Vés al contingut

Dodecà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicDodecà
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular170,203 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolcancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂H₂₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCC Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat0,75 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Viscositat dinàmica1,34 mPa s Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció1,4216 Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−9,6 °C
−10 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició216,2 °C
216,32 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Punt d'inflamabilitat74 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El dodecà (també conegut com a dihexil, bihexil o duodecà) és un hidrocarbur alcà líquid amb la fórmula química CH₃(CH₂)10CH₃ (o C₁₂H26), un líquid greixós de la sèrie de la parafina. Té 355 isòmers.

És utilitzat com a solvent, destil·lant, i component de centellejador. És utilitzat com a diluent del fosfat de tributil (TBP) en plantes de reprocessament.[1]

Reacció de combustió

[modifica]

La reacció de combustió del dodeà és de la manera següent:

C₁₂H26(l) + 18.5 O2(g) → 12 CO2(g) + 13 H₂O(g)
ΔH° = −7513 kJ

Un litre de combustible necessita aproximadament 15 kg d'aire per cremar, i genera 2.3 kg (o 1.2 m³) de CO₂ en combustió completa.

Substitut de combustible per jets

[modifica]

En aquests darrers anys, el n-dodecà ha guanyat atenció com a possible substitut de combustibles basats en el querosè com el Jet-A, l'S-8, i altres combustibles d'aviació convencionals. És considerat un substituent de combustibles de segona generació dissenyat per emular la velocitat de flama laminar, suplantant en gran part el n-decà, principalment degut a la seva massa molecular superior i menor proporció hidrogen-carboni, cosa que reflecteix millor el contingut de n-alcà dels combustibles de jets.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Rydberg, Jan. Solvent Extraction Principles and Practice. Marcel Dekker, 2004, p. 524. ISBN 0-8247-5063-2.