Document legal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un document legal (del llatí documentum, derivat de docere "ensenyar, demostrar") o en dret simplement document, és qualsevol mitjà, sobretot gràfic, que comprovi l'existència d'un fet, l'exactitu o la veritat d'una afirmació etc., que tingui un valor de prova. Els documents són sovint sinònim d'actes, cartes o escrits.

Un document pot ser també una informació singularitzada, o sigui que es pot distingir per un nom o un codi, que tracta d'un assumpte específic de naturalesa i interès particular d'una institució de caràcter secret, estratègic o que representa capital intel·lectual, és a dir plenament integrada en els béns intangibles d'una entitat.

Tipus de documents[modifica | modifica el codi]

  • Documents Públics: emesos per una autoritat pública o mitjançant una autoritat pública - per exemple, escriptura pública de compra i venda emesa per un notari
  • Documents Privats: emesos per un particular (persona física), o per una autoritat pública fora de les seves funcions atribucions o competència.

Tant els documents públics com els privats poden constituir prova del fet jurídic, acte jurídic o de negoci jurídic.

Respecte al valor[modifica | modifica el codi]

  • Valor administratiu - Valor per a l'Administració en la mesura que informa, fonamenta o aprova ls actes administratius presents o futurs.
  • Valor fiscal - Valor financer o fiscal.
  • Valor informatiu - Valor independent dl valor probatori.
  • Valor legal - Valor en el dret processal d'un document per a comprovar un fet o constituir un dret.
  • Valor permanent - o valor històric.
  • Valor primari - Valor atribuït com a generador d'arxiu.
  • Valor probatori - Valor intrínsec que el permet servir de prova legal.
  • Valor secundari - Valor atribuït als documents segons valor d'arxiu o valor per a altres usuaris.

Respecte a la naturalesa de l'assumpte[modifica | modifica el codi]

  • Documents ostensius: No cal restriccions a l'accés;
  • Documents secrets: en diversos graus des de reservats a ultra-secret.[1]

Respecte al gènere[modifica | modifica el codi]

  • Textuals: Documents impresos i manuscrits.
  • Cartogràfics: Documents com les representacions geogràfiques.
  • Iconogràfics: amb imatges estàtiques.
  • Filmogràfics: document audiovisual.
  • Sonors: registres fonogràfics.
  • Microgràfics: Microfilm i microfitxa.
  • Informàtics - HD, disquete, CD etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Gènesi i tradició documental[modifica | modifica el codi]

Julio Ficker descobrí que l'orige de tots els documents legals es dóna seguint dos moments independentment de la institució o època: lactum i el factum gràfic.[2] Després es considerà que hi ha tres moments: lactio, la conscriptio i la traditio.[3]

L'acte jurídic o actio consisteix que una persona declara la pretensió de fer quelcom regulat per les lleis determinant-li drets i obligacions. Aquest acte pot donar-se per complet sense necessitat d'arribar a registrar-lo, és a dir, sense haver de seguir els altres moments (conscriptio i el que li segueix: la traditio).[2]

La conscriptio consisteix en l'enregistrament del document. Necessàriament per donar-se aquest moment cal haver passat l'actio,[4] mentre que aquest pot donar-se com a complet sense necessitat de la conscriptio.[2]

La traditio consisteix en l'entrega al destinatari o al representant d'aquest.[5]

La tradició documental o transmissió documental és com ha arribat el fet jurídic documentat des del seu enregistrament més antic fins al diplomatista, tant siguen originals com còpies.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. vide Decreto n° 4.553 de 27/12/02.
  2. 2,0 2,1 2,2 Riesco Terrero, 2000, p. 234.
  3. Riesco Terrero, 2000, Capítulo 11. Génesis documental.
  4. Riesco Terrero, 2000, p. 237.
  5. Riesco Terrero, 2000, p. 243.
  6. Riesco Terrero, 2000, p. 245.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Document legal