Divorci a la italiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDivorci a la italiana
Divorzio all'italiana
Divorceitalian.jpg
Arxivador
DireccióPietro Germi
Protagonistes
Director artísticCarlo Egidi
ProduccióFranco Cristaldi
Dissenyador de produccióCarlo Egidi Modifica el valor a Wikidata
GuióEnnio De Concini
Pietro Germi
Alfredo Giannetti
MúsicaCarlo Rustichelli
FotografiaLeonida Barboni, Carlo Di Palma
MuntatgeRoberto Cinquini
VestuariDina Di Bari
ProductoraLux Film i Vides Cinematografica Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEmbassy Pictures Corporation
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1961
Durada108 min
Idioma originalitalià
Doblada al catalàSí 
RodatgeCatània i Sicília Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0055913 Filmaffinity: 978617 Allocine: 97129 Rottentomatoes: m/divorce_italian_style Allmovie: v14076 TCM: 73216 TV.com: movies/divorce-italian-style Modifica el valor a Wikidata

Divorci a la italiana (original: Divorzio all'italiana) és una pel·lícula italiana, dirigida per Pietro Germi estrenada el 1961 i doblada al català.[1]

Aquesta pel·lícula ser la primera que va rebre la denominació Comèdia italiana, terme que va caracteritzar una gran part de la producció cinematogràfica italiana dels anys 1960 i 1970.

Argument[2][modifica]

Un noble sicilià es vol tornar a casar, però com el divorci és il·legal a Itàlia, fa de tot perquè la seva dona s'enamori d'un altre home, per poder-los sorprendre junts, matar-la i tenir una pena lleugera per crim d'honor.[3]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Hom pot reconèixer en algunes escenes d'exteriors la vila siciliana d'Ispica (a la pel·lícula, la vila fictícia d'Agromonte). Les escenes d'interiors van ser rodades al Teatre Bellini d'Adrano.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Crítica[modifica]

Comèdia que dispara contra el manipulable honor sicilià, l'element desencadenador del qual és gairebé sempre el sexe. Molt lloada en el seu dia, el temps l'ha fet empal·lidir, sobretot pel que fa al guió i a la posada en escena, que semblaven aleshores virtuts inapel·lables.[4]

Referències[modifica]

  1. Divorci a la italiana
  2. «Divorzio all'italiana». The New York Times.
  3. Després de la derogació del delicte d'adulteri el 1968, després de la introducció del divorci el 1970 (llei 898), després de la reforma dels drets de la família el 1975 (llei 151), després de la introducció de l'avortament el 1978 (llei 194), les disposicions en relació amb els crims d'honor van ser abrogats el 5 d'agost de 1981 (llei 442).
  4. Calderon, pàg. 166

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.