Disturbis del Tibet de 2008

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentDisturbis del Tibet de 2008
Arrested Monks and lay Tibetans in 2008 遭逮捕藏族僧侶與平民.jpg
Tipus temporada esportiva i rebel·lió
Data 2008
Lloc Tibet
Modifica les dades a Wikidata

Els disturbis del Tibet de 2008 foren una serie de protestes, manifestacions i túmuls violents que van començar el 10 de març a la capital Lhasa, es van estendre a d'altres monestirs i zones tibetanes inclosa la Regió Autònoma del Tibet, i que van provocar la mort de 18 civils i 382 ferits segons fons oficials xinesses,[1] o 80 monjos morts[2] i un total de 209 víctimes mortals durant els dies de les manifestacions a les zones poblades del Tibet, segons el govern tibetà a l'exili.[3]

El que va començar originalment el Dia de l'aixecament tibetà —dia del 49 aniversari de l'aixecament tibetà de 1959 contra el domini xinès— i pocs mesos abans dels Jocs Olímpics de Beijing de l'any 2008, amb manifestacions pacífiques dels monjos budistes que exigeixen l'alliberament dels seus companys monjos empresonats a l'octubre de 2007, es van transformar en protestes violentes, reclams per la independència, incendis, saquejos i violència ètnica sobre els han i hui el 14 de març.[4][5] La policia va intervenir per evitar que el conflicte augmentés encara més; al mateix temps però, en resposta, varen sorgir arreu de ciutats d'Amèrica del Nord i Europa, protestes que majoritàriament donaven suport als tibetans, i foren atacades 18 ambaixades i consultats xinesos.[6]

Segons l'administració xinesa que governava el Tibet, els disturbis varen ser motivats pel separatisme i organitzats pel Dalai Lama,[7] que va negar l'acusació i va dir que la situació va ser causada pel gran malestar que hi havia al Tibet.[nota 1][8] Durant els alderulls, les autoritats xineses van prohibir que els mitjans de comunicació estrangers i Hong Kong accedissin i informessin sobre els esdeveniments i els mitjans locals inicialment van minimitzar-los.[9] Només James Miles, un corresponsal de The Economist que es trobava a la zona de viatge va obtenir l'aprovació per quedar-se una setmana que va coincidir amb l'escalada del conflicte i,[10] segons el qual, la resposta policial antidisturbis xinesa fou temerària[11] i es «tractava principalment d'una erupció de l'odi ètnic».[12] El 19 de març l'exèrcit xinès va enviar milers d'efectius a Lhasa per mantenir el control de la província alhora que tancà qualsevol mena d'accés a la comunitat autònoma del Tibet (fou parcialment oberta de nou el 26 de juny),[13] i el 21 de març, la presidenta de la Cambra de representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, des de Dharamsala al nord de l'Índia, va instar la comunitat internacional a denunciar el que va qualificar com la «opressió» xinesa al Tibet.[14]

Notes i referències[modifica]

  1. Des de 1951 el Tibet formalment ha estat una regió autònoma de la República Popular de la Xina. Tot i ser reconeguda per la majoria dels països i les Nacions Unides, la legitimitat de la sobirania xinesa ha estat qüestionada pels defensors de la independència del Tibet.
  1. «China's Forbidden Zones» p. 32–33.
  2. «Dalai Lama: China causing 'cultural genocide'». CNN, 16-03-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].
  3. «Tibet exile says 209 died in anti-China protests». Reuters, 20-06-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].
  4. «Tibetan riots spread outside region». New York Times, 16-03-2008.
  5. «Fire on the roof of the world». The Economist, 14-03-2008.
  6. «Tibetan separatists attack Chinese embassy in Washington(04/02/08)». Chinese Embassy in the United States, 02-04-2008.
  7. VOA (Arxiu 1 de juny 2009
  8. «Dalai Lama Calls Again For Crackdown Probe»
  9. «HK journalists thrown out of Tibet». The Standard, 18-03-2008.
  10. «Monks on the march». The Economist, 13-03-2008.
  11. «Transcript: James Miles interview on Tibet». CNN, 20-03-2008.
  12. «Fire on the roof of the world». The Economist, 14-03-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].
  13. «Six mois après l’ouverture des J.O. de Pékin : la répression continue, mais la presse et les dissidents résistent». Reporters sense Fronteres. [Consulta: 16 desembre 2017].
  14. «Tibet: Pelosi critica a China». BBC, 21-03-2008 [Consulta: 16 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disturbis del Tibet de 2008 Modifica l'enllaç a Wikidata