Dives (riu)
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 250 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Cantó d'Exmes (França), Orne (França) i Districte d'Argentan (França) | |||
| Lloc |  Normandia  França | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calvados (França) | |||
| Lloc | Canal de la Mànega | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Dives | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 104,6 ( ) km | |||
| Travessa | Departaments de l'Orne i Calvados | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.573 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 3.510 m3/s (Le Mesnil-Mauger[1]) | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | SMBD o Syndicat Mixte du Bassin de la Dives[2] | |||
El Dives, escrit tradicionalment Dive a la seva part de l'Orne[3], és un riu costaner normand, que neix al departament de l'Orne i travessa el de Calvados, durant 105 km[4][5], abans de desembocar al Canal de la Mànega.
Etimologia
[modifica]El Dives, així com diversos rius del mateix nom, prové d'un antic terme celta Dēuā "déu, diví", testimoniat en la forma Diva el 1015-1026, i per tant originalment serien aigües "divines", "sagrades".[6]
Geografia
[modifica]
El Dives neix a Gouffern-en-Auge, a l'Orne, a l'est del bosc de Gouffern, després el seu curs pren una direcció nord-oest abans de girar cap al nord. El petit riu flueix pels municipis de Saint-Pierre-en-Auge, Mézidon Vallée d'Auge, rep l'Oudon i el Vie per la dreta , el Laizon per l'esquerra , després el Muance de nou per la dreta i desemboca al Canal de la Mànega entre Cabourg i Dives-sur-Mer (al departament de Calvados) després d'assecar una gran zona de maresmes, anomenada maresma de Dives.
A l'alçada de Cabourg, el Dives rep, a la riba esquerra, el Divette, un petit riu que també drena els aiguamolls esmentats anteriorment.
Departaments i municipis creuats
[modifica]- Orne : Gouffern en Auge, Saint-Lambert-sur-Dive, Neauphe-sur-Dive, Tournai-sur-Dive, Trun, Coulonces, Guêprei, Fontaine-les-Bassets, Ommoy, Merri
- Calvados : Crocy, Beaumais, Morteaux-Coulibœuf, Vicques, Bernières-d'Ailly, Jort, Vendeuvre, Saint-Pierre-en-Auge, Mézidon Vallée d'Auge, Belle Vie en Auge, Méry-Bissières-en-Auge, Cléville, Hotot-en-Auge, Saint-Ouen-du-Mesnil-Oger, Saint-Pierre-du-Jonquet, Saint-Samson, Troarn, Basseneville, Bavent, Goustranville, Brucourt, Varaville, Périers-en-Auge, Dives-sur-Mer, Cabourg.
Conca hidrogràfica
[modifica]La conca del Dives ocupa principalment la part centre-oriental del departament de Calvados, així com part de la part nord del departament de l'Orne, i s'estén entre les conques de l'Orne a l'oest i al sud i la de la Touques a l'est. La desembocadura es troba al nord d'aquesta conca.
Òrgan de gestió
[modifica]L'òrgan gestor és el SMBD o Syndicat Mixte du Bassin de la Dives, situat a Saint-Pierre-en-Auge[2]
Afluents
[modifica]El principal afluent és el Vie, a la riba dreta, de 66,9 km de llargada[7], que desemboca a Biéville-Quétiéville. La seva conca, drenada en particular pels seus afluents, els dos Viette (dos rius del mateix nom), el Monne i l'Algot, ocupa una zona al sud-oest de la del Dives. El Vie flueix per les ciutats de Vimoutiers i Livarot.
Tres altres afluents superen els 20 quilòmetres. El segon afluent per la seva longitud és el Laizon (riba esquerra), de 38,9 km[8] que conflueix a Cléville, creuant l'est de la plana de Caen fins a l'oest de la conca. L'Oudon (riba dreta), de 26,2 km[9], ocupa una posició central i conflueix entre Bretteville-sur-Dives i Ouville-la-Bien-Tournée a Saint-Pierre-en-Auge. L'Ante (riba esquerra), de 20,5 km de llargada[10], rega Falaise i conflueix a Morteaux-Coulibœuf.
Els altres afluents principals són, des de la font fins a la desembocadura: el Barges (riba esquerra), 11,9 km[11] a Omméel , el Filaine (riba esquerra), 13 km[12] a Crocy, el Trainefeuille (riba esquerra), 13,8 km[13] a Beaumais, el Dorette (riba dreta), 16,2 km[14] a Hotot-en-Auge, el Muance (riba esquerra), 19 km a Bures-sur-Dives , l'Ancre (riba dreta), 16,8 km[15] a Brucourt i el Divette (riba esquerra), 15,3 km[16] a Cabourg.
Hidrologia
[modifica]Com els altres rius costaners normands, el Dives es caracteritza per un règim de pluges oceàniques marcat per nivells baixos d'aigua molt pronunciats a l'estiu.[17]
El cabal mitjà és de 3.510m3/s.[1]
Història
[modifica]A principis de l'Edat Mitjana, la recol·lecció de sabló, una sorra plena de sal de la qual s'extreia la salmorra comprimint-la i després escalfant-la, es practicava als aiguamolls del Dives.[18].
Va ser a l'estuari de Dives que Harold el Danès, instal·lat a Cherbourg amb els seus drakkars per William Longsword, cridat pels comtes de Cotentin, va reunir les tropes de Cotentin i els ducs Richard i Hug.[19].
Va ser també a l'estuari que Guillem de Normandia va reunir, el 1066, una flota de 600 vaixells per envair Anglaterra. Aquesta flota s'uniria a la badia de Saint-Valery-sur-Somme, des d'on partiria per desembarcar a la badia de Pevensey el 28 de setembre.
Mostres preses el 2019 per l'ONG Surfrider van revelar la presència de microplàstics al riu.[20]
Medi ambient: els aiguamolls de Dives
[modifica]
Aigües avall de Mézidon, la vall de Dives s'eixampla al peu de la costa d'Auge (vessant que marca el límit entre el Pais d'Auge i la plana de Caen) i, en trobar-se amb un terreny argilós, esdevé una vasta zona de maresmes que es pot dividir en dues zones principals[21] :
- al sud, l'antic pantà de Corbon (que cobreix els territoris dels municipis de Corbon, Hotot-en-Auge, abans Le Ham, i Cléville) es va desenvolupar a partir del segle xvi i avui presenta l'aspecte de prats humits, terres de cria, on serpentegen el Dives i el Vie[21] ;
- Al nord-oest, la maresma de Troarn representa la veritable zona de les maresmes de Dives.[22] Entre aquest municipi i el Canal de la Mànega s'estén una superfície de més de 10.000 hectàrees, mal drenada per una complexa xarxa de canals. Durant l'hivern, les maresmes se submergeixen i es tornen blanques segons una expressió local; aquest fenomen de submersió és molt beneficiós per als sòls que així queden fertilitzats i aptes per a la ramaderia.[22] Durant gairebé 800 anys, aquesta zona ha estat drenada i desenvolupada primer pels monjos de l'abadia de Saint-Martin de Troarn, [23] fundada al segle xi, i després per l'autoritat reial, en la persona de l'intendent de la generalitat de Caen al segle xvii, que va fer excavar nombrosos canals de drenatge segons el model holandès.[22]
Una pròspera regió ramadera, les maresmes de Dives també constitueixen un entorn natural molt ric. L'avifauna està representada per nombroses espècies sedentàries o migratòries comunes com la trenca i el bitxac rogenc, però també per espècies més rares a la regió com la cigonya blanca, el mussol emigrant o l'arpellot de marjal.[22] Molts rosegadors hi han establert el seu hàbitat, com la rata mesquera, el coipú, així com els seus depredadors de la família dels mustèlids : la fagina, la mostela i l'ermini.[24]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Synthèse de la Banque Hydro - La Dives au Mesnil-Mauger (I2051040)». Banque Hydro - Ministère de l'Écologie. [Consulta: 13 juny 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Syndicat Mixte du Bassin de la Dives - le territoire». smbd.fr. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Voir le panneau du pont de Chambois, sur Google Street View. Cette graphie est également conservée dans les toponymes Neauphe-sur-Dive, Saint-Lambert-sur-Dive et Tournai-sur-Dive.
- ↑ «Fiche cours d'eau - La Dives (I1--0200) [archive »]». eaufrance. [Consulta: 25 octubre 2007].
- ↑ Superficie du bassin versant, sur les Caractéristiques des principaux bassins versants et de leur rivière de l'Ifremer Regarder en ligne.
- ↑ Jacques Lacroix, Le celtique dēvo- et les eaux sacrées, Mémoires de la société belge d'études celtiques, 32, Bruxelles, 2011
- ↑ «La Vie». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «Le Laizon». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «L'Oudon». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «L'Ante». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «La Barges». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «La Filaine». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «Le Trainefeuille». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «Le Dorette». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «L'Ancre». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «La Divette». eaufrance. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ Les trois stations hydrologiques de mesure de la DIREN sont localisées très en amont du fleuve et ne permettent pas de connaître le débit précis à l'exutoire.
- ↑ «Les modes de production - Frise chronologique histoire du sel - Inrap». [Consulta: 23 març 2025].
- ↑ Éditions Eurocibles. Les barons du Cotentin, 2014, p. 319. ISBN 978-2-91454-196-1..
- ↑ «Surfrider alerte sur la pollution aux microplastiques dans nos rivières»..
- ↑ 21,0 21,1 Article de Max-André Brier in Guide des merveilles naturelles de la France, Sélection du Reader's Digest, 1973, p. 503.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Histoire, écosystème des marais de la Dives sur lesmaraisdeladives.com.
- ↑ Le lit de la Divette fut creusé par ces moines pour évacuer une partie de l'eau des marais.
- ↑ Les multiples menaces pesant sur ces marais (mitage, extension des cultures au détriment des zones d'élevage, multiplication des peupleraies, pollutions agricoles) ont incité de nombreux amoureux du site à militer pour son classement en ZPS (zone de protection spéciale).