Districte de Bandarban

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaDistricte de Bandarban
বান্দরবান জেলা

Localització
Bangladesh Bandarban District.png
21° 48′ N, 92° 24′ E / 21.8°N,92.4°E / 21.8; 92.4
País Bangla Desh
Divisió Divisió de Chittagong
Entitats de població
Capital Q4077243
Conté
Geografia
Limita amb
Indicatius
Fus horari UTC+06:00
ISO 3166-2 BD-01
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Nilgiri, Bandarban

El districte de Bandarban (bengalí বান্দরবান) és una divisió administrativa del sud-est de Bangla Desh dins la divisió de Chittagong als Chittagong Hill Tracts. Bandarban vol dir la presa dels monos, i el districte és conegut també localemt com Arvumi i especialment com a cercle Bomong (o de vegades Bohmong). La població de Bandarban és la residència del raja bomong (actualment Aung Shwe Prue Chowdhury, de la tribu marma) i capital del districte de Bandarban.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La superfície és de 4.479 km² i la població de 292.900 habitants. El districte inclou els tres cims més alts de Bangla Desh: Tahjindong (1.280 metres), Mowdok Mual (1.052 metres) i Keokradong (1.230 metres), i també el llac Raikhiang, el més alt del país; altres llocs a destacar són el pic Chumbuk, el pic Saka Haphong (1.081 metres) i el llac Boga

Boga Lake, Bandarban

Administrativament està dividit en set upaziles:

  • Bandarban Sadar
  • Thanchi
  • Lama
  • Naikhongchhari
  • Ali Kadam
  • Rowangchhari
  • Ruma

El riu principal és el Sangu o Sangpo o Shankha, l'únic riu important nascut dins a Bangla Desh; altres són el Matamuhuri i el Bakkhali. Les muntanyes principals són les de Meranja, Wailatong, Tambang i Politai. Hi ha diversos temples budistes

Balaghata Buddhist Temple
Mapa del districte

Història[modifica | modifica el codi]

Al segle XV el rei d'Arakan va conquerir la regió de Chittagong; després de la victòria del rei d'Arakan sobre el rei de Pegu el 1599, el rei vencedor Mong Raja Gree va crear el cercle de Bohmong Htaung (Cercle Bomong, htaung = cercle). La zona estava en part poblada d'arakanesos que van agafar el nom, en la seva llengua, de Marma (plural: marmes) pronunciació arcaica de Myanmar. El 1614, el rei Mong Kha Maung d'Arakan, va nomenar al príncep de Pegu, Maung Saw Pru, com a governador of Chittagong, i aquest el 1620 va rebutjar l'atac portuguès amb gran valentia; en recompensa va rebre el títol de bohmong raja. En temps del bohmong raja Hari Gneo el 1710, el rei d'Arakan Canda Wizaya va reconquerir Chittagong als mogols amb el suport d'Hari Gneo que en recompensa va rebre el títol de Bohmong Gree que vol dir comandant en cap.

Va quedar sota domini britànic nominal dins el districte de Chittagong (1760) però estava de fet sense govern. El 1860 els Chittagong Hill Tracts foren separats i constituïts en territori separat sota un superintendent; el 1867 es van ampliar les facultats del superintendent que fou designat llavors com submissionat de les Comarques Muntanyoses (Hill Tracts). El territori fou la base de les campanyes contra els Lushai fins al 1891; el 1890 la "Raide of Frontier Tribes Act -22" fou aprovada i establia la creació del districte de Chittagong Hill Tracts, però després fou rebaixat a subdivisió a càrrec d'un subcomissionat supeditat al comissionat de la divisió (1892) situació confirmada el 1897. El 1900 les Chittagong Hill Tracts Regulations 1900 establia l'administració de les comarques muntanyoses, reconeixent a les tribus i als seus caps tradicionals dins de tres cercles, dirigits per rages assistits per caps de mouza i karbaris (caps de poble); el rei dels bomongs fou designat raja del cercle Bomong, equivalent al modern districte de Bandarban. L'agost de 1947 durant uns dies la bandera de Birmània va ser hissada per les tribus, però finalment el territori va quedar annexionat al Pakistan. El 1971 durant la guerra d'alliberament de Bangla Desh, els caps tribals van ser lleials a Pakistan encara que a nivell de caps de mouza i poble gran part era favorable a la independència. La política encaminada a canviar la demografia de la regió per fer-la de majoria bengalina va provocar la revolta armada dels Shanti Bahini (1986-1997). L'acord de pau 2 de desembre de 1997 no s'ha implementat de manera satisfactòria.

Ethnografia[modifica | modifica el codi]

Quinze minories viuen al districte a més dels bengalins: marma (o maghs), mru (murongs), tanchangya o tenchungya, bawm, khyang, tripuris, mizos (o lushei), khumi, chak, kukis, chakmes, rakhines o arakanesos, reangs (o riyang), uchoi o usui i pankhos. Per religions el 47,5% eren musulmans, el 38% budistes, el 7% cristians, el 3,5% hindús i altres el 3,5%

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Lonely Planet Bangladesh (Lonely Planet Bangladesh) per Richard Plunkett, et al.
  • Identity Politics in Central Asia and the Muslim World (Library of International Relations *Vol. 13) per Willem van Schendel (Editor), Erik J. Zurcher (Editor)
  • Deforestation, Environment, and Sustainable Development: A Comparative Analysis per Dhirendra K. Vajpeyi (Editor)
  • Minorities, Peoples And Self-determination: Essays In Honour Of Patrick Thornberry per Nazila Ghanea (Editor)
  • Mru: Hill People on the Border of Bangladesh per Claus-Dieter Brauns, et al.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Bandarban Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 21° 48′ N, 92° 24′ E / 21.800°N,92.400°E / 21.800; 92.400