Dispersió òptica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.

La dispersió de la llum és un fenomen que es produeix quan un raig de llum composta es refracta en algun medi (per exemple un prisma), quedant separats els seus colors constituents. Deixant però ben sentat, que (per convenció) a la llum que procedeix del sol l'anomenem llum blanca, quan en realitat és una barreja de llums de diferents colors.[1] La causa que es produeixi la dispersió és que l'índex de refracció disminueix quan augmenta la longitud d'ona, de manera que les longituds d'ona més llargues (vermell) es desvien menys que les curtes (blau). En realitat, el que passa és que, depenent del material de què es trobi constituït el medi com a definició geomètrica per defecte (prisma), la llum que prové del primer mitjà (aire per exemple) amb una velocitat concreta passa al segon medi (prisma) produint-se una refracció i amb això una desviació en la direcció de la llum. Dita llum és blanca a causa de la suma dels pigments lumínics provinents de la font lluminosa (Sol), cada un d'ells té una freqüència diferent i la variació en la direcció de la llum és proporcional a aquesta. D'aquesta manera, la llum blanca, després de travessar el segon medi i tornar al primer, es descompon en un espectre continu de llums pigmentades que oscil·len entre el vermell (freqüència inferior) i el violeta (freqüència més alta de la llum visible).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dispersió òptica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hewitt, Paul. «28». A: Física Conceptual. Novena. PEARSON EDUCACIÓ, 2004, p. 544. ISBN 970-26-0447-8.