Dissimilació
La dissimilació és, en fonètica, l'alteració de l'articulació d'un so per a diferenciar-lo d'un altre que és igual o semblant.[1] Com a conseqüència, els dos sons semblants tendeixen a diferenciar-se.[2]
Per exemple: comunió > cumanió; peregrí > pelegrí; plourà > [pləw'ra]; mourà > [məw'ra]; roureda > [rəw'rεda]; prendre > ['pεndrə]; processó > professó; Santa Eulàlia > Santaulària; vigíla > vegíla; ningú > dingú, només > domés, bona nit > bora nit (dissimilacions de nasals); faldilla > fandilla, qualsevol > quansevol (dissimilacions líquides).[3]
Històricament s'han produït moltes modificacions per dissimilació, com de BARCINONE(M) a Barcelona.
El canvi de TARROJA (<"TERRA ROJA") a Torroja és, en canvi, el fenomen fonètic de l'assimilació.
Referències[modifica]
- ↑ «dissimilació», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
- ↑ «Dissimilació». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 setembre 2022].
- ↑ Prieto i Vives, Pilar. Fonètica i fonologia: els sons del català d'autors. Barcelona: UOC, 2004. ISBN 84-9788-139-7.