Col·loide

La llet és un col·loide

En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic). Un col·loide és una mescla heterogènia formada per partícules que no són apreciables a primera vista, però molt més grans que qualsevol molècula i que tenen una grandària d'entre 0,1 µm i 0,001 µm (1 nm - <100 nm) o el que seria el mateix, més gran de 10^-7cm i més petit que 2x10^-5cm, dins del que la comunitat científica defineix com a escala mesoscòpica.

Etimologia

El nom de col·loide prové de l'arrel grega kolas que significa que pot enganxar-se. Aquest nom fa referència a una de les principals propietats dels col·loides: la seva tendència espontània a agregar o formar coàguls. Col·loide és la forma abreujada de sistema col·loidal"

Classificació

Encara que el col·loide per excel·lència és aquell en el qual la fase contínua és un líquid i la fase dispersa es compon de partícules sòlides, poden trobar-se col·loides els components dels quals es troben en altres estats d'agregació, en la següent taula es recullen els diferents tipus de col·loides segons l'estat de les seves fases contínues i disperses

		Fase dispersa
		Gas	Líquid	Sòlid
Fase contínua	Gas	No és possible perquè tots els gasos són solubles entre si.	Aerosol líquid, Exemples: boira, laca, calitja	Aerosol sòlid, Exemples: fum, pols en suspensió
	Líquid	Escuma, Exemples: escuma d'afaitar, nata muntada	Emulsió, Exemples: llet, maionesa, crema de mans, sang	Sol, Exemples: pintura, tinta xinesa
	Sòlid	Escuma sòlida, Exemples: pumicita, aerogel	Gel, Exemples: gelatina, formatge	Sol sòlid, Exemples: robí, vidre

Usos

Actualment, i a causa de les seves aplicacions industrials i biomèdiques, l'estudi dels col·loides ha cobrat una gran importància dintre de la química física i de la física aplicada. Així, nombrosos grups d'investigació de tot el món es dediquen a l'estudi de les propietats òptiques, acústiques, d'estabilitat i del seu comportament enfront de camps externs. En particular, el comportament electrocinètic (principalment les mesures de mobilitat electroforètica) o la conductivitat molar de la suspensió completa.

En general, l'estudi dels col·loides és experimental, encara que també es realitzen grans esforços en els estudis teòrics, així com en desenvolupament de simulacions informàtiques del seu comportament. En la major part dels fenòmens col·loidals, com la conductivitat i la mobilitat electroforètica, aquestes teories tan sols reprodueixen la realitat de manera qualitativa, però l'acord quantitatiu segueix sense ser completament satisfactori. Moltes substàncies comunes com la mantega, la llet, els aerosols (la boira, el fum, el boirum), l'asfalt, la tinta, la pintura o la cola són col·loides.

Propietats de solucions col·loides

• Les seves partícules no poden ser observades a primera vista.
• Podem definir els col·loides com aquells sistemes en els quals un component es troba dispers en un altre, però les entitats disperses són molt més grans que les molècules del dissolvent.
• Els filtres que no poden travessar són les membranes semipermeables, com el paper de cel·lofana i el col·lodió.
• Les seves partícules presenten moviment brownià i efecte Tyndall.
• Són opal·lescents

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·loide