Distribució de programari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Història de les distribucions de GNU/Linux

Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.

Distribucions de GNU/Linux[modifica]

Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del sistema operatiu són les més nombroses. N'hi ha més de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d'un disc floppy (1.44MB) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins diversos DVDs (més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribució amb molt poques restriccions.

Entre les distribucions GNU/Linux estrictament basades en programari lliure destaquen el projecte Debian, Gobuntu i Gentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntàriament la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure.

Altres distribucions GNU/Linux són desenvolupades i distribuïdes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritàriament en el suport tècnic, donat que gairebé la totalitat del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars com Red Hat, SuSE, Mandriva, Ubuntu.

A més de les distribucions instal·lables de GNU/Linux, també existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'instal·lació. Són les anomenades Live-CD

En aquest grup de Live-CDs podem trobar la Càtix (amb el suport, entre d'altres de l'ajuntament de Barcelona) i que inclou la majoria dels programes d'ús més freqüent traduïts al català.

La Generalitat de Catalunya per la seva part va impulsar la distribució Linkat

La Junta d'Extremadura també té una distribució pròpia en espanyol. Es diu Linex (Web del Linex) i està basada en el Debian.

La Generalitat Valenciana també ha creat una distribució anomenada LliureX, totalment en català i basada en Debian.

Distribucions segons la libc[modifica]

Una libc és una llibreria escrita en C, aquesta forma una part integral de la cadena d'eines (toolchain).[1] Glibc és la libc que empren la major part de distribucions, les GNU/Linux. D'altra banda, hi ha algunes distribucions que poden fer servir musl com a libc.[2] Entre aquestes trobem: Alpine Linux, Bedrock Linux, Dragora Linux, Gentoo o Void Linux.[3][4][5]

Distribucions de BSD[modifica]

Les distribucions que fan servir el nucli del sistema operatiu BSD (acrònim de Berkeley Software Distribution) es basen majoritàriament en programari de codi obert (amb llicències BSD) i moltes vegades només distribueixen programari lliure (amb llicències com la GPL) en cas de no tenir cap altra opció. Les més importants són:

  • FreeBSD, el més conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
  • NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
  • OpenBSD, que té l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.

Distribucions segons el seu model de desenvolupament[modifica]

Segons el model de desenvolupament seguit, podem distingir tres tipologies de distribució: versions successives, d'alliberament continu i immutables.

Les distribucions que disposen de versions successives acostumen a treure llançaments cada sis mesos o més, augmentant un número a cada nova versió. És el cas de Debian i la seva derivada Ubuntu.

Les distribucions d'alliberament continu són les que actualitzen els seus components poc després de ser alliberats. No s'ha d'actualitzar la distribució d'una versió principal a la següent perquè la distribució continua obtenint les actualitzacions regularment. És el cas d'Arch Linux i la seva derivada Manjaro.[6]

Les distribucions immutables empren tecnologies que permeten anar afegint capes a un sistema base inalterable i idèntic per a totes les instal·lacions de la distribució. És el cas de Fedora Silverblue, OpenSUSE Micro o Endless.[7][8][9]

Meta-distribucions[modifica]

Les meta-distribucions són aquelles que permeten als usuaris utilitzar característiques d'altres distribucions que solen ser mútuament excloents. És el cas de Bedrock Linux o BlenOs.[10] Un sistema operatiu que pot contenir qualsevol distribució Linux dins d'ell.[11]

Un cas a part és Qubes OS, que fins i tot pot incloure Windows emprant tecnologia de virtualització Xen.[8] Divideix el sistema en compartiments estancs sense cap contacte entre ells. Aquestes seccions s'anomenen qubes. Tots els qubes són accessibles des de l'escriptori.[12]

Llista de distribucions[modifica]

Categoria principal: Distribucions GNU/Linux
 (any d'aparició · última actualització · sistema base · nom · escriptoris · origen)
A. U. Distro Ús ONU
1969 Unix Dallas
1983 1997 System V escriptori Nova York
1982 1994 SunOS servidor Santa Clara
1992 actiu Oracle Solaris escriptori GNOME Shell Redwood Shores
1998 2003 Trinux anàlisi
1998 2004 MuLinux anàlisi Michele Andreoli
2002 2006 ROCK Linux diversos
2013 actiu NixOS gestor de paquets Nix
2015 actiu GuixSD gestor GNU Guix
2015 actiu Clear Linux OS DevOps, IA, núvol, virtualització Intel
2011 RTLinux sistema operatiu de temps real Institute of Mining and Technology
Slackware
1992 ? Softlanding Linux System X Window System Peter MacDonald
1993 actiu Slackware diversos Patrick Volkerding
1994 actiu SUSE Linux diversos (YaST) Software- und System-Entwicklung
BSD
1977 1995 BSD Unix Berkeley
1993 actiu NetBSD diversos
1993 actiu FreeBSD div.
2006 2018 PC-BSD / TrueOS escriptori Lumina
1996 actiu OpenBSD Xenocara… Theo de Raadt
2004 actiu DragonFly BSD shell d'Unix Matthew Dillon
1992 1996 MCC Interim Manchester
1992 2017 UnixWare servidor Univel
Debian
1993 actiu Debian diversos Purdue
1998 2011 Mandriva Linux escriptori KDE Plasma
2001 2010 Trinity Rescue Kit anàlisi i recuperació Tom Kerremans
2002 2013 gnuLinEx escriptori GNOME Extremadura
2003 2006 AugustuX escriptori KDE Aragó
2011 actiu Mageia escriptori
2012 actiu YunoHost servidor Alexis Gavoty i Adrien Beudin
2004 2014 Càtix escriptori KDE [13]
2002 actiu Arch Linux escriptori
2020 actiu Garuda Linux joc
2019 actiu EndeavourOS escriptori (div.)
2011 actiu Manjaro escriptori Judd Vinet
2010 actiu Chakra project escriptori KDE
2002 2014 Lunar Linux escriptori Kyle Sallee
2000 actiu Knoppix escriptori KDE Klaus Knopper
2005 2012 Damn Small Linux entorn mínim Fluxbox John Andrews
2002 2010 Yoper escriptori (div.) Andreas Girardet
2003 actiu PCLinuxOS escriptori KDE/MATE/Xfce Bill Reynolds Texstar
2006 actiu gNewSense escriptori GNOME Free Software Foundation
2010 actiu FreedomBox
2013 actiu Parrot OS seguretat Lorenzo "Palinuro" Faletra
2013 actiu SteamOS gaming GNOME Valve
2017 Subgraph escriptori segur
2014 actiu MX Linux escriptori Xfce
2015 actiu BunsenLabs Openbox
2012 actiu Raspberry Pi OS Raspberry Pi Fundació Raspberry Pi
2020 actiu Mobian PinePhone, Librem 5
Red Hat
2000 actiu Red Hat Enterprise Linux GNOME Shell Raleigh
2003 actiu Bulgeunbyeol (붉은별) escriptori KDE Corea del Nord
2003 actiu Fedora diversos The Fedora Project
2003 2020 CentOS servidor Gregory Kurtzer
2004 2020 Scientific Linux investigació Fermilab, CERN, DESY, ETH Zurich
2006 actiu Oracle Linux div. Oracle Corporation
2020 actiu EulerOS empresa Huawei
Gentoo
2000 actiu Gentoo diversos (Portage) Gentoo Foundation
2005 actiu Sabayon Linux escriptori (div.) Fabio Erculiani
2009 actiu Tails escriptori Chrome
2011 actiu Chrome OS escriptori Chrome Google
Ubuntu
2004 actiu Ubuntu escriptori Gnome Londres Canonical
2005 actiu Kubuntu escriptori KDE Mataró Mataró[14]
2005 2019 Edubuntu educatiu Londres Canonical
2006 actiu Xubuntu escriptori Xfce
2005 actiu LliureX diversos València
2007 actiu Trisquel escriptori MATE Universitat de Vigo
? 2007 Fluxbuntu escriptori Fluxbox
2007 2008 Gobuntu escriptori GNOME Londres Canonical
2008 actiu Lubuntu escriptori LXQt [15]
2005 2010 Molinux escriptori
2006 actiu Linkat escriptori GNOME Generalitat de Catalunya[16]
2011 actiu Bodhi Linux escriptori Moksha
2011 actiu elementary OS escriptori Pantheon
2014 actiu Escuelas Linux educatiu Estat de Zacatecas
2014 actiu Ubuntu MATE escriptori MATE Londres Canonical
2016 actiu Ubuntu Budgie escriptori Budgie ONU equip Ubuntu Budgie
Mint
2006 actiu Linux Mint escriptori Cinnamon Clément Lefèbvre
2004 2014 Guadalinex escriptori Cinnamon Junta d'Andalusia
2010 Element OS centre multimèdia
mòbils
2005 2011 Maemo disp. portàtils Nokia
2010 2009 Moblin disp. portàtils Intel
2010 2012 MeeGo disp. portàtils Intel
2012 actiu? Tizen disp. portàtils Samsung

Referències[modifica]

  1. ↑ «Project:Musl - Gentoo Wiki» (en anglès). Gentoo. [Consulta: 22 desembre 2022].
  2. ↑ Merino, Marcos. «Alpine Linux, una distribución Linux que no es 'GNU'… y tan minimalista que puede llegar a ocupar sólo 8 MB». Genbeta, 05-03-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
  3. ↑ «Musl-LFS» (en anglès). GitHub, 19-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
  4. ↑ «musl libc - Projects using musl» (en anglès). musl. [Consulta: 22 desembre 2022].
  5. ↑ «Void Linux Review: It's a Linux and BSD Hybrid» (en anglès americà). It's Foss, 05-05-2019. [Consulta: 22 desembre 2022].
  6. ↑ Prakash, Abhishek. «7 Best Rolling Release Linux Distributions for People Who Want the Latest and Greatest of Kernel and Software». It's FOSS, 22-12-2021. [Consulta: 30 gener 2023].
  7. ↑ Medina, Eduardo. «openSUSE Leap Micro 5.2, primera versión estable del sistema inmutable del camaleón - MuyLinux» (en castellà). Muy Linux, 24-05-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 Merino, Marcos. «Las seis distribuciones Linux más peculiares de 2020». Genbeta, 20-12-2020. [Consulta: 30 gener 2023].
  9. ↑ Medina, Eduardo. «Endless 5 usa más Flatpak y Wayland por defecto». Muy Linux, 09-02-2023. [Consulta: 13 febrer 2023].
  10. ↑ J.Pomeyrol. «Bedrock Linux, la 'metadistro' que quiere abarcarlo todo - MuyLinux». Muy Linux, 15-04-2019. [Consulta: 30 gener 2023].
  11. ↑ Nestor, Marius. «First Look at blendOS: A Blend of Arch Linux, Fedora Linux, and Ubuntu». 9to5linux, 26-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
  12. ↑ Álvarez, Eduardo. «Las tres distribuciones de Linux más seguras». Computer Hoy, 29-10-2016. [Consulta: 4 febrer 2023].
  13. ↑ «Programari lliure en català». Càtix. [Consulta: 16 gener 2021].
  14. ↑ «MataroConference» (en anglés). Ubuntu. [Consulta: 17 maig 2020].
  15. ↑ «Lubuntu». Des de la Mediterrània. [Consulta: 20 maig 2020].
  16. ↑ «Linkat». XTEC. [Consulta: 20 febrer 2021].

Enllaços relacionats amb les distribucions[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Distribució de programari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Distribució_de_programari&oldid=31311398»