Disrupció
Disrupció o l'innovació disruptiva en la indústria i els serveis és «una interrupció o ruptura brusca d'un model preestablert produïda per un canvi radical i innovador en el desenvolupament de nous processos, productes o serveis».[1][2] Descriu l'aparició de productes i serveis que utilitzen una estratègia nova, que produeix una ruptura brusca[3] faç a una tecnologia dominant.[4] Al començament, els proveïdors establerts de serveis o productes «imprescindibles» solen riure dels innovadors, que consideren com una petita veta de mercat que mai no reemplaçarà el producte tradicional, establert. Fins que, sovint en pocs anys, el producte nou arracona els tradicionals en una veta marginal.[5]
N'és un exemple la reproducció de música. De la pianola o l'orgue mecànic al segle xix, es va passar al disc de goma laca, al disc de vinil, al casset i el disc compacte, fins que nou proveïdors van totalment desmaterialitzar la reproducció amb sistemes de descàrrega en línia.[6] Un altre exemple en fa el fax, que als anys 1980 va marginalitzar el tradicional correu postal, i uns pocs anys després va fer-se totalment obsolet davant el correu electrònic.[7] Unes disrupcions actualment (2023) en curs, són la mobilitat (auto elèctric, transport autònom…) i la calefacció i refrigeració (bombes de calors contra calderes i sistemes d'aire condicionat). La innovació rupturista és diferència de la millora progressiva d'un producte existent, com ara l'augment gradual de l'eficiència dels motors de combustió en comparació amb el desenvolupament de l'auto elèctrica.[8] Es diferencia també de la creació de productes nous, que no reemplacen cap tecnologia anterior, perquè abans no existien. El pòstit n'és l'exemple emblemàtic.
Història[modifica]
El terme disruptive technology («tecnologia disruptiva») va ser encunyat per Clayton M. Christensen[9] quan va descriure innovacions que rompen amb el model tradicional de producció al moment del seu llançament.[10] Va aprofundir el tema en el llibre The Innovator's Dilemma, on llança el terme «innovació disruptiva».[11][12]
Una innovació de nou-mercat és usualment llançada cap als denominats mercats de no-consum, on els clients comencen a utilitzar un producte o servei que abans no feien servir (per ex. Sistema de posicionament global (GPS), o gràcies a l'accessibilitat que dona la nova tecnologia a usuaris que no tenien accés a un producte (desenvolupament de la producció en cadena en la indústria automobilística) o la descentralització d'un servei (per ex. telefonia fixa enfront de telefonia mòbil).
Les innovacions tecnologies disruptives són en el seu començament, de baixes prestacions i es dirigeixen a consumidors menys exigents i amb un poder adquisitiu menor. Aquests usuaris són menys rendibles per a les empreses establertes en un determinat mercat, sent ignorats en la innovació de nous productes més cars. Això es deu al fet que la necessitat de creixement i augment dels beneficis de les empreses establertes a partir dels seus productes, i que genera tendències internes cap al desenvolupament de productes amb majors prestacions, dirigits als consumidors més exigents, però que proporcionen majors marges. La tecnologia disruptiva és millorada progressivament i va ocupant gradualment els nínxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, i en ocasions aconsegueix fer-se amb la major quota del mercat i desplaçant a l'establerta. Un exemple serien els inicis de la fotografia digital, amb molta menys resolució, però amb una gran reducció dels costos de revelat associats a la fotografia tradicional o un model de negoci que fa assequible un producte a una gran quantitat de gent amb menor poder adquisitiu (com les botigues de roba Zara) o
Exemples[modifica]
Telefonia mòbil[modifica]
Les necessitat de comunicar-se era més clara en un mercat potencial on la gent necessita estar disponible. Malgrat les baixíssimes prestacions d'aquesta tecnologia al principi (durada de bateries, grandària, pes, etc.) i la baixa infraestructura (cobertura), la facilitat d'accedir a un telèfon mòbil va causar la disrupció de la telefonia fixa. És un cas clar de tecnologies dirigides a una descentralització d'un producte o servei, amb un preu assequible, prestacions suficient per a la majoria i, a la fi dels 90, per a un grup d'usuaris que no podia accedir a la telefonia sense fils.
Transistors[modifica]
Els transistors, de baixíssimes prestacions respecte a la tecnologia de vàlvules al principi però molt més barata, va permetre la fabricació barata massiva de ràdios portàtils i petits televisors. Això va permetre l'aparició de grans gegants com Sony enfront d'empreses com RCA, que eren les empreses dominants d'aquest mercat amb equips cars, encara que amb molt altes prestacions. Sony va aconseguir vendre a un gran mercat de poder adquisitiu més baix que no podia accedir a aquestes tecnologies.
Automòbil[modifica]
Els primers automòbils creats a la fi del segle xix no van ser una innovació disruptiva en el seu inici, ja que eren béns de luxe dirigits a un mercat molt reduït. No obstant això, la posterior introducció del Ford Model T, fabricat en sèrie a partir de 1908 i amb un preu molt més assequible, sí que produiria una disrupció en el transport tal com es coneixia fins llavors, ja que va fer canviar ràpidament l'estàndard del carro de cavalls a l'automòbil.
Memòria flaix[modifica]
Les memòria flaix es va inventar el 1984 però no va ser fins a l'any 1998 que se la va fer servir per primera vegada en un reproductor portàtil de música. Aquesta tecnologia, que al començament resultava cara i poc fiable, ha avançat fins a substituir els discs durs convencionals en la majoria d'ordinadors portàtils.
Referències[modifica]
- ↑ «disrupció». TERMCAT, centre de terminologia.
- ↑ Ramoneda, Josep «Neologismes per entendre el futur: disrupció». Ara, 18-08-2019, pàg. 5.
- ↑ Christensen, 1997, p. 47.
- ↑ Ab Rahman, Airini; Zakir Abdul Hamid, Umar; Ai Chin, Thoo. «Emerging Technologies with Disruptive Effects: A Review» (pdf) (en anglès). [Consulta: 20 agost 2019].
- ↑ «Disruption: Wie disruptive Innovation Märkte umkrempeln [Disrupció: com les innovacions disruptives transformen els mercats mundials]» (en alemany). Cleanthinking, 10-08-2022. [Consulta: 20 maig 2023].
- ↑ Guasteví, Sara «Els rotlles de pianola metronòmics». Revista Sonograma, 29-01-2019 [Consulta: 20 maig 2023].
- ↑ Dans, Enrique. «Fax for the memories, or how to retire obsolete technologies» (en anglès), 10-12-2018. [Consulta: 20 maig 2023].
- ↑ Christensen, Clayton M.; Raynor, Michael E.; McDonald, Rory «What Is Disruptive Innovation?». Harvard Business Review, 01-12-2015. ISSN: 0017-8012.
- ↑ Christensen, 1997, p. xviii.
- ↑ Bower, Joseph; Christensen, Clayton M. «Disruptive Technologies: Catching the Wave» (en anglès). Harvard Business Review, gener-febrer 1995.
- ↑ Christensen, 1997.
- ↑ «Jeremy Corbyn, entrepreneur». The Economist, 15-06-2017. ISSN: 0013-0613.
Bibliografia[modifica]
- Christensen, Clayton M. The innovator's dilemma: when new technologies cause great firms to fail (en anglès). 2008 reedició eixamplada, amb un capítol nou. Boston, Massachussetts: Harvard Business School Press, 1997. ISBN 978-0-87584-585-2.
- Sakamoto, Akiko «La disrupció en l'encaix entre traductor i client: les plataformes de crowdsourcingpagat enfront dels gestors de projectes humans». Tradumàtica: traducció i tecnologies de la informació i la comunicació, 18, 2018, pàg. 85-94.