Divisions administratives d'Armènia
| Províncies d'Armènia | ||
|---|---|---|
 | ||
| Llegenda | ||
| Mapa ref. | Nom de la província | Capital |
| 1 | Aragatsotn | Astarak |
| 2 | Ararat | Artashat |
| 3 | Armavir | Armavir |
| 4 | Guegharkunik | Gavar |
| 5 | Kotaiq | Hrazdan |
| 6 | Lorí | Vanadzor |
| 7 | Xirak | Gyumri |
| 8 | Siunik | Kapan |
| 9 | Tavuix | Idjevan |
| 10 | Vaiots Dzor | Ieghegnadzor |
| 11 | Yerevan | n/a |
Armènia està dividida en onze divisions administratives. D'aquests, deu són províncies, conegudes com a marzer (մարզեր) o en la forma singular marz (մարզ) en armeni.
La ciutat d'Yerevan es tracta per separat i té concedida una administració provincial especial per ser la capital del país. El governador de cadascuna de les 10 províncies és el marzpet, és un càrrec nomenat pel govern armeni. A la capital el governador rep el nom d'alcalde, nomenat pel president.
Divisions administratives de primer nivell
[modifica]A continuació hi ha una llista de les províncies amb les dades de població, àrea i densitat de població.[1] Les dades són del Servei Estadístic Nacional de la República d'Armènia. L'àrea de la província de Guegharkunik inclou el Llac Sevan que cobreix 1.278 quilòmetres quadrats del seu territori.
| Província | Població (cens del 2011) | % sobre la població total del país | Àrea (km²) | Densitat (hab./km²) | Comunitats urbanes | Comunitats rurals | Capital |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Aragatsotn | 132.925 | 4,4 | 2.756 | 48 | 3 | 111 | Astarak |
| Ararat | 260.367 | 8,6 | 2.090 | 125 | 4 | 93 | Artàxata |
| Armavir | 265.770 | 8,8 | 1.242 | 214 | 3 | 94 | Armavir |
| Guegharkunik | 235.075 | 7,8 | 5.349 | 44 | 5 | 87 | Gavar |
| Kotaiq | 254.397 | 8,4 | 2.086 | 122 | 7 | 60 | Hrazdan |
| Lorí | 235.537 | 7,8 | 3.799 | 62 | 8 | 105 | Vanadzor |
| Xirak | 251.941 | 8,3 | 2.680 | 94 | 3 | 116 | Gyumri |
| Siunik | 141.771 | 4,7 | 4.506 | 32 | 7 | 102 | Kapan |
| Tavuix | 128.609 | 4,3 | 2.704 | 48 | 5 | 57 | Idjevan |
| Vaiots Dzor | 52.324 | 1,7 | 2.308 | 23 | 3 | 41 | Ieghegnadzor |
| Yerevan | 1.060.138 | 35,1 | 223 | 4.754 | 1 | n/a | n/a |
Comunitats (hamainkner)
[modifica]Dins de cada província hi ha comunitats (hamainkner, en singular hamaink). Cada comunitat té un autogovern i consisteix d'una o més entitats de població (bnakavayrer, en singular bnakavayr). Les entitats de població són classificades com ciutats (kaghakner, en singular kaghak) o pobles (guiugher , en singular guiugh). El 2007, Armènia tenia 915 comunitats, de les quals 49 considerades urbanes i 866 considerades rurals. La capital, Yerevan, també té el reconeixement d'una comunitat.[2] A més, Yerevan està dividit en dotze districtes autònoms.
Terminologia
[modifica]| Singular en armeni | Plural en armeni | Català | Comentari |
|---|---|---|---|
| marz (մարզ) | marzer (մարզեր) | Província | Primer nivell |
| hamaink (համայնք) | hamainkner (համայնքներ) | Comunitat | Segon nivell |
| bnakavair | bnakavairer | Entitat de població | Tercer nivell |
| kaghak | kaghakner | Ciutat | Tercer nivell |
| guiugh | guiugher | Poble | Tercer nivell |
| taghaïin hamainkner (թաղային համայնքներ) | "Comunitat local" | Generalment traduït com districte |
Referències
[modifica]- ↑ Provinces: area, population and density
- ↑ «Regional Administration Bodies». The Government of the Republic of Armenia. Arxivat de l'original el 2008-04-20. [Consulta: 11 setembre 2008].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Albània · Alemanya · Andorra · Armènia2 · Àustria · Azerbaidjan1 · Belarús · Bèlgica · Bòsnia i Hercegovina · Bulgària · Catalunya · Ciutat del Vaticà · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Geòrgia1 · Grècia · Hongria · Irlanda · Islàndia · Itàlia · Kazakhstan1 · Kosovo · Letònia · Liechtenstein · Lituània · Luxemburg · Macedònia del Nord · Malta · Moldàvia · Mònaco · Montenegro · Noruega · Països Baixos · Polònia · Portugal · Regne Unit · República Txeca · Romania · Rússia1 · San Marino · Sèrbia · Suècia · Suïssa · Turquia1 · Ucraïna · Xipre2 |  | |
