Dissimilació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La dissimilació és un fenomen fonètic segons el qual de dos sons d'un mot, iguals o afins, un canvia el seu punt o el seu mode d'articulació o fins i tot desapareix. Procés pel qual dos sons semblants tendeixen a diferenciar-se.

Per exemple: comunió > cumanió; peregrí > pelegrí; plourà > [pləw'ra]; mourà > [məw'ra]; roureda > [rəw'rεda]; prendre > ['pεndrə]; processó > professó; Santa Eulàlia > Santaulària; vigíla > vegíla; ningú > dingú, només > domés, bona nit > bora nit (dissimilacions de nasals); faldilla > fandilla, qualsevol > quansevol (dissimilacions líquides).[1]

Històricament s'han produït moltes modificacions per dissimilació, com de BARCINONE(M) a Barcelona. El canvi de TARROJA (<"TERRA ROJA") a Torroja és el fenomen fonètic de l'assimilació.

Referències[modifica]

  1. Prieto i Vives, Pilar. Fonètica i fonologia: els sons del català d'autors. Barcelona: UOC, 2004. ISBN 84-9788-139-7.