Districte de Skardu
 Districte de Skardu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Territori reivindicat per | Índia | ||||
| Estat | Pakistan | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gilgit-Baltistan | ||||
| Divisions | Baltistan Division (en)  | ||||
| Capital | Skardo | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 15.000 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1r juliol 1970 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
El districte de Skardu (en urdú: ضلع سکردو) és un dels 14 districtes del territori administrat pel Pakistan, a Gilgit-Baltistan.[1] El districte de Skardu limita a l'est amb el districte de Ghanche, al sud amb el districte de Kharmang, a l'oest amb el districte d'Astore i al nord-oest amb el districte de Rondu. La seu del districte és la ciutat de Skardu, que també és la seu de la divisió.
Geografia[modifica]
El cim més alt del districte de Skardu és el K2 (8.611 msnm), que és el cim més alt del Pakistan i el segon cim més alt del món. El Baltoro Muztagh, una serralada secundària del Karakoram, que inclou el K2 (8.611 m), el Broad Peak (8.047 m), el Gasherbrum (8.000+ m) i el Masherbrum (7.821 m), es troben en aquest districte. Askole és l'últim assentament del districte per a tots els viatges a Concòrdia (la confluència de la glacera Baltoro i la glacera de Godwin-Austen).
L'altiplà Deosai, segon altiplà més alt del món, després de l'altiplà del Tibet forma part del Parc Nacional de Deosai i és compartit amb el districte d'Astore.[2]
Les principals poblacions del districte de Skardu són: Hussainabad Skardu, Mehdiabad, Parkutta, Rondu Valley, Satpara, Sermik i Skardu.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Skardu |
- ↑ Hussain, Zakir. «Geo-Strategic Significance of Gilgit Baltistan: Political, Economic and Security Interests of Pakistan, India and China (1947-2013)». University of the Punjab, Lahore, 2018.
- ↑ Öztürk, Münir; Hakeem, Khalid Rehman; Faridah-Hanum, I. [et al.].. Climate Change Impacts on High-Altitude Ecosystems (en anglès). Springer, 2015-05-05, p. 456. ISBN 9783319128597.