Dissecció

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La dissecció (del llatí dissecare, 'tallar en parts') és una pràctica medical o veterinària que consisteix a dissecar un ésser viu o mort, per tal de poder estudiar la seva anatomia,[1] les transformacions a causa d'una malaltia o particularment en la medicina legal i forense, la causa exacta de la mort. Quan es tracta d'un mort, es parla d'autòpsia,[2] una indagació que comprèn, segons les necessitats, al costat de la dissecció, també l'observació meticulosa de les traces externs i l'anàlisi bioquímica dels teixits i dels líquids corporals. El terme també s'utilitza amb mecanismes, programes informàtics, materials escrits, etc., com a sinònim de termes d'enginyeria inversa o desconstrucció literària.

El mot deriva del llatí dissectio, derivat al seu torn del participi passat del verb dissecare, tallar en parts.[3]

Eines de dissecció

Història[modifica]

Mondino dei Liuzzi, Anathomia, 1541

En la tradició catòlica, tocar al cos humà, sota la influència de Pau de Tars, considerat com un «temple del Sant Espèrit» dissecar-lo, tot i per raons medicals sovint va ser considerat com un tabu tot i no ésser totalment prohibit. L'església per exemple, el 1533 va comanar la dissecció del germà siamès Joana i Melchiora Ballestero a Hispaniola per tal de saber si compartien o no la mateixa ànima. En trobar dos cors van concloure a dues ànimes, segons la teoria del filòsof grec Empèdocles, que va preconitzar que l'ànima es trobava al cor.[4]

El metge brabançó renaixentista Andreas Vesal (1514-1564) va ser un dels primers metges moderns que defensava la dissecció de cadàvers humans com a font exclusiva dels sabers anatòmics i del seu ensenyament,[5] va practicar la dissecció en cossos de penjats i descobrir el sistema circulatori.

Referències[modifica]

  1. «dissecció». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. vol.5. Edicions Catalunya, 1936, p. 171. 
  3. «Dissecar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Freedman, David H. «20 Things you didn't know about autopsies». Discovery, 9, Setembre 2012, pàg. 72. (en català: «Coses que no sabies sobre l'autòpsia»)
  5. Tres tractats sobre l’art de la medicina. PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI, 2014, p. 32. ISBN PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dissecció Modifica l'enllaç a Wikidata