Dodge Challenger

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'automòbilDodge Challenger
1970 Dodge Challenger RT.jpg
Tipus automobile model Tradueix
Fabricant Dodge
Altres
Lloc web http://www.dodge.com/en/challenger/
Modifica dades a Wikidata

El Dodge Challenger és un automòbil de tipus muscle car fabricat per la companyia automobilística nord-americana Dodge, del grup Chrysler, des de 1970. Des de llavors, s'han produït dues generacions del Challenger: 1970-1974 i 2008 fins avui. Disponible a la venda als Estats Units, Canada i també a Mèxic.

Antecedents[modifica]

Els germans John i Horace Dodge van establir el principi que els seus clients tinguessin la millor relació preu-producte en un vehicle. Avui aquesta marca propietat de Chrysler Group, consolida aquestes fortaleses, herència i identitat, amb més de 90 anys de reeixida trajectòria al mercat automotriz mundial. Els fundadors de la marca, els germans Dodge: John (nascut el 25 d'octubre de 1864) i Horace (nascut el 17 de maig de 1868) nascuts a la ciutat de Niles, Michigan (EE.UU.), des de petits van aprendre l'ofici de mecànic del seu pare, especialista en motors de combustió interna per a l'ús de la marina.

cal destacar que, tots els vehicles comercials fabricats per la Dodge Brothers Company, fins avui en què va ser adquirida per Chrysler Corporation, estaven basats en les actuacions, utilitzant un motor de 4 cilindres. Només en 1928 es va introduir el primer motor de 6 cilindres. El primer model d'aquesta nova era va ser el Dodge "Sènior Six Sport Roadster" de 1929. Des de llavors, els seus productes han estat una veritable llegenda en la història automotriz mundial. Entre ells destaquen la Dodge Pick-Up, (1934); Dodge Humpback Panell Delivery truck (1937); Dodge Hayes-bodied coupé (1939); Dodge Command Car (1941); Dodge Power Wagon (1946); Dodge Pilothouse Pick-Up (1949); Dodge Wayfarer Roadster (1949); Dodge Customer Royal (1959); Dodge Club Cab pick-up (1964); Dodge Daytona (1969); Dodge Challenger (1970); Dodge Dart (1975) i Dodge Shelby Charger (1986). En la dècada dels '60 Dodge es prepara per entrar en la categoria dels "muscle cars" i en 1966 debuta amb el Dodge Charger, coupé esportiu amb un poderós motor Hemi de 426 polzades cúbiques, amb 425 HP capaç de superar els 200 km/h. És precisament aquest reeixit model d'alta potència el que representa la passió de Dodge, encara que el primer cotxe que porta el nom de Challenger va ser la introducció d'una edició limitada del Dodge Coronet Challenger en 1958-1959.

Dodge Challenger 1970-1974[modifica]

El Dodge Challenger va ser l'últim del grup dels «Pony Cars», però va passar el temps sàviament, perfeccionant la seva entrada. Poques paraules al món automotor han deixat el llegat tant en producció en sèrie com al món del circuit i cambra de milla. Sens dubte ha deixat petjada en la memòria dels afeccionats als "muscle cars” o simplement en els coneixedors del que és el poder a l'americana. Com a hereu de l'última generació dels Muscle Cars, el Dodge Challenger va marcar època pel que fa al seu estil i potència. La història curta dels Muscle Car nord-americans que van néixer sobre la base de les noves plataformes ideades en els anys de 1950, és una història de glòries, amors i grans marques en l'experiència de molts pilots. I el Dodge Challenger va ser el més gran representant de la seva època, així com l'últim de la seva generació. El Challenger va debutar amb un motor que variava des del dòcil sis cilindres Slant Six en línia al poderós 440 V8 amb carburador de sis cossos (sis boques) així com l'imponent Hemi 426. Altres Pony Car solament van poder somiar amb una gamma de motors d'aquest tipus.

El Dodge Challenger va estar basat en la plataforma Plymouth Barracuda, però amb l'agregat de dues polzades a la distància entre eixos per donar-li més espai interior. El Challenger va ser presentat en ambdues versions, amb sostre i convertible. Les versions més potents tenien la insígnia R/T (Road and Track) i tant el model basi com del R/T podien ser demanats amb el paquet de luxe ES. Aquest paquet incloïa seients de cuir i sostre vinílico amb la “tradicional” finestra posterior més petita. El Challenger R/T venia en models standard amb motor 383 (383 plgs³) (6.3 L) de 335 hp.

Com a opcionals van ser els dos motors 440, el cuádruple cos Mágnum amb 375 hp i el Tri-cab Six Pack amb tres carburadors de doble cos i 390 hp (triat per 2035 compradors). Encapçalant la llista estava el totpoderós Hemi 426 amb 425 hp (triat per 356 compradors). El Hemi tenia un cost addicional d'o$s 1228 i requeria equipament reforçat. El 440 i Hemi van sortir en models standard amb Torqueflite automàtic. Com a opcional va estar una caixa del canvi manual de 4 velocitats que va incloure la palanca de canvi Hurst Shifter i un eix Dana 60 - inclinat a 60° del sòl-. Els eixos de velocitat anaven de 3.23:1 a 4.10:1 amb opció d'errors mínim.

Dodge Challenger RT 440 de 1970.

Tots els models R/T van rebre suspensió reforçada i els 440 i Hemi van usar pneumàtics de sèrie 60 sobre llandes de 15 polzades, encara que el fonamental com la direcció assistida i els frens davanters a disc eren àdhuc opcionals. El capó standard dels models R/T tenia dues obertures de ventilació que no alimentava directament al filtre d'aire. Per sol $97, el comprador podia demanar el filtre mesclador, que anava muntat al filtre d'aire i encastat a través d'una obertura en el capó. Era conegut com el “shaker” perquè vibrava amb el motor. Algunes falles del Challenger eren la poca visibilitat externa i que era massa engruixat per a la seva grandària.

Però Dodge tenia un altre as en la màniga. Amb motiu de participar en el Campionat Trans American Calmen del Sport Car Club d'Amèrica, Dodge va fabricar una versió de carrer del seu acte de carrera (com el Plymouth Cuda AAR) que es va dir Dodge Challenger T/A (Trans Am). Encara que les actuacions de carrera eren una versió del 340, la versió de carrer va prendre el 340 i li va agregar un trio de carburadors de doble cos sobre l'entrada d'alumini del multiple d'admissió Edelbrock, creant el 340 Six Pack. Dodge va considerar al 340 Six Pack en la mateixa classificació 290 hp com el motor 340 original (i misteriosament en la mateixa classificació del Camaro Z/28 i el Ford Mustang Boss 302), en realitat aconseguia al voltant de 350 hp. Prenia l'aire a través d'un filtre d'aire de la grandària d'una valisa modelada dins del capó. Fuites dobles de baixa restricció anaven des del silenciador de reserva sota el bagul amb sortida en crom en forma de megàfon cromado enfront de les rodes posteriors.

Estaven disponibles el Torqueflite automàtic o la transmissió de quarta Hurst-shifted, els eixos 3.55:1 o 3.90:1, la direcció assistida o manual. Els frens davanters a disc eren standard. La suspensió especial rallye tenia parts reforçades i incrementava la corba dels amortidors posteriors. El T/A figurava entre la primera producció de vehicles que van usar diferents grandàries de llandes davanteres i posteriors: davanteres I60 x 15, posteriors G60 x 15. La corba modificada elevava la cua prou com per buidar la goma posterior i les sortides de fuita.

Línies laterals primes, gràfics i spoiler van ser agregats a la imatge de l'acte. L'interior era totalment assortit Challenger. Desafortunadament el Challenger T/A de carrera no era molt competitiu i la versió de carrer sofria d'inestabilitat en corbes ràpides. Però podria girar 145 mid a la cambra de milla, la qual cosa faria a qualsevol Muscle car petit sentir-se orgullós. El T/A solament estaria disponible en 1970 ja que Dodge es retiraria de la carrera Trans Am.

Producció del model 1970[modifica]

  • Hardtop 6 cilindres: 9.929 unitats.
  • Hardtop V8: 39.350 unitats.
  • Sports Hardtop 6 cilindres: 350 unitats.
  • Sports Hardtop V8: 5.873 unitats.
  • Convertible 6 cilindres: 378 unitats.
  • Convertible V8: 2.543 unitats.
  • Hardtop R/T V8: 13.796 unitats.
  • Sports Hardtop R/T V8: 3.753 unitats.
  • Convertible R/T V8: 963 unitats.
  • Challenger T/A: 2.399 unitats.
  • 440/375HP R/T Hardtop: 2.802 unitats.
  • 440/375 R/T Sports Hardtop ES: 875 unitats.
  • 440/375 R/T Convertible: 163 unitats.
  • 440 Six Pack R/T Hardtop: 1.640 unitats.
  • 440 Six Pack R/T ES: 296 unitats.
  • 440 Six Pack R/T Convertible: 99 unitats.
  • 426 Hemi R/T Hardtop Torqueflite: 150 unitats.
  • 426 Hemi R/T Hardtop 4 speed: 137 unitats.
  • 426 Hemi R/T ES Torqueflite: 37 unitats.
  • 426 Hemi R/T ES 4 speed: 23 unitats.
  • 426 Hemi R/T Convertible Acte: 4 unitats.
  • 426 Hemi R/T Convertible 4 speed: 5

Dodge Challenger 1971[modifica]

Per 1971 al Dodge Challenger se li va canviar la graella a més d'altres modificacions a partir del model 1970. Es va promocionar un nou Challenger T/A però mai va arribar a fabricar-se. Posteriorment va anar oficialment abandonat (ja que Dodge s'havia retirat de les carreres Trans Am). El R/T convertible va ser també abandonat i el paquet es comercialitzava en els Challenger modelo base. El R/T 1971 tenia paragolpes en colors en combinació amb l'acte, ranures de ventilació de frens decoratives en els seus flancs posteriors i noves línies adhesives. El motor 383 àdhuc venia standard en els models R/T, però van ser recalibrados a 300 hp a causa d'una compressió més baixa sol·licitada per complir amb noves normes governamentals. El motor base era el 440, però el 440-6 classificat a 385 hp (5 hp menys que el 1970), i el Hemi, àdhuc classificat 425 hp continuava comercialitzant-se. Això no va detenir la severa caiguda de vendes que va sofrir en un 60% solament en el segon any del Challenger.

En 1971 un reduït grup de comerciants de Dodge va tractar d'incentivar les vendes amb una nova edició de 50 vehicles oficials especialment preparats per a la carrera de “Indianápolis 500”. Aquesta edició eren els Hemi taronges convertibles amb interiors blancs, dels quals només dos tenien opcions d'alta performance. Un, el Pastura Car, va derrapar i va xocar contra la cabina de premsa, ferint a diversos periodistes.

Dodge Challenger 1972[modifica]

El Challenger 1972 va aconseguir un estil nou en el front que va incloure una graella en caixa amb les vores cap avall. Els crítics van notar la imatge trista que mostrava de la seva pròpia castració. La versió R/T d'alt rendiment va ser abandonada i els convertibles van ser eliminats. També es van abandonar els 440 i els Hemi. Una nova versió rallye va reemplaçar als models R/T però només amb un 318 amb únicament 150 hp. El motor més gran disponible va ser el 340 amb només 240 hp. Un plor llunyà comparat amb l'any anterior.

Dodge Challenger 1973[modifica]

Cap a 1973 el Dodge Challenger continuava en caiguda. L'edició rallye va ser abandonada a pesar que els compradors àdhuc podien demanar opcionals. Aquest any les vendes van continuar estables a pesar que la majoria d'aquests models tenien el 318 amb 150 hp, amb prou feines una màquina de performance. El 340 amb 240 hp continuava disponible però a la meitat de la temporada va ser reemplaçat per un nou V8 360 que va debutar amb 245 hp. La capacitat incrementada va ser l'única manera en què Dodge va poder mantenir el seu poder davant l'emissió d'estrictes regulacions de control.

Dodge Challenger 1974[modifica]

1974 seria l'últim any pel Dodge Challenger, àdhuc comercialitzat amb el 360 per a aquells que volien una mica de peformance real. El Dodge Challenger va viure solament quatre anys,descontinuandose en aquest any, però va deixar la seva marca en l'era dels Muscle Cars.

Dodge Challenger 2008-2014[modifica]

Imatge del Dodge Challenger LC.

El 3 de desembre de 2007, Chrysler va començar a prendre dipòsits per a la tercera generació de Dodge Challenger que es va estrenar el 6 de febrer de 2008 simultàniament en el Chicago Acte Xou i l'Acte Xou Internacional de Filadèlfia.

Amb un preu per al llançament de $40.095 dòlars dels EE.UU, aquesta nova versió és un coupé de 2 portes que comparteix elements de disseny amb la primera generació del Challenger, malgrat ser significativament més llarg i més alt. El xassís va sofrir una modificació (escurçant distància entre eixos), aquesta versió de la plataforma LX que es basa l'actual 2006-Dodge Charger, Dodge Magnum 2005-2008, i l'actual Chrysler 300 C de 2005.

Tots els models 2008 SRT8 van ser equipats amb el Motor Hemi V8 de 6.1 L (370 cu in) i un Transmissió AutoStick de 5 velocitats automàtica, la qual cosa supera al llegendari Hemi Challenger 1970.

Les unitats totals per 2008 van ser 6.400 els cotxes pre-venuts i la producció va començar el 8 de maig de 2008. Chrysler Canadà només va oferir 500 unitats del Muscle Car i Chrysler de Mèxic va oferir només 100 d'aquest acte per a aquest país amb un motor de 6,1 litres i 425 cavalls de potència (317 kW) (SAE), en la versió SRT/8. Chrysler va subhastar dos SRT8 de 2008 sense finalitats de lucre. La primera unitat va ser subhastada en $ 400,000.00 per beneficiar als notMYkid organització sense finalitats de lucre, i un 'B5' Blava amb el número #43 en una oferta guanyadora de $ 228,143.43 amb el producte a la sortida de Victory Gang Camp.

Moltes de la "primers lliuraments" del Challenger van ser pre-venda (com ocorre sovint amb un vehicle de llançament molt esperat).

En el New York Acte Xou de 2008, Chrysler va presentar la línia completa del Dodge Challenger per 2009, amb tres equipaments a triar: ES, R/T i SRT8.

Challenger ES[modifica]

El model basi del Challenger és impulsat per un V6 de 3,5 L (214 en cu) que produeix 250 cavalls i 339 Nm de parell. Pot aconseguir els 250 km/h i té una transmissió automàtica de 4 velocitats.

Té diferents colors exteriors, els interiors es troben disponibles amb tela o cuir.

Característiques estàndard: Inclou aire condicionat, finestres elèctriques, panys elèctrics, miralls elèctrics, control de creuer i llandes de 17 polzades (430 mm).

També estan disponibles amb tapisseria de cuir, seients davanters calefactables, sostre solar, llandes de 18 polzades, i un equip d'àudio.

Com a opcions de seguretat compta amb frens amb sistema ABS i control de tracció i estabilitat.

Al mercat canadenc s'ofereix el SXT, similar a l'ES, no obstant això és encara més generós en termes de característiques estàndard. Algunes d'aquestes característiques inclouen el ESP, el sistema d'alarma, i llandes de 18 polzades (460 mm).

Challenger R/T[modifica]

Dodge Challenger RT.

El nivell mitjà Challenger és impulsat per un V8 de 5,7 L amb el potent HEMI (345 cu in) capaç de produir 375 CV i 404 lliures peus (548 N m) de parell al costat d'una transmissió de 5 velocitats automàtica o de 6 velocitats manual.

Amb el manual de 6 velocitats, el Multi-Sistema de Desplaçament se suprimeix, mentre que el 5,7 L (345 cu en) V8 amb transmissió automàtica té 372 cavalls de potència i 398 lliures peus (540 N m) de parell. També està disponible en R/T és el "Track Pak" com a opció, que inclou una transmissió de 6 velocitats manual, diferencial anti-spin (3,73 amb rines de 18 polzades) (460 mm), o opcionals de 20 polzades (510 mm), així com opció de desconnectar l'Esp.

Challenger Classic R/T[modifica]

El catàleg del Challenger 2009 mostra l'aspecte "clàssic" de la versió Dodge Challenger R/T del model de 1970, amb el 5,7 L (345 cu in) HEMI, tocs retro i aspectes tals com la seqüència de comandos, insígnies amb la llegenda "Challenger" en la part frontal i en els panells franges en negre amb la llegenda "R/T ".

Segons Chrysler va confirmar en un comunicat de premsa, vindria amb transmissió manual de 6 velocitats com a estàndard. Estaria disponible en Negre Brillant, Cristall Perlado, Plata Brillant Metàl·lic, Pedra Blanca i en tres colors retro: HEMI-Taronja, Blau TorRed i B5. Amb Preus des de $ 34.005 (inclosos els de transport), la producció s'iniciaria al febrer de 2009.

Challenger SRT-8[modifica]

El Challenger SRT-8 2009 és pràcticament idèntic al seu homòleg 2008, amb la principal diferència de la possibilitat de triar una transmissió automàtica de 5 velocitats o una manual de 6 velocitats. Com a característiques estàndard s'inclouen grans frens Brembo, una suspensió millorada, els fars bi-xenón, seients esportius de cuir amb calefacció, encès sense clau, radio per satèl·lit Sirius, i rines de 20 polzades (510 mm), rodes d'alumini forjat, a més de la majoria dels serveis oferts en la part inferior de R/T i ES tals com l'aire condicionat i control de creuer. A més, l'any 2009 tindria un diferencial millorat.

Edició especial conceptual[modifica]

Va ser construïda per commemorar el 10 º aniversari del motor HEMI de 392, així com el nou aparador Mopar disponibles 392 (6.4L) motor HEMI. L'organisme es basa en el 2006 Dodge Challenger Concept. El vehicle va ser presentat en el SEMA xou.

Weribo Cow[modifica]

Va ser construït per Weribo American Performance  Estats Units amb motor V10 de 7.1L litres, així com el Dodge Viper disponibles 575 Cavalls de Força (7.1L) Motor V10.Estats Units Estats Units En 2002 va concebre l'equip de Weribo construir models de Dodge, Ford i Chevrolet.

Challenger SRT-10 Concept[modifica]

Un concepte de vehicle utilitzant la Motorització del Dodge Viper SRT-10 motor V-10 8.4 L i 600 Cavalls de potència i amb defenses de la marca Bilstein va aparèixer en 2008 SEMA xou.

Kit d'Acceleració tipus Drag[modifica]

Un model de carreres dissenyat per a les competències NHRA, sobre la base de Dodge Challenger SRT-8. El cotxe és 1000 lliures (454 kg) més lleuger que el vehicle del carrer mitjançant l'eliminació de la producció dels principals components i sistemes. Per accentuar el pes d'estalvi, s'utilitzen policarbonat i components lleugers dissenyats per a la fricció, que seran part del nou paquet de cotxes programa. El motor va ser resituat per millorar l'angle de tracció i distribució del pes. El 116-polzades (2900 mm) de distància entre eixos es va escurçar en ½ polzada. També ofereix una forqueta davantera amb pern en crossmember i sòlids suports del motor.

Almenys 100 Challenger amb aquest kit de carreres van ser construïts per satisfer les necessitats de NHRA. Les opcions inclouen el motor 6.1L HEMI, el 5,7-L HEMI, que es troben disponibles amb transmissió automàtica o manual. "Big Daddy" Don Garlits va comprar el primer paquet d'arrossegament carrera d'automòbils i els plans de carrera en la competència de NHRA.

Dodge Challenger SRT Hellcat 2015[modifica]

Té un motor de gasolina V8 6.2L HEMI que produeix 707 HP (717 CV) i 881 N·m amb un supercargador. És el motor més potent produït per Dodge fins a 2015. Disposa d'una transmissió manual de 6 velocitats i opcionalment una automàtica de 8 marxes. Les llandes són de 20 polzades.[1] El consum oficial és de 18 l/100 km en ciutat i 11,2 l/100 km en autopista.[1] El preu basi era de 60 000 USD.[1]

La versió automàtica accelera de 0 a 100 km/h en 3,9 segons i la manual en 4.1 segons.[2]

El temps a recórrer una cambra de milla (400 metres) és de 12.1 segons.

La velocitat màxima és de 320 km/h (198,84 mph).[2]

Disposa de tres nivells d'amortiment, tracció i transmissió: Track, Sport i Street.

Té una clau negra per usar el cotxe amb potència limitada i una clau vermella per disposar de tota la potència.

Dodge ho publicitaba en 2015 dient:

[1]

Weribo Oxster[modifica]

El Weribo Oxster és un esportiu d'altes prestacions basat en el Dodge Challenger 2015 però l'equip de Weribo es va enfrontar amb Hennessey llavors van fer una versió de guerra.

La Velocitat Màxima és de 380 km/h (236 mph)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]