Diverticulitis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaDiverticulitis
Diverticula, sigmoid colon.jpg
Segment del còlon en el qual s'observa la diverticulitis.
Tipus Malaltia intestinal i Diverticular disease
Especialitat General surgery
Medicació Escopolamina
Classificació
CIM-10 K57
CIM-9 562
ICPC2 D92
Recursos externs
DiseasesDB 3876
MedlinePlus 000257
eMedicine med/578
MeSH D004238
UMLS CUI C0012813
DOID DOID:7475
Modifica dades a Wikidata

La diverticulitis, en medicina, fa referència a la inflamació dels diverticles de l'intestí. Els diverticles són les bosses que es formen a la part interna de l'intestí. Generalment, es troben a l'intestí gruixut. El concepte diverticulitis s'ha de diferenciar de la diverticulosi:[1] la diverticulosi fa referència a la presència dels diverticles a l'íntestí i la diverticulitis fa referència a la inflamació i, sovint, infecció d'aquests.[2]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

La diverticulitis incrementa la seva prevalença amb l'edat. Aproximadament el 50% de les persones diagnosticades de diverticulitis tenen una edat superior als 80 anys. Aquesta edat la seva prevalença és d'un 65%. A 40 anys, edat excepcional d'aparició de la diverticulitis, la seva prevalença és de només un 5% de la població.[3]

Pel que fa al predomini entre gèneres, en edats primerenques el predomini és masculí i en edats ja avançades és en el femení. Entre el 15% i el 25% de persones diagnosticades de diverticulosi desenvoluparan diverticulitis al llarg de la vida.[3]

Etiologia[modifica | modifica el codi]

L'etiologia de les malalties diverticulars, dins les quals hi trobem la diverticulitis, no estan clarament definides. Es parla de la dieta. Les persones que tenen una dieta pobre en fibra tenen més possibilitats de desencadenar aquesta patologia. La manca de fibra provoca un increment de la pressió de la zona del còlon i això desencadena la formació de les bosses o sacs amb posterior inflamació i, a vegades, infecció.[4]

Simptomatologia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la simptomatologia cal diferenciar entre la diverticulosi i la diverticulitis. En primer lloc, la diverticulosi sol ser assimptomàtica, pot presentar algun còlic esporàdic, distensió abdominal, entre altres. Per altra banda, la diverticulitis, la inflamació i infecció dels diverticles si porta associada una simptomatologia.[5]

Els símptomes que pot presentar la persona són: febre, escalfreds, nàusees i vòmits, pèrdua de la gana, dolor a zona inferior esquerra abdominal, entre altres.[6]

Definició Símptomes
Diverticulosi Diverticles a l'intestí Generalment, assimptomàtica. Pot presentar: còlics, distensió abdominal
Diverticulitis Diverticles inflamats a l'intestí Febre, dolor, nàusees, vòmits,diarrea, escalfreds, malestar general, entre altres.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Es basa en una anamnesi, on caldrà posar èmfasi en antecedents familiars, anamnesi sobre la seva dieta, estat de salut, presència de nàusees i vòmits, entre altres.

Tot seguit, es farà una bona exploració física per detectar signes associats: febre, dolor a palpació, entre els altres esmentats.

Proves de laboratori[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a les proves de laboratori es pot dur a terme una anàlisi de sang per observar la presència d'infecció o no mitjançant el glòbuls blancs com els leucòcits. A més a més, també es pot fer un coprocultiu, és a dir, analitzar la femta, per observar la presència o no de sang en femta oculta.[1]

Proves complementàries[modifica | modifica el codi]

Altres proves que es poden dur a terme per arribar a diagnosticar la diverticulitis són: Tomografia Axial Computeritzada (TAC),[7] examen manual del recte i radiografia abdominal. El TAC permet, mitjançant raig X, l'observació de tota la zona abdominal.[8] El tracte rectal permet detectar la presència de sang o el dolor a tacte. Finalment, la radiografia abdominal ens permetrà observar, mitjançant l' introducció d'un líquid anomenat Bari, la presència de diverticles i la seva inflamació.[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament de la diverticulitis es basa en la simptomatologia i en la gravetat de la diverticulitis. Dins del propi tractament poden distingir el farmacològic i el no farmacològic.[9]

Tractament no farmacològic[modifica | modifica el codi]

Aquesta vessant del tractament té l'objectiu de controlar la simptomatologia mitjançant activitats no farmacològiques. Per exemplificar, per controlar el dolor es recomana repòs al llit i la utilització d'algun coixí tèrmic per aplicar a la zona adolorida. Pel que fa a les nàusees i els vòmits caldrà per una dieta progressiva iniciant tolerància de líquids durant 2-3 dies segons cada cas.[1]

Hi ha tota una sèrie d'aliments que poden empitjorar la simptomatologia. Aquest s'han d'evitar durant tot el procés de la malaltia i, posteriorment, un cop eradicada la infecció cal incrementar el consum de fibra. Els aliments que s'han d'evitar són: blat de moro, pèsols, fesolets, nous, fruita seca, tomàquets, maduixes, pela de fruites i verdures, entre altres.[9]

Tractament farmacològic[modifica | modifica el codi]

El tractament farmacològic pot abraçar analgèsics i antibiòtics per tractar el dolor i la infecció. Alguns estudis han demostrat científicament que l'amoxicil·lina-clavulànic oral o endovenós és efectiu en el tractament de la diverticulitis aguda no complicada. Aquest antibiòtic és efectiu i segur.[10]

Altres antibiòtics que també es poden utilitzar en la diverticulitis són els de la taula inferior.[11]

Antibiòtic Dosi
Amoxicil·lina-clavulànic 875/125 mg VIA ORAL
Ampicilina 3g ev c/6 hores
Meropenem 1 g ev c/8 hores
Piperacillin-tazobactam 4,5 g ev c/6 hores
Imipenem 500 mg ev c/6 hores

Factors de risc[modifica | modifica el codi]

Hi ha tota una sèrie de factors que poden incrementar el risc de desencadenar diverticulitis. Aquests són: ingesta excessiva de carn vermella i dietes pobres en fibra. Una dieta pobra en fibra pot afavorir l'aparició del restrenyiment i, en conseqüència, incrementar la pressió de l'intestí. Aquesta pressió pot desencadenar la inflamació dels diverticles.[6]

Complicacions[modifica | modifica el codi]

Com en tota patologia, si no es realitza un bon diagnòstic i un inici del tractament adequat poden aparèixer complicacions. En la diverticulitis les possibles complicacions són: abscés de la zona per acumulació de pus, estenosi del còlon, perforació del còlon i formació d'una fístula, és a dir, connexió entre dues cavitats.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diverticulitis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Diverticulitis» (en anglès). MedlinePlus, 15-05-2014. [Consulta: 6 novembre 2015].
  2. «Diverticulosis and diverticulitis» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 6 novembre 2015].
  3. 3,0 3,1 Paredes, Alejandro «Enfermedad Diverticular». Medicina interna: Gastroenterología.
  4. «Diverticulosis y Diverticulitis» (en castellà). International Foundation for functional Gastrointestinal Disorders. [Consulta: 7 novembre 2015].
  5. «Diverticulitis Symptoms» (en anglès). Mayo Clínics. [Consulta: 6 novembre 2015].
  6. 6,0 6,1 «Understanding Diverticulosis and Diverticulitis» (en anglès). NIH MedlinePlus. [Consulta: 6 novembre 2015].
  7. Destigter, Kristen «Imaging Update: Acute Colonic Diverticulitis». Clin Colon Rectal Sur, 2009.
  8. «Abdominal CT scan» (en anglès). MedlinePlus, 22-10-2014. [Consulta: 7 novembre 2015].
  9. 9,0 9,1 «Diverticulitis» (en anglès). University of Maryland Medical Center. [Consulta: 11 novembre 2015].
  10. Balsach, A; Ribas, Y «Estudi prospectiu randomitzat sobre l'eficàcia de l'amoxicil·lina clavulànic en la diverticulitis aguda no complicada». Hospital de Terrassa, 2011.
  11. Poynter, Jeff «Choice of Antibiotics in Diverticulitis». University of Michigan Medical School.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]