Document oficiós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un document oficiós (en anglès, non-paper i en francès, aide-mémoire) és un document emès sovint per un òrgan diplomàtic i al qual no se'l vol dotar del més mínim caràcter oficial —per tal d'evitar que pugui comprometre formalment l'ens emissor. És especialment comú en ambaixades, ministeris d'Afers Exteriors i organismes d'abast internacional com ara la Comissió Europea o l'Organització de les Nacions Unides.[1]

Els documents oficiosos se solen remarcar pel fet de no tenir capçalera o bé per estar encapçalants amb les paraules «non paper». També acostumen a explicitar que no són pas posicions oficials i que estan adreçats exclusivament a les institucions o persones que n'han de ser receptores.[2] És comú que indiquin temes de debat polític a tractar, més enllà de propostes concretes.[3] En l'àmbit mediambiental, són molt comuns d'ençà la signatura del Protocol de Kyoto i han estat molt criticats des de l'inici del segle xxi com a eina de no-progrés, en tant que són emprats com a documents finals de manera inconclusa i no són arxivats amb prou transparència pública.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Depledge, 2013, p. 164.
  2. «Non Paper» (PDF). Comissió Europea, 15-01-2018 [Consulta: 24 desembre 2019].
  3. Connor, Richard. «Britain sends Brexit ideas in 'non-papers' to Brussels | DW | 19.09.2019» (en anglès). DW, 19-09-2019. [Consulta: 24 desembre 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Depledge, Joanna. The Organization of Global Negotiations: Constructing the Climate Change Regime (en anglès). Earthscan, 2013. ISBN 9781849773171.