Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Disposició transitòria quarta és una de les nou disposicions transitòries de la Constitució Espanyola de 1978, i per la qual s'establix el mecanisme de possible unió de Navarra amb el País Basc. És l'únic cas que es planteja la possible unió de dues comunitats autònomes, ja que es prohibeix expressament la federació de Comunitats Autònomes (Art 145.1). Literalment diu el següent:

« 1. En el cas de Navarra, i a l'efecte de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi, en lloc del que establix l'Art. 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l'Òrgan Foral competent, el qual adoptarà la seva decisió per majoria dels membres que el componen. Per a la validesa d'aquesta iniciativa caldrà, a més a més, que la decisió de l'Òrgan Foral competent sigui ratificada per referèndum expressament convocat a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos. »
« 2. Si la iniciativa no prosperés, només es podrà reproduir la mateixa en diferent període del mandat de l'Òrgan Foral competent, i en tot cas, quan hagi transcorregut el termini mínim que estableix l'art. 143. »

El termini que establix l'article 143.3, al que remet la segona part, és de cinc anys.

Accés a l'autonomia del País Basc i Navarra[modifica]

El País Basc i Navarra van accedir als seus règims autonòmics per dues vies diferents, i en cap dels dos casos es van utilitzar els articles 143 o 151 de la Constitució, que assenyalen les vies d'accés ordinàries a l'autonomia. El País Basc va utilitzar la via de la Disposició Transitòria Segona, que permetia a les regions que havien arribat a realitzar un plebiscit sobre els seus estatuts d'autonomia durant la Segona República (és a dir, Catalunya, el País Basc i Galícia), accedir a l'autonomia amb un alt nivell de competències, d'acord amb l'article 151 de la Constitució. Per la seva banda, Navarra, va accedir a la seva autonomia a través del previst en la Disposició Addicional Primera de la Constitució, que establix: "La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualització general d'aquest règim foral es portarà a terme, si escau, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia". L'article 2 de l'Amillorament del Fur assenyala un continu legal de respecte als furs per part de l'Estat que inclou la Llei Paccionada de 1841 i la Disposició Addicional Primera.

Referències legals[modifica]

A l'Amillorament del Fur[modifica]

La Disposició Addicional Segona de l'Amillorament del Fur estableix:

« El Parlament serà l'òrgan foral competent per a:

1) Exercir la iniciativa que es refereix la disposició transitòria quarta de la Constitució. 2) Exercir, si escau, la iniciativa per a la separació de Navarra de la Comunitat Autònoma a la qual s'hagués incorporat.

»

En l'Estatut d'Autonomia del País Basc[modifica]

L'article 2 de l'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979 assenyala:

« 1. Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, així com Navarra tenen dret a formar part de la Comunitat Autònoma del País Basc.

2. El territori de la Comunitat Autònoma del País Basc quedarà integrat pels Territoris Històrics que coincideixen amb les províncies, en els seus actuals límits, de Alava, Guipúscoa i Biscaia, així com la de Navarra, en el cas que aquesta última decideixi la seva incorporació d'acord amb el procediment establert en la disposició transitòria quarta de la Constitució.

»

Sobre el Consell General Basc[modifica]

En referència a la frase "a l'efecte de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi" s'ha d'aclarir que quan es va redactar aquest article en 1978, el màxim òrgan de l'executiu del País Basc era l'ens preautonòmic denominat "Consell General Basc", presidit pel socialista Ramón Rubial i era previsible que, posteriorment, s'aprovés la substitució d'aquest òrgan per un altre quan aquesta regió es constituís com a Comunitat Autònoma, d'aquí el seu esment en aquest article.

Polèmica[modifica]

1.-Com amb relativa freqüència succeïx en el text constitucional és necessària una interpretació de la disposició que, en últim terme, correspondrà al Tribunal Constitucional, ja que no s'aclareix si el referèndum ha de realitzar-se:

  • en el conjunt de l'Estat.
  • en les dues autonomies afectades.
  • a Navarra.

De la redacció de l'Estatut d'Autonomia del País Basc es dedueix que no s'espera que el subjecte del referèndum sigui diferent de Navarra.

2.- Tampoc es preveu el cas que el País Basc no desitgés la incorporació de Navarra, encara que els sondejos realitzats fins al moment i l'opinió majoritària dels partits de l'arc parlamentari basc es mostren a favor de la unió amb Navarra. En aquest mateix sentit, l'Estatut del País Basc establix el dret de Navarra a incorporar-se, sense que pugui haver un veto o negativa per part del País Basc.

3.- Un altre motiu de polèmica és el fet que la disposició transitòria quarta establix un mecanisme d'incorporació de Navarra al País Basc, però no un de separacíó, en cas que els navarresos canviïn d'opinió. És significatiu que a l'Amejoramiento del Fur sí que es faci referència a aquest procediment de separació.

4.- La polèmica de fons és que el text constitucional preveu un mecanisme de creació d'un ens autonòmic basc-navarrès que és negat o afirmat per les diferents ideologies polítiques navarreses.

Navarrisme espanyolista[modifica]

Els partidaris d'aquest corrent del navarrisme encoratgen la seva supressió i assenyalen altra contradicció com és que una Disposició qualificada de "transitòria" es mantingui com a tal gairebé trenta anys després de la seva promulgació, considerant que formada la comunitat foral navarresa ja no tindria sentit. Jaime Ignacio del Burgo, un dels partícips de la redacció d'aquesta disposició, va considerar que el referèndum s'havia de celebrar només a Navarra i en tal sentit va afirmar:

« "Mai vaig ser cridat a capítol per Adolfo Suárez amb l'advertiment que si no acceptava la disposició transitòria quarta la meva carrera política podia acabar de regidor de l'Ajuntament de Pamplona. Tampoc és cert que la citada disposició fora una concessió de Suárez a Carlos Garaikoetxea. L'única cosa certa és que aquesta disposició va ser conseqüència de la resistència de la UCD foral -fermament donada suport per Suárez- a acceptar que Navarra fora integrada per la brava a Euskadi garantint que només el poble navarrès tenia dret a decidir si volia fer-ho o no... en la reunió celebrada en el Congrés els dies 29 i 30 de desembre de 1977 en el qual el PSOE i el PNB van acabar per acceptar que només el referèndum del poble navarrès podria legitimar un canvi de l'estatus de Navarra... La transitòria quarta, al seu torn, va respectar el dret del poble navarrès a decidir lliurement la seva destinació en el si del nou Estat autonòmic espanyol". »

Actualment els partidaris d'aquesta forma de navarrisme sostenen postures diverses, propugnant UPN per suprimir la disposició i Convergència de Demòcrates de Navarra per mantenir-la.[1][2][3][4][5][6] [7][8][9]

Navarrisme basquista[modifica]

Aquest altre corrent navarrista es mostren favorable a la pervivència de la disposició constitucional per considerar que permet als navarresos decidir el seu futur; neguen la transitorietat de la disposició tenint en compte que els terminis quinquennals per a l'exercici d'aquest dret incideixen en la seva vocació de permanència.[10][11][12]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]