Djoser
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XXVIII aC |
| Mort | segle XXVII aC |
| Sepultura | piràmide esglaonada de Djoser |
| Faraó | |
| ← Khasekhemui – Sekhemkhet → | |
| 2n Faraó de la dinastia III | |
| ← Khasekhemui – Sekhemkhet → | |
| Faraons de Regne Antic d'Egipte | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | estadista |
| Període | Regne Antic d'Egipte |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia III d'Egipte |
| Cònjuge | Hetephernebti |
| Fills | Inetkaes, Sekhemkhet |
| Pares | Khasekhemui i Nimaathap |
| Germans | Hetephernebti |
 | |
Djoser, Djeser o Netjerikhet fou un faraó de la dinastia III de l'antic Egipte. El seu nom Nesut-biti fou Sesen i és el Soiphis de Manethó. El seu nom d'Horus fou Sa. Se n'han trobat molt poques restes.
El seu nom està escrit tres vegades: a serekhs en gerres de pedra trobades a les galeries de Saqqara del complex de Djoser, explorat per Zakaria Goneim durant la dècada de 1950. Swelim pensa que va poder regnar una vintena d'anys. Se l'esmenta a la llista d'Abidos i al Papir de Torí.
Del seu regne, es coneixen uns quants alts dignataris dels quals s'han trobat inscripcions a Saqqara i a l'Alt Egipte. El més conegut és Imhotep, considerat el primer arquitecte conegut, inventor i constructor de la piràmide esglaonada, i canceller del regne (que fou deïficat més tard pels seus avenços en medicina). El que en dona més informació és Hesira.
La seva obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide esglaonada. Fou excavat principalment per Segato, Perring, Brugsch, Lepsius, Firth, Quibell i Lauer. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis esglaons.
Només es coneix de moment un bol que porti el serekh d'Horus Netjerikhet. Uns relleus del complex el mostren celebrant rituals envoltat de símbols màgics i geogràfics i jeroglífics que no poden ser interpretats. Uns altres relleus del rei han estat trobats a Horbeit (Shednu, capital del nomós XI del Baix Egipte). A les ruïnes del temple d'Heliòpolis, es van trobar unes plaques de pedra amb els noms d'Intkaes i Hotephernebti que, junt amb una tercera, apareixen prop del rei i són esmentades com a filla (Sat Nesut) i dona Wrt Hts/Maa Hrw. Una altra dona, de nom possiblement Njankh-Hathor, podria ser la mare Njmaathapi.
Una inscripció del període ptolemaic a l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc, amb Knum al capdavant. Aquí és anomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) esmentava el nom de Djoser, però no el de Netjerikhet, que potser fou el nom de naixença. Un altre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartutx del rei a la base.
També va deixar inscripcions a Maghara, al Sinaí (on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).
La pedra de Palerm esmenta els cinc primers anys de regnat (la resta està deteriorada):
- Any I: apareix el rei de l'Alt Egipte i del Baix Egipte, unió de les dues terres; carrera a la paret al voltant del recinte.
- Any II: apareix el rei de l'Alt i Baix Egipte; pas dels ibs del rei de l'Alt Egipte pels dos snti o snuti (pilars o esteles).
- Any III: seguidors d'Horus; naixement de l'estàtua de Min.
- Any IV: apareix el rei de l'Alt i Baix Egipte i estira les cordes (participa en el festival) pel Qbh Ntrw; fundació del recinte oriental.
- Any V: Shemsu Hor; Dj.....(festa de Djet?).
El segell de Djoser ha estat trobat, a part de les mastabes K1, K2, K3, K4 i K5 on se n'han trobat 16, 1, 3, 1 i 8, a Shunet ez- Zebib (Abidos), a Maghara, a les mastabes de Mereri a Saqqara (1 a la S3518, 1 a la S2305 i 1 a la tomba S2405 d'Heisra) i a la piràmide esglaonada de Sekhemkhet. A la tomba de Khasekhemui, també es van trobar i això es va interpretar com que Djoser va dirigir les cerimònies funeràries pel seu pare (?) Khasekhemui.
El seu regne va tenir una durada, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí l'esmenta com a Djoserti, parla de 19 anys. Ambdues semblarien durades curtes per a tanta obra.
Semblava que les seves restes havien estat identificades, però la prova del carboni 14, de moment, deixa aquesta possibilitat en dubte. Els egiptòlegs, encara que les proves demostressin que es tracta de restes del període de la dinastia III, ja no creuen que puguin pertànyer a Djoser.
Bibliografia[modifica]
- Jesús J. Urruela Quesada, Egipto faraónico: política, economía y sociedad
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Djoser |
