Distribució de programari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.

Distribucions de GNU/Linux[modifica]

Història de les distribucions de GNU/Linux
Mandriva Linux és una distribució molt popular i fàcilment accessible per a novells.

Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del sistema operatiu són les més nombroses. N'hi ha més de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d'un disc floppy (1.44MB) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins diversos DVDs (més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribució amb molt poques restriccions.

Entre les distribucions GNU/Linux estrictament basades en programari lliure destaquen el projecte Debian, Gobuntu i Gentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntàriament la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure.

Altres distribucions GNU/Linux són desenvolupades i distribuïdes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritàriament en el suport tècnic, donat que gairebé la totalitat del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars com Red Hat, SuSE, Mandriva, Ubuntu.

A més de les distribucions instal·lables de GNU/Linux, també existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'instal·lació. Són les anomenades Live-CD

En aquest grup de Live-CDs podem trobar la Càtix (amb el suport, entre d'altres de l'ajuntament de Barcelona) i que inclou la majoria dels programes d'ús més freqüent traduïts al català.

La Generalitat de Catalunya per la seva part va impulsar la distribució Linkat

La Junta d'Extremadura també té una distribució pròpia en espanyol. Es diu Linex (Web del Linex) i està basada en el Debian.

La Generalitat Valenciana també ha creat una distribució anomenada LliureX, totalment en català i basada en Debian.

Distribucions de BSD[modifica]

Les distribucions que fan servir el nucli del sistema operatiu BSD (acrònim de Berkeley Software Distribution) es basen majoritàriament en programari de codi obert (amb llicències BSD) i moltes vegades només distribueixen programari lliure (amb llicències com la GPL) en cas de no tenir cap altra opció. Les més importants són:

  • FreeBSD, el més conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
  • NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
  • OpenBSD, que té l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.

Llista de distribucions[modifica]

Llista ordenable de distros (any d'aparició · última actualització · sistema base · nom · escriptoris · origen · enllaços)
A. U. Distro Ús ONU ref.
1969 Unix Flag of Texas.svg Dallas
1983 1997 System V escriptori Flag of New York.svg Nova York
1982 1994 SunOS servidor Flag of California.svg Santa Clara
1992 actiu Oracle Solaris escriptori GNOME Shell Flag of California.svg Redwood Shores
1977 1995 BSD Unix Flag of California.svg Berkeley
1993 actiu NetBSD diversos Flag of California.svg
1993 actiu FreeBSD div. Flag of California.svg
1996 actiu OpenBSD Xenocara Flag of Alberta.svg Theo de Raadt
1992 1996 MCC Interim Flag of England.svg Manchester
1992 2017 UnixWare servidor Flag of Utah.svg Univel
1993 actiu Debian diversos Flag of Indiana.svg Purdue
1998 2011 Mandriva Linux escriptori KDE Plasma Flag of France.svg Flag of Brazil.svg
2000 actiu Red Hat GNOME Shell Flag of North Carolina.svg Raleigh
2002 actiu Arch Linux escriptori Judd Vinet
2000 actiu Knoppix escriptori KDE Klaus Knopper
2003 actiu PCLinuxOS escriptori KDE/MATE/Xfce Bill Reynolds Texstar
2004 actiu Ubuntu escriptori Gnome Londres Canonical
2005 2010 Molinux escriptori Flag of Castile-La Mancha.svg
2005 actiu Kubuntu escriptori KDE Mataró Mataró [1]
2006 actiu Xubuntu escriptori Xfce
2006 actiu Linux Mint escriptori Cinnamon Clément Lefèbvre
2007 2008 Gobuntu escriptori GNOME Londres Canonical
2010 Element OS centre multimèdia
2008 actiu Lubuntu escriptori LXQt [2]
2005 actiu LliureX diversos Flag of the Valencian Community (2x3).svg València
2010 2012 MeeGo mòbil Flag of California.svg Intel
2012 actiu Raspberry Pi OS Raspberry Pi Flag of England.svg Fundació Raspberry Pi

Referències[modifica]

  1. «MataroConference» (en anglés). Ubuntu. [Consulta: 17 maig 2020].
  2. «Lubuntu». Des de la Mediterrània. [Consulta: 20 maig 2020].

Enllaços relacionats amb les distribucions[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Distribució de programari