Disrupció

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tecnologia disruptiva

Disrupció, tecnologia disruptiva o innovació disruptiva és aquella tecnologia o innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses[1] i que condueix a l'aparició de productes i serveis que utilitzen preferiblement una estratègia disruptiva (de disruptiu, 'que produeix ruptura brusca') enfront d'una estratègia sostenible a fi de competir[2] contra una tecnologia dominant, buscant una progressiva consolidació en un mercat.[3] Encara que inicialment el terme prové de l'economia, actualment comença a tenir molta importància a l'hora de plantejar estratègies de desenvolupament en els departaments de R+D de moltes companyies.

Història i ús del terme[modifica]

El terme «tecnologia disruptiva» (disruptive technology en anglès) va ser encunyat per Clayton M. Christensen[4] i presentat en 1995 amb el seu article Disruptive Technologies: Catching the Wave, com coautor juntament amb Joseph Bower. Va descriure el terme més profundament en el seu llibre The Innovator's Dilemma, publicat en 1997, amb el terme «innovació disruptiva», ja que algunes tecnologies són intrínsecament disruptives o sostenibles de per si soles.[5]

De manera general, les tecnologies disruptives poden classificar-se com a tecnologies de baixes prestacions (en anglès: 'lower-end') i tecnologies de nou mercat. Una innovació de nou-mercat és usualment llançada cap als denominats mercats de no-consum, on els clients comencen a utilitzar un producte o servei que abans no utilitzaven (per ex. sistemes GPS), o gràcies a l'accessibilitat que proporciona la nova tecnologia a usuaris que no tenien accés a un producte (desenvolupament de la producció en cadena en la indústria automobilística) o la descentralització de la ubicació d'un servei (per ex. telefonia fixa enfront de telefonia mòbil).

Les innovacions tecnologies disruptives són en el seu inici, de baixes prestacions i es dirigeixen a aquells consumidors menys exigents i amb un poder adquisitiu menor. Aquests usuaris són menys rendibles per a les empreses establertes en un determinat mercat, sent ignorats en la innovació de nous productes més cars. Això es deu al fet que la necessitat de creixement i augment dels beneficis de les empreses establertes a partir dels seus productes, i que genera tendències internes cap al desenvolupament de productes amb majors prestacions, dirigits als consumidors més exigents, però que proporcionen majors marges. La tecnologia disruptiva és millorada progressivament i va ocupant gradualment els nínxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, i en ocasions aconsegueix fer-se amb la major quota del mercat i desplaçant a l'establerta. Un exemple serien els inicis de la fotografia digital, amb molta menys resolució, però amb una gran reducció dels costos de revelat associats a la fotografia tradicional o un model de negoci que fa assequible un producte a una gran quantitat de gent amb menor poder adquisitiu (com les tendes de roba Zara) o simplement la utilització d'un producte que abans no existia com la invenció del Post-it per 3M.

En contrapartida les innovacions o tecnologies sostenibles són aquelles que es basen en la millora de les tecnologies existents.[6] No obstant això no s'ha de confondre aquest terme amb el d'innovació incremental, ja que les innovacions o tecnologies sostenibles poden ser també innovacions discontínues.

Exemples[modifica]

Telefonia mòbil[modifica]

Les necessitat de comunicar-se era més clara en un mercat potencial on la gent necessita estar disponible. Malgrat les baixíssimes prestacions d'aquesta tecnologia al principi (durada de bateries, grandària, pes, etc.) i la baixa infraestructura (cobertura), la facilitat d'accedir a un telèfon mòbil va causar la disrupció a la telefonia fixa. És un cas clar de tecnologies dirigides a una descentralització d'un producte o servei, amb un preu assequible, prestacions suficient per a la majoria i, a la fi dels 90, per a un grup d'usuaris que no podia accedir a la telefonia sense fils.

Transistors[modifica]

Els transistors, de baixíssimes prestacions respecte a la tecnologia de vàlvules al principi però molt més barata, va permetre la fabricació barata massiva de ràdios portàtils i petits televisors. Això va permetre l'aparició de grans gegants com Sony enfront d'empreses com RCA, que eren les empreses dominants d'aquest mercat amb equips cars, encara que amb molt altes prestacions. Sony va aconseguir vendre a un gran mercat de poder adquisitiu més baix que no podia accedir a aquestes tecnologies.

Automòbil[modifica]

Els primers automòbils creats a la fi del segle XIX no van ser una innovació disruptiva en el seu inici, ja que eren béns de luxe dirigits a un mercat molt reduït. No obstant això, la posterior introducció del Ford Model T, fabricat en sèrie a partir de 1908 i amb un preu molt més assequible, sí que produiria una disrupció en el transport tal com es coneixia fins llavors, ja que va fer canviar ràpidament l'estàndard del carro de cavalls a l'automòbil.

Memòria flaix[modifica]

Les memòria flaix es va inventar en 1984 però no va ser fins a 1998 que es va utilitzar per primera vegada en un reproductor portàtil d'àudio. Aquesta tecnologia, que al principi resultava cara i poc fiable, ha anat avançant fins a substituir actualment als discos durs convencionals en la majoria d'ordinadors portàtils del mercat.

Referències[modifica]

  1. Diari ARA, 18 d'agost de 2019, pàgina 5 dossier Neologismes per entendre el món
  2. Christensen 1997, p. 47
  3. «(PDF) Emerging Technologies with Disruptive Effects: A Review» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2019].
  4. Christensen 1997, p. xviii. Christensen describes as "revolutionary" innovations as "discontinuous" "sustaining innovations".
  5. «Jeremy Corbyn, entrepreneur». The Economist, 15-06-2017. ISSN: 0013-0613.
  6. Christensen, Clayton M.; Raynor, Michael E.; McDonald, Rory «What Is Disruptive Innovation?». Harvard Business Review, desembre 2015, 01-12-2015. ISSN: 0017-8012.