Cosmopolitisme (biologia)
En biogeografia, es considera cosmopolita aquella espècie que, en poblacions naturals, es distribueix, com a mínim, per tres continents diferents.
Per exemple, el ratolí domèstic o (Mus musculus) es considera una espècie cosmopolita, ja que es pot trobar a tots els continents, excepte a l'Antàrtida.
Es diu que un tàxon té una distribució cosmopolita si la seva distribució comprèn la major part del món en els hàbitats adequats. Per exemple l'orca té una distribució cosmopolita i s'estén sobre la majoria dels oceans del món.[1] Altres exemples inclouen els humans, l'espècie de liquen Parmelia sulcata i el gènere de mol·lusc Mytilus.[1] Aquesta distribució pot ser el resultat d'una àmplia tolerància als medi ambients,[2][3] o d'una ràpida dispersió biològica comparada amb el temps necessari per a l'evolució.[4]
Referències
[modifica]
- 1 2 «Ecological patterns and types of species distribution». A: Ian F. Spellerberg & John William David Sawyer. An Introduction to Applied Biogeography. Cambridge University Press, 1999, p. 108–132. ISBN 9780521457125.
- ↑ S. Kustanowich «Distribution of planktonic foraminifera in surface sediments of the south-west Pacific». New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 6, 4, 1963, p. 534–565.
- ↑ D. B. Williams. «The distribution of marine dinoflagellates in relation to physical and chemical conditions». A: B. M. Funnell & W. R. Riedel. The Micropalaeontology of Oceans: Proceedings of the Symposium held in Cambridge from 10 to 17 September 1967 under the title 'Micropalaeontology of Marine Bottom Sediments'. Cambridge University Press, 1971, p. 91–95. ISBN 9780521187480.
- ↑ Judit Padisák. «Phytoplankton». A: Patrick E. O'Sullivan & Colin S. Reynolds. Limnology and Limnetic Ecology. 1. Wiley-Blackwell, 2005, p. 251–308 (The Lakes Handbook). ISBN 9780632047970.