Dolní Věstonice (jaciment arqueològic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaDolní Věstonice
(cs) Dolní Věstonice Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaDolní Věstonice (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 53′ N, 16° 39′ E / 48.88°N,16.65°E / 48.88; 16.65
Dades i xifres
Monument nacional de la república Txeca
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Períodepaleolític Modifica el valor a Wikidata
Venus de Dolní Věstonice

El jaciment arqueològic de Dolní Věstonice es troba als afores del llogaret txec de Dolní Věstonice, a Moràvia.[1][2]

El 1924, l'arqueòleg txec Karel Absolon començà una exploració sistemàtica de la rodalia de Dolní Vestonice, ja que des del s. XIX es tenia notícies que hi havia restes arqueològiques. El resultat en fou la localització d'un dels jaciments arqueològics més extraordinaris del paleolític superior.

Les excavacions oferiren la troballa d'una típica venus paleolítica, la Venus de Dolní Věstonice (que és la més famosa d'aquest jaciment). Tan important és el lloc que diverses generacions d'arqueòlegs hi treballen amb algunes interrupcions, sota la direcció de Karel Absolon, primer; Bohuslav Klíma, després, i Petr Skrdla en l'actualitat (amb un equip interdisciplinari de diverses universitats del món).

Fins ara s'hi han descobert tres grans zones d'habitació del paleolític superior dins les capes de loess. La primera en tenia cinc habitatges amb la respectiva llar i una enorme ossera amb deixalles d'un centenar de mamuts. En els límits d'aquest campament s'exhumà una tomba de l'època, que pertanyia a una dona d'uns quaranta anys, tombada en posició fetal sobre el costat dret, coberta per ocre i amb dos omòplats de mamut damunt.

El 1986 s'hi localitzà una altra tomba, aquesta vegada triple, d'adolescents, amb uns 27.000 anys d'antiguitat. Una xica semblava haver mort per causes no naturals, i un xic portava un collaret de dents de llop.

La segona zona d'habitació era una barraca d'uns sis metres de diàmetre, estava protegida dels vents periglaciars per un muret de maçoneria. El sòl de la cabana havia estat endurit i, en un costat, s'havia construït una zona més alta de terra piconada. Al centre, una espècie de forn amb parets de fang, de manera que quedava semienterrat, contenia molts objectes d'art: figures d'animals i persones fetes en fang i cuites.

Les datacions per radiocarboni indiquen que el jaciment estava habitat feia 26.000 a 28.000 anys.

Altres escultures[modifica]

Al mateix lloc de Dolní Věstonice han aparegut sorprenents escultures d'ivori, entre aquestes diversos rostres tan realistes que semblen retrats, i un ninot masculí articulat.[3]

Notes[modifica]

  1. WikiMapia.org (fotos fetes per satèl·lit del jaciment arqueològic).
  2. WikiMapia.org (fotos de sàtèl·lit del jaciment arqueològic).
  3. Tal n'és la perfecció que durant molt de temps foren rebutjades i considerades falsificacions; una anàlisi, però, d'espectrometria de masses realitzat pel Centre de Tecnologia Espacial, de la Universitat de Kansas (Estats Units), en determinà l'autenticitat i antiguitat de 26.000 anys.

Bibliografia[modifica]

  • Jelinek, J.: Pictorial Encyclopedia of the Evolution of Man. Praga: Hamlyn, 1975.
  • National Geographic Magazine. The National Geographic Society, octubre de 1988.
  • Shreeve, James: The Neandertal Enigma: Solving the Mystery of Modern Human Origins. Nova York: William Morrow and Company, 1995.
  • Tedlock, Barbara: The woman in the shaman's bodi; reclaiming the feminine in religion and medicine. Nova York: Bantam Dell, 2005.