Djeddar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Tiaret (Algèria) | |||
| ||||
Els jedars o, en transcripció francesa, els djeddars són tretze monuments funeraris amazics trobat en dos pujols situats uns 30 km al sud-oest de Tiaret, a Algèria. El nom jedar prové de l'àrab جدار, jidār, ‘mur’ emprat localment per indicar una ruïna monumental.
Història i origen
[modifica]Els «segles foscos del Magrib» és el nom donat per Emile Félix Gautier al període que s'estén des del 429 fins al 671, és a dir, des de la partida dels romans fins a la invasió àrab. És en aquest període que apareixen a l'oest d'Algèria diversos principats dirigits per reis locals. Serien aquests reis amazics els que són enterrats en els jedars a prop de Tiaret, la capital dels quals sembla haver estat Tsinouna. Tanmateix, les inscripcions trobades en aquestes tombes no es remunten més enllà del segle vi.
L'investigador Adrien Berbrugger, però, considera que la construcció dels jedars és posterior a l'arribada dels romans d'Orient a la regió.[1]
Gabriel Camps estableix una connexió entre el Medghassen, el mausoleu reial de Mauritània, conegut com La tomba de la cristiana, i els jedars, i afirma que els jedars serien la «forma magnificada» de les tombes de pedra seca conegudes ja 6.000 anys abans al nord d'Àfrica.[2] Ara bé, els túmuls protohistòrics amb recintes incorporats, denominats bazina, tenen forma d'un con esglaonat, mentre que el jedar té una base quadrada i una elevació piramidal.[3]
Localització i descripció
[modifica]Hi ha dos grups diferents de jedars, separats entre ells per sis quilòmetres. Tres dels jedars (anomenats A, B, C) són a Jabal Lakhdar, i els altres deu (de la D a la M) al Djebel Araoui. Les dimensions de la base quadrada varien dels 11,50 m d'amplària del jedar B als 46 metres del jedar F, l'alçada del qual podria haver arribat originàriament als 18 m. Molts es troben actualment en ruïnes.[4]
La construcció dels tretze jedars inventariats tingué lloc entre el segle v i el segle vii, i el jedar A n'és el més antic. La decoració presenta formes geomètriques (rosasses, estreles…), símbols cristians (coloms al voltant d'un calze) i animals (cavalls, lleons…). Alguns d'aquests elements decoratius es troben també més al nord, en el que els arqueòlegs denominen el regne d'Altava.[5] Segons Yves Modéran, els tres jedars més antics podrien datar del segle iv o començament del segle v, i ser obra de prínceps pagans d'origen saharià, cosa que qüestionaria la idea comunament acceptada que Roma hauria controlat l'àrea fins a l'any 455. Per a la resta dels jedars, els de Djebel Araoui, alçats des de la fi del segle v fins al segle vii, i adornats amb frescos cristians, s'accepta que van servir de sepultura a caps cristians d'un estat amazigoromà successor de Roma a Mauritània.
L'estructura interior del jedar F és complexa: dues galeries quadrades, que sumen un total de divuitestances, envolten dues sales sepulcrals ornades amb frescos d'inspiració romana.
El jedar A, el més estudiat, té una base el costat de la qual fa 34 m i podria haver arribat a 17 m d'alçada. Disposa igualment d'un sistema de galeries amb un total de vuit estances, que envolten la cambra funerària central i estan ornades amb baixos relleus amb figures d'animals i escenes de cacera: s'hi llegeix una inscripció que fa referència a un alt personatge, potser romanoafricà. Aquest jedar és l'únic envoltat d'una muralla amb un petit edifici per al culte.
Algunes pedres presenten incisions amb noms amazics o romans.
Els jedars van ser excavats en els anys 1970 per l'arqueòloga Fatima Kadra, que els va donar a conéixer. El 2002, les autoritats algerianes proposaren que els jedars s'incloguessen en el Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Referències
[modifica]- ↑ Berbrugger, 1867, p. 64.
- ↑ Aumassip, 2001, p. 14.
- ↑ Modéran, 2009, p. 290.
- ↑ Modéran, 2009, p. 291.
- ↑ Meynier, 2010, p. 179.
Bibliografia
[modifica]- Aumassip, Ginette. L'Algérie des premiers hommes (en francès). Paris: Éditions de la Maison des sciences de l'homme; Ibis Press, 2001. ISBN 9782735109326.
- Berbrugger, Adrien. Le tombeau de la chrétienne, mausolée des rois mauritaniens de la dernière dynastie (en francès). Alger: Bastide, 1867 [Consulta: 13 març 2015].
- Camps, Gabriel. «Djeddar». A: Encyclopédie berbère (en francès). 16. Ais de Provença: Edisud, 1995, p. 2049-2422. ISBN 978-2-85744-828-0.
- Laporte, Jean-Pierre. «Les djedars, monuments funéraires berbères de la región de Frenda et Tiaret». A: Claude Briand-Ponsart (dir.). Identités et cultures dans l’Algérie antique (en francès). Mont-Saint-Aignan: Publications des Universités de Rouen et du Havre, 2005, p. 321-406. ISBN 2-87775-391-3.
- Meynier, Gilbert. L'Algérie des origines: De la préhistoire à l'avènement de l'islam (en francès). París: La Découverte, 2010. ISBN 978-2-7071-5937-3.
- Modéran, Yves. «Djédars». A: J. Verdès-Leroux (coord.). L'Algérie et la France (en francès). París: Robert Laffont, 2009, p. 290 i ss.. ISBN 978-2-221-10946-5.
- Reygasse, Maurice. Monuments funéraires préislamiques de l'Afrique du Nord (en francès). París: Gouvernement Général de l'Algérie, Arts et Métiers Graphiques, 1950.