Disturbis del Tibet de 2008

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentDisturbis del Tibet de 2008
2008 China's Tyranny Violence Against Tibetan People and Monks after March Uprising 中國在三月起義抗暴後以極權武力控制西藏-圖博人民與僧侶.jpg
Tipus temporada esportiva i rebel·lió
Data 10 març 2008 –
Lloc Tibet
Modifica dades a Wikidata

Els disturbis del Tibet de 2008 foren una serie de protestes, manifestacions i túmuls violents que van començar el 10 de març a la capital Lhasa, es van estendre a d'altres monestirs i zones tibetanes inclosa la Regió Autònoma del Tibet, i que van provocar la mort de 18 civils i 382 ferits segons fons oficials xinesses,[1] o 80 monjos morts[2] i un total de 209 víctimes mortals durant els dies de les manifestacions a les zones poblades del Tibet, segons el govern tibetà a l'exili.[3]

El que va començar originalment el Dia de l'aixecament tibetà —dia del 49 aniversari de l'aixecament tibetà de 1959 contra el domini xinès— i pocs mesos abans dels Jocs Olímpics de Beijing de l'any 2008, amb manifestacions pacífiques dels monjos budistes que exigeixen l'alliberament dels seus companys monjos empresonats a l'octubre de 2007, es van transformar en protestes violentes, reclams per la independència, incendis, saquejos i violència ètnica sobre els han i hui el 14 de març.[4][5] La policia va intervenir per evitar que el conflicte augmentés encara més; al mateix temps però, en resposta, varen sorgir arreu de ciutats d'Amèrica del Nord i Europa, protestes que majoritàriament donaven suport als tibetans, i foren atacades 18 ambaixades i consultats xinesos.[6]

Segons l'administració xinesa que governava el Tibet, els disturbis varen ser motivats pel separatisme i organitzats pel Dalai Lama,[7] que va negar l'acusació i va dir que la situació va ser causada pel gran malestar que hi havia al Tibet.[nota 1][8] Durant els alderulls, les autoritats xineses van prohibir que els mitjans de comunicació estrangers i Hong Kong accedissin i informessin sobre els esdeveniments i els mitjans locals inicialment van minimitzar-los.[9] Només James Miles, un corresponsal de The Economist que es trobava a la zona de viatge va obtenir l'aprovació per quedar-se una setmana que va coincidir amb l'escalada del conflicte i,[10] segons el qual, la resposta policial antidisturbis xinesa fou temerària[11] i es «tractava principalment d'una erupció de l'odi ètnic».[12] El 19 de març l'exèrcit xinès va enviar milers d'efectius a Lhasa per mantenir el control de la província alhora que tancà qualsevol mena d'accés a la comunitat autònoma del Tibet (fou parcialment oberta de nou el 26 de juny),[13] i el 21 de març, la presidenta de la Cambra de representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, des de Dharamsala al nord de l'Índia, va instar la comunitat internacional a denunciar el que va qualificar com la «opressió» xinesa al Tibet.[14]

Notes i referències[modifica]

  1. Des de 1951 el Tibet formalment ha estat una regió autònoma de la República Popular de la Xina. Tot i ser reconeguda per la majoria dels països i les Nacions Unides, la legitimitat de la sobirania xinesa ha estat qüestionada pels defensors de la independència del Tibet.
  1. «China's Forbidden Zones» p. 32–33.
  2. «Dalai Lama: China causing 'cultural genocide'». CNN, 16-03-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].
  3. «Tibet exile says 209 died in anti-China protests». Reuters, 20-06-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].
  4. «Tibetan riots spread outside region». New York Times, 16-03-2008.
  5. «Fire on the roof of the world». The Economist, 14-03-2008.
  6. «Tibetan separatists attack Chinese embassy in Washington(04/02/08)». Chinese Embassy in the United States, 02-04-2008.
  7. VOA (Arxiu 1 de juny 2009
  8. «Dalai Lama Calls Again For Crackdown Probe»
  9. «HK journalists thrown out of Tibet». The Standard, 18-03-2008.
  10. «Monks on the march». The Economist, 13-03-2008.
  11. «Transcript: James Miles interview on Tibet». CNN, 20-03-2008.
  12. «Fire on the roof of the world». The Economist, 14-03-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].
  13. «Six mois après l’ouverture des J.O. de Pékin : la répression continue, mais la presse et les dissidents résistent». Reporters sense Fronteres. [Consulta: 16 desembre 2017].
  14. «Tibet: Pelosi critica a China». BBC, 21-03-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disturbis del Tibet de 2008 Modifica l'enllaç a Wikidata