Dolina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dolina de petites dimensions a la Serra d'Ensija (Pirineu català), al cap de la Canal Llisa (Saldes, Berguedà).

Una dolina o bòfia és una depressió (cavitat, pou o clot natural) que en la superfície pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat que es produeix a les regions càrstiques a causa del procés de la carbonització de la calcària. És un accident geològic propi de relleus càrstics. Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d'una cavitat subterrània. Quan algunes dolines arriben a ser coalescents, aleshores es parla d'un ouvala.

A illa d'Eivissa es desenvolupen sobre materials cretacis i miocens. Destaquen les de sa Rota de Vella, Can Joan d'en Petit i les del pla de Sant Gelabert, amb formes irregulars situades prop de sant Mateu i santa Agnès.

L'etimologia de bòfia, segons el diccionari català-valencià-balear, el prové de la metàtesi de fòvia (llatí fovĕa), que significa clot.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • P. Gourou i L. Papy "Compedio de Geografia General"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolina Modifica l'enllaç a Wikidata