Divisions del món en l'islam
En la llei islàmica clàssica les grans divisions del món són dar al-islam, fent referència a les regions on preval la llei islàmica,[1] dar as-sulh, fent referència a les regions no-islàmiques que tenen un acord de pau amb algun govern musulmà,[2] i dar al-harb, fent referència a regions no-islàmiques properes que són cridades a acceptar l'islam.[3]
La paraula en àrab dar (دار, dār) pot significar ‘casa’, ‘llar’, ‘local’, ‘edifici’, ‘territori’, ‘localitat’, ‘regió’, ‘contrada’ o ‘país’.[4] En la jurisprudència islàmica normalment fa referència a altres parts del món.
El concepte de territoris o regions del món a l'islam, com les anomenades anteriorment, no apareixen en l'Alcorà o en els hadits.[5] D'acord amb Abou El Fadl els únics dars dels quals es parla a l'Alcorà són l'altra vida (ad-dar al-àkhira) i la vida terrenal (dar al-fanà), «la primera descrita com una forma de vida superior a la segona».[6]
Els primers juristes islàmics van desenvolupar aquests conceptes per denotar els governs de les conquestes musulmans un segle després de Mahoma. El primer ús d'aquests termes es va produir a l'Iraq, per part d'Abu-Hanifa i els seus deixebles Abu-Yússuf i aix-Xaybaní. A la regió del Llevant aquest terme va ser usat per al-Awzaí, i més tard per aix-Xafií.
El concepte de dar al-harb s'ha vist afectat pels canvis històrics, com la fragmentació del món musulmà, i actualment no s'usa pràcticament.[3] La distinció teòrica entre dar al-islam i dar al-harb es considera pràcticament inexistent, i molts juristes islàmics moderns consideren Occident com a part del primer, ja que els musulmans que viuen a Occident poden practicar lliurement la seva religió.[7]
Divisions religioses principals[modifica]
Dar al-Islam[modifica]
Dar al-Islam (àrab: دار الإسلام, Dār al-Islām, literalment ‘Territori de l'Islam’ o Dar at-Tawhid, ‘Territori del Monoteisme’) és un terme utilitzat pels ulemes islàmics per referir-se a aquells països on els musulmans practiquen la seva religió com a religió estatal. És la part del món sota control islàmic.[8]
Dar al-Islam també es coneix com a Dar as-Salam, ‘Territori de la Pau’ (àrab: دار السلام, Dār as-Salām). El terme Dar as-Salam apareix a l'Alcorà en les aleies 10:25 i 6:128 com a nom del Paradís.[9]
Segons Abu-Hanifa, considerat com a creador del concepte, els requisits perquè un país sigui part de Dar al-Islam són:[10][11]
- Els musulmans han de ser capaços de viure en pau i amb seguretat dins d'aquest país.
- El país ha de ser dirigit per un govern musulmà.[12]
- Tenir fronteres amb alguns països musulmans.
Dar al-Ahd/Dar as-Sulh[modifica]
Dar al-Ahd (àrab: دار العهد, Dār al-ʿAhd, ‘Territori del Pacte’) o Dar as-Sulh (àrab: دار الصُلْح, Dār aṣ-Ṣulḥ, ‘Territori de l'Acord’) són els termes utilitzats per referir-se als territoris que tenen un tractat de pau o no-agressió amb els musulmans.[13]
Aquest terme es descriu a l'Alcorà, on s'indica als musulmans com actuar en la guerra:
| « | llevat dels casos que estiguin lligats per una aliança amb algú que tingui un pacte també amb vosaltres, o si ells vénen cap a vosaltres, amb els pits ofegats per l'angúnia, perquè no volen lluitar contra vosaltres, perquè consideren que sou el mateix poble. Si Déu, Al·là, hagués volgut i ells tinguessin la raó, els hauria donat poder per a dominar-vos i per a lluitar contra vosaltres. Però si el que fan és anar a part de les vostres lluites, si no combaten contra vosaltres, si us proposen ser-vos sotmesos, no hi ha raó, per part de Déu, d'anar en contra d'aquesta gent. |
» |
| — Alcorà 4:90 (traduït per Míkel de Epalza) | ||
Dar al-Harb[modifica]
Dar al-Harb (àrab: دار الحرب, Dār al-Ḥarb, ‘Territori de la Guerra’) és un terme clàssic utilitzat per referir-se als països que no tenen un tractat de pau o no-agressió amb els musulmans.[13]
Segons Majid Khadduri, la diferència principal entre Dar al-Islam i Dar al-Harb va introduir-se després de la derrota del Califat Omeia a la Batalla de Tours, l'any 732, que va aturar l'expansió de l'islam cap al nord, i que al mateix temps també va aturar l'expansió del califat cap a l'est.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Dar al-Islam - Oxford Islamic Studies Online». Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Dar al-Sulh - Oxford Islamic Studies Online». Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Dar al-Harb - Oxford Islamic Studies Online» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «دار». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Abdel Haleem, M. A.; ebrary, Inc. Understanding the Qur'an [electronic resource : themes and style]. London : I. B. Tauris, 2010. ISBN 978-1-84511-789-4.
- ↑ Fadl, Khaled M. Abou El. The Great Theft: Wrestling Islam from the Extremists (en anglès). Harper Collins, 2009-10-13. ISBN 978-0-06-174475-4.
- ↑ «Law - Oxford Islamic Studies Online». Arxivat de l'original el 2016-03-26. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Dar al Islam». [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Encyclopaedia Of Islam Vol.2». [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «IslamonLine.net», 21-10-2006. Arxivat de l'original el 2006-10-21. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Islamway». [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ Black, E. Ann; Esmaeili, Hossein; Hosen, Nadirsyah. Modern Perspectives on Islamic Law (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2013. ISBN 978-0-85793-447-5.
- ↑ 13,0 13,1 «Dar al-Harb - Oxford Islamic Studies Online». Arxivat de l'original el 2012-05-28. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ Bennett, Clinton. Muslims and Modernity: Current Debates (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2005. ISBN 978-1-4411-0050-4.