «Alvy Pixar History Page». alvyray.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  9. «Cuando Pixar fabricó un ordenador y solo se vendieron 300 unidades». eldiario.es.
  10. «Lucasfilm Unit Looking at Move To Richmond / Pixar shifting to Emeryville». SFGate.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «History of Pixar Animation Studios – FundingUniverse». www.fundinguniverse.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  12. «STEVE JOBS' AMAZING MOVIE ADVENTURE DISNEY IS BETTING ON COMPUTERDOM'S EX-BOY WONDER TO DELIVER THIS YEAR'S ANIMATED CHRISTMAS BLOCKBUSTER. CAN HE DO FOR HOLLYWOOD WHAT HE DID FOR SILICON VALLEY? - September 18, 1995». archive.fortune.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  13. «Toy Story (1995) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  14. HARMON, AMY «Like 'Toy Story,' Pixar Stock Is a Hit Its First Day on the Street: IPOs: $47 opening is double its offering price. But analysts warn that the frenzy for the computer animation firm may fizzle.» (en anglès). Los Angeles Times, 30-11-1995. ISSN: 0458-3035.
  15. Foundry, Brooklyn Digital. «Pixar Animation Studios | PWP Landscape Architecture». www.pwpla.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  16. «Times Daily - Búsqueda en el archivo de Google Noticias». news.google.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  17. «The 70th Academy Awards | 1998». Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
  18. «A Bug's Life (1998) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  19. Davis, Glyn; Dickinson, Kay; Patti, Lisa; Villarejo, Amy. Film Studies: A Global Introduction (en anglès). Routledge, 2015-02-20. ISBN 9781317623380. 
  20. «Toy Story 2 (1999) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  21. «How ‘Toy Story 2’ Almost Didn't Get Made And Created A Rift Between Pixar And Disney» (en anglès). UPROXX, 19-06-2015.
  22. ELLER, CLAUDIA; BATES, JAMES «Disney, Pixar in Dispute Over Pact» (en anglès). Los Angeles Times, 22-10-2001. Arxivat de l'original el 2015-11-17. ISSN: 0458-3035 [Consulta: 30 novembre 2016].
  23. Reuters, From «Ed Catmull Named President at Pixar» (en anglès). Los Angeles Times, 25-01-2001. ISSN: 0458-3035.
  24. «Monsters, Inc.: The Secret Behind Why Pixar Is So Good». Animation World Network.
  25. «Finding Nemo (2003) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. Arxivat de l'original el 2015-09-06. [Consulta: 30 novembre 2016].
  26. Eller, Claudia «Disney, Pixar Seas Apart in Contract Talks» (en anglès). Los Angeles Times, 11-09-2003. ISSN: 0458-3035.
  27. Holson, Laura M. «Pixar-Disney Talks Said to Show Progress». The New York Times, 09-10-2003. ISSN: 0362-4331.
  28. 28,0 28,1 «Pixar, Disney Partnership Talks Collapse (washingtonpost.com)». www.washingtonpost.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  29. «BBC Mundo | Economía | Disney pierde a Pixar». news.bbc.co.uk. [Consulta: 30 novembre 2016].
  30. Verrier, Richard; Eller, Claudia «A Clash of CEO Egos Gets Blame in Disney-Pixar Split» (en anglès). Los Angeles Times, 02-02-2004. ISSN: 0458-3035.
  31. Studios, Pixar Animation. «Pixar Reports Record Results for 2005». www.prnewswire.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  32. «BBC Mundo | Economía | Disney tendrá nuevo jefe este año». news.bbc.co.uk. [Consulta: 30 novembre 2016].
  33. «Disney and Pixar renew negotiations, Iger says». tribunedigital-orlandosentinel. Arxivat de l'original el 2015-11-17 [Consulta: 30 novembre 2016].
  34. Eller, Claudia «Disney Closes Unit Devoted to Pixar Sequels» (en anglès). Los Angeles Times, 21-03-2006. ISSN: 0458-3035.
  35. editor-at-large, By Brent Schlender, FORTUNE. «What will Pixar's John Lasseter do at Disney - May. 17, 2006». archive.fortune.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  36. «Agreement and Plan of Merger». www.sec.gov. [Consulta: 30 novembre 2016].
  37. «Cars (2006) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  38. «WALL-E (2008) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  39. Graser, Marc «Millstein to head Disney Animation» (en anglès). Variety, 10-09-2008.
  40. «Up (2009) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  41. «The Creators of The Luxo Lamp Are Suing Pixar - /Film» (en anglès). Slashfilm, 06-09-2009.
  42. «Disney settles Pixar 'Luxo, Jr.' lamp case». reporter.blogs.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  43. Internet, Unidad Editorial. «El 'padre' de Toy Story i Pixar, León de Oro de la Mostra a toda una carrera | Cultura | elmundo.es». www.elmundo.es. [Consulta: 30 novembre 2016].
  44. «A chat with Lee Unkrich, Lee Unkrich interview, Toy Story 3, Pixar». www.bullz-eye.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  45. «Toy Story Movies at the Box Office - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  46. Tartaglione, Nancy «‘Frozen' Passes ‘Toy Story 3' As #1 Animated Film Ever With $1.072B Worldwide» (en anglès). Deadline, 30-03-2014.
  47. «All Time Worldwide Box Office Grosses», 30-11-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-30. [Consulta: 30 novembre 2016].
  48. «Teddy Newton's "Day and Night" is Called A 3-D Must-See» (en anglès). Cartoon Brew, 10-05-2010.
  49. «The 83rd Academy Awards | 2011». Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
  50. «Pixar studio opens in Vancouver». The Globe and Mail.
  51. «Cars 2 (2011)» (en anglès). [Consulta: 30 novembre 2016].
  52. «Disney film units settle Silicon Valley anti-poaching lawsuit». Reuters, 13-07-2016.
  53. «Disney's Pixar Cutting Jobs | San Fernando Valley Business Journal». www.sfvbj.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  54. Kohn, Eric. «Critic's Notebook: Has Pixar Gone the Way of ‘The Simpsons'? | IndieWire». www.indiewire.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  55. Orr, Christopher «Pixar's Sad Decline—in 1 Chart» (en anglès). The Atlantic.
  56. «Pixar's 'Finding Nemo' Sequel Titled 'Finding Dory,' Set for 2015». The Hollywood Reporter.
  57. nateog. «No Pixar film in 2014: 'The Good Dinosaur' and 'Finding Dory' both delayed a year». The Verge, 18-09-2013. [Consulta: 30 novembre 2016].
  58. Graser, Marc «Walt Disney Animation, Pixar Promote Andrew Millstein, Jim Morris to President» (en anglès). Variety, 19-11-2014.
  59. Graser, Marc «Pixar's ‘Toy Story 4' Set to Play in Theaters in 2017» (en anglès). Variety, 06-11-2014.
  60. «Inside Out (2015) - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  61. «Inside Out: a return to form for Pixar | Cannes review» (en anglès). The Irish Times.
  62. Kohn, Eric. «Review: Why ‘Inside Out' is a Return to Form for Pixar | IndieWire». www.indiewire.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  63. Orr, Christopher «'Inside Out' Is Pixar's Joyful Return to Form» (en anglès). The Atlantic.
  64. «'Good Dinosaur': Analyzing Pixar's First Box-Office Disaster». The Hollywood Reporter.
  65. «Pixar Movies at the Box Office - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  66. «Animation Movies at the Box Office - Box Office Mojo». www.boxofficemojo.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  67. «Con qué se queda Disney tras la compra de parte de 21st Century Fox» (en castellà). La Nación, 17-12-2014. Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 17 desembre 2014].
  68. Grater, Tom. «Pixar presenta "Luca", una història de maduresa ambientada a Itàlia d'el director de "La Luna" i el productor de "Lava" (en anglès)», 30-07-2020. [Consulta: 6 març 2021].
  69. «Pixar anuncia "Turning Red", dirigida per Domee Shi - Arribarà a la primavera de 2022 (en anglès)», 11-12-2020. [Consulta: 6 març 2021].
  70. «Pixar anuncia "Lightyear" - la història de l'origen del Buzz Lightyear humà - per a l'estiu de 2022 (en anglès)», 10-12-2020. [Consulta: 6 març 2021].
  71. «Disney posa data a un munt de pel·lícules fins 2023 i fa malabarismes amb les estrenes de Fox: "The Last Duel" de Ridley Scott s'estrenarà el Nadal de 2020 i "The King's Man" la propera tardor - Actualització (en anglès)», 15-11-2019. [Consulta: 6 març 2021].
  72. Bastoli, Mike (11 de mayo de 2010). «Exclusive: Newt is "cancelled"» Arxivat 2012-01-14 a Wayback Machine. (anglès). Big Screen Animation. Consultat el 21 de magia del 2015.
  73. Vejvoda, Jim (2 de maig del 2011). «Pixar on Newt» (anglès). IGN. Consultat el 21 de maig del 2015.
  74. Catmull, Ed (19 de maig del 2014). «Pixar's Ed Catmull on How to Balance Art and Commerce» (anglès). Fast Company. Consultat el 21 de maig del 2015.
  75. Sneider, Jeff (29 de novembre del 2012). «Connolly: College partnership leads to 'Guaranteed' success» (anglès). Consultat el 21 de maig del 2015.
  76. Julie & T.J. (14 de juny del 2013). «Mark Andrews Developing New Pixar Feature Film» (anglès). Pixar Post. Consultat el 21 de maig del 2015.
  77. Jardine, William (1 de gener del 2013). «Interview: Brian Larsen, Brave Story Supervisor and The Legend of Mor'du Director» (anglès). A113Animation. Consultat el 21 de maig del 2015.
  78. 78,0 78,1 «Imagine a Pixar video game» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 3 desembre 2016].
  79. «Pixar Releases RenderMan Software Used for Toy Story and Other Films…for Free» (en anglès). SolidSmack. [Consulta: 3 desembre 2016].
  80. «RenderMan» (en anglès). Pixar. Arxivat de l'original el 2016-09-10. [Consulta: 3 desembre 2016].
  81. «Movies» (en anglès). Pixar. [Consulta: 3 desembre 2016].
  82. «Disney's Pixar helped in making Google Assistant better: Report» (en anglès). The Economic Times. Arxivat de l'original el 2016-10-15. [Consulta: 3 desembre 2016].
  83. «Forever 21 launches Disney Pixar capsule collection» (en anglès). Inquirer.net. [Consulta: 3 desembre 2016].
  84. 84,0 84,1 «Pixar's only store is locked away in a gated Bay Area campus – Here are the coolest things you can buy there» (en anglès). Business Insider. [Consulta: 3 desembre 2016].
  85. 85,0 85,1 «Pixar desarrolló su propia academia de creatividad» (en castellà). diariocambio.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  86. 86,0 86,1 Pimentel, Benjamin «Lucasfilm Unit Looking at Move To Richmond / Pixar shifting to Emeryville». San Francisco Chronicle.
  87. 87,0 87,1 «Pixar Reports Record Results for 2005» (en anglès). PRNewswire. [Consulta: 3 desembre 2016].
  88. «NOTICE OF ANNUAL MEETING OF SHAREHOLDERS» (en anglès). sec.gov. [Consulta: 3 desembre 2016].
  89. «Ed Catmull Named President at Pixar» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 3 desembre 2016].
  90. «Staying one step ahead at Pixar: An interview with Ed Catmull» (en anglès). McKinsey & Company. [Consulta: 3 desembre 2016].
  91. «Jack Wadsworth Joins Pixar Board As Pixar Joins The Nasdaq 100» (en anglès). awn.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  92. «Pixar Animation Studios History» (en anglès). fundinguniverse.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  93. 93,0 93,1 93,2 93,3 «2000 Pixar Annual Report» (en anglès). getfilings.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  94. «2002 Pixar Annual Report» (en anglès). getfilings.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  95. 95,0 95,1 «2004 Pixar Annual Report» (en anglès). getfilings.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  96. «Use of Technology». Arxivat de l'original el 2017-11-23. [Consulta: 18 novembre 2017].
  97. 97,0 97,1 97,2 «How Pixar Fosters Collective Creativity» (en anglès). hbr.org. [Consulta: 3 desembre 2016].
  98. «Inside The Pixar Braintrust» (en anglès). fastcompany.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  99. «How Toy Story Changed Movie History» (en anglès). Time. [Consulta: 3 desembre 2016].
  100. Smiley, Tavis «Wednesday January 24th 2007. Transcript: Rep. Steny Hoyer, John Lasseter». archive.org. Arxivat de l'original el 2007-11-24 [Consulta: 3 desembre 2016].
  101. 101,0 101,1 «Toy story 3 exalta valores como amistad, lealtad y trabajo» (en castellà). informador.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  102. «A Look Into How Disney And Pixar Bring Life To Their Characters» (en anglès). inverse.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  103. «The Secret Themes Behind All Pixar Movies» (en anglès). The Huffington Post. [Consulta: 3 desembre 2016].
  104. «La cooperación en Bichos, la película» (en castellà). Fundación Televisa. Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 3 desembre 2016].
  105. «Finding Nemo» (en anglès). avclub.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  106. «Focus on the Family: Pixar’s Small-c Conservatism» (en anglès). Slant Magazine. [Consulta: 3 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pixar