Distribució de programari

Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.

Distribucions de GNU/Linux[modifica]

Història de les distribucions de GNU/Linux

Mandriva Linux és una distribució molt popular i fàcilment accessible per a novells.

Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del sistema operatiu són les més nombroses. N'hi ha més de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d'un disc floppy (1.44MB) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins diversos DVDs (més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribució amb molt poques restriccions.

Entre les distribucions GNU/Linux estrictament basades en programari lliure destaquen el projecte Debian, Gobuntu i Gentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntàriament la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure.

Altres distribucions GNU/Linux són desenvolupades i distribuïdes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritàriament en el suport tècnic, donat que gairebé la totalitat del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars com Red Hat, SuSE, Mandriva, Ubuntu.

A més de les distribucions instal·lables de GNU/Linux, també existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'instal·lació. Són les anomenades Live-CD

Knoppix (Basada en la Distribució Debian)
Mandrake Move (Basada en la Distribució Mandriva)

En aquest grup de Live-CDs podem trobar la Càtix (amb el suport, entre d'altres de l'ajuntament de Barcelona) i que inclou la majoria dels programes d'ús més freqüent traduïts al català.

La Generalitat de Catalunya per la seva part va impulsar la distribució Linkat

La Junta d'Extremadura també té una distribució pròpia en espanyol. Es diu Linex (Web del Linex) i està basada en el Debian.

La Generalitat Valenciana també ha creat una distribució anomenada LliureX, totalment en català i basada en Debian.

Distribucions de BSD[modifica]

Les distribucions que fan servir el nucli del sistema operatiu BSD (acrònim de Berkeley Software Distribution) es basen majoritàriament en programari de codi obert (amb llicències BSD) i moltes vegades només distribueixen programari lliure (amb llicències com la GPL) en cas de no tenir cap altra opció. Les més importants són:

FreeBSD, el més conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
OpenBSD, que té l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.

Llista de distribucions[modifica]

Llista ordenable de *distros*
A.	U.	Distro	Ús		ref.
1969		Unix		Dallas
1983	1997	System V	escriptori	Nova York
1982	1994	SunOS	servidor	Santa Clara
1992	actiu	Oracle Solaris	escriptori GNOME Shell	Redwood Shores
1977	1995	BSD	Unix	Berkeley
1993	actiu	NetBSD	diversos
1993	actiu	FreeBSD	div.
1996	actiu	OpenBSD	Xenocara…	Theo de Raadt
1992	1996	MCC Interim		Manchester
1992	2017	UnixWare	servidor	Univel
1993	actiu	Debian	diversos	Purdue
1998	2011	Mandriva Linux	escriptori KDE Plasma
2000	actiu	Red Hat	GNOME Shell	Raleigh
2002	actiu	Arch Linux	escriptori	Judd Vinet
2000	actiu	Knoppix	escriptori KDE	Klaus Knopper
2003	actiu	PCLinuxOS	escriptori KDE/MATE/Xfce	Bill Reynolds Texstar
2004	actiu	Ubuntu	escriptori Gnome	Canonical
2005	2010	Molinux	escriptori
2005	actiu	Kubuntu	escriptori KDE	Mataró	^[1]
2006	actiu	Xubuntu	escriptori Xfce
2006	actiu	Linux Mint	escriptori Cinnamon	Clément Lefèbvre
2007	2008	Gobuntu	escriptori GNOME	Canonical
	2010	Element OS	centre multimèdia
2008	actiu	Lubuntu	escriptori LXQt		^[2]
2005	actiu	LliureX	diversos	València
2010	2012	MeeGo	mòbil	Intel
2012	actiu	Raspberry Pi OS	Raspberry Pi	Fundació Raspberry Pi