Distribució de programari
Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.
Distribucions de GNU/Linux[modifica]
Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del sistema operatiu són les més nombroses. N'hi ha més de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d'un disc floppy (1.44MB) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins diversos DVDs (més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribució amb molt poques restriccions.
Entre les distribucions GNU/Linux estrictament basades en programari lliure destaquen el projecte Debian, Gobuntu i Gentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntàriament la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure.
Altres distribucions GNU/Linux són desenvolupades i distribuïdes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritàriament en el suport tècnic, donat que gairebé la totalitat del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars com Red Hat, SuSE, Mandriva, Ubuntu.
A més de les distribucions instal·lables de GNU/Linux, també existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'instal·lació. Són les anomenades Live-CD
- Knoppix (Basada en la Distribució Debian)
- Mandrake Move (Basada en la Distribució Mandriva)
En aquest grup de Live-CDs podem trobar la Càtix (amb el suport, entre d'altres de l'ajuntament de Barcelona) i que inclou la majoria dels programes d'ús més freqüent traduïts al català.
La Generalitat de Catalunya per la seva part va impulsar la distribució Linkat
La Junta d'Extremadura també té una distribució pròpia en espanyol. Es diu Linex (Web del Linex) i està basada en el Debian.
La Generalitat Valenciana també ha creat una distribució anomenada LliureX, totalment en català i basada en Debian.
Distribucions de BSD[modifica]
Les distribucions que fan servir el nucli del sistema operatiu BSD (acrònim de Berkeley Software Distribution) es basen majoritàriament en programari de codi obert (amb llicències BSD) i moltes vegades només distribueixen programari lliure (amb llicències com la GPL) en cas de no tenir cap altra opció. Les més importants són:
- FreeBSD, el més conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
- NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
- OpenBSD, que té l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.
Llista de distribucions[modifica]
| A. | U. | Distro | Ús |  |
ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 1969 | Unix |  Dallas |
|||
| 1983 | 1997 | System V | escriptori |  Nova York |
|
| 1982 | 1994 | SunOS | servidor |  Santa Clara
| |
| 1992 | actiu | Oracle Solaris | escriptori GNOME Shell | Redwood Shores
| |
| 1977 | 1995 | BSD | Unix | Berkeley |
|
| BSD | |||||
| 1993 | actiu | NetBSD | diversos |
| |
| 1993 | actiu | FreeBSD | div. |
| |
| 2006 | 2018 | PC-BSD / TrueOS | escriptori Lumina |
| |
| 1996 | actiu | OpenBSD | Xenocara… |  Theo de Raadt
| |
| 2004 | actiu | DragonFly BSD | shell d'Unix | Matthew Dillon |
|
| 1992 | 1996 | MCC Interim |  Manchester
| ||
| 1992 | 2017 | UnixWare | servidor |  Univel
| |
| Debian | |||||
| 1993 | actiu | Debian | diversos |  Purdue |
|
| 1998 | 2011 | Mandriva Linux | escriptori KDE Plasma |  
| |
| 2000 | actiu | Red Hat | GNOME Shell |  Raleigh |
|
| 2003 | actiu | Fedora | diversos | The Fedora Project | |
| 2002 | actiu | Arch Linux | escriptori | Judd Vinet | |
| 2010 | actiu | Chakra project | escriptori KDE | ||
| 2002 | 2014 | Lunar Linux | escriptori | Kyle Sallee | |
| 2000 | actiu | Knoppix | escriptori KDE | Klaus Knopper | |
| 2003 | actiu | PCLinuxOS | escriptori KDE/MATE/Xfce | Bill Reynolds Texstar | |
| 2013 | actiu | SteamOS | gaming GNOME | Valve | |
| 2015 | actiu | BunsenLabs | Openbox | ||
| Ubuntu | |||||
| 2004 | actiu | Ubuntu | escriptori Gnome |  Canonical
| |
| 2005 | actiu | Kubuntu | escriptori KDE |  Mataró |
[1] |
| 2006 | actiu | Xubuntu | escriptori Xfce | ||
| 2005 | actiu | LliureX | diversos |  València
| |
| 2007 | 2008 | Gobuntu | escriptori GNOME | Canonical
| |
| 2008 | actiu | Lubuntu | escriptori LXQt | [2] | |
| 2005 | 2010 | Molinux | escriptori | 
| |
| 2011 | actiu | elementary OS | escriptori Pantheon | ||
| Mint | |||||
| 2006 | actiu | Linux Mint | escriptori Cinnamon | Clément Lefèbvre | |
| 2004 | 2014 | Guadalinex | escriptori Cinnamon |  Junta d'Andalusia |
|
| 2010 | Element OS | centre multimèdia | |||
| 2010 | 2012 | MeeGo | mòbil | Intel
| |
| 2012 | actiu | Raspberry Pi OS | Raspberry Pi | Fundació Raspberry Pi
|
Mandriva
Referències[modifica]
- ↑ «MataroConference» (en anglés). Ubuntu. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Lubuntu». Des de la Mediterrània. [Consulta: 20 maig 2020].
Enllaços relacionats amb les distribucions[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Distribució de programari |
